Organitzar un mundial

 

Organitzar una cursa o qualsevol esdeveniment esportiu no resulta senzill, i a vegades des del punt de vista del participant no es valora de manera suficient la feina i esforç que suposa per un nombrós grup de persones, per una banda, l’equip organitzador, i per l’altra els voluntaris.

Des de ja fa uns quants anys que estic implicat en la organització d’un parell o tres curses cada any: curses populars d’orientació, rogaines, algun campionat oficial, la Llanera Trail,.... Però res comparable a l’organització d’un mundial d’orientació per veterans (WMOC 2025)

Tota cursa es comença a organitzar molt de temps abans, com a mínim uns mesos. En aquests cas concret, i donada la seva complexitat tot va començar fa més dos anys.

El primer és trobar persones disposades a dedicar part del seu temps per tal que tot surti el millor possible. Un dels entrebancs que cada vegada resulta més feixuc és disposar de tots els permisos per la seva realització. En el cas del WMOC, es va haver de canviar dues vegades la ubicació de una de les curses.

Tampoc resulta senzill coordinar totes les àrees de treball, així com disposar dels suficients voluntaris per cobrir totes les tasques a realitzar. En el  WMOC encara és més complicat ja que no és una única cursa. Són 5 curses i 3 entrenaments en 8 dies, en tres ubicacions diferents, el que suposa muntar i desmuntar tota la infraestructura necessària per una cursa d’aquestes característiques tres vegades.

Amb molts mesos d’antelació cal preparar els mapes i els traçats per les diferents categories. En aquest cas es tractava d’un mundial per orientadors de més de 35 anys fins a més de 95 anys amb categories cada cinc anys, el que suposa una infinitat de traçats diferents adients a les diferents edats.

Al llarg dels 8 dies de curses s’han mogut al voltant de 2800 participants que s’han de desplaçar als diferents emplaçaments de curses i entrenaments, ja sigui amb autocars, cotxes o autocaravanes i furgonetes. És tota una infraestructura que s’ha de preveure.

Uns dies abans s’ha de posar tot el material a punt pel moment en el que comenci a arribar els participants. I un cop aquests arriben s’han de resoldre tots els dubtes i problemes que puguin sorgir al llarg dels 8 dies de competició.

En el meu cas concret era el responsable de l’aparcament. Calia preveure i organitzar aparcament per unes 100 caravanes i furgonetes i uns 500 cotxes, amb el dubte constant de si tindríem pou espai per a tots. Abans de fer-ho no en tenia d’idea de com s’organitza un aparcament d’aquestes dimensions. Han estat dies d’observar i prendre mesures de diferents zones d’aparcament per tal d’aprendre. Hem estat un equip de 5 persones amb les que ho posàvem tot en comú i anàvem prenent decisions. Alguns dies i donada la complexitat dels llocs teníem més voluntaris que ens venien a donar un cop de mà. Cal tenir en compte que l’arribada dels vehicles es produeix en poc espai de temps i això és important que pugin aparcar sense dilacions. Malgrat les dificultats ens n’hem sortit prou bé i el darrer dia hem rebut les felicitacions d’alguns participants.

Considero que és important que els participants en curses valorin la feina de la organització i del voluntaris que malgrat cometre errades actuen sempre amb la millor de les intencions per tal que el corredor pugui gaudir del seu esport.  

L'equip de pàrquing amb la feina feta.

Tot l'aparcament senyalitzat esperant l'arribada dels 600 vehicles

L'aparcament ple

 

Un any sense fer cap esprint

 

H65 1,8 km. 10 fites 13-23 6è classificat de 7 participants

H65 1,9 km. 13 fites 13-20 4t. classificat de 7 participants

Feia un any que no participava en una cursa esprint. Va ser al mundial de Finlàndia, avui fa exactament un any. I si vaig més enrere el 2023 també nomes en vaig fer una: la primera cursa que es va fer al cementeri de Montjuic. Darrerament les curses esprint no em venen massa de gust. En gran part perquè ja no les gaudeixo com abans, quan encara tenia una punta de velocitat que m’obligava a prendre decisions amb rapidesa. El fet d’anar més lent fa que no siguin tan trepidants i emocionants. També si afegeix el fet que desplaçar-se a fer una cursa per només córrer un quart d’hora no és massa “rentable”.

Malgrat tot això, el TIC Barcelona em va seduir. Eren dos curses esprints al casc antic de Barcelona a les que podia arribar amb transport públic. I dit i fet. No és la primera vegada que participo en una cursa esprint en aquesta zona. En servo bons records de les meves anteriors participacions.

Esprint al gòtic 2009

Com que és un esprint i caldrà anar molt de pressa he procurat fer un bon escalfament. Surto concentrar però en les dues primeres fites tinc dubtes que segur que em fan perdre més temps del compte. A la resta vaig tot el més ràpid que puc i intento avançar les decisions d’elecció de ruta abans d’arribar a les fites per guanyar temps. Arribo satisfet al final de la cursa.

Toca esperar fins a la segona cursa al voltant de tres quarts d’hora. Aquesta estona serveix per comentar la cursa amb els companys. Hi ha dos companys amb els que he estat ben a prop. L’objectiu serà superar-los en la segona cursa.

Han canviat el lloc de la sortida. Hem hagut d’esperar una estona més del compte però ja estic en marxa de nou. En aquesta segona cursa des del primer moment surto endollat i sense dubtes. A la primera fita em trobo al Santi que ha sortit bastant abans que jo. Algun problema haurà tingut. M’avança camí a la 5 i a partir d’aquí el portaré al davant tota l’estona. Intento atrapar-lo però no puc. També m’avança l’Anna Garriga que fa el mateix circuit. Els porto a tots dos al davant. En la penúltima fita em creuo amb el Santi que s’havia oblidat de fitar una fita i ha de tornar enrere. Acabo prou satisfet. Al comprovar els resultats veig que he assolit el meu objectiu de superar els dos companys que tenia a prop en la primera mànega.

Ja tan sols resta un llarga passeig fins el centre de competició, dutxar-me, tren i cap a casa. Ha estat un bon matí. Em tornaré a enganxar a les curses esprint?

Cursa moooollllttt llarga

Llarga distància a Taús

H60 6 km. 15 fites 2-31-26 7è classificat d’11 participants

Segona jornada a Taús. Avui toca cursa de llarga distància. La primera fita està molt lluny, però està a prop d’on tenia una fita ahir. Aprofito el coneixement del terreny per arribar-hi sense problemes, encara que me la passo de llarg i haig de rectificar.

La segona fita encara està molt més lluny. Travesso un torrent i m’enfilo per un corriol. Fins aquí tot bé, però no localitzo el corriol que buscava i en lloc de perdre temps buscant-lo travesso camp a través. Això m’alenteix molt i quan arribo a un altre corriol no sé ben bé on em trobo i perdo temps amunt i avall abans no em recol·loco i sé on soc. A partir d’aquí faig 4 fites sense problemes, però ja he perdut un munt de temps.

