Més de 5 hores sota la pluja.

Dissabte 27 d’octubre

Rogaine les tres Valls

5-49-33, 93 punts 15 fites 21 km. 677 metres de desnivell positiu

He passat gran part de la setmana pendent de la previsió meteorològica. Havia de ploure tot el dia i baixarien les temperatures. No era el millor per passar-se 9 hores cercant fites. Sembla que la història ens persegueix. Aquesta va ser la rogaine en la que vam debutar com equip i també ho vam fer sota una pluja persistent. Des d’aleshores han passat 6 anys i portem 22 rogaines a les nostres cames fent equip amb grans resultats dins de la nostra categoria de Superveterans (majors de 55 anys) i amb un munt de curses de les que mantenim molt bon record.

Ens resignen a passar-nos una bona estona sota la pluja. A la sortida comprovem que no tenim cap equip rival en la nostra categoria. Amb tot sortim amb ganes de gaudir del nostre esport. Com sempre el primer que estudiem és per on arribàrem. Veiem diferents possibilitats que ens agraden per la zona Oest del mapa i que seran amb tendència a baixar. Planifiquem una sortida força planera i més aviat en baixada en direcció a Les Planes d’Hostoles on veiem unes quantes fites força fàcils.

Plou poc i al principi ens ho prenem bé. No tenim massa ganes de posar-nos a córrer i anem caminant. Només quan la baixada és franca ens deixem anar i trotem una mica. Passem del “singing in the rain” al “running in the rain”, encara que avui més aviat és “walking in the rain”. Tanquem les dues primeres hores de rogaine sense haver fet gairebé desnivell i amb 6 fites al sac i 35 punts. A partir ‘aquí comencen les primeres pujades fortes. Ens enfilem fins on lloc on hi ha una creu i una fita de 8 punts i des d’on hi deu haver molt bones vistes, però la boira ens impedeix veure res. Baixem i tornem a pujar ara per agafar 9 punts que estan a les runes del castell d’Hostoles, en concret al costat del que havia estat una cisterna. A la tercera hora hem pinçat tres fites més i sumat 21 punts.

Baixem per un camí en una zona molt rocosa i on trobem una corda per ajudar-nos a baixar. La 44 està a la part de baix d’un tallat. Ens hi apropem, però no acabem de trobar la manera d’atacar-la i la deixem estar. Seguim el nostre camí cap la 75. Està en un arbre, al final d’una zona de rocam. Se’ns acaba la zona de rocam i entrem al bosc i no l’hem vista. Tornem enrere i la trobem. Està en el podríem qualificar d’un mini-arbre. Tal com estava dibuixat al mapa esperàvem un arbre gran. Entre pitos i flautes aquesta fita ens ha costat 41 minuts, i tanquem aquesta quarta hora amb tant sols 7 punts.

Pugem per una zona semi-oberta seguint una línia elèctrica. Un cop en el corriol, identifiquem la zona com un lloc on en l’edició de l’any passat vam tenir dubtes. Aleshores anàvem de baixada i a contrarellotge per no penalitzar. Ens ajuda recordar-ho. Tal com està el terreny avui és molt millor anar de pujada. La fita està molt propera al lloc on estava l’any passat.  

Tornem a estar a la part alta i ara les vistes són fantasmagòriques, però una mica millor que abans.

No ha parat de ploure en tota l’estona i la temperatura va baixant. El corriol en el que estem ens mena directa a la 64, la següent fita. Estem agafant fred i no gaudim de la rogaine. Estem gairebé a meitat de la competició i comencem a pensar en deixar-ho estar per avui. Seguim endavant. La 72 ens fa voltar una mica més del compte. No ens quadra gens amb la descripció del control (dalt d’un tallat). No veiem el tallat per en lloc. Abandonem la intenció inicial de pujar fins la 70 i decidim anar ja de tornada.

Agafem 4 punts més de la 40. Amb aquesta han estat 4 fites i 26 punts en la cinquena hora. Ja decidits a donar per acabada la cursa de camí a la 80, ens tornem a despitar en una zona on l’any passat també vam tenir problemes. Acabem sortint a la pista, ens oblidem de les fites i trotem en direcció a l’arribada per entrar en calor. Haver alentit la marxa en la cerca de la 80 ens ha fet agafar fred. Malgrat córrer no aconseguim entrar en calor. Anem molls fins el moll de l’os. Acabem amb gairebé 6 hores i 93 punts.

Amb la dutxa d’aigua calenta ens refem del fred passat al llarg de la jornada. Mengem una mica i cap a casa. Ja que no participarem en la rogaine de Serra de Cavallera, donem per tancada la temporada 2018 de rogaine amb una bona collita: guanyadors de la categoria en Copa Catalana i campions de Catalunya i d’Espanya. Tot s’ha de dir que ha estat una temporada amb molta poca competència d’equips en la nostra categoria.

Terreny d'alçada

Dissabte, 20 d’octubre de 2018

Guils de Cerdanya, llarga distància

H50, 5,1 km. 18 fites i 110 m de desnivell

Fets 7,6 km. en 2-06-38 197 de desnivell 12è de 16 classificats

Diumenge, 21 d’octubre de 2018

Guils de Cerdanya, mitja distància

H50, 2,6 km. 10 fites 45 m.

Fets 4,7 km. 1-37-01 29 m+ 12è de 18 classificats

Global 2 dies 10è de 19 classificats

Malgrat que les previsions inicials per aquests dos dies indicaven pluja, al final vam tenir un parell de dies excel·lents per la pràctica de l’orientació. Ambdues curses es desenvolupaven al voltant dels 2000 metres d’alçada. Les primeres fites no van presentar dificultats. Anava lent, però tant el bosc net com les zones obertes on es desenvolupa aquesta primera part de la cursa em fan sentir segur.

