dimecres, 21 d’octubre de 2015

Ultrallarga de Rojals: crònica d'una abandonament anunciat

No és la primera ultrallarga que corro. M'agraden les curses d'orientació i m'agraden les curses llargues. Per tant el campionat de Catalunya de ultrallarga és la combinació perfecta. Correré la categoria d'Homes Elit juntament amb altres 3 companys (Toni, Felip i Joan) de més de 50 anys en el que hem anomenat la ultraiaios. Però aquesta edició organitzada pel Montsant a Rojals serà la més llarga de totes: més de 17 kms., 37 fites i més de 700 m. de desnivell!
Surto amb la idea d'estar en cursa al voltant de 4 hores i prou i amb el convenciment que no l'acabaré.
La sortida és en massa i de seguida els ultraiaios ens quedem al darrera en direcció al triangle. El Toni marxa al davant amb bon ritme, en Joan i jo anem al darrera a una certa distància i el Felip amb el Saiko va més endarrerit. Des de la sortida fins la primera zona de fites hi ha més d'un km. Són 7 fites en la zona Sud del mapa. M'oriento prou bé i les localitzo sense pressa, però també sense pausa. A la darrera em trobo al Felip que encara no ha acabat el seu bucle. Porto 1 hora de cursa

Ara toca canviar de zona a la cerca de dos noves fites. Tinc una bona estona fins apropar-me a la 8. Un cop hi sóc a prop no em situo i dono voltes i més voltes visitant tots els tàlvegs haguts i per haver però sense localitzar la fita. Perdo molt de temps. Un cop tinc la 8 faig la 9 sense problemes, però he perdut massa temps a la 8 i això em pesa com una llosa.
Em dirigeixo cap a la 10 que torna a ser lluny. Mentre m'aproximo a la zona miro el temps. M'apropo a les 3 hores. Dono una ullada al mapa i decideixo fer les darreres fites de la cursa (de la 21 a la 27) abans del canvi de mapa. M'ho agafo amb calma i gaudeixo d'un bosc força net. Aquestes em resulten fàcils. Segur que ajuda no anar amb cap pressió i sense córrer massa.
Arribo a la zona de canvi de mapa on abandono. Intenten de convencem de que continuï amb les 10 fites restants. Em miro el mapa i es veuen força fàcils, però ja en tinc prou per avui. Han estat 3-52 de cursa, més de 15 kms. i 500 metres de desnivell. Comento la cursa amb el Joan que també ha abandonat i veig que tant el Felip com el Toni encara segueixen en cursa.
Finalment l'únic ultraiaio que acabarà la cursa serà el Toni amb de 6 hores de cursa. El primer ha fet 2-36. Dels 22 que hem començat només 11 han acabat tot el recorregut. De ben segur que la propera temporada tornaré a provar sort en la ultrallarga. 

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Fites i més fites: 12 hores de fites

Ja fa més d'un any de la primera edició d'aquesta Rogaine Internacional de 12 hores de la Serralada Litoral. L'any passat va ser per la primavera i aquest any serà ja ben entrada la tardor. Ha canviat el lloc de la sortida i arribada. Ho farem des d'Òrrius, el poble que l'any passat albergava el Hash House.
Amb el mapa a la mà comencem a rumiar l'estratègia de cursa. No resulta fàcil decidir-se.

Òrrius està en la zona central del Nord del mapa. Hi ha un bon nombre de fites tant a l'Nord-Est com al Nord-Oest i el Hash House al Sud. Finalment planifiquem fer primer les fites del Nord-Est, passar pel Hash House i segons l'hora fer el sector Nord-Oest.
Ens porten caminant fins a la placeta de l'església des d'on donaran la sortida. Anem xerrant i despitats i en el moment de la sortida ens quedem sols a la plaça. Ens costa situar-nos i decidir per on sortim. Tenim la sensació de novells.
Hi ha la possibilitat d'arribar a la nostra primera fita (64) seguint un torrent sense camí, però no ens refiem de poder passar i donem una bona volta. Quan hi arribem trobem que el Soro i el seu fill surten de la fita. Han anat pel torrent que era passable. Seguim el nostre pla i coincidim en aquest inici amb el Felip. Anem fent a bon pas però sense córrer excepte en alguna baixada. 
No interpretem bé el mapa i baixem pel dret arrossegant bardisses per entrar al torrent on està situada la 58. No ha estat una bona elecció, però ja és nostre. Anem fent amb tranquil·litat però sense pausa.

Fem una curta aturada a la 62, al costat d'una font. Ens netegem una mica i mengem abans de continuar endavant. Portem 3 hores de cursa. Seguim amb la nostra planificació agafant punts en direcció a la Hash House i gaudim de les vistes i dels paisatge.


A mesura que ens hi apropem veiem la opció de fer dues fites llamineres, la 93 i la 81. Anem bé de temps i són 17 punts de bon aprofitar. I dit i fet. Cap allà anem després de rumiar-ho una mica.

Ja les tenim i ara sí es encaminem cap a la H.H. Portem una mica més de 6 hores. Mengem, bevem i pensem en la segona part de la cursa. Es notem les hores de cursa, però encara anem a bon ritme. La pujada en direcció a la 63 ens fa mal, però seguim endavant. Ja portem més de 8 hores.
Anem amb la calculadora posada. Després de baixar força estona veiem davant nostra la muntanya on estan la resta de fites que ens resten per fer.

Tocarà pujar i això fem, complint el que havíem previst a meitat de cursa. Anem sumant punts i temps, a la 52 ens resten 2 hores per acabar la cursa. Preveiem que si passem la 86 amb un marge d'una hora per acabar ja ho tenim. I així ho fem la fitem i encara ens resta més d'una hora. El Sol ja comença a amagar-se.

Anem bé no haurem de patir, però on és la 54? Està darrera una roca. Passem al costat d'unes quantes roques i no hi és. Ja pensem en deixar-la quan la localitzem una mica més avall. Ja tenim la 57, la nostra darrera fita prevista i cap a l'arribada. Ja necessitem els frontals. Tindríem temps d'anar a per la 39 i potser fins i tot la 37, però ja en tenim prou i no volem forçar la màquina. Final amb 11-38-56, 189 punts, uns 45 kms. i al voltant de 2300 metres de desnivell positiu.
Estem satisfets de com ens ha anat. Hem localitzat totes les fites a la primera, sense perdre temps en cap d'elles i ens hem trobat força bé físicament.
I a més hem pujat al podi! Això són coses de l'edat ja que a la nostra categoria (majors de 55) hi ha pocs participants.