I de nou una gran errada per trobar la fita 6. De fet arriba un moment en que no sé on estic. Penso en retirar-me. Em ressituo gràcies a l’ajuda d’un altre corredor. Com he pogut anar a parar tan lluny!!!!!. En costa trobar aquesta fita i també la següent, però a partir d’aquí m’entono una mica. Vaig lent, però les vaig trobant.

A la fita 10 tinc dubtes de si puc travessar el torrent pel dret. Les corbes de nivell estan molt juntes. M’ho penso molt, però final em decideixo. No vull donar una volta tan llarga. Baixo amb precaució, i un cop al torrent intento anar a nivell per sortir d’aquesta zona i encarar la darrera part de la cursa ja amb ganes d’acabar. En aquest tram també he perdut força temps ja que he anat molt lent.

Les darreres fites em resulten fàcils, i per fi acabo. 

Ha estat una cursa molt més llarga del que havia pensat, sobretot per les dues gran errades. És una bona zona per practicar l’orientació, però no resulta gens fàcil. He estat el darrer de tots els classificats, a més d’una hora del guanyador de la categoria. Dels 11 participants de la categoria, 4 s’han retirat. En totes les categories hi hagut molts abandonaments, per la dificultat de la cursa, per la seva llargada i per la calor. Amb aquesta cursa tanco la primera part de la temporada. Hi tornarem un cop hagi passat l’estiu. 

Tornen els relleus

 Campionat de Catalunya de Relleus a Taús

Veterans B 4,3 km. 15 fites 1-15-19 Total equip: 3-01-20 9è classificat de 13

L’any passat es va estrenar aquest mapa, un lloc perfecte per gaudir d’aquest esport. Aquest any hi tornem amb dos dies. La primera jornada serà el campionat de Catalunya de Relleus.

Per diferents motius fa temps que no participo en una cursa de relleus. Per poder presentar cinc equips participo en l’equip de Veterans B (majors de 45 anys) que no es correspon a la meva categoria. Soc el tercer rellevista de l’equip i tinc coll avall que sortiré en massa. Jose Manuel fa el primer relleu i Jordi el segon.

No tinc pressa per arribar i em perdo la sortida en massa dels diferents equips. Mentre espero el meu torn vam arribant els diferents rellevistes. Hi ha poques ombres on resguardar-se del sol. S’apropa l’hora de la sortida en massa pels que encara estem esperant el company que ens ha de donar el relleu. Mentre ens situem i esperem la sortida veig com arriba el Jordi. Ha anat de poc que no m’ha pogut donar el relleu. Llàstima!

Surto tranquil sense cap pressió, només amb ganes de passar-ho bé. No estic fi en l’inici de cursa, i en les dos primeres fites, arribo a la zona on està la fita però en trobo una que no és meva. A la cinquena vaig per dalt del tallat i me la passo i haig de tornar enrere. Quan estic a prop de la 6 em desvio cap a on no està la fita i haig de remuntar per acabar trobant-la. A partir d’aquí intento anar ràpid però em trobo lent. Passo per la fita vista (meitat de cursa) amb 43 minuts.

A la següent torno a perdre temps. Corro per una zona oberta fins que aquesta s’acaba i m’endinso en el bosc on se suposo que hi ha la fita, però no em quadra res. Trobo un parell de fites que no són del meu circuit. Em costa una mica ressituar-me, però al final la trobo. Resulta que la diferència de color que hi ha en el mapa entre zona oberta i zona oberta rústica no s’aprecia en algunes zones del mapa.

D’aquí fins al final ja no faig més errades. He fet un dels pitjors temps de la meva categoria, però de nou he gaudit d’aquest mapa. A veure si demà va millor.

Les imprecisions es paguen

Copa Catalana de Mitja Distància al Parc del Castell de l’Oreneta

Dissabte, 26 d’abril Mitja Distància: 2,2 km. 18 fites 39-33 50 m. 4t. de 8 H60

Fa gairebé mig any que no participo en cap cursa d’orientació a peu de la Copa Catalana. La darrera va ser al novembre. Soc conscient que no és el mateix aquest tipus de curses que les Rogaines. Una cursa de mitja distància a Barcelona a la que puc arribar-me en tren és una oportunitat que no em puc perdre. Aquesta temporada tornaré a participar en la categoria H60, encara que no descarto fer algunes curses en altres categories.

L’organització ha tingut un problema i comencem amb retard, després d’una bona estona d’espera que serveix per petar la xerrada amb alguns companys. Em costa entrar en el mapa a l’inici de la cursa. Em costa l’escala i la comprensió de la nova simbologia dels camins. Això fa que perdi temps en les dues primeres fites. A partir de la tercera ja estic situat, i tot i no anar ràpid les trobo sense problemes. A la fita 7 torno a perdre temps per haver-me confós de camí i haver-me descol·locat una mica per aquest motiu.  

Deixem el parc del Castell de l’Oreneta. Travessem una zona d’habitatges i entrem en la segona part de la cursa en una zona de bosc net. Sembla que aquí començo a fer-me una mica amb la simbologia nova dels camins i les trobo bé. Intento anar ràpid, però em trobo lent, massa lent. A la 13 faig una petita errada: no la veig, me la passo de llarg i trobo la 14. Rectifico ràpid, però ja he sumat una nova pèrdua de temps. Unes quantes fites més i primera cursa de la temporada acabada.

Estic força satisfet del retrobament amb les curses d’orientació mig any després. La propera serà d’aquí un mes a Taús, en un mapa que l’any passat em va agradar molt. Ara que ja sé on està Taús hi tornarem. 

Toca aprendre les lliçons

 2 dies del Berguedà

Dissabte, 9 de novembre Mitja Distància: 2,2 km. 13 fites 56-39 134 m. 15 de 15 H50

Diumenge 10 de novembre Llarga Distància: 5.7 km. 18 fites 2-06-58 279 m. abandonament

Participo als dos dies del Berguedà, dues curses a Malanyeu. En aquest mapa i en aquest terreny vaig córrer ja fa uns anys i en servo un bon record. Començo la cursa de mitja distància amb bones sensacions. Vaig lent per assegurar les fites a la primera i de moment em surt bé. Però a la cinquena fita pujo per un llom i no trobo el tàlveg on hi havia d’haver la fita. Veig una fita que pel lloc on està penso que és la sisena. M’hi arribo sí que ho és. A partir d’aquí em ressituo i encara que segueixo lent ja trobo la resta sense dificultats. Tot plegat se m’ha fet molt curt. M’hauria agradat uns cursa una mica més llarga. Malgrat els vuit minuts perduts a la cinc acabo força satisfet.

Diumenge començo la cursa amb mal peu. Estic 20 minuts per trobar la primera fita. M’he confós de corriol i buscava la fita a l’Oest del corriol, quan estava a l’Est, ja que hi havia un corriol més a l’Est que era on pensava que estava tota l’estona. De fet no he vist quina era la meva errada fins que he tornat al triangle i he començat de nou. Una lliçó a aprendre: no sé tossut i tornat al triangle el més ràpid possible i rectificar l'errada.

Foto de Paula Padilla

Quin inici de cursa més nefast! Ha resultat ser tota una premonició.

