dimecres, 14 d’abril del 2010

Argentona

Vaig a Argentona a córrer una cursa popular organitzada per Oros. És una zona i un mapa en el que ja he corregut un parell de vegades (2005 i 2007) i que malgrat la dificultat del terreny m'agrada especialment. Aleshores encara no em sentia prou segur i corria el circuït C2, avui ho faré en el C1.
D'entrada tinc previst estar dues hores, però quan veig que ni la distància no és excessiva (3900 metres) ni tampoc hi ha massa controls (19), penso que malgrat el fort desnivell (255 metres) puc intentar estar per sota d'aquest temps. Però ben aviat veig que no serà així. Em costa situar-me al principi, els primers controls no em resulten gens fàcils. Estem situats en un cantó del mapa i en algun moment em surto del mateix.
Fins a la fita 6 he anat lent i he tingut moltes dificultats. Miro el crono i porto 56 minuts.Em dic a mi mateix que tinc que redreçar la situació i centrar-me més en el que estic fent. Ho faig així, i a partir d'aquí començo a gaudir d'allò més, i el que fins aleshores havia resultat feixuc ara ja és més senzill i vaig trobant les fites amb relativa facilitat, excepte un parell (12 i 13) en la que perdo una mica de temps un cop ja hi estic a prop, ja que estan un pèl amagades, i la 15 que primer em passo de llarg i després de tornar enrere i resituar-me ja la tinc.
Al final han estat 2-04-18 i el 26 de 30 classificats. Però el temps i la posició és el de menys, ja que gaudit d'una bona cursa. Tinc molt clar que en properes curses tinc que tractar d'iniciar-les més concentrat en el que faig i en el reconeixement dels diferents elements del terreny.


diumenge, 11 d’abril del 2010

Sprint Parc Güell

En un matí de dissabte veritablement primaveral m'he acostat al Parc Güell per participar en la penúltima prova de la Barcelona Sprint Cup.
Com gairebé totes aquestes curses començo sense escalfar. Només he tingut temps de rodar uns 5 minuts. Aviat veig que serà una cursa plena d'obstacles en forma de turistes invasors admirant les pedres i genialitats de Gaudí. Les fites no presenten massa dificultats però el desnivell és en alguns moments força important. M'ho agafo amb calma i vaig fent. Córrer, mirar el mapa i les escales i sortejar els turistes no resulta fàcil. Travessada la gran plaça per sota em descentro una mica i la 12 em costa una mica de trobar. Tres fites més i ja he acabat la primera.No he quedat massa satisfet. Han estat 30-23 per 2100 metres, 105
metres de desnivell i 15 fites, posició 28 de 37 arribats.
Només arribar veig al Josep Mª Dédeu que està preparat per sortir. Feia dies que no el veia i no coincidíem en cap cursa. Li pregunto quin sprint fa. Fa el 2. Surto darrera d'ell amb el ferm propòsit d'atrapar-lo.
Ara si que surto endollat i vaig  ràpid. Sempre que puc defujo els camins principals i això em permet córrer millor. En arribant a la 3ª fita ja veig al Josep Mª i a la 4ª ja el tinc. Darrere meu arriba Àlex Martín, un orientador que havia sortit un minut després i amb el que coincidirem fins la 10.
Vaig molt concentrat i ràpid i ara si que arribo satisfet. Aquest srpint era més dur i difícil i he fet un molt millor temps que en el primer. Han estat 28-57 per 2400 metres, 120 de desnivell i també 15 fites i posició final 18 de 43 arribats.

