dilluns, 27 de novembre de 2017

25 anys al Farell!


Diumenge, 26 de novembre de 2017
Cursa de muntanya del Farell

Tot començava el 1991, aquell any vaig córrer la pujada al Farell. Era una cursa de 12 km. per asfalt des de Caldes de Montbui fins a dalt del Farell. Aquesta va ser una prèvia.

Però la veritable cursa de muntanya del Farell comença el 1993. Recordo que sortíem del costat del camp de futbol. El camp de futbol era de terra i el pàrquing des d’on sortíem també. El recorregut amb petites variants ja era el mateix que ara i amb final dins del camp de futbol. El meu temps en aquesta primera participació va ser de 59-24.

En aquests primers anys el Farell es va convertir amb un termòmetre del meu estat de forma abans d’iniciar l’entrenament per la marató de Barcelona. El 2002 em vaig endur una sorpresa al final de la cursa. Recordo que havia plogut i que l’arribada havia estat a la plaça de la Font del Lleó. Ens van cridar al podi als 4 que havíem corregut totes les edicions i ens van lliurar una placa de reconeixement.
Va ser aleshores que al meu cap va sorgir la idea i el propòsit de ser fidel a aquesta cursa i participar en totes les edicions. I així ha estat fins complir amb les 25 edicions. Al cap de poc ja només érem dos corredors els que manteníem la fidelitat a la cursa, però fa un parell d’anys el Jaume, un companys d’afició que vaig conèixer en la vella llista de correu d’altetisme.com quan això d’Internet era quelcom d’alguns sonats que corrien amb gorra vermella, ja em dir que m’havia quedat sol. Per cert, encara corro amb la mateixa gorra vermella d'aquells temps.

Al llarg dels anys he gaudit de les diferents edicions. He viscut canvis tant en el lloc d’arribada com el de sortida. Recordo unes edicions amb sortida al pavelló i amb arribada al camp de futbol, també un parell d’arribades al Parc de Can Rius. El recorregut principal de la part de muntanya en línies generals s’ha mantingut en totes les edicions. En les dues darreres edicions ha recuperat el lloc de sortida i arribada originals i han introduït una forta i curta pujada al km. 8 de cursa a causa de la caiguda d’arbres de desembre del 2014 que val malmetre alguns camins.

En les primeres cinc edicions vaig baixar de l’hora. El meu millor temps és el de la segona edició (1994) amb 57-27. Després d’uns anys que superava l’hora el 2004 i el 2005 vaig tornar a baixar de l’hora. Els meus pitjors temps han estat el del 2012 (1-25-17) i el 2014 (1-22-50). El 2012 va coincidir amb l’any que el recorregut era més llarg, fent la darrera part per dins de la riera, abans de pujar fins l’arribada, en un recorregut que no s’ha repetit mai més.

Des del 2005 he escrit la crònica de la cursa en aquest blog. Un bon record del que ha passat en cada edició.

En aquesta edició he tornat a gaudir del recorregut acompanyat d’una bona temperatura. Els camins estaven secs i polsosos com no pot ser d’una altra manera en un any especialment poc plujós. Recordo anys amb molt fred, i també amb pluja i fang. Del recorregut m’agrada especialment la part de la baixada final on et pots deixar anar i guanyar molta velocitat. Aquest any he fet exactament el mateix temps que el 2015, però en un recorregut una mica més curt, i tres minuts més que l’any passat. L’edat no perdona, però encara puc fer tota la cursa corrent sense haver de caminar a les pujades.
La organització ha tingut un gran detall al final de la cursa i m’han posat pressió: córrer les 25 edicions següents. Ja tinc un nou repte. Serà possible?

dissabte, 25 de novembre de 2017

Xinoxano a Gurb


Diumenge, 19 de novembre de 2017
Copa Catalana d’Orientació a Gurb (Vic). Homenatge als presos polítics
2,6 km. 17 fites 120 metres de desnivell

No és la primera vegada quecorrem a Gurb. Conec les seves margues i les dificultats que comporten. El mapa és nou, però està molt a prop dels mapes en que hem corregut les altres vegades. Estem a la Plana i és normal que aquesta ens rebi amb boira baixa. Tenim sort que s’anirà aixecant i no molestarà al llarg de la cursa.

Abans de sortir ja havia decidit de fer la cursa caminant i només córrer quan estigués molt segur. I així ho faig des d’un bon començament. La cursa té dues parts ben diferenciades. La primera part, les 9 primeres fites es desenvolupa en la zona de margues.