Després d’aquest pèrdua de temps, penso que haig de recomençar la cursa, com si la primera fita no hagués existit. La 2 està lluny, però malgrat que hi esmerço força temps un cop a lloc la trobo ràpid. La 3 començo a buscar-la abans d’hora. Trobo uns petits tallats que no veig on estan en el mapa, però al final l’acabo trobant per casualitat. Quan penso que ja soc a prop de la 4 identifico un petit aiguamoll. La fita encara està una mica més enllà, i ja és meva.

A la 5 torno a perdre molt de temps. La cerco en un bosc blanc, però rallat sense referències clares. Vaig cap aquí i cap allà, però de la fita res de res. Al final i després de 25 minuts la trobo de casualitat. A la 6 també perdo una mica de temps per una falsa cruïlla de corriols que em despista.

A la següent em torna a passar el mateix que a altres fites. La busco abans d’hora i després de ressituar-me un parell de vegades l’acabo trobant. Porto 1-45 i encara em queden 11 fites! Estic en un punt on és fàcil abandonar. M’arribo al punt d’avituallament i decideixo plegar i anar al centre de competició per la carretera.

En realitat no sé que m’ha passat. Han estat massa fites trobades gairebé per casualitat. Mentre em dutxo, com Arquímedes a la banyera, ja ho tinc. El mapa era a escala 1/10000!!!!!! He fet tota la cursa pensant que era 1/7500 com el mapa del dissabte i això feia que la major part de les vegades busqués les fites més aviat del que tocava. Si no recordo malament és la tercera vegada que abandono en una cursa.

He aprés la lliçó, al començar una cursa miraré sempre l’escala del mapa.

A la tarda em vaig entretenir a mirar com hauria fet la resta de fites. Com hauria gaudit fent tota la cursa! Això sí, tenint clar que el mapa era a escala 1/10000

Els mítics boscos finesos

 

I arriba el moment tan esperat, el moment d’endinsar-se en un bosc finès a la cerca de les primeres fites. Estic davant del meu primer contacte amb el primer mapa d’aquells boscos blancs del que n’he sentit parlar tantes vegades. La idea és fer-ho caminant i intentar identificar els diferents elements, així com el relleu. El primer dia de la meva estada a Finlàndia, el Pau Llorens, el director tècnic de la Federació, ens va fer cinc cèntims d’aquests mapes en els que ell està força acostumat a córrer. La tècnica del finesos és anar a rumb de fita a fita i pel camí tractar d’identificar els diferents elements per tal de assegurar que s’està en la bona direcció. Això és molt més fàcil de dir, que de fer i en realitat al llarg dels dies acabo fent un mix.

Hi ha moments en aquest entrenament que aconsegueixo identificar els diferents elements, però d’altres en que no m’és possible. Fins i tot, situat a la fita i mirant tot el que m’envolta costa a vegades. El més fiable són els tallats, el relleu i les grans clarianes. Els elements de roca i els afloraments rocosos no em resulten gens clars en la major part de les ocasions i no són uns referents dels que em pugui refiar massa.

Poso en qüestió lo del bosc blanc, ja que hi trobo a faltar alguns verds un i algunes clarianes que en el terreny em semblen clares, però que no estan dibuixades en el mapa.

Un cop finalitzat aquest primer contacte posem en comú les nostres sensacions amb alguns companys. Tots tenim clar que són uns terrenys i uns mapes difícils pel que nosaltres estem acostumats, però que són llocs on es pot gaudir molt de l’orientació.

L’endemà toca la primera cursa seriosa al bosc, la cursa classificatòria que servirà per assignar quina final de bosc correrà cadascú. És una organització a lo gran amb un aparcament gegantí i un centre de competició que bull amb tot de gent anant i venint. Els catalans ens concentrem en un punt mentre esperem l’hora de la nostra sortida.

Surto molt concentrat. Això és clau en aquests terrenys, en els que pràcticament no hi ha camins, excepte les traces que deixen el propis orientadors pel mig del bosc. La primera fita em surt prou bé i m’hi sento còmode. A la segona intento fer l’aproximació per camins i un cop els deixo em costa una mica acabar de trobar-la. A diferència de l’entrenament d’ahir en que els aiguamolls estaven del tot secs, avui si que porten força aigua i hi acabo enfonsat més d’una vegada. Enllaço prou bé des de la fita 3 a la 6. En tot moment sé on soc i quina direcció segueixo. Gaudeixo molt del terreny i de l’orientació però tot i trotar vaig lent. No puc anar més ràpid, el terreny no m’ho permet.

La tirada llarga de la 6 a la 7 la soluciono força bé. A mig camí no identifico els elements en que m’havia fixat, però segueixo endavant. Arribo a la línia d’aturada sense saber massa on soc. M’enfilo dalt d’un turó per tractar de situar-me. Tinc la sensació que estic una mica al sud de la fita. Començo a anar a nivell en direcció al nord fins trobar la fita que estava força a prop. A la 8 em passo de llarg però rectifico. En la darrera part de la cursa tracto d’anar tot el ràpid que puc, però faig més volta del que hauria d’haver fet. Hi havia una opció més directa que no vaig veure del tot clara i vaig preferir assegurar.

He gaudit molt d’aquesta meva primera experiència en aquests boscos finesos: 1-52-55 per fer 6,5 km. i posició 54 de 63 classificats que m’aboquen a la final D.

Al dia següent a la final D de mitja distància surto bé, però a la segona fita perdo molt de temps. Dono moltes voltes per acabar de trobar-la. El cap em va a cent intentant trobar referències que serveixin per saber on soc i com puc atacar-la. Quan aconsegueixo interpretar bé el terreny la trobo. Em refaig d’aquestes males sensacions i les següents dues fites em van bé. De camí a la cinquena fita em trobo seguint una traça per una zona plana que no es correspon al que jo pensava trobar. M’aturo i faig el supòsit d’on puc estar. Me n’he anat més al sud del que volia. Torno sobre els meus passos. Ara ja estic ben situat i trobo la fita. De nou he perdut més temps del compte. Dues fites més sense problemes i trobant-me en tot moment situat m’encaren cap al final de la cursa. Per anar a la 8 opto per apropar-me per un corriol i una pista. Escolto al meu darrera la respiració agònica d’un corredor. En la pista en lleugera pujada aquest corredor m’avança. És un jovenet de més de 80 anys que va més ràpid que jo!

Les darrers fites em resulten fàcils. Acabo la cursa, he gaudit, però tinc la sensació que he patit més que en la cursa d’ahir, sobretot, en la fita 2. Han estat 1-16-59 per fer 4,5 km. i posició 76 de 80 classificats que em degraden de categoria i correré la final E de la llarga.

