dilluns, 18 de juny del 2007

Torno a les curses d’orientació després de mes i mig de no anar-hi. No ha estat una cursa massa bona. De fet, malgrat que ara ja no em perdo com a principis d’aquest any, en alguns moments quan soc a prop de la fita em costa acabar de trobar-la. Aquest és l’aspecte que tinc que millorar. A més a més, avui el bosc era molt atapeït i en alguns moments costava d’avançar. Això no m’agrada.
Era una cursa de 5000 metres i 12 fites. Les dues primeres són fàcils i no presenten cap problema. De fet revisant els resultats en aquest moment anava primer. Però en la tercera fita perdo molt de temps. Estava situada en un camp d’arbres, sabia més o menys per on es trobava, però no era capaç de veure-la.
La 5 i la 6 estaven al mig d’un bosc molt espès i aquí també perdo molt de temps. A partir d’aquí ja puc tornar a córrer i de fet trobar les fites ja no presenta massa dificultats, però en alguns moments perdo una mica la concentració i tinc que aturar-me per orientar-me de nou i continuar amb fiabilitat.
En la cerca de la 10, corro per un camí a l’espera de trobar un trencall a la dreta. Pel que porto corrent intueixo que ja he passat el trencall i torno enrere. Al tornar em trobo al Joan un veterà orientador que em diu que l’any passat ja es va perdre per aquí i aquest any ens hi perdem els dos. Al final la trobem i ara ja només és córrer, ja que les dues fites que resten sabem on estan. Acabo amb 1-36-58 i en la posició 16 de 31. He fallat en masses fites (3, 5, 6, 10).
Al final comentem els nostres recorreguts amb el Joan i m’explica com fer-ho per trobar una fita quan no hi ha cap element al mapa que em pugui ajudar a localitzar. Crec que si sóc capaç d’aplicar el que em va explicar podré millorar els meus resultats. Ja tinc ganes de poder practicar-ho!

dilluns, 4 de juny del 2007

Olímpic per un dia

Aquest dissabte he corregut a l’Estadi Olímpic. Córrer 1000 metres i en pista és ben insòlit per a mi acostumat darrerament a córrer només curses de muntanya i d’orientació. De fet només havia corregut una vegada en pista. Va ser un 10000 fa dos anys en els campionats universitaris a les Pistes Josep Molins de Sabadell. L’experiència m’havia agradat, però un 1000 és molt diferent. És una cursa molt curta i ràpida. No tenia cap referència i no sabia massa quin podria ser el meu temps.
Les tres setmanes anteriors vaig fer alguns dies de sèries curtes per provar sensacions. Em vaig inscriure amb un temps previst de 4-05 amb l’objectiu de baixar de 4.
I arriba el dissabte i cap a l’estadi. Feia molt de temps que no hi anava. Potser un partit dels Dragons o un encontre internacional d’atletisme de la selecció catalana.
Abans de la cursa canvio impressions amb companys, alguns d’ells tan inexperts en la distància com jo, i passo a escalfar en el túnel. En una cursa tan ràpida no es pot descuidar l’escalfament. I cap a la càmera de sortides. Som 22 a la sèrie. Esperem que acabi la primera sèrie i ens col·loquen als nostres llocs.
No surto massa bé i tinc que fer la corba pel carrer tres fins poder agafar posició. Vaig tercer però en la recta ja m’avancen tres i passo el primer 200 en 41, molt ràpid. Em trobo bé i tracto de continuar amb aquest ritme. El 400 el passo en 1-26, 45 en el segon 200, però mantinc la posició. De nou en la recta m’avancen atletes i noto que he afluixat. Passo el 600 amb 2-19, 53 el darrer 200. Baixar de 4 minuts està al meu abast i quan sona la campana augmento el ritme. A falta de 300 metres he avançant a alguns atletes, i em veig amb possibilitats de seguir progressant, però no m’acabo d’atrevir d’augmentar un ritme de per si ja molt ràpid, i procuro mantenir la posició fins al final per acabar amb 3-47-25, el que suposa 1-28 en el darrer 400, a 44 cada 200 metres.
l
Molt satisfet d’haver corregut en l’Estadi Olímpic, haver baixat de 4 minuts i amb el pensament de que podia haver anat més despresa i aconseguir un millor temps amb una mica més d’experiència en aquesta distància. M’ha agradat i no  descarto tornar a repetir el proper any.