Homenatge emocionant i ben merescut

Parc Forestal de Mataró. Trofeu Lluís Trunas

5,2 km. 22 fites, en realitat 5,8 km. 1-16-46 i 235 metres de desnivell positiu 32 de 54 participants

Els meus inicis en el món de les curses d’orientació els vaig fent seguint el circuït Oros, primer fent els C2 i un cop em vaig trobar més segur fent els C1. Aquest circuït l’organitzava l’Oros un club de curses d’orientació de Mataró. L’anima màter d’aquestes curses i de molts dels mapes pels que vaig córrer era el Lluís Trunas. Tenia la impressió que ell ho feia tot: mapa, traçat, cronometratge, etc.  Era un circuït que m’anava molt bé ja que totes les curses eren força a prop de casa, bàsicament, els boscos del Maresme, però també el Vallès Oriental i La Selva. Puc dir sense por d’equivocar-ne que aquest circuït va ser on vaig aprendre que eren les curses d’orientació i on em va entrar el virus per aquest esport.

Ja fa temps que el Lluís Trunas ha desaparegut de les curses d’orientació degut a una maleïda malaltia que ha het que minvin les seves capacitats físiques.

Els seus companys del club Oros, juntament amb l’Ajuntament de Mataró li han organitzat aquest homenatge amb forma de Trofeu Lluís Trunas en un dels mapes en el que he corregut un parell de vegades, el Parc Forestal. La primera vegada va ser el gener del 2007 fent el C2 i a la tardor del 2008 ja hi vaig participar corrent el C1.

Una mica més i no arribo a temps. Malgrat està a prop, m’he trobat amb tres retencions importants que m’han fet arribar just de temps. Agafo el mapa que falten 10 minuts per les 12. Gairebé soc un dels darrers en sortir. A aquesta hora la calor ja es fa notar i m’ho agafo amb calma. Camino fina a la primera fita. A partir d’aquí troto en els zones planeres i en les baixades i m’esforço a les pujades però sense anar a tope en cap moment. La pujada per arribar a la 8 es fa feixuga. En aquesta fita s’acaba la primera part de la cursa, la que es feia a la zona de bosc i entrem en la segona part, un mapa més d’esprint on es pot anar més ràpid, però on també soc força lent, però gaudeixo de l’orientació.

Finalitzo amb una bona suada. Just acabo d’arribar i, al cap de poc, comença l’homenatge al Lluís amb diferents parlaments, plens d’emocions i sentiments. En alguns moments, fins i tot, a més d’un se’ns escapa alguna llagrimeta.

D’alguna manera aquesta cursa ha estat un retrobament d’una colla que fa anys que fem orientació gràcies a l’esforç d’algunes persones que van ser pioneres d’aquest esport a Catalunya com va ser el Lluís. Els organitzadors han promès que hi haurà més edicions. Esperem que sigui així. 

No sempre fer bosc a través és la millor opció.

 Copa Catalana a Sant Vicenç de Montalt

2,7 km. 17 fites, en realitat 4,6 km. 1-19-22 i 182 metres de desnivell positiu 17è de 18 classificats en H50

Comença la Copa Catalana de curses d’orientació al Maresme, en concret al municipi de Sant Vicenç de Montalt. Ja hi havia corregut fa 6 anys, al febrer del 2018. Aquesta temporada he decidit participar en H50. Ja sé que quedaré dels últims a gairebé totes les curses, però això m’importa poc. Prioritzo estar més estona al bosc i cercar més fites que assolir un millor resultat a la classificació. El meu objectiu principal de les curses és gaudir de l’orientació al mig del bosc, i en quant a resultat i com a segon objectiu tinc no doblar el temps del primer.

Arribo just a la sortida. És arribar i moldre, o sigui sortir, sense temps per a res més. Faig una bona sortida i m’atreveixo a endinsar-me dins d’un verd 2 en la primera fita. Per assolir la tercera em toca superar un fort desnivell pel mig del bosc. Ben aviat tinc clar que aquest bosc no resultarà fàcil de travessar. Està ple de branques pel terra que obliguen anar amb molt de compte.

La primera errada i primera pèrdua important de temps la faig a la cinquena fita. Des de la quarta fita m’enfilo per arribar a un corriol. A la primera cruïlla tinc dubtes, agafo un corriol, però corregeixo, ja que no és aquest pel que vull anar. Vist a casa hauria estat una bona opció. M’acabo enfilant del nou pel dret per arribar a un altre corriol. Troto fins a una cruïlla i aquí agafo un camí per on també pugen bicicletes. Ben aviat no em quadra el que veig: unes roques a la meva esquerra. Pujo una mica més amunt, però no sé on soc. Torno enrere a la cruïlla i penso. Trigo una bona estona a situar-me. Primer crec que no sé on soc, però finalment identifico tots els camins i corriols. Aquell grup de roques que no em quadrava és el grup de roques on hi ha la fita que busco! M’havia confós de camí!

A la sisena hi vaig de dret. Allà em trobo amb el David. Refaig el camí per anar a la següent. Un cop a casa veig que no calia fer-ho i que hi havia una opció més ràpida. A la vuit hi vaig per pista, el més ràpid possible.

Per anar a la nou opto per anar a nivell, pel mig del bosc i aprofitant alguns corriols, però el bosc és molt lent i perdo molt de temps. Segur que era millor baixar a la pista i després pujar pel corriol. A més a més quan arribo a la zona on hi ha la fita, veig una gran roca on hi ha un orientador. Vaig cap allà pensant que hi ha la fita. No hi és. Des d’aquí ja la trobo sense més contratemps. Faig el pitjor temps de tots els participants en aquest tram! Gairebé el doble que la majoria! Està clar que anar bosc a través no és la millor opció, tot i que és molt divertit.