Abans de la llarga tenim un nou entrenament en un mapa nou. En aquest mapa hi ha més camins, però el meu objectiu és no utilitzar-los per entrenar a identificar millor les referències d’aquests terrenys. Optem per anar-hi aviat i passo la primera part de l’entrenament pràcticament sol, gaudint del lloc, els boscos i la cerca de fites. Tal com havia decidit prèviament, aprofito la segona part de l’entrenament per recollir rossinyols, nabius i groselles. I també en algun moment m’aturo a seguir les notícies que arriben de Catalunya ja que avui és el dia del retorn del president Puigdemont. Una imatge ben insòlita, al mig del bosc finès consultant les notícies de Vilaweb per saber què està passant.

La darrera cursa d’aquesta experiència finesa serà la cursa de llarga distància. Corro la final E i em poso com objectiu assolir el top-10. Ho veig possible. Com diu el Pau Llorens les curses s’han de lluitar i jo hi afegeixo el que va dir fa anys el president Companys: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, i tornarem a vèncer”. Surto molt tard, tan tard que soc el darrer en sortir i darrera meu ja comencen a desmuntar la sortida. No sé que em passa al triangle, però em costa una estona orientar bé el mapa. Igual que ahir, estic pràcticament sol al bosc, i m’agrada aquesta sensació després de córrer alguns dies amb orientadors a prop. Les tres primeres fites em van molt bé. En la 4 gaudeixo molt. Vaig trotant i identificant els diferents elements fins localitzar-la. Per anar la 5 veig un corriol al mapa que em pot anar bé per aproximar-m’hi, però no el trobo i segueixo avançant en la direcció correcte. Fa molta estona que no tinc clar on estic i comencen els dubtes. Trobo una fita que no és meva, però no la sé ubicar. Segueixo endavant i finalment distingeixo un camp a la meva esquerra. M’he desviat més al Nord del que tocava. Em reubico. M’enfilo al turó on crec que hi ha la fita i tot comença a quadrar fins que ja la tinc. De nou faig tres fites a trot i les clavo. Tinc un xute d’adrenalina. Ja només en resta una, una tirada molt llarg, la més llarga d’aquests dies i enfilo a través del bosc amb la intenció de gaudir del que resta de cursa. Passo per uns moments en que no sé massa bé on soc, però segueixo endavant. Tinc clar que me n’he desviat una mica més al sud d’on és la fita. Crec que encara em queda força distància per arribar-hi quan em trobo amb un camí i des d’allà veig el centre de competició. Tinc al fita uns 100 metres al meu darrera. Enfilo la part final ben satisfet de com m’ha anat en el dia d’avui. Han estat 1-24-52 per fer 5,5 km. el dia que he estat més ràpid de tots en el bosc, i 13è de 34 classificats gairebé top-10, però lluny en quant a temps ja que el desè ha fet 1-07.

Marxo satisfet d’aquesta experiència amb els mapes finesos que permeten gaudir molt de l’orientació i en els que la concentració és clau. Al mateix temps he pres força notes de l’organització per tal d’intentar-ho fer el millor possible en el WMOC 2025 que el proper agost organitza la FCOC a Girona.

19 x 3

No recordo massa com va anar però em vaig deixar enredar per formar part de l’organització del WMOC 2025 que es celebrarà a Girona el proper agost. És clar que serà tota una experiència, però una experiència que implicarà moltes hores de feina.

De fet a hores d’ara ja porto més d’una reunió i un parell de desplaçaments a les zones de cursa per veure de primera mà els espais que utilitzarem com aparcament aquells dies. Organitzar els aparcaments d’aquells dies és la meva responsabilitat.

La major part de l’equip organitzatiu ens hem desplaçat 10 dies a Finlàndia per participar en el WMOC 2024 i, al mateix temps, observar com ho organitzen. Hem agafat moltes notes i idees que ens seran de molta utilitat el proper estiu.

Finlàndia i els seus boscos són la meca de molts orientadors però la primera competició del mundial és la prova d’esprint que es desenvolupa en tres dies, una cursa urbana.

El primer dia tenim un mapa per entrenar al costat d’on es celebraran les curses, el segon dia una cursa de qualificació, i a la tercera jornada, la final.

L’entrenament també ha servit per provar i familiaritzar-nos amb l’Emit, l’estri que utilitzen a Finlàndia per cronometrar les curses i que és diferent al Sportident, el sistema que utilitzem a Catalunya i a altres països.

En l’entrenament he comès dues errades per manca de concentració, ja que estava més preocupat per entendre bé el mapa que una altra cosa. També he de dir que no he anat massa ràpid, ja que aquest no era l’objectiu d’aquest primer dia. He esmerçat 19 minuts en l’entrenament. El terreny on es desenvolupava l’entrenament era una zona urbana de carrers i també un parc amb desnivells. 

L’endemà, d’entrada, m’impressiona la zona de competició, l’estadi Paavo Nurmi, el gran mite de l’atletisme de fons finès dels anys 20 del segle passat. La cursa es desenvolupa pels carrers propers a l’estadi i s’acaba a la recta del mateix. Faig una cursa prou bona sense errades, excepte algun petit dubte en el que sempre es perd una mica de temps i també perdo temps per assegurar que poso bé l’Emit en cada fita. Una elecció de ruta millorable de la 1 a la 2 i m’hauria permès no pujar unes escales i no fer tant de desnivell. He acabat amb la sensació de que podia anar més ràpid, sensació que acostumo a tenir moltes vegades en les curses d’orientació. De nou trigo 19 minuts a 5 minuts del primer de la meva sèrie. He estat el 30 de 62 classificats, el que m’ha donat el pas a la final B.

Els darrers metres. Foto @paulapadilla

L’endemà, el centre de competició de la final, està situat davant de la catedral. Surto amb ganes de millorar sensacions. Passo les primers fites molt ràpid i amb seguretat i sense errades per entrar en la zona universitària, una zona una mica laberíntica que m’obliga anar ara cap aquí, ara cap allà, cercant el millor pas entre escales, rampes i passos soterrats. I una darrera part molt ràpida on m’espremo al màxim. La darrera fita abans de la 200 està en un carrer on hi ha 3 fites seguides. Fito la segona, la 96, quan la meva era la tercera, la 92. M’adono de l’errada i rectifico. Torno a acabar amb 19 minuts, de nou a més de 5 minuts del primer, però em desclassifiquen per haver passar per un mur prohibit, marcat al mapa amb una ratlla negra gruixuda a prop de la fita 9. Quan ho he fet ja m’ha semblat que no era del tot correcte  Sense aquesta desqualificació hauria estat el 60 de 77. Ha estat una llàstima, però és el que passa quan es prenen decisions ràpides i sota pressió.

Sempre es pot fer millor, però acabo força satisfet d’aquests tres primers dies. A continuació m’esperen els proves al bosc, les curses més desitjades d’aquests 10 dies a Finlàndia.    