divendres, 2 d’abril del 2010

Els tres cims

Feia temps que ho volia fer. Em feia gràcia fer d'una sola tacada els tres cims principals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Però com sempre cal trobar el moment. I aquests dies de Setmana Santa ha tocat.
Ja fa molts anys en l'època de la llista de correu d'atletisme.com vaig fer la primera volteta a La Mola. La va organitzar el Xavi Turull i en Pep Moliner. Consistia en sortir des de la Torre de l'Angel, pujar la Mola, anar fins el Montcau i tornar pel Coll d'Estenalles i per la carretera. Aquest darrer tros per la carretera es feia pesat i no m'agradava massa. Amb el temps i, sobre tot, gràcies al Mirabet vam trobar una alternativa que permetia no baixar per la carretera i fer-ho per la Riera.
Amb els anys i amb algunes petites variants he anat repetint aquesta volteta a vegades sol a vegades ben acompanyat per companys i companyes que també gaudeixen d'això del córrer i de la muntanya.
Porto una setmana amb molta tralla que va començar el vespre del dissabte amb la cursa nocturna dels Mussols, i vaig continuar amb dos entrenaments de muntanya per terres de la Serra de Galliners. Tinc les cames carregades per tant decideixo fer la volta als tres cims trotant tota l'estona però a ritme bisó, segons expressió molt utilitzada pel Ramon Anglada.



Faig el camí de sempre que des de la Torre de l'Angel, passant per Can Robert i Can Pobla em porta a superar pel clàssic camí dels monjos el desnivell fins el primer cim de la jornada, la coneguda popularment com La Mola (1095 metres).
Han estat 59 minuts de pujada.
Un cop superada la Cova del Drac i la pujada que bé a continuació, faig els dos trams que més m'agraden d'aquest recorregut, el primer fins el trencall d'Els Òbits i l'altre en lleugera baixada l'ample corriol, tou per la pinassa, que porta directe fins el Coll d'Eres.
Aquí des de fa temps també tenia una altra assignatura pendent, localitzar unes sepultures neolítiques. Les havia buscat altres vegades i no les havia trobat. Però just abans d'arribar al Coll d'Eres em sembla veure un petit corriol a la dreta del camí i decideixo anar a mirar. Em porta a dalt d'un turó de roca des d'on veig al davant el Montcau i a sota mateix tinc la canal que porta a la Font del Llor i també a la Cova Simanya, però de les sepultures ni rastre. Quan ja he decidit deixar-ho per un altre dia em sembla veure que el camí té una certa continuïtat dins del bosc i allà mateix veig la primera sepultura. I a prop d'aquesta hi ha dues més. Igual n'hi ha més, però no vull passar-hi més temps ja que avui l'objectiu és un altre.



Passo el Coll d'Eres i amunt cap al Montcau (1053 metres). Faig cim en 1 hora 41 minuts. Bona baixada fins el Coll d'Estenalles. Aquí segueixo les marques del GR5 que primer em porten fins a prop de la Mata i l'Ermita de Sant Jaume. A partir d'aquí tinc la part del trajecte que conec menys i que en algun moment em genera algun dubte. Al Coll de Boix deixo a la dreta el camí que em portaria fins a Mura i que altres vegades he fet amb l'amic Mirabet. Segueixo el GR5 fins el Coll de Tres Creus. Aquí hi ha una bona cruïlla de camins i segueixo per un petit corriol que tinc al davant i que m'ha de portar a vorejar el Castellsapera (932 metres) per l'Est i a pujar-hi per una canal. Porto 2 hores 45 minuts.
Des d'aquí puc veure tot el meu recorregut. La Barata a baix al fons de la vall, La Mola, la Carena del Pagès i el Montcau. Ara es veuen lluny, però no fa pas tanta estona que hi he passat. De fet, un dels atractius d'aquest recorregut és que en molts moments pots anar contemplant els llocs pels que aniràs passant a mesura que vagis fent kms.



Ja només em queda baixar. Surto del CastellSapera per la Canal de l'Oest per anar agafar el Cami Ral de Terrassa a Manresa que primer planejant i després en baixada em porta primer fins a La Barata, antic hostal del Cami Ral i amb dos kms. més per la riera de les Arenes arribo a la Torre de l'Àngel amb els deures fets en 3 hores 27 minuts.
Ha estat un bon matí i que m'agradarà repetir algun dia més descansat per tal de poder-ho fer més ràpid.