Aquí porto una hora de cursa. Aquest era el meu objectiu final per avui. Però el que resta de cursa és molt més ràpid i ja no faré més errades. Coincideixo en alguna de les fites amb el Jordi que sempre diu que no corre, però a qui he vist corre un moment. Aprofito que el desnivell és favorable per anar ràpid. Faig la darrera part del recorregut amb l’Arcadi, un company de la categoria H50, amb el que acabem junts.

Malgrat les errades estic prou satisfet de com m’ha anat la cursa. Segurament sense aquestes errades hauria pogut retallar uns 10 minuts ben bons. I ep! He assolit el meu objectiu de no doblar el temps del primer (41-20), però he quedat molt lluny del meu competidor directe a la categoria, el Felip, company de club que també fa aquesta categoria aquesta temporada

Comencem forts

 Rogaine Sant Iscle de Vallalta. Copa Catalana 2023

23.5 km. 5-46-27  14-44 x km. 1007 metres de desnivell positiu,

136 punts, 25 fites 1r. Ultraveterants i també en superveterans

Els darrers anys la Copa Catalana de Rogaine començava al Berguedà amb fred viu d’hivern. Aquest any comencem al Maresme, en un mapa nou i amb calor primaveral.

Ja amb el mapa a les mans, de seguida descarten la zona Est que queda molt lluny del centre de competició i que té fites de puntuació alta però molt disperses. A la part Oest hi veiem moltes més fites i més juntes. Decidim que primer farem la part Sud en sentit antihorari i després la zona Nord en sentit horari.

Comencem ràpid en direcció a la 31. Arribem a la fita una munió de corredors i seguim cap la 42 on ja trobem les primeres pujades. Comença el puja i baixa per pistes, camins i corriols que serà tota una constant al llarg del dia d’avui. En aquesta primera hora arrepleguem un bon munt de fites i punts: 56, 44, 54 i 81, per sumar 29 punts.

Seguim el pla previst en direcció sud. No he agafat la lupa, i avui em faria falta per veure bé els detalls del mapa. Sort que el Joan té una bona vista i en les zones més delicades veu bé per on és millor passar i atacar la fita. Tanquem la segona hora amb 5 fites més i 24 punts: 62, 35, 45, 63 i 55. En algunes fites coincidim amb el Josep Palau i el Ramon Casal que fan la versió de tres hores i amb l’equip de superveterans que formen el Felip i el Jaume.

Ens arribem a la fita del més al Sud, la primera fita de 9 punt d’avui, la 93. Abans hem pogut contemplar una bona vista Sant Pol de Mar, un poble del que servo bons records personals de la meva joventut.

A partir d’aquí la distància entre fita i fita és més gran i això es tradueix en que sumem menys fites i menys punts en cada hora. Passem per la 64 i la 74. Encara no portem tres hores de curses i decidim arribar-nos fins la 72, malgrat que és un cul de sac evident per la nostra estratègia de cursa. Hi arribem amb els Bandolers i The Wild Boars Duo.

A partir d’aquí seguim el nostre pla inicial. Anem a la 82. Aquest serà el tram més llarg de tota la Rogaine (39 minuts). Hem salvat una riera pel dret i ens ha sortit bé. No les teníem totes de poder-ho fer, però ha estat possible i ens hem estalviat una bona volta. Feta la 82 anem fins la 65. Ja només ens queden 2 hores. Desestimem la 53 que ens obligaria a donar una volta excessiva i ens encaminem cap la zona Nord.

Complim sense problemes el primer objectiu del que ja comença a ser la part final de la Rogaine, la 73.

Les cames ja les notem feixugues a les pujades però aguantem el ritme, en una pujada suau però continua: 52, 32 i 91. Queden 50 minuts i som lluny de l’arribada, però ja tot és baixada.

Aprofitem la pista per anar tot el ràpid que podem fins la 61. A falta de 38 minuts desestimen anar a la 71 i dirigir-nos cap al poble. Al poble cal anar amb molt de compte a no cometre errades. El Joan no veu clar com arribar a la 43 i també la deixem per acabar fent 41, 34 i 33. Ens sobren més de 13 minuts. Segurament teníem temps per arribar a la 43, però ja està fet.

És l’hora del balanç. És de les poques rogaines que hem fet el que havíem planificat d’inici amb molt pocs canvis. Hem canviat la 71 per la 72 i ens hem deixat de fer dues fites, la 53 que suposava una volta massa gran i la 43 per prudència. Realment estem molt satisfets del resultat i de com hem respost físicament en aquesta primera rogaine de la temporada. La propera serà a Aubrac, un terreny ben diferent del d’avui.

Comença la temporada d'orientació

Diumenge, 11 de febrer de 2018

Copa Catalana a Sant Vicenç de Montalt

H50 4,5 km. 25 fites

Van ser 6.4 km. 1-33-18 i 204 m. de desnivell positiu

Comença la temporada de la Copa Catalana de Curses d’Orientació 2018 a Sant Vicenç de Montalt. Segueixo en la categoria H50. Fa un parell de temporades érem 5 o 6, l’any passat ja érem una desena, però en aquest cursa ja som 19. Ha augmentat la competència. Serà molt més difícil assolir podi. Ens divertirem.

Estrenem mapa en una comarca ja prou coneguda, el Maresme, amb terrenys sempre amb força pendent, una bona xarxa de camins i corriols de diferent mida, vegetació de diferent penetrabilitat i grups de roques sempre sorprenents.

La primera sorpresa la tenim anant a la sortida: una bona i llarga pujada.

Cap problema en la primera fita, però la segona ja em costa més. Tinc dubtes, vaig endavant i enrere fins a situar-me bé per localitzar-la. La tercera està en una clariana, molt a prop de la 2. Quan arribo a la clariana no hi ha la fita. És una zona amb diferents clarianes. La lupa m’hauria anat bé, però no la tinc. Em desplaço a l’esquerra. Hi ha fita però no és la meva. Desfaig el camí i torno a atacar. Ja la tinc: era a la clariana següent.

