dilluns, 31 de desembre del 2007

La darrera correguda de l’any

S’acaba l’any i quina millor manera d’acomiadar-lo que fer-ho corrent amb els amics i companys de curses. De nou ha estat a Sabadell. És aquesta una Sant Silvestre ben especial i diferent:  per la llera del Riu Ripoll igual que la cursa del 26 de desembre que surt de les Pistes. Però avui la sortida és a la font de Can Jonqueres i en direcció Sud, per després tornar pel mateix lloc.
És una cursa isocrònica. És la única que conec d’aquest tipus. No té una distància determinada, sinó que el que s’ha de fer és córrer al llarg de 50 minuts. Els kms. estan marcats per tal que cadascú es controli el seu ritme i poder arribar en el temps assenyalat al mateix lloc de sortida. El guanyador és el que aconsegueix fer més distància en aquest temps, però això avui és el menys important.
Abans de la sortida no he parat de saludar a gent. Han augmentat molt els participants des de la segona edició, la primera en la que vaig participar a la d’avui la quarta.
L’objectiu era acompanyar al Pau en el seu intent de fer marca en 10000 metres. Per tan hem sortit molt ràpids. Calia aprofitar que anàvem de baixada per agafar un bon ritme: 4-30 el km. Feia temps que no corria a aquests ritmes. Darrerament, tret d’aquesta darrera setmana entreno poc i quan ho faig és a ritmes lents. Hem passat el km. 5 a 22-30 i hem arribat fins el pont de davant de les Pistes abans de girar amunt.
M’ha agradat molt poder fer aquest 5 km a ritme fort, però ja en tenia prou. De pujada m’he despenjat del grup, i m’he estimat més anar a un ritme més fluix i he regulat en solitari per arribar en el temps estipulat dels 50 minuts.
Només arribar he anat a felicitar al Pau que havia assolit el seu objectiu amb escreix i tots estàvem contents. En aquest esport som així. Tots ens posem contents pels èxits dels companys. Després d’abrigar-nos una mica hem fet petar la xerrada entre cava i coca, fins que a tots ens ha agafat fred i cadascú cap a casa seva a passar les darreres hores del 2007.
Ara ja només queda fer balanç d’aquest any atlètic i marcar-se nous objectius pel 2008.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Acabar la temporada d’orientació a Collserola

Ha estat aquesta un any dedicat a les curses d’orientació. Al final hauran estat 16 curses. Aquesta dissabte ha estat la última, una cursa ben especial. Estava emmarcada dins dels actes de la marató de TV3, les 12 hores d’orientació. Era una cursa per equips però que també es podia córrer individualment. Al final no va ser possible fer un equip i la vaig fer individualment.
No hi havia hores de sortida. Es podia córrer des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre. Només era qüestió d’inscriure’s i arribar-se a la sortida i a córrer. I així va ser. Feia molt de fred dissabte i als volts del migdia començava el meu C1, gairebé 6000 metres i 20 fites. Vaig sortir sense escalfar i em va costar una mica centrar-me en la cursa. No estava concentrat i això es traduïa en algunes de les primeres fites en passar de llarg i tenir que tornar enrere. La pitjor va ser la 6, en que no vaig identificar correctament una zona de verd intens i vinga donar voltes per un lloc que no era, fins que tornant enrere em vaig orientar bé per trobar la fita. Portava més de 70 minuts per només sis fites. No anava gens bé, em veia fent més de tres hores.
A partir d’aquí em vaig centrar més en el mapa i el terreny i es varen acabar les errades. Sense córrer massa ràpid entre fita i fita, però amb el pas segur les vaig anar trobant sense dificultat. A l’arribar a la 12 allà estava l’Enrique, un company de club, ben acompanyat per cert. Cometem una mica la jugada. Ell feia més estona que s’estava barallant amb les fites. Vaig continuar endavant fins la 20. Vaig acabar amb poc més de dues hores.
Està clar que és important sortir concentrat en el que s’està fent des del primer moment. En les curses d’orientació a diferència dels altres tipus de curses cal tenir el cap posat en el que es fa i no deixar-lo divagar per altres pensaments.

divendres, 7 de desembre del 2007

Pujada al castell de Castelldefels

Feia temps que volia visitar el castell de Castelldefels. Em cridava l’atenció el nom del poble i suposava que hi hauria un castell per visitar. Fa un parell de setmanes em vaig assabentar que hi havia la cursa de la pujada al castell de Castelldefels i que a més era gratuïta. No m’ho vaig pensar dues vegades i cap allà falta gent: podria córrer una estona i veure el castell.
El viatge en tren ha servit per fer una visita d’obres per la famosa zona turística dels esvorancs. Malgrat ser dia festiu estaven treballant, i malgrat els dies que portem sense una gota de pluja està tot enfangat i ple d’aigua. 
A Castelldefels estan en plena festa major d’hivern. És una cursa popular de gairebé 5 kms. pels carrers del poble per acabar pujant al castell i finalitzar sota la porta d’entrada a la seva muralla externa.
La sortida és una mica caòtica i en un carrer força estret pel nombre de participants. Em costa gairebé un km. poder córrer amb comoditat. Vaig a ritme de 4-30. En el segon km. hi ha una bona pujada i el passo en 9. Porto un bon ritme, però no tinc més velocitat a les meves cames, km. 3 en 13-17 i 4 en 17-40. El darrer km. és el de la pujada al castell amb algun tros planer que serveix per descansar i agafar alè. Arribo amb un temps final de 23-03 i posició 200 de 561 i 17 de 58 en la meva categoria.
 
Una cursa massa curta pel meu gust, però un magnífic dia (sol i gens de fred) que em permet gaudir d’un agradable passeig post-cursa pels voltants del castell, ja que aquest no es pot visitar fins a la tarda, dia de portes obertes i de presentació de les obres de restauració del mateix recentment acabades. Llàstima, la visita del seu interior quedarà per una altra vegada.