Les margues impedeixen córrer. El terreny és molt inclinat i relliscós. Cal estar molt atent a identificar els diferents elements per no incórrer en cap errada. Així ho faig i gestiono totes aquestes fites sense dificultats. Potser la que em costa una mica més és la fita 6, que estava molt amagada i no havia vist que calia baixar per un petit tallat rocós davant del que tinc alguns dubtes abans de decidir-me. Només he pogut córrer una mica en un parell de corriols: els que portaven de la 2 a la 3 i de la 6 a la 7.

A partir de la 9, ja es pot córrer. Un cop he sortit de la zona de margues em relaxo per haver fet la part més difícil de la cursa i perdo una mica la concentració que provoca que perdi temps en la fita 13 i 14, entre 3 i 4 minuts. Les darreres fites no em resulten difícils. El tram final fins l’arribada és llarg i en pujada i es fa feixuc. 

El temps perdut a la 13 i 14 em fan baixar del podi. Llàstima. No ha estat malament aquesta tàctica de començar la cursa caminant i només córrer quan ho tenia clar. Ho tornaré a repetir, però a poder ser sense les errades de concentració.

Abans del lliurament de premis es va llegir un manifest de la UEVic demanant l’alliberament dels presos polítics i també va parlar la dona del Conseller de Justícia Carles Mundó que és soci de l’entitat excursionista. Va ser molt emocionant. Pensar que porten a presó dies i dies sense haver fet res que ho justifiqui, m'enerva. 


dimecres, 22 de novembre de 2017

Tornem a les 3 valls.


Dissabte, 11 de novembre de 2017
Rogaine de les 3 valls. 4ª edició a Les Planes d’Hostoles (Copa Catalana 2017)
5-56-33 129 punts 21 fites
40è de 75 equips classificats i 2n. de superveterans de 4 equips classificats

Aquesta és la tercera Rogaine de  Copa Catalana d’aquest any en la que participem. La darrera va ser l’Escanyabocs al mes de maig. A les 3 valls vaig debutar com equip amb el Joan sota un gran diluvi. D’això ja fa cinc anys. Ja portem una bona colla de Rogaines fent equip. Som els que vam inaugurar la categoria de superveterans (majors de 55 anys), una categoria on a poc a poc es van sumant més equips i per tant augmenta la competència. Tots fem anys.


De bon matí mentre preparem l’estratègia fa fresca. El centre de competició està en la punta Sud-Est del mapa. D’entrada descartem la zona Oest del mapa que està massa lluny i ens centrarem en la zona Est i central del mapa on veiem moltes fites. Tenim dubtes de per on sortir, però finalment ens decidim de fer primer la carena que hi ha més a l’Est del mapa arribant el més lluny possible en les 3 primeres hores i retornar per la part central que al tenir tantes fites ens pot permetre ajustar millor l’arribada.

Sortim ràpids en direcció a la 32 per evitar cues al pinçar-la i ho aconseguim. En les primeres fites tenim alguns dubtes, segurament pel canvi d’escala. Fa temps que no correm a 1/20000. Però portem un bon ritme i seguim el pla previst. Ben aviat comencem a pujar en direcció a les fites de més puntuació. En la primera hora hem pinçat 5 fites (32, 34, 35, 52 i 51) i 19 punts.

Encara estem frescos i la pujada s’aguanta bé. A la segona hora recollim 3 fites d’alta puntuació (70, 90 i 80) que estaven a la zona alta de la carena i que sumen 24 punts. A les baixades trotem. En una d’elles perdo la brúixola que portava malmesa de l’anterior cursa. Refaig una part del camí, però no la trobo i seguim. No podem perdre tant de temps i tampoc sé exactament on l’he perdut.

Hem perdut alçada per anar a la 80 i la tornem a guanyar de nou fins la 94. Portem ja 2-19 de cursa i veiem que arribar fins la 91 tal com havíem previst és molt agosarat. Tenim dubtes, però som conservadors i baixem cap a la 83 i després fins a la 89. Ja portem 3 hores de curses. En aquesta hora hem sumat 25 punts. Hem aprofitat algunes trams plans per replantejar l’estratègia. Estem al fons de la vall i abans d’agafar la carena que ens ha de portar a l’arribada decidim caçar alguns punts de l’altra vessant de la vall.

