diumenge, 26 de març del 2017

Al Catllaràs poc correràs



Dissabte 11 de març 2017
Rogaine Serra del Catllaràs (Copa Catalana 2017)
5-53-22                98 punts              20 fites
27 de 65 equips classificats, 1r. de Superveterans de 3.
18 km. 19-55 x km. 1.000 metres de desnivell positiu

Després del bon entrenament que va suposar la Rogaine de La Cellera de Ter avui tornarem a fer una Rogaine de Copa Catalana en un lloc i un mapa que ja coneixem d’altres ocasions, malgrat que la sortida ha canviat d’emplaçament.
Per alguns problemes organitzatius l’obertura de mapes i la sortida es fa amb retard. Fa un bon dia, sense gairebé cap núvol, una mica calorós per l’època de l’any. 

Ens costa molt establir l’estratègia de cursa. No ho veiem gens clar. Les fites estan distribuïdes de manera que no és senzill enllaçar-les. Pensem en agafar els punts de la zona Nord que hi ha a prop del centre de competició i circular en sentit horari per anar collint el major nombre de fites en funció del temps disponible. Deixarem tres fites de 3 punts que estan a prop de l’arribada pel final de la cursa. Com ens passa moltes vegades en el darrer moment canvien d’idea i en lloc de començar per la 40, ho fem per la 31.
Sortim sense haver mirat el mapa de com arribar a la 31 i ens hem d’aturar un moment per situar-nos. Un cop la tenim, travessem la carretera i amunt en direcció a la 61, tot mirant de sortejar les feixes de la millor manera possible. Un cop tenim la 61, busquem la manera de superar un tallat de pedra per evitar baixar massa. Ho aconseguim. No sabem exactament on som, però amb la observació del terreny i el mapa, ens anem orientant i ja tenim la 40 i després la 52 quan es compleix la primera hora de cursa. Anem comentant les decisions que prenent sobre la marxa. En la Rogaine el treball en equip sempre és molt important. Seguim la nostra planificació amb la 44 i la 53. 

Camí de la 78 podem córrer una mica aprofitant que la pista fa baixada.
Però l’alegria dura ben poc i ara toca enfilar-se al que serà el punt més alt del nostre recorregut on està situada la 90. Abans d’agafar el corriol que ens hi portarà agafo forces amb la meva clàssica barreta energètica de pernil. Ja la tenim. Portem més de dues hores de cursa.


Baixem per un corriol perdedor. Hi ha moments en que el perdem. Ens hem passat el trencall que buscàvem per anar massa ràpid i no pensar. Toca refer camí. Segurament haurem perdut uns 10 minuts. Pincem la 70 i ens dirigíem a la 37. Recordem la zona de la rogaine defa dos temporades. També vam baixar pel dret en aquesta zona. Ja passa de les 3 hores.
Aquí prenem una decisió important. Intentarem enllaçar 62, 47 i 68 pel mig del bosc, malgrat estar pintat amb un verd 3, impassable. Ho provem fins la 62 i ens surt bé. De la 62 a la 47 trobem un corriol que travessa el bosc i que no està marcat al mapa i que gairebé ens porta fins la fita. Hem estat de sort. I des d’aquesta busquem la 68 a nivell, també travessant el bosc. Aquí és una mica més feixuc, però anem passant i apareixem just per sobre de la fita. Ens hem estalviat una bona volta amb molt de desnivell. Passen de les 4 hores. Moment de fer un mos.

Establim el pla pel que resta de cursa i l’anem executant sense problemes. Tret d’una primera pujada fins un coll, la resta serà en baixada que a aquestes alçades de la cursa s’agraeix: 70, 51 i 50. Ja hem entrat a la darrera hora de cursa: un gel per agafar forces pel darrer tram.
Anem a per les tres fites de tres punts (32, 34 i 33) situades en un bosc farcit de feixes a prop de l’arribada. Anem en compte a no fer errades. 32 sense problemes. Creiem que estem al lloc de la 34, però no la veiem. Comencem a dubtar. Tenim sort estava allà mateix davant nostre, però una mica amagada. A la 33 hi anem de dret. 

Encara ens queden 28 minuts: temps suficient per sumar tres punts més. Ens arribem fins la 36. Ara ja tot és baixada i per asfalt. Correm i encara ens sobra temps. Estem satisfets de la rogaine feta. Gairebé cap errada, excepte el corriol en baixada en direcció a la 70. Hem guanyat als bandolers, l’equip dels germans Serrallonga als que fins ara no havíem guanyat mai en cap cursa!
La propera rogaine ja serà al maig. Ara tocaran algunes curses de Copa Catalana, per anar afinant la forma física i l’orientació.

dimarts, 7 de març del 2017

Cap fita de 9 punts al sarró.