Homenatge emocionant i ben merescut

Parc Forestal de Mataró. Trofeu Lluís Trunas

5,2 km. 22 fites, en realitat 5,8 km. 1-16-46 i 235 metres de desnivell positiu 32 de 54 participants

Els meus inicis en el món de les curses d’orientació els vaig fent seguint el circuït Oros, primer fent els C2 i un cop em vaig trobar més segur fent els C1. Aquest circuït l’organitzava l’Oros un club de curses d’orientació de Mataró. L’anima màter d’aquestes curses i de molts dels mapes pels que vaig córrer era el Lluís Trunas. Tenia la impressió que ell ho feia tot: mapa, traçat, cronometratge, etc.  Era un circuït que m’anava molt bé ja que totes les curses eren força a prop de casa, bàsicament, els boscos del Maresme, però també el Vallès Oriental i La Selva. Puc dir sense por d’equivocar-ne que aquest circuït va ser on vaig aprendre que eren les curses d’orientació i on em va entrar el virus per aquest esport.

Ja fa temps que el Lluís Trunas ha desaparegut de les curses d’orientació degut a una maleïda malaltia que ha het que minvin les seves capacitats físiques.

Els seus companys del club Oros, juntament amb l’Ajuntament de Mataró li han organitzat aquest homenatge amb forma de Trofeu Lluís Trunas en un dels mapes en el que he corregut un parell de vegades, el Parc Forestal. La primera vegada va ser el gener del 2007 fent el C2 i a la tardor del 2008 ja hi vaig participar corrent el C1.

Una mica més i no arribo a temps. Malgrat està a prop, m’he trobat amb tres retencions importants que m’han fet arribar just de temps. Agafo el mapa que falten 10 minuts per les 12. Gairebé soc un dels darrers en sortir. A aquesta hora la calor ja es fa notar i m’ho agafo amb calma. Camino fina a la primera fita. A partir d’aquí troto en els zones planeres i en les baixades i m’esforço a les pujades però sense anar a tope en cap moment. La pujada per arribar a la 8 es fa feixuga. En aquesta fita s’acaba la primera part de la cursa, la que es feia a la zona de bosc i entrem en la segona part, un mapa més d’esprint on es pot anar més ràpid, però on també soc força lent, però gaudeixo de l’orientació.

Finalitzo amb una bona suada. Just acabo d’arribar i, al cap de poc, comença l’homenatge al Lluís amb diferents parlaments, plens d’emocions i sentiments. En alguns moments, fins i tot, a més d’un se’ns escapa alguna llagrimeta.

D’alguna manera aquesta cursa ha estat un retrobament d’una colla que fa anys que fem orientació gràcies a l’esforç d’algunes persones que van ser pioneres d’aquest esport a Catalunya com va ser el Lluís. Els organitzadors han promès que hi haurà més edicions. Esperem que sigui així. 

Taús existeix

 Dos dies dels Pirineus

Llarga distància 6,9km. 13 fites, 8,9 kms. reals 1-40-11, 143 metres de desnivell positiu, 15è classificat de 15

Excursió de tarda 8 km. 3-01-16, 550 metres de desnivell positiu

Mitja distància,3,2 km., 15 fites, 3,6 kms. reals 50-17 82 metres de desnivell positiu 12è classificat de 17

Classificació dels dos dies: 14è de 17 classificats

La primera pregunta que em vaig fer quan els Xinoxano van anunciar que organitzaven els Dos Dies del Pirineus a Taús va ser on està Taús? Com molts dels que hi hem anat, ningú hi havia estat mai abans. És un petit nucli de cases que forma part del municipi de les Valls d’Aguilar, una zona molt deshabitada i amb molta manca de serveis i que queda força lluny de qualsevol petit nucli de certa importància com pot ser Gerri La Sal a l’Oest i Organyà a l’Est.

Al deixar la carretera principal que porta a La Seu d’Urgell t’endinses en una zona totalment desconeguda per una carretera asfaltada en bon estat, però molt estreta, que es va enfilant a poc a poc i que ofereix uns paisatges que mereixeran una nova visita amb més temps.

El dissabte correm la cursa de llarga distància, amb sortida a poc més de 10 minuts del centre de competició. Els terrenys són idonis pel nostre esport, amb zones obertes i boscos molt penetrables. No vaig massa ràpid, però vaig localitzant les fites amb alguna pèrdua de temps tant a la fita 3 com a la  4. De la 5 a la 6 tinc una tirada super-llarga. Haig d’anar d’una punta a l’altra del mapa. Veig dues opcions clares per pistes i camins. Opto per la que malgrat que em sembla una mica més llarga, crec que és la que presenta menys desnivell. Com sempre no tinc clar si és la millor opció, però un com escollida ja no hi ha volta enrere i tracto d’anar el més ràpid possible.

Arribo sense problemes a la fita. Han estat 2,6 kms. I poc més de 20 minuts. Trobo que és un bon moment per la foto del dia.

A partir d’aquí trobo les fites amb força facilitat. Només perdo temps a la 8 ja que me la passo sense haver-la vist i a la 9 que trobo una depressió que no és la meva, i em costa una mica localitzar la depressió correcta.

Acabo satisfet de la cursa feta, encara que després comprovaré que he estat l’últim de la meva categoria. O sigui que demà ho tinc fàcil per millorar.

El refugi de Cuberes, on tinc l’allotjament, està a mig hora del centre de competició. Allà em dutxo, dino i faig una mica de migdiada. Aprofito la tarda per fer una petita exploració de la zona en plena Serra de Boumort. M’enfilo fins la Roca dels Quatre Batlles, en una ruta prou costeruda en el seu inici, però més suau un cop superat ja gran part del desnivell. De ben segur que aquests boscos han d’ésser zones de bolets.

Les vistes des de la dalt de la Roca dels Quatre Batlles són espectaculars, amb una visió totalment diferent del Cadí, del Pedraforca, i dels Pirineus que mostren el blanc de les nevades tardanes d’aquests dies. Per cert, al cim no hi ha cap Roca i com ja suposava no hi ha rastre de cap dels quatre batlles.

Ja de tornada al refugi dedico una estona a la lectura davant la llar de foc mentre espero el sopar que comparteixo amb l’amic Felip i un altre orientador i un excursionista que avui ha vingut fins aquí des d’Hortoneda.

El diumenge la sortida està a més de mitja hora del centre de competició. El mapa i el terreny és excel·lent. Em trobo en tot moment ben situat, identifico els elements i trobo les fites amb rapidesa, malgrat que el desplaçament pel terreny és lent, per la quantitat de branques que hi ha pel terra. Només a la fita 14 haig de recular una mica per localitzar-la, ja que he errat en la roca que cercava. Avui he fet una millor cursa i he millorat posicions però el primer ha fet un temps realment estratosfèric: 24-31!!!. Ha tret 11 minuts al segon classificat!

Marxo de Taús amb molt bon gust de boca pel cap de setmana de curses, però sobretot per la descoberta d’aquest racó de Catalunya al que ja estic planificant com anar a passar-hi uns dies i passejar-me per allà per gaudir de la solitud, del silenci i del seus paisatges.

No sempre fer bosc a través és la millor opció.