Així ho fem. Ens enfilem a la cerca de la 85, una pujada que ens fa mal. És la fita en la que esmercem més temps, gairebé mitja hora. Està en la punta d’un tallat i és de mal arribar, però ho solucionem prou bé. Ara ja de pla i fins i tot una mica de baixada fem la 77 i la 48 per tancar la quarta hora de cursa amb tres noves fites i 19 punts.

Abans de baixar i deixar aquesta vessant de la vall anem a per la 57. Ens la passem de llarg. Ens trobem dalt d’un tallat enorme que no està cartografiat. No som l’únic equip que hem arribat aquí. Quan refem el camí veiem on ens he equivocat. Havíem baixat massa. De fet ja ens ho semblava, però ...

Baixem al fons de la vall per passar per la 67. Al sortir d’aquesta fita tornem a perdre una mica més de temps. Ens costa trobar el corriol que buscàvem. Segurament hem perdut la concentració, ja que no semblava pas difícil fer-ho bé. Tenim dubtes, però desestimem pujar i baixar per anar a cercar la 86 i ens dirigim a la 72, un tram llarg i en alguns moments costerut. Amb aquestes tres fites arribem a la cinquena hora i 18 punts més.

Entrem a la darrera hora. Ara és important no cometre errades. De nou toca pujar per pinçar la fita 102, la de més puntuació. Una baixada pel dret ens porta fins la 59. Ja anem a contrarellotge. Resten 40 minuts. Seguim endavant. Ja no ens podem desviar de la nostra ruta. Encara podem fer dues fites més, la 68 i la 32 abans d’enfilar fins l’arribada pel camí més evident. Trotem per arribar a temps. Ens ajuda que anem de baixada. Encara acabem amb algun minut de marge. En aquesta darrera hora hem fet 4 fites i 24 punts.

Ha estat una bona rogaine. Sense les pèrdues de temps en algunes de les fites potser hauríem pogut sumat alguns punts més, màxim un parell de fites. Hem fet una rogaine força equilibrada en número de fites i punts per hora. Mirant el que han fet altres equips potser la ruta inversa era una millor estratègia. És difícil de saber, ja que la forma física també compta molt, i nosaltres no podem pas anar més de presa del que anem.


Us deixo amb la crònica de l'equip guanyador absolut.

diumenge, 12 de novembre de 2017

Quina patacada!!!


Dimecres, 1 de novembre de 2017
Campionat de Catalunya Ultrallarga Distància a Taravil
5,5 km. 16 fites i 300 m. de desnivell
Van ser 1-26-59, 280 m. de desnivell i 8è de 10 classificats.

Aquesta cursa havia de ser al mes de març, però una gran nevada ho va impedir. A Taravil ja vaig córrer el2013. És un mapa del que en guardo un bon record. Fa fred, però a l’hora de la sortida en massa (10.30) el sol ja escalfa força. Els boscos fan goig.


Surto caminant per situar-me bé i no cometre errades d’un bon començament. Es forma una bona corrua d’orientadors fins la primera fita. En direcció cap a la segona també som una bona colla. Tinc al davant a la Pilar i a la Salut. Passo per sota d’un dels molts filats i intento anar de pressa. De cop i volta em trobo al terra. No he vist el següent filat i he anat tot jo a terra. Per sort, tret de l’ensurt, no m’he fet mal. Sembla que la brúixola s’ha trencat. Segueixo la cursa amb la brúixola a la mà. Camí de la fita 3 veig que la puc tornar a posar a lloc.

Aquí hi ha la papallona de dispersió. Perdo una mica de temps en les fites 4 i 5, però la resta les faig bé. Tracto de córrer i anar ràpid però em trobo lent. Fa dies que tinc la impressió d’haver perdut molta velocitat. La 12 em costa de veure i també em fa perdre una mica més de temps.

En el tram de la 12 a la 13 veig dues opcions: per dalt, la mateix zona que he fet abans de la 2 a la 3 o per baix, passant per la carretera. Prenc la segona opció i quan arribo a la corba d’una  pista forestal, observo que hi ha gent que baixen per la meva esquerra. Ara veig al mapa un camí que no havia vist abans. Segur que aquesta era la millor opció i es guanya temps.

Les darreres fites no presenta massa dificultat, excepte fer una bona elecció de ruta. No acabo gens satisfet. Cal tenir en compte que avui havia estrangers que han copat el podi de la categoria. Contra ells no tenim res a fer: corrent molt més que nosaltres. Les errades m’haurien permès guanyar alguns minuts i potser una o dues posicions, però em cal millorar la velocitat de cursa.