25 de febrer de 2017
2ª Rogaine Popular La Cellera de Ter
5-41-34                126 punts           26 fites                
19 de 42 equips 1r. de Superveterans
25 km. 14-20 x km. 1100 metres de desnivell positiu

A un parell de setmanes d’iniciar-se la Copa Catalana de Rogaines tenim l’oportunitat de fer un bon entrenament en aquesta cursa que organitza Aligots. De nou l’equip de Som MAS-SA es posa en marxa, amb un doble objectiu: gaudir de l’esport de l’orientació en plena natura i fer-ho el millor possible.
En el mapa hi ha dues zones ben clares. La part plana a la vora del Ter i la part de muntanya que s’enfila fins el Puig d’Afrou i Sant Gregori. Decidim pentinar tota la zona Nord de la plana vora del Ter abans d’anar a buscar punts a la muntanya i deixarem per la tornada unes quantes fites que hi ha dins del poble.
Sortim ràpid per estalviar-nos fer cua per pinçar la primera fita, la 32. Ja més tranquils anem sumant fites i punts. Aprofitem que estem en una zona plana i encara anem frescos per anar trotant. Portem un ritme més alt del que és habitual en nosaltres. En la primera hora de cursa hem pinçat 6 fites, sumat 25 punts i recorregut 6 km.
Entrem a la zona de muntanya i comencen els desnivells. S’ha acabat trotar. Només ho farem a les baixades. La 62 està ben a prop d’un dolmen amb unes excel·lents vistes sobre un dels meandres del Ter. 

Després ens tocarà baixar fins la seva riba per pinçar la 82. Aquí havíem previst fer un costerut recte per sota la línia elèctrica per assolir la 60, però no ho veiem possible i ho descartem. En la segona hora ja només hem fet 2 fites, 14 punts i 4,5 km. Això ja és més normal. Serà l’hora de cursa menys productiva. Segurament no vam valorar la distància que hi havia entre fites en aquesta zona del mapa.
Aprofitem que anem per una pista i refem la nostra estratègia inicial. Abandonem la idea de fer la 92 i la 84. Seguim sumant punts i desnivell. La 81 està en corriol que a vegades es perd pel mig d’una riera que baixa curulla d’aigua degut a la pluja d’ahir. El camí és intricat i relliscós, però l’indret s’ho val. 

Malgrat que hem de baixar per tornar a pujar ara sí que fem la 60 i seguim pujant fins la 70, al mig d’un rocam amb molt bones vistes. Estem a punt de fer les 3 hores i és el moment d’acabar de prendre decisions. Descartem pujar al Puig d’Afrou, i per tant, serà la primera rogaine que no farem cap fita de 9 punts. Pensem que la pujada ens castigaria massa físicament i preferim anar collint punts mentre ens anem apropant a l’arribada. A la tercera hora hem sumat 21 punts amb 3 fites i només 3 km, la major part de pujada.
La 63 ens equivoquem de roca i ens costa una mica de trobar. La següent la 53 compleix la tradició de gairebé totes les rogaines. Està sota d’una estelada. 

Enllacem unes quantes fites ja de baixada que ens permet anar una mica més ràpid. A al quarta hora hem sumat de nou 21 punts, però ara han estat 4 fites i 3,5 km.
Seguim a bon ritme, però passada les 4.30 de cursa en el camí de la 68 a la 48 fem dues errades seguides. Per dues vegades consecutives ens trobem seguint un camí que no porta l’orientació prevista. Reaccionem força ràpid, però hem perdut temps. Abandonem el pla d’arribar fins a la 61 i enfilem el camí cap a l’arribada. Ens conjurem de no despistar-nos més en el que queda de cursa. La cinquena hora la tanquem amb 5 fites, 23 punts i 4 km.
Les fites que ens restem les enllacem molt bé sense problemes, molt atents en tot moment a no cometre cap errada. Arribem sense cap pressa amb 5-41-34.  Ens han sobrat gairebé 20 minuts. Crec que és la rogaine en la que hem arribat més sobrats de temps. Calculàvem que aquestes últimes ens costarien més temps. En aquest darrer tram hem pinçat 6 fites, 22 punts i poc més de 4,5 km.
Estem satisfets de la cursa. Hem de vigilar una mica més per no fer aquestes petites errades en properes curses. Ens hem trobat bé físicament, malgrat que a mesura que avançava la cursa les pujades per petites que fossin se’ns feien feixugues. Serà l’edat, o serà que ens cal entrenar més?
El lloc i l’entorn ha estat tota una sorpresa. De ben segur que tornaré un altre dia per pujar als dos cims de la zona i gaudir de la panoràmica.