La Lanera Trail 43K

 45 km. 11 hores 14-41 x km. 1400 metres de desnivell positiu

Per segon any soc el responsable de marcatge de la Llanera Trail. L’organització d’una cursa implica moltes hores de feina. El que simplement es limita a córrer i mai ha estat en aquestes tasques organitzatives li costa d’imaginar-se tot el que implica.

Fa 7 anys vaig participar-hi en la distància marató. En servo un bon record. Ja l’any passat tenia el propòsit de realitzar tot el recorregut en una llarga caminada de tot el dia, però finalment no ho vaig fer. D’aquest any no passa. Havia pensat fer-ho al llarg de les festes nadalenques, però no vaig trobar el moment. A més a més esperava un dia amb bones temperatures. La previsió per avui és molt bona i així ha estat.

Faig un bon esmorzar i quan encara no ha començat a clarejar del tot ja estic en camí. Surto des de casa i a la plaça de les Dones del Textil ja entro en el recorregut oficial. Com que aquest primer tram és favorable troto una estona fins arribar a la primera pujada a l’altra banda del riu Ripoll. Em serveix per entrar en calor.

Poc abans d’arribar a Togores, una guineu em mira estranyada. Ràpidament dona mitja volta i marxa corrent. A Togores puc contemplar una bona sortida del sol.

Aprofito tots els trams favorables per trotar una mica, però faig la major part del recorregut caminant a un bon pas. Una gran part de La Llanera és per corriols. S’agafa la pista a un parell de quilòmetres abans d’arribar a Castellar. Allà m’aturo per fer un bon esmorzar abans de continuar.

A partir d’aquí comença el tram més dur del recorregut. Sortint de Castellar s’agafa un corriol que puja fort fins assolir la part més alta de la Serra de Pinós. A continuació toca tornar a baixar per pujar de nou. No s’acaba aquí aquest sector. Enllaça amb una nova baixada i una nova pujada que et deixa molt a prop del Puig de la Creu. Però el recorregut dona una volta que es fa força llarga si no es coneix fins assolir el Puig de la Creu, punt culminant de la Llanera. L’arribada encara queda molt lluny.

La baixada fins a Castellar és vertiginosa i cal anar amb compte en alguns trams, si es pretén fer ràpid. Avui com que vaig caminant no hi ha cap problema. Aquesta baixada passa pel costat d’algunes barraques de pedra seca que s’han restaurat fa poc.

Ja a Castellar, aprofito per menjar-me la meva barreta energètica de pernil habitual. La major part del que resta és terreny favorable i va per pista, tret d’alguns trams per corriols. Malgrat que permet trotar, decideixo seguir caminant a bon pas. I així, a poc a poc, van passant els quilòmetres i em vaig apropant al final.

Poc abans d’arribar a Sabadell puc contemplar una bona posta de sol, i també la lluna gairebé plena entre les branques dels arbres. 

Entro a la ciutat que ja fosqueja. A pocs metres de casa hi ha una xurreria oberta i em deixo portar per la temptació dels xurros. Seran el meu berenar després d’