 Copa Catalana a Sant Vicenç de Montalt

2,7 km. 17 fites, en realitat 4,6 km. 1-19-22 i 182 metres de desnivell positiu 17è de 18 classificats en H50

Comença la Copa Catalana de curses d’orientació al Maresme, en concret al municipi de Sant Vicenç de Montalt. Ja hi havia corregut fa 6 anys, al febrer del 2018. Aquesta temporada he decidit participar en H50. Ja sé que quedaré dels últims a gairebé totes les curses, però això m’importa poc. Prioritzo estar més estona al bosc i cercar més fites que assolir un millor resultat a la classificació. El meu objectiu principal de les curses és gaudir de l’orientació al mig del bosc, i en quant a resultat i com a segon objectiu tinc no doblar el temps del primer.

Arribo just a la sortida. És arribar i moldre, o sigui sortir, sense temps per a res més. Faig una bona sortida i m’atreveixo a endinsar-me dins d’un verd 2 en la primera fita. Per assolir la tercera em toca superar un fort desnivell pel mig del bosc. Ben aviat tinc clar que aquest bosc no resultarà fàcil de travessar. Està ple de branques pel terra que obliguen anar amb molt de compte.

La primera errada i primera pèrdua important de temps la faig a la cinquena fita. Des de la quarta fita m’enfilo per arribar a un corriol. A la primera cruïlla tinc dubtes, agafo un corriol, però corregeixo, ja que no és aquest pel que vull anar. Vist a casa hauria estat una bona opció. M’acabo enfilant del nou pel dret per arribar a un altre corriol. Troto fins a una cruïlla i aquí agafo un camí per on també pugen bicicletes. Ben aviat no em quadra el que veig: unes roques a la meva esquerra. Pujo una mica més amunt, però no sé on soc. Torno enrere a la cruïlla i penso. Trigo una bona estona a situar-me. Primer crec que no sé on soc, però finalment identifico tots els camins i corriols. Aquell grup de roques que no em quadrava és el grup de roques on hi ha la fita que busco! M’havia confós de camí!

A la sisena hi vaig de dret. Allà em trobo amb el David. Refaig el camí per anar a la següent. Un cop a casa veig que no calia fer-ho i que hi havia una opció més ràpida. A la vuit hi vaig per pista, el més ràpid possible.

Per anar a la nou opto per anar a nivell, pel mig del bosc i aprofitant alguns corriols, però el bosc és molt lent i perdo molt de temps. Segur que era millor baixar a la pista i després pujar pel corriol. A més a més quan arribo a la zona on hi ha la fita, veig una gran roca on hi ha un orientador. Vaig cap allà pensant que hi ha la fita. No hi és. Des d’aquí ja la trobo sense més contratemps. Faig el pitjor temps de tots els participants en aquest tram! Gairebé el doble que la majoria! Està clar que anar bosc a través no és la millor opció, tot i que és molt divertit.

Aquí porto una hora de cursa. Aquest era el meu objectiu final per avui. Però el que resta de cursa és molt més ràpid i ja no faré més errades. Coincideixo en alguna de les fites amb el Jordi que sempre diu que no corre, però a qui he vist corre un moment. Aprofito que el desnivell és favorable per anar ràpid. Faig la darrera part del recorregut amb l’Arcadi, un company de la categoria H50, amb el que acabem junts.

Malgrat les errades estic prou satisfet de com m’ha anat la cursa. Segurament sense aquestes errades hauria pogut retallar uns 10 minuts ben bons. I ep! He assolit el meu objectiu de no doblar el temps del primer (41-20), però he quedat molt lluny del meu competidor directe a la categoria, el Felip, company de club que també fa aquesta categoria aquesta temporada

La darrera cursa d’orientació de la temporada.

 2 dies del Berguedà, mitja distància al Pi de les Tres Branques

3,2 km. 14 fites, en realitat 4,5 km. 1-27-21 i 172 metres de desnivell positiu 18è de 19 classificats en H45

Aquesta temporada gairebé només he fet rogaines i he fet molt poques curses d’orientació. Acabaré la temporada amb la que és la darrera cursa de la Copa Catalana organitzada pel COB als boscos que rodegen el mític Pi de les 3 branques. I he decidit fer-ho en la categoria H45 per gaudir més estona de l’orientació.

Surto amb la tranquil·litat afegida que no lluito per cap classificació i amb l’únic propòsit de gaudir de l’orientació i d’anar trobant les fites sense massa errades, ni pèrdues de temps innecessàries. Començo a poc a poc. Vaig en la bona direcció, però no tinc referències per saber quan he arribat a l’alçada de la fita, ni la distància recorreguda. Amb tot, la trobo. Troto en algun moment, però la major part del temps camino de presa identificant elements i trobant fites. Per anar fins a la 4 faig una volta innecessària i més desnivell.

Gaudeixo de l’orientació pel mig d’aquest bosc transitable. A la 8 em confonc i també volto més del compte. No era una fita gens fàcil. Des d’aquesta fins al final vaig força ràpid amb algun petit dubte sense massa importància en alguna de les fites. Arribo prou satisfet al final. Està clar que haig d’afinar més i alhora anar més ràpid.

Cursa no massa bona, però bon resultat.

2 dies dels Pirineus Guils de Cerdanya llarga distància

4 km. 10 fites, en realitat 5,5 km. 1-27-42 i 117 metres de desnivell positiu 2n. a H60 de 8

Ha passat tot just una setmana i ja torno a desplaçar-me a La Cerdanya. Avui és per participar en una cursa de Copa Catalana. Serà la primera de la temporada per a mi. No és la primera vegada que corro en aquest mapa. Tinc ben viu la primera vegada que ho vaig fer fa 5 anys. És un dels mapes més difícils de Catalunya. Avui és una cursa de la modalitat llarga distància. Això significa que una part de la cursa es desenvoluparà fora de la zona de roques.

Arribo just a l’hora per entrar a la zona de sortida. Surto lent i concentrat per no cometre errades. M’endinso al bosc a nivell per trobar la primera fita i segueixo a nivell en direcció a la segona. Arribo a la zona d’aiguamolls. La fita està a prop i no trigo a localitzar-la. Havia baixat una mica més del compte. La tercera està en una petita clariana i malgrat no anar-hi del tot directe, també és meva aviat.

Ara toca dirigir-se cap a la zona de roques. M’oriento utilitzant la xarxa de camins. M’aturo un moment en un avituallament per beure abans de seguir ja dins de la zona de roques. Segueixo un corriol i em desvio cap a la fita intentant saber en tot moment on soc, però quan estic a prop em començo a enfilar per una zona on és difícil moure’s. No ho entenc. No m’hauria d’enfilar. La fita està a baix. Baixo amb compte i allà està. Realment era molt difícil de veure, però jo tampoc ho he fet gens bé, i he perdut força temps. Direcció a la 5 hauria de seguir un petit curs d’aigua. Em penso que estic al curs d’aigua de més al sud i em desvio cap el nord per localitzar l’altre curs d’aigua. No hi és. Per tant retorno en direcció al curs d’aigua que havia deixat i ja tinc la fita. També he perdut molt de temps aquí. La 6 sembla fàcil, però un cop estic al turó visito totes les roques per localitzar la fita, i resulta que estava en la primera roca que havia vist, però en el cantó que no vaig mirar.