Tot canvia amb la setena fita. Entro en una zona on ja no és tan fàcil avançar. Hi ha roques per totes les bandes. Avanço lentament. Penso que la fita queda a la meva esquerra, però no la veig. Busco una petita zona oberta, però ben aviat no sé on estic. Tot és igual i no és possible trobar una referència per ressituar-se. Finalment decideixo sortir de la zona i tornar a començar. Ara sí que la trobo, però ja he perdut molt de temps. Com sempre de primeres hi havia passat molt a prop. En la següent de nou torno a perdre molt de temps.

A partir d’aquí hi poso els cinc sentits i tot comença a anar més bé. La tirada llarga la resolc sortint primer a la zona oberta i un cop de nou en la zona de pedregar cercar una riera que m’ha de servir de punt d’aturada i d’atac al mateix temps. Una fita més i ja estic fora de la zona de pedres. Torno al bosc net i a les zones obertes del principi i sense presses, però sense més errades acabo la cursa. En les dues primeres fites on canviava de zona he perdut molt de temps. I l’endemà la cursa és en aquesta zona. Ja em puc mentalitzar.

Està clar que la cursa llarga va estar l’aperitiu del que ens esperava el dissabte a la mitja distància, on tota la cursa es desenvolupa en la zona de pedres que tants problemes em va causar el diumenge. Surto previngut i de nou començo bé, però a la tercera fita ja hi tornem a ser. Em costa mitja hora trobar-la, tot i l’ajuda mútua que ens donem amb el Sergi: jo li mostro on està la seva fita i un cop allà em ressituo en el mapa. Amb prudència i amb alguna volta més del compte vaig localitzant la resta de les fites, però tinc clar que no ha estat un cap de setmana amb bones curses. Malgrat els anys i les més de 200 curses d’orientació que ja porto a les cames, encara no n’he acabat d’aprendre. El cònsol és que hem estat molts els orientadors que hem tingut serioses dificultats en aquest terreny. Amb tot he gaudit de l’orientació. De fet ja ens agrada això de perdre’ns i que ens costi de trobar les fites, encara que a vegades ens agradaria no fer tantes errades.

En aquest parell d'enllaços podeu veure amb claredat les voltes que he donat els dos dies per trobar les fites:

• Cursa llarga de dissabte
• Cursa mitja de diumenge

Olivella, una cursa entre records i margallons

Cursa del Margalló

13,1 km. 1-22-56 a 6-19 per km. 202 metres de desnivell positiu

137 de 177 arribats (77%) i 17è de 23 màsters arribats

La cursa de fons del Margalló va ser una de les meves clàssiques a les primaveres de finals dels anys 90, quan a poc a poc començava a deixar l’asfalt i m’inclinava per curses de muntanya. Encara estàvem molt lluny del actual boom del trail. Revisant les meves anotacions he vist que hi vaig participar en 4 edicions: 1996, 1997, 1999 i 2001.

Aleshores la cursa era de 18 km i sortia del petit nucli d’Olivella. M’agradava el lloc, la cursa i l’ambient. Els primers anys transcorria per pistes forestals, però en la darrera edició que vaig córrer una gran part del recorregut ja estava asfaltat. Aleshores s’iniciava en baixada, i la part més dura era en la darrera part de la cursa amb unes quantes pujades que feien serrar les dents si no les volies pujar caminant, fet que només vaig assolir en les meves dues darreres participacions. El meu millor temps va ser el 1999 amb 1-25-04, en plena preparació per la mítica marató de l’Aneto. També recordo que en l’edició del 96, les dutxes eren al carrer, unes simples manegues que sortien de la mateixa Casa de la Vila. Ens dutxàvem a la vista de tothom, evidentment amb aigua freda.

Han passat els anys i m’ha vingut de gust tornar a Olivella. Tot ha canviat molt. A hores d’ara la sortida és des d’un camp de futbol amb gespa artificial, amb vestidors i dutxes. A la sortida amb retrobo amb l’incombustible Vicent que segueix al peu del canó i diumenge sí, diumenge també participa en curses populars arreu del territori. Hi ha dues distàncies, 30 i 14 km. He optat per la de 14. No estic per córrer distàncies massa llargues. Sense cap tipus de pressió em marco com objectiu entre 1-25 i 1-30. Surto al darrera com faig últimament.

Després d’una curta i lleugera baixada, planegem una bona estona per diferents pistes forestals abans d’anar pujant. En cap moment les pujades són massa pronunciades i puc anar corrent sense massa esforç. En alguns moments, augmenta el desnivell i alguns es posen a caminar, però jo continuo mantenint un trot constant. Passo el km. 7 amb una mica més de 45-30. Per tant vaig al ritme previst inicialment, al voltant de 6-30. Baixem per una pista que recordo molt bé que en les primeres edicions fèiem en sentit contrari, i tornem a pujar el que serà la darrera pujada forta de la cursa. A partir d’aquí ja és tot més o menys avall.

Passem pel petit nucli d’Olivella, d’on sortien les primeres edicions de la cursa. Ens desvien per un divertit corriol de baixada que ens situa al costat de la carretera. A partir d’aquí agafem un corriol molt agradable i bonic que transcórrer paral·lel a la carretera. Agafo un bon ritme que aconsegueixo mantenir fins creuar la línia d’arribada. Al final han estat només 13 km. Acabo satisfet tant del temps assolit com de les sensacions al llarg de la cursa.

I per seguir la tradició a l’arribada en espera un bon entrepà de botifarra. M’ha agradat aquest nou recorregut. A part de les curses d’orientació, ben aviat m’espera una nova edició del Farell, un lloc al que no puc faltar.