Em concentro per no cometre més errades i enllaço una bona colla de fites sense problemes. Tracto d’anar ràpid, però també vull assegurar. Les fites estan molt properes unes a les altres. Això implica molts canvis de direccions i em diverteixo. A la 12 també perdo una mica de temps, però rectifico molt ràpid.

Tinc dues fites seguides en dues zones de grans roques, la 14 i la 15. Aquesta darrera me la passo de llarg. De cop i volta tinc la sensació que està massa lluny. Em costa identificar on sóc exactament, però em refio de la intuïció i torno enrere. Trobo la fita amagada darrera d’una roca espectacular que m’havia mirat al passar abans.

Fita 15: la gran roca que em vaig passar de llarg.

Torno a recuperar la concentració, a estones corrent pels corriols, i a estones camp a través. A vegades els blancs estan una mica bruts i vaig amb compte.

A la 18 i a la 19 també perdo una mica de temps. No massa, però tot suma. Encaro la part final de la cursa: un seguit de fites en direcció Sud i en baixada. És tot molt ràpid, però en alguns moments se’m generen dubtes que fan que em fan aturar per no equivocar-me  i passar-me la fita de llarg. Esprint final i primera cursa del 2018 acabada.

Acabo quart i no massa lluny de les posicions de podi. No pensava pas estar tant amunt. Estic molt satisfet del resultat. Miro els winsplits on es veu la situació de tots els participants en les diferents fites del recorregut. Ha estat una cursa molt disputada. Les posicions de podi han passat per les mans de diferents orientadors. Com gairebé sempre han estat les errades les que han marcat la classificació final.

Relive 'Morning Feb 11th'

Fites i més fites: 12 hores de fites

Ja fa més d'un any de la primera edició d'aquesta Rogaine Internacional de 12 hores de la Serralada Litoral. L'any passat va ser per la primavera i aquest any serà ja ben entrada la tardor. Ha canviat el lloc de la sortida i arribada. Ho farem des d'Òrrius, el poble que l'any passat albergava el Hash House.
Amb el mapa a la mà comencem a rumiar l'estratègia de cursa. No resulta fàcil decidir-se.

Òrrius està en la zona central del Nord del mapa. Hi ha un bon nombre de fites tant a l'Nord-Est com al Nord-Oest i el Hash House al Sud. Finalment planifiquem fer primer les fites del Nord-Est, passar pel Hash House i segons l'hora fer el sector Nord-Oest.
Ens porten caminant fins a la placeta de l'església des d'on donaran la sortida. Anem xerrant i despitats i en el moment de la sortida ens quedem sols a la plaça. Ens costa situar-nos i decidir per on sortim. Tenim la sensació de novells.
Hi ha la possibilitat d'arribar a la nostra primera fita (64) seguint un torrent sense camí, però no ens refiem de poder passar i donem una bona volta. Quan hi arribem trobem que el Soro i el seu fill surten de la fita. Han anat pel torrent que era passable. Seguim el nostre pla i coincidim en aquest inici amb el Felip. Anem fent a bon pas però sense córrer excepte en alguna baixada.
No interpretem bé el mapa i baixem pel dret arrossegant bardisses per entrar al torrent on està situada la 58. No ha estat una bona elecció, però ja és nostre. Anem fent amb tranquil·litat però sense pausa.

Fem una curta aturada a la 62, al costat d'una font. Ens netegem una mica i mengem abans de continuar endavant. Portem 3 hores de cursa. Seguim amb la nostra planificació agafant punts en direcció a la Hash House i gaudim de les vistes i dels paisatge.

A mesura que ens hi apropem veiem la opció de fer dues fites llamineres, la 93 i la 81. Anem bé de temps i són 17 punts de bon aprofitar. I dit i fet. Cap allà anem després de rumiar-ho una mica.

Ja les tenim i ara sí es encaminem cap a la H.H. Portem una mica més de 6 hores. Mengem, bevem i pensem en la segona part de la cursa. Es notem les hores de cursa, però encara anem a bon ritme. La pujada en direcció a la 63 ens fa mal, però seguim endavant. Ja portem més de 8 hores.
Anem amb la calculadora posada. Després de baixar força estona veiem davant nostra la muntanya on estan la resta de fites que ens resten per fer.

Tocarà pujar i això fem, complint el que havíem previst a meitat de cursa. Anem sumant punts i temps, a la 52 ens resten 2 hores per acabar la cursa. Preveiem que si passem la 86 amb un marge d'una hora per acabar ja ho tenim. I així ho fem la fitem i encara ens resta més d'una hora. El Sol ja comença a amagar-se.

Anem bé no haurem de patir, però on és la 54? Està darrera una roca. Passem al costat d'unes quantes roques i no hi és. Ja pensem en deixar-la quan la localitzem una mica més avall. Ja tenim la 57, la nostra darrera fita prevista i cap a l'arribada. Ja necessitem els frontals. Tindríem temps d'anar a per la 39 i potser fins i tot la 37, però ja en tenim prou i no volem forçar la màquina. Final amb 11-38-56, 189 punts, uns 45 kms. i al voltant de 2300 metres de desnivell positiu.
Estem satisfets de com ens ha anat. Hem localitzat totes les fites a la primera, sense perdre temps en cap d'elles i ens hem trobat força bé físicament.
I a més hem pujat al podi! Això són coses de l'edat ja que a la nostra categoria (majors de 55) hi ha pocs participants.