Ara ja toca sortir de la zona de roques i tornar a la zona de bosc. Aquí la navegació molt més fàcil. Hi ha una bona xarxa de camins i corriols i molts elements fàcils d’identificar. Ja tot és ràpid fins acabar la cursa amb un regust agredolç. He gaudit de l’orientació pura de nou, però he perdut massa temps en la zona de roques. Però això és el que passa quan es fa orientació sempre s’aprèn i sempre es pot fer millor. Malgrat no està massa satisfet de com m’ha anat la cursa en sí, el resultat és molt bo. Per sorpresa meva faig segon. Els companys de la categoria es deuen haver equivocat molt més que jo.

Reflexions post.cursa.

Fites entre tombes i gavines

Cursa cementiri Montjuïc

3,2 km. 16 fites, en realitat 6,4 km. 1-06-05 i 246 metres de desnivell positiu 49è de 62 classificats al C1

Quan passava per la Ronda Litoral arran del cementiri de Montjuïc més d’una vegada havia pensat que seria un bon lloc per córrer una cursa d’orientació ben especial. Es tracta d’un lloc molt laberíntic i amb molt de desnivell. Però, en realitat mai vaig pensar que fos possible. Quan vaig rebre la informació de la cursa no m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig inscriure immediatament.

Fa anys vaig córrer per dins d’un cementeri. Va ser a Broadstairs, en una estada de formació per a mestres de llengües estrangeres, el 2007. Alguns matins sortia a córrer una estona i un dia de cop i volta em vaig trobar corrent entre tombes. Va ser tot un flash. A Anglaterra molts cementeris no estan tancats darrera de murs com els nostres.

Avui serà diferent. A més de córrer entre tombes hauré de cercar fites. Fa força calor per ser a finals del mes de maig. Sort que correm a partir de les 18.00 hores, quan el cementeri està tancat al públic.

La primera fita és ben amunt. Toca orientar-se pel munt d’escales. Malgrat que m’ho agafo amb calma es fa feixuc. A la segona toca baixar tot el que abans hem pujat, per tornar-ho a pujar a la tercera.

T’he una certa semblança a una cursa urbana, amb carrers, però amb tombes en lloc d’edificis, i moltes escales per salvar els desnivells. Cal no perdre la concentració per tal de saber en tot moment on estàs i quin és el millor camí o la millor escala per arribar a la propera fita.

Les gavines, que deuen ser les ames i senyores d’aquesta contrada, ens miren estranyades i en alguns casos amb cares de poc amigues. Em trobo amb orientadors en totes direccions cadascú concentrat en la seva cursa. És un constant puja i baixa. Com que a la pujada vaig lent és més fàcil mirar el mapa, però a les baixades cal controlar una mica més per evitar equivocar-se.

Acabo prou satisfet. Considero que no he fet errades. Ara bé la meva velocitat de cursa és una mica lamentable.

Pel que diuen hi haurà una propera ocasió. Serà qüestió d’estar atent i repetir l’experiència. A l’hora de marxar em costa trobar la porta de sortida. Per on havia entrat ara està tancat. Però després d’alguna volta de més tot resolt i cap a casa.

Avui ja corrinyo

 Cal companyó, Guardiola de Berguedà llarga distància

4,4 km. 13 fites, en realitat 7 km. 1-36-12 i 184 metres de desnivell positiu 4t. a H60 de 5

Ha trigat però finalment ha arribat el fred. Sort que ja ens toca el solet, i ja comença a escalfar. Però amb tot, el fred és ben viu. Després d’unes quantes curses en les que només he caminat, avui ja puc corrinyar. Fa exactament un mes que torno a córrer però encara em trobo lent i pesat.

Només començar la cursa faig l’errada de l’any. No veig el triangle en el mapa. La línia que arriba a la fita 1, queda tallada en un camí i com que la tela que marca el triangle també està en un camí penso que no han dibuixat el triangle i començo a buscar la fita en un bosquet. No m’acaba de quadrar massa, però segueixo fins que descobreixo on estava dibuixat el triangle. En les curses d’orientació sempre passen coses insòlites. El cap ens juga males passades. Per tant reinicio la cursa amb un retard d’almenys 6 minuts, un llast ben important.

Ara ja estic en cursa i troto per la pista que ara sí em porta fins a la fita 1. Recupero la pista que he deixat per pinçar la fita i a bon ritme vaig cap la 2. La torre elèctrica és una bona referència per abandonar la pista. Travesso un camp obert i entro en la zona de la segona fita. He pujat una mica massa cap al Nord i la tinc just al meu darrera.

De nou camp obert a través per arribar a una zona de petits xaragalls on hi ha la tercera. Allà un francès em demana que l’ubiqui, ja que no sap massa on es troba. Baixo amb compta pel llom fins el camí i el travesso en direcció a la 4 que està allà mateix. De ben segur que ho podia haver fet molt més ràpid.

Recupero els camins per dirigir-me a la següent. Els deixo en una corba ben pronunciada. He anat una mica per sota de la fita i he hagut de remuntar alguns metres, però no massa. Desfaig una part del camí i de nou a córrer per camins. Tracto d’anar tot el ràpid que puc fins la 6, una fita ben visible quan m’hi apropo. I ara a nivell i en compta de no passar-me a buscar la següent. Quan ja començo a dubtar la veig. Superada la meitat de la cursa és el moment de fer-se la foto, no?

Volia baixar per una zona dibuixada de blanc en el mapa, però està clar que ho fet per la zona pintada de verd. No ha estat fàcil i he perdut molt de temps en aquesta baixada. Ja estic al corriol i una mica més em passo la zona de la fita. Quan he vist una corba pronunciada he rectificat i l’he començat a buscar sense més problemes.

De nou pels corriols. Deixo enrere la zona d’avituallament i un parell de petites rieres per anar pel mig d’un bosc ben bonic a cercar la fita en un tàlveg. De nou a córrer pels camins fins un llom ben clar i herbat on hi ha la fita en un coll. En aquest tram he estat el més ràpid de la categoria!

Recupero el camí fins travessar un torrent en una zona de xaragalls on es troba la fita. Toca pujar. Ho faig pel llom per dominar els dos tàlvegs. Tinc la fita a dalt de tot en el de la meva dreta. Troto pel mig d’un bosc blanc a la cerca de la 12. M’he desviat una mica,  però una petita rasa m’orienta per trobar-la.

Cercar la manera de travessar un torrent és la darrera dificultat. Hi ha un petit corriol que ho fa. El localitzo al mapa. Tinc la darrera fita una mica més amunt i al nord. Darrers metres i darrera cursa de la temporada acabada.

Estic satisfet de com m’ha anat la cursa. Tret de la monumental errada inicial no het més errades importants i he trobat les fites gairebé sempre a la primera. M’he trobat força bé físicament. En alguns camins, corriols i camps oberts he sigut conscient que no anava prou ràpid i he tractat de forçar el ritme, però no he estat constant en aquesta millora de ritmes. En general he corrinyat, més que he corregut.

Amb aquesta cursa de llarga distància a Guardiola de Berguedà en un mapa que m’agrada especialment, finalitza la Copa Catalana de curses d’orientació d’aquesta temporada 2022.

Bellestar no decep mai.

 Campionat de Catalunya de Llarga Distància a Bellestar

2,5 km. 11 fites, en realitat 4,5 km. 1-52-23 i 255 metres de desnivell positiu 5è a H60 de 5

Els inferns de Bellestar és una mapa que m’agrada especialment. És d’aquells mapes que no és gens fàcil, i no només la part dels xaragalls dels inferns sinó també la resta del mapa. Hi he corregut diverses vegades i mai m’ha decebut. Obliga a estar molt concentrat per saber on estàs situat en tot moment. Bellestar queda força lluny, però el llarg viatge paga la pena per gaudir d’una bona estona d’orientació dins dels seus boscos.

Avui tornaré a fer la cursa sense córrer. Surto caminant de presa i després de rodejar un parell de zones obertes, m’endinso al bosc per trobar la primera fita. El mateix procediment per la segona. Tot va molt bé, però a la tercera ja m’enredo. La idea es seguir un petit torrent. En trobo un. Tinc dubtes de que sigui el que jo cerco, però m’hi endinso. Progressar-hi no resultat gens fàcil i no acabo de veure-ho clar, però segueixo amunt, fins que em trobo amb uns tallats que no és possible superar. Toca tornar enrere i veure si més endavant d’on he agafat el torrent trobo el que, ara sí, serà “el meu torrent”. Entre pitos i flautes he perdut ben bé 10 minuts o més.

Surto del torrent per una forta pujada per arribar a la part alta dels xaragalls dels inferns i per un petit corriol assoleixo la tercera fita.

Una forta baixada em mena a un altre torrent que travesso i m’enfilo per l’altre vessant. La progressió ha estat lenta tant en la baixada, que no era gens fàcil, com en la forta pujada fins assolir la quarta fita. Segur que hi havia una millor opció.

La cinquena està a nivell, però el desplaçament a mitja vessant no resulta gens senzill. Vaig localitzant els diferents elements, fins arribar a la fita. La sisena està ben a prop. Només es tracta de pujar una mica i un cop superat el llom no passar-se-la al començar a baixar. Ja la tinc. Bon lloc per fer la foto del dia!

Encaro la segona part de la cursa. De nou una forta baixada que em fa ser prudent. Feta la fita 7 faig rumb en direcció a la 8. De nou pujo, i vaig identificant elements: clariana i runa, però un cop soc al corriol no sé massa bé a quina alçada em trobo. La fita sé que està avall i començo a baixar. Ja soc a prop del torrent i encara no he vist la fita. Em desplaço a nivell en direcció sud. Trobo un arbre caigut, la fita estarà una mica més endavant com així és.

Passo a l’altra banda del torrent i vaig a nivell en direcció a la 9. Està en un tàlveg i aquest arriba abans del que esperava. Però la fita no hi és. Penso que no devia ser aquest tàlveg, i també que no estava dibuixat al mapa. Pujo fins al camí i des d’allà em ressituo i ara sí que localitzo el tàlveg de la fita. Ara ho veig! El que jo he pensat que era un tàlveg, és una petita rasa que sí que estava dibuixada i que no havia vist al mapa. L’errada sempre és nostre, poques vegades és una errada del mapa.

La 10 està en una zona de micro-relleu complex i difícil de llegir tant en el mapa com en la realitat. Ja he arribat a la zona, però no veig la fita per enlloc. Em passo de llarg i haig de tornar enrere i ara ja la tinc. I ara avall fins el camí on hi ha la 200 per acabar la cursa.

De nou he gaudit de la orientació i especial d’aquest mapa i del traçat que ens han preparat. Llàstima dels més de 10 minuts perduts en la fita 3 perquè la resta m’ha anat força bé, amb petites errades que ja entren dins del que acostuma a passar en les curses d’orientació. I ara a  esperar la propera al Berguedà.

Orientació caminant

Dos dies del Ripollès

Dissabte a Sant Pau de Segúries:, 2 km. 13 fites 57-34 5è. de 7 a H60

Diumenge a Vallter: 2,5 km. 14 fites 55-23 5è. de 5 H60

S’ha acabat l’estiu i amb la tardor tornen les curses de la Copa Catalana. Estrenem dos mapes prou interessants al Ripollès. La previsió era de pluja, però ens en lliurem els dos dies. Només ha plogut a la tarda. He fet les dues curses caminant de principi a final. Caminant acostumo a ser lent, però intento anar el més ràpid possible. L’objectiu és no cometre errades importants i anar directe de fita a fita.

Com m’acostuma a passar darrerament em costa situar-me al mapa i interpretar bé el dibuix del cartògraf en l’inici de la cursa. Això m’ha passat els dos dies. El dissabte un cop feta la primera fita vaig molt bé i segur fins a la quarta. Des d’aquesta a la cinquena hi ha una bona baixada, que degut a les darreres pluges està molt relliscosa i fa que vagi molt lent. Vaig baixant i la fita no apareix per enlloc. Dubto d’haver-me-la passat i m’aturo alguna vegada i penso: “Mira que si haig de tornar a pujar!”.  Però finalment l’he trobat. La tenia ben a prop. A continuació tinc 5 fites que són a nivell i que són  més aviat fàcils. 

Fita 46 en un petit tàlveg

Quan estic molt a prop de la 10, veig un camí per sota d’on estic i penso que aquell camí em portarà a la fita. Però no és així i haig de pujar de nou. No porto la lupa i aquí m’hauria anat d’allò més bé. I també a la 11 que estava al final d’un petit torrent. Les darreres fites en baixada són ben fàcils. Ha estat una cursa entretinguda.

El diumenge correm a Vallter. A la tarda va nevar i els cims estan una mica enfarinats. La sortida està al final d’una pista d’esquí. La pujada per arribar-hi és ben feixuga. L’inici de la cursa també és en pujada encara que no tan forta com l’aproximació a la sortida. La primera fita està en un petit tàlveg i me’l passo per sota. Haig de recular i pujar una mica per trobar-la. “Torno a perdre temps en la primera fita”!

A la fita tres entro a la zona més divertida de tot el cap de setmana. Cal estar molt atent al relleu per no cometre errades. Són cinc fites molt properes en una zona de micro relleu amb zones obertes i de blocs de pedra típics de les zones d’alta muntanya. En alguns moments és molt lent avançar per no prendre mal entre tantes roques. He gaudit molt fins la fita 8. 

Fita 58, arbre

A partir de la 9 s’inicia la baixada que ens porta al final de cursa. Son fites ben fàcils i que si hagués corregut haurien set molt ràpides, però potser amb el perill de passar-me-les.

Caminar no treu diversió a l’orientació ja que sempre hi ha el repte de trobar les fites. No suposa tant desgast, ni esforç físic com córrer. El fet d’anar més tranquil ofereix la possibilitat d’orientar-se millor, cometre menys errades, estar més atent als detalls del mapa i gaudir més del paisatge. Es perd el punt de competitivitat que té quan s’afronta una cursa corrent. La propera serà a Bellestar, en els dos dies dels Pirineus.