12 hores de Rogaine en record d'Iñaki Pérez

Aquesta serà segurament la gran competició d'aquest 2014. El 2012 va ser la Trailwalker i el 2013 el ERC de la Llacuna. Es tracta d'una Rogaine de 12 hores. Torno a fer equip amb el company Joan Sánchez d'Aligots i esperem repetir les sensacions de la darrera rogaine d'Osona. 

A les 6 del matí i encara fosc ja som a Vilassar passant el control de material. Serà una Rogaine especial. Encara no fa una setmana va morir un molt apreciat company per tots en aquest món de les curses d'orientació i de les Rogaine en particular: Iñaki Pérez. Actualment era soci del Farra-O, el club organitzador de la cursa, però havia estat a d'altres clubs com la UES-O. En els meus primers passos en l'orientació em va ajudar molt i vaig rebre molt bons consells. Darrerament sempre que ens veiem insistia en que una vegada a la vida havia de fer la UTMB. En diferents moments de la cursa no em podré estar de recordar-lo.

Tenim una hora per dissenyar la nostra estratègia de cursa. Com sempre no ens resulta fàcil, però finalment ja la tenim. Ens dirigirem cap l'Est del mapa i després cap el Hash-House que està situat al Nord. Procurarem arribar allà al voltant de la meitat de cursa i aleshores replantejarem que fem.

Malgrat ser 12 hores molts equips surten corrent. Nosaltres ens ho agafem amb calma, caminant pels carrers de Vilassar fins a la primera fita (33). El nostre primer gran objectiu és la 91, però primer passem per la 66. La 91 està al Montcabrer i hi arribem després d'una pujada molt forta. Per aquí havia passat tant en la cursa de muntanya de Burriac, com en la primera edició de la Burriac Attack. Hem fet 3 fites i encara no portem una hora de cursa. Des d'aquí podem gaudir d'una molt bona vista del Maresme.

Després de planejar una estona una forta baixada ens porta directes cap a la 43. Les baixades i pujades seran una constant en la roagine d'avui. Entren en zona urbanitzada per anar a la 59 i després encarar la 82, ben a prop del poblat ibèric d'Ituro, del que podem veure entre matolls part de les seves runes.
Arribem a la zona més a l'Est del mapa, una zona que coneixem prou bé d'altres curses d'orientació al voltant de l'alberg de Cabrera de la Torre Ametller. És una zona del mapa amb 4 fites molt properes i que fem sense problemes tot sumant una bona colla de punts: 35, 65, 76 i 95 on coincidim amb l'equip que serà el guanyador de la cursa. De fet l'avancem ja que ataquem la fita pel mig del bosc aprofitant la nostra experiència en orientació i ells donen tota la volta pel camí.
Continuem la nostra planificació. Quan ja som a prop de la 77, i un cop travessada una riera el corriol comença a baixar. No ens quadra. Ens aturem. Potser ens hem equivocat! És clar que si no havíem vist un corriol força amagat a la nostra esquerra que era el que ens havia de portar a la fita. Per anar a la 67 ens enfilem per un corriol pel mig de grans roques i amb bones vistes. A la 78 ja portem 4 hores de cursa i ens dirigim ja direcció a la Hash House.
En la nostra planificació inicial havíem descartat la 60 perquè havíem valorat que era un lloc de difícil accès sense donar molta volta, però hi veiem una possibilitat i cap allà anem. Hem de deixar el camí i travessar pel mig del bosc. Ho veiem possible i ho fem i ens va prou bé. No la clavem, però gairebé. Fem aquesta fita i després de la 86 ja ens dirigim cap a la Hash House (96). Aprofitem el camí per anar pensant en la continuació i veiem al fons el turó al que ens haurem d'enfilar.
Arribem amb més de 5 hores de cursa. Mentre descansem una estona, fem un mos i reposem d'aigua, també acabem d'estudiar el millor recorregut per assolir les fites escollides, mirant les possibilitats que ens ofereix el terreny amb els seus corriols.

Seguim endavant per un camí planer. Estem de bon humor i amb forces. Però un cop ja deixem la 68, ben aviat agafem un corriol ben costerut que es fa feixuc. La 92 està dalt d'un turó, però ben amagada dins d'una cova-forat.

Ben a prop tenim la 72 i la 45. I ara ens toca una tirada ben llarga fins la 79 i una pujada sense massa desnivell, però que amb el temps que portem en cursa ja ens fa mal i ens obliga a anar molt i molt lents, per fer nou punts més (98). Ja superem les 8 hores de competició i totes les pujades per poc desnivell que tinguin fan mal.

Ens dirigim ja cap la que serà la darrera part de la cursa. A hores d'ara gairebé ni en baixada podem trotar. De camí a la darrera fita de nou punts (94) pincem la 56. Passada aquesta fita en un trencall evident de camins el cansament i la manca de concentració ens fa equivocar. Sort que rectifiquem ràpid. La 94 no resulta difícil i entrem en la part del mapa que correspon al mapa de l'Olla d'en Mayolas on s'han disputat un parell de curses de Copa Catalana. Aquí hi ha 4 fites. La primera és la 64 que està en una cova ben curiosa.

Aprofitem que el bosc és penetrable per deixar el corriols i anar camp a través com ens agrada. Després de la 39 veiem que tenim la 41 en una covo al final d'un corriol però al mig del torrent. Fer-ho tot per corriols és donar molta volta. Baixem pel mig del tàlveg per entrar després al torrent. Quan arribem al torrent tenim dubtes si tenim la fita amunt o avall. Descartem que sigui amunt i baixem pel torrent com podem. En alguns moments desgrimpant on sort tinc del Joan. Tenim la impressió de que baixem molt i de la fita ni rastre, però no ens queda més remei que seguir baixant, ja que del torrent no podem sortir. Finalment sortim a un corriol. Estem segurs que està al final del corriol cap amunt i suposem que no massa a prop. No tenim ganes de desfer el camí en pujada. Estem de sort i baixa un equip d'Aligots que ens diu que està molt a prop.
Portem una mica més de 10 hores de cursa. Decidim fer 3 fites més abans d'acabar. Ja comencem a tenir les forces ben minvades. La 57 és ben fàcil, gràcies a llegir bé la simbologia del mapa, una rassa profunda, ben marcada i que un cop hi som tenim la fita allà mateix.
Direcció cap a la 42 passem per una riera on havíem coincidit en una cursa de copa quan competíem en la mateixa categoria i tenim ben viu aquell final de cursa esprintant pels carrers dels poble, per tal de guanyar alguns segons.
Toca de nou pujar i pujar per fer la 42. Portem 11-05. Un cop al poble amb ganes d'acabar ens oblidem del mapa i la 38 ens costa més del que ens hauria de costar, però finalment ja és nostra. I ara tot xinoxano cap l'arribada. Han estat 11-28-39 de cursa, 30 fites, 183 punts, uns 40 kms. i uns 2000 metres de desnivell, guanyadors de la categoria de superveterans, ja que som els únics competidors de la categoria i 19 de 26 classificats en la general d'equips masculins.

Després d'una reparadora dutxa ens preparem pel sopar post-cursa: una amanida de pasta i unes mandonguilles ben bones. I abans de marxar un molt sentit homenatge a l'amic Iñaki Pérez i el lliurament de premis i cap a casa a descansar i fins a la propera: campionat de Catalunya a la Molina el 21 de juny.

O-Free Vallalta

Fa un dia gris i ennuvolat, però no fa fred, una bona temperatura per córrer una estona per la muntanya. Es tracta del que podem anomenar una rogaine popular: 3 hores, 20 fites i un mapa a escala 1/10000. Serà un bon entrenament per comprovar el meu estat de forma. Em fixo un objectiu: tractar de córrer en tot moment, aturar-me el mínim i sumar al voltant de 15 kms.
Arribo a Sant Cebrià de Vallalta, em canvio de roba i em presento al centre de competició. Sense més espera ja tinc el mapa a les mans i ja puc començar. 

Aviat he establert la estratègia de cursa. El mapa molt allargassat i la sortida en un extrem no permet massa possibilitats: intentaré anar el més Oest possible sumant punts i calcular el moment pel retorn que si cal podré fer la carretera.
Ja estic en cursa i com que comencem en el punt més baix del mapa l'inici és en pujada direcció a la primera fita (34) que no presenta cap dificultat. De seguida entro en un baixar i pujar que serà una constant gairebé al llarg de les 3 hores per superar les diferents rieres i barrancs de la zona. Aquestes primeres fites (35, 46, 55 i 32) gairebé són obligatòries per tothom ja que podríem dir que són de pas per arribar a la zona del mapa que permet una major elecció  de ruta. Cal passar per alguns corriols que estan senyalats al mapa, però que es troben plens de vegetació i que no permeten córrer alentint molt la progressió. Malgrat tot, el bocs és força penetrable i sortir dels camins i anar bosc a través no és massa complicat.
Des de la 32 decideixo anar cap la zona Sud del mapa on hi ha una fita de 6 punts. De camí passaré per la 33 i la 56. Però mentre vaig en direcció a la 33 faig un canvi de plans i invertiré l'ordre. De sobte mentre avanço per un sender que segueix una riera, veig un corriol que surt a la meva esquerra i que no identifico al mapa, ja que cercava un corriol a l'altra banda. M'enredo una mica, fins que em torno a ubicar en el mapa. Havia passat de llarg el corriol que tenia que trobar a la dreta. Devia estar mirant el mapa quan vaig passar pel seu costat. Al final primer passaré per la 33. Porto una hora de cursa, 6 fites i 21 punts.

Vaig el més ràpid possible cap a la 56 i també la 62 que em costa una mica de localitzar. Sortir d'aquesta fita en direcció a la següent, la 54, no em resulta gens fàcil. Tinc a la vista la Creu de Canet, zona en la que he corregut un parell de vegades curses de la Copa Catalana. La pujada a través del bosc se'm fa feixuga fins arribar a la pista. No he seguit la millor opció i he donat força volta. He estat lent en aquesta part de la cursa i m'he enredat força de nou.
Feta la 54 recupero les bones sensacions en direcció a la 52, però a menys d'una hora per finalitzar la cursa cal començar a prendre decisions: faré la 44 i la 31 i allà acabaré de decidir.
Així ho faig. En un sender en baixada que es nota molt utilitzat per ciclistes, molt estret i amb moltes corbes gaudeixo d'allò més. És un dels millors moments d'aquest matí. Pinço la 31 i em queda poc menys de mitja hora. Arrisco i aniré fins a la 61, encara que gairebé estic segur que penalitzaré per temps al final. La baixada fins a la riera la faig ràpid, però la forta pujada fins a la 61 se'm fa llarga, però malgrat estar a prop de les 3 hores de competició encara em trobo amb força. Ja només queden 16 minuts i tinc que baixar fins a la carretera i després córrer a bon ritme fins al final, una mica més de 2,5 kms. Comencen a caure gotes, però la pluja no va a més.
Pinço l'arribada amb més de 7 minuts de retard. Havia sumat un total de 55 punts però en perdo 10 per penalització. Al final he fet els 15 kms. que m'havia marcat com objectiu inicial i 8è de 9 classificats en la meva categoria de cursa en solitari. He gaudit d'un bon matí cercant fites i corrent per pistes i corriols pel mig del bosc de la Serralada Litoral.
Segueixo sumant kms. i ja només estic a 50 kms. per arribar a la mítica xifra dels 50.000 kms. correguts entre entrenaments i competicions.

3 competicions en 27 hores: primera etapa

M'he proposat un repte: 3 competicions en 27 hores. Són dues rogaines de 3 hores (1ª Burriac Rogaine de les Fonts d'Argentona, VI Cursa per la Marató de TV3 rogaine popular a Sant Cugat) i 90 minuts en pista formant part de l'equip de l'es-k-mot vallesà que com ja és una tradició organitzem un equip per participar en les 24 hores a les pistes de Can Dragó.

Aquest matí he complert amb la primera etapa d'aquest repte.

Les rogaines populars de 3 hores admeten la participació individual. La sortida és també individual a mesura que anem arribant i no en massa. Estrenem mapa escala 1/10000. Tinc 20 fites per endavant. No penso massa l'estratègia i aviat estic en cursa. Faig una ullada general al mapa, localitzo les tres fites amb màxima puntuació i decideixo fer primer les fites de l'Oest, després les del Sud per acabar si tinc temps per l'Est. 

Primer passo per una fita que és molt a prop de la sortida (35). No em trobo còmode en aquest inici de cursa. Tampoc sé explicar-me massa perquè. Perdo temps intentant travessar una zona de bosc que s'acaba convertint en impassable i tinc que tornar enrere, Passa la primera hora i tan sols porto 4 fites. 

A partir d'aquí començo a passar-ho bé. Milloren les sensacions i gaudeixo de córrer per aquests corriols i senders. Les pujades són feixugues però tracto d'anar el més ràpid possible.

Fita 51 i 1-23 de cursa

Fito la 62, la primera fita de 6 punts, la màxima puntuació, després de baixar pel dret en lloc de seguir les ziga-zagues del corriol. Ja porto 1-51. Tinc dues opcions per acabar la cursa, però com estic gaudint molt i no em preocupa massa penalitzar faig una tria arriscada. Planejo 4 fites amb un mitjana de 15 minuts per fita si tot va bé.

Després de planejar, em toca pujar una bona estona abans d'iniciar un lleuger descens fins a la 52.  Segueixo el corriol i ben aviat contemplo el Castell de Burriac al meu davant. Recordo haver passat per  aquest camí en alguna de les edicions de la cursa de Muntanya de Burriac. 

En baixada camí a la 54

Enllaço bé les fites. La baixada de la 54 a la 45 és d'aquelles que tan m'agraden. Passo per diferents fonts d'Argentona. Encara em queden 25 minuts, però sóc conscient que tinc una forta pujada fins a la 61. Intento anar ràpid. M'agrada molt el corriol que em porta fins la font on hi ha la que serà la meva darrera fita. Només em queden 8 minuts de marge i encara sóc molt lluny. Segur que penalitzo. Encara no s'ha acabat la pujada. Aprofito per pensar el millor camí per baixar ràpid fins la meta. 

Per fi estic a la baixada per pista i per corriols. La faig a bon ritme, però no puc evitar penalitzar 12 minuts. Han estat 12 fites i 54 punts, però amb menys 15 de penalització em quedo amb 39 i 5è de 8 classificats en la categoria individual. He totalitzat més de 15 kms. i he gaudit plenament de la cursa, sobre tot, les dues darreres hores de cursa.

Demà compliré les dues etapes següents d'aquest repte.

Rogaine Serralada Litoral

Per primera vegada participo en una Rogaine de 3 hores, i decideixo fer-ho sol per tal de provar com em trobo tan físicament com tècnicament a una setmana del Campionat de Catalunya. La sortida és a la Font Picant d’Argentona en un mapa d’una zona amb forts desnivells.

Arribo, passo per recepció i en poc temps ja em trobo amb el mapa a les mans. Totes les fites estan al sud, en el Nord del mapa només hi ha una fita solitària que aniré a cercar si arribo amb suficient temps al final de la cursa. Em faig una planificació mental ràpida del recorregut, però al fer-ho sol penso que ja aniré rectificant a mesura que avanci la cursa. No surto massa concentrat. Malgrat no cometre errades importants les dues primeres (36 i 43) em costen més del compte. 

Vaig entrant en el mapa i en la tercera (48) ja començo a gaudir de la orientació. Veig que no seran fàcils de trobar i que no podré córrer massa, ja que el bosc té molta vegetació baixa que impedeix anar ràpid i les fortes pujades també alenteixen molt la marxa. De la 4ª (42) a la 5ª (34) puc córrer una estona per un corriol, però quan el deixo haig d'enfilar una forta pendent en direcció a unes roques. L’alegria de córrer és breu.

Gairebé porto una hora de cursa. Ja veig que no podré complir els meus plans inicials i deixo de banda una fita de 3 punts per rendabilitzar esforços. Em trobo en la zona del mapa propera a la Torre Ametller, lloc que conec prou bé i vaig localitzant les fites (45 i 32).

La 51 em costa. No sóc l’únic que està a la zona cercant-la. La ruïna on es troba no l’acabo de veure. Finalment trobo una referència clara, uns camps de conreu i un camí, que em permeten situar-me i localitzar-la. He superat l’equador de la cursa i encaro la segona meitat de cursa amb l'idea de fer dues fites de 6 punts, la màxima puntuació. Serà una mica just de temps però és possible.

Encadeno bé les fites, sense perdre temps a trobar-les. La 52 està al costat d’una pedra al mig del bosc i quan arribo a la zona on hi ha gent buscant fa estona tinc sort que un d’ells la troba. M’endinso al poble de Cabrera on puc córrer amb ganes per trobar la 60 sense cap complicació.

Porto dos hores de cursa i ara començo la llarga pujada que em portarà a dalt del Castell de Burriac. Primer pels carrers de Cabrera fins sortir per una riera fins la 44 i després anar cap a la 47 primer en forta pujada que ja em comença a castigar i després planejar. És una zona amb petits murs de pedra. La fita està en una construcció. No serà fàcil trobar-la. De nou estic de sort, hi ha un equip que l’acaba de trobar i ja la tinc. Estic en la zona del poblar ibèric, uns dels poblats ibèrics més grans i importants de Catalunya, però que no ha estat massa excavat. 2-32 de cursa. S’acaba el temps i em queda una infernal pendent fins al Castell i després baixar a tot trap per la pista. Pujo tot el més ràpid que puc primer sense trobar el camí i després ja en el corriol. La respiració i el cor van cent. Una serp es creua ràpidament pel mig del camí i me'n duc un bon en surt. Una mica més d'esforç i ja soc a les portes del castell, però cal arribar a la fita que és al seu interior.

Pinço, recupero l’alè bec aigua i avall. 

Tinc menys de 10 minuts si no vull penalitzar. No serà fàcil. Tracto d’anar el més ràpid possible M’aturo inútilment en alguns moments per trobar una manera més ràpida de baixar. Mal fet. Al final 3-05-24, 55 punts, menys 8 de penalització 47, 27 classificat d'un centenar d'arribats. Em podia haver estalviar alguns segons sense les aturades a la baixada i penalitzar menys punts, però ja està fet.. A veure si n’aprenc d’una vegada. No val la pena aturar-se quan es té el camí clar i la decisió presa del que cal fer.

S'han acabat les proves

Ahir va ser Calella, un mapa en el que ja havia corregut l'any passat i que m'agrada. Després de la primera cursa de Copa Catalana de la temporada a Sils em vaig proposar córrer unes quatre curses populars per posar en marxa una sèrie d'estratègies que m'han de permetre millorar:

1. Començar la cursa més concentrat per evitar els problemes que a vegades tinc en les primeres fites i mantenir el màxim de concentració al llarg de tota la cursa, evitant els elements externs que a vegades em distreuen.
2. Anar més segur entre fita i fita i com a conseqüència aturar-me menys a comprovar si estic en la bona direcció i també ser més ràpid en la presa de decisions d'elecció d'itineraris.
3. Aprofitat tots els moments “plàcids” de la cursa per planificar itineraris entre fites.
4. No reservar-me físicament i anar al màxim de les meves possibilitats.

La de Calella és una cursa exigent físicament i també tècnicament amb un mapa amb zones amb pocs punts de referència i amb forts desnivells. Vaig aconseguir fer un bon planteig de cursa i en alguns moments em vaig estalviar pujar i baixar tot cercant itineraris que vorejant els turons en travessar-los, encara que en una de les ocasions que ho vaig fer no em va anar bé.

Crec que haver millorat considerablement en els tres primers objectius que m'havia plantejat després de Sils, però encara puc explotar una mica més la meva forma física actual i anar més ràpid quan això sigui possible. Ahir mateix al final de la cursa i malgrat la forta pujada final em trobava pletòric.

Dos punts febles i que normalment encara em donen molts problemes és tractar de fer rumb fins a la fita i seguir una corba de nivell. Acostumo a desviar-me en excés, i per tant, no assoleixo la fita amb rapidesa. Mentre no millori en aquestes dues tècniques tinc que procurar no utilitzar-les en les curses si no és imprescindible.

Com sempre que corro els C1 en els curses populars vaig quedar molt lluny dels primers, però aquest no és el meu objectiu, ja que el que pretenc a l'inscriure'm en aquests circuïts és fer curses més llargues i amb més dificultat tècnica i anar aprenent a poc a poc.

Una decepció d'ahir va ser que no hi havia cap fita a la platja. Molts ho esperàvem. De fet alguns hi van passar per error, perdent molt de temps. Al final va ser 1-35-29 per 5100 metres, 21 fites i 290 metres i posició 23 de 27 acabats. Si comparo (ja sé que mai són comparables les curses d'orientació d'un any per l'altre) amb l'any passat he assolit un molt millor temps. Aleshores vaig fer 1-51-24 per 4200 metres, 275
metres de desnivell i 23 fites.

Ara es tractarà de veure com em van les properes dues curses que ja seran de Copa Catalana, la primera a Vilassar de Dalt a finals de mes.

La meva cursa 200

Nº 200: Aquest darrer diumenge amb la cursa de muntanya del Castell de Burriac he arribat segons els meus comptes a les 200 curses, Segurament en les meves anotacions hi manca alguna cursa sobre tot dels meus inicis, allà el 1978 en les curses de les festes majors de barri.

En tot aquest temps he corregut curses de tot tipus i de totes les distàncies.

L’any passat amb poc temps vaig córrer a Burriac dues vegades, primer de nit en la primera edició del Burriac Attac i després la cursa de muntanya en un amenaçador dia de pluja i amb un terreny tot enfangant.

Aquest any les condicions meteorològiques es presentaven completament diferents malgrat la boira baixa que vaig patir en el viatge fins a Argentona. Però al Maresme el dia s’aixecava sense cap núvol. A la sortida feia una bona fresca, però quan el sol va arribar a la plaça ja començàvem a notar la seva escalforeta. Abans de sortir vaig poder xerrar una estona amb l’Esteve i l’Yves a amb qui feia temps que no coincidíem, i també amb el Dennis, un habitual en aquest tipus de curses.

Els 2 primers kms. són un recorregut urbà per Argentona i van bé per completar l’escalfament abans d’encarar les primeres rampes. Tinc bones sensacions en aquesta primera pujada i tret d’un petit embut en unes curtes escales la puc fer tota corrent.

La primera baixada fins a Cabrera és trepidant. Un altre cop una mica d’asfalt i un racó preciós al costat de l’església de Cabrera. Aviat ens trobem davant la infernal pujada al Montcabrer. Són 11 minuts en filera d’un i escoltant la nostra respiració alterada per l’esforç. Ja som dalt i podem contemplar el Maresme i el mar.

Unes curtes baixades ens condueixen fins al segon avituallament del dia abans d’enfilar amunt cap el punt més alt de la cursa, el Turó de Cirers, primer per pista, però poc després per un corriol que es va estrenyent. Tret d’uns metres amb moltes pedres la resta fa de bon córrer, encara que és impossible avançar. S’acaba la pujada. Porto 1-22, per 1-18 l’any passat i estic a la meitat de la cursa. Serà difícil millorar el temps de l’edició anterior. Aquest any és una mica més llarga, ja que la pluja i el mal temps de l’any passat va obligar a canviar el lloc de la sortida i es va escurçar el recorregut.

Ara comença un perllongat descens, primer per pista.

Després per un corriol estret que va fent ziga-zagues i on gaudeixo d’allò més. Travessar la Riera de Clarà marca el final de la baixada. Ens tornem a enfilar per corriols, tret d’alguns trams difícils, aquí també podem continuar corrent. Els quilometres van passant factura i ja començo a tenir ganes de veure el castell i enfilar la darrera baixada, però aquest és fa esperar. Desitjo veure’l després de cada corba o pujada, però no és així.

Al final aquí el tenim, una petita grimpada i ja hi som. 2-22 a dalt del castell per 2-18 l’any passat i ara tal com em diuen al control del castell, “escales avall”. Què malament sona, no ? Baixo el més ràpid possible, primer per pista i després per corriol estret. En plena baixada i abans d’agafar l’asfalt una petita pujada d’aquelles que fa mal. I ara ja pels carrers del poble fins a l’arribada. Aquest darrer quilòmetre se’m fa llarg. Ja tinc ganes d’acabar. Al final han estat 2-44 d’una magnífica cursa amb una organització perfecte.

A l’arribada puc gaudir d’un excel·lent entrepà d’embotit i un molt bon massatge per recuperar les cansades cames. Feia temps que a l’acabar una cursa no em feien un massatge tan complert.

Amb aquesta cursa s’han acabat els tres diumenges seguits corrent competicions. Feia molt de temps que no ho feia això. La meva mitjana és d’una cursa al mes o cada tres setmanes i no acostumo a córrer competicions de forma tan seguida. I també amb aquesta cursa es tanca el IV Circuït Català de Curses de Muntanya. Ara només em resta esperar a què surti la classificació final.

La pluja ens ha respectat

Al principi dubtava en fer una nova cursa d’orientació a la zona de El Brull o fer aquesta cursa de muntanya al Castell de Burriac (Maresme), per la que finalment em vaig decidir. Tota la setmana seguint el pronòstic meteorològic. Ahir teníem el pitjor dels pronòstics: pluja tot el dia, amb un avís de que es podien acumular 100 litres en 24 hores, sobre tot, al Litoral i al Prelitoral. I el Maresme és al Litoral, i té una fama guanyada a pols de bones tempestes.

Vaig anar a dormir i m’he despertat acompanyat amb el remor de la pluja. Després d’esmorzar miro el radar meteorològic: està plovent al Vallès i al Maresme. Tinc dubtes, però tinc moltes ganes de córrer per la muntanya, malgrat que no m’agrada córrer quan plou amb força.

Arribo a Argentona a les 8. Està plovisquejant, però menys que al llarg del camí. Han canviat el lloc de la sortida. Tinc temps, la sortida no és fins a les 9.15. Compleixo amb el ritual de recollir el dorsal i xerro amb alguns companys de curses. Anuncien que es retardarà 30 minuts la sortida. En tot aquest temps hi ha moments que plou, i altres moments en que para.

Surten les dones i en 15 minuts sortirem els homes. Em canvio i espero fins el darrer moment per posar-me a la línia de sortida. Cauen gotes. Finalment sortim. Aprofito el primer quilòmetre per asfalt per fer l’escalfament que no havia fet. Tenim 22 qm. per davant nostre.

Malgrat que és difícil fer previsions en curses de muntanya, un cop estudiat el perfil preveia fer unes tres hores. Havia calculat unes referències de temps en els diferents controls per poder saber si portava el ritme previst.

De seguida enfilem camins i corriols cap el primer control, rodejats de pins i de les particulars roques característiques d’aquests boscos. I la primera baixada forta, molt divertida ens condueix fins al poble de Cabrera. Ens dirigim cap a la pujada del Montcabrer que ja havia fet al setembre en la Burriacattac. Són 12 minuts de forta pujada caminant en filera un darrera l’altre. És del tot impossible córrer. Podem veure el mar al fons i un cel gris amenaçador.

Passo el segon control amb 10 minuts per sobre del temps que havia previst. Malgrat que en algun moment cauen gotes, la pluja ens està respectant. Continuem per uns petits corriols magnífics i en alguns moments força enfangats, però permeten córrer en la seva major part. Algunes baixades són trepidants, però cal anar en compte per no relliscar.

Passo el que aproximadament és la meitat de la cursa amb 1-18. El terra està ple de cireretes del bosc i també es poden veure força bolets. Correm una estona envoltats de boira que dóna un aspecte fantasmagòric al bosc.

Al cap d’una estona d’entre la boira emergeix magnífic el Castell de Burriac i podem veure Argentona. Això ja s’acaba. Ens enfilem al Castell amb una petita i fàcil grimpada. 2-18 al cim i ara ja tot és baixada, primer per pista i després per un corriol estret. Em trobo bé i fort i baixo ràpid. Una petita pujada de pocs metres em frena, però aguanto i la faig corrent. Ara ja agafem l’asfalt de baixada fins l’arribada, fins i tot, amb una mica de sol: 2-36-43

Hem tingut sort i la pluja ens ha respectat. Estic satisfet de com m’ha anat la cursa. M’ho he passat molt bé. Recollida dels regals (una samarreta ben maca), i els diferents avituallaments amb entrepà inclòs, dutxa i massatge i cap a casa amb una altra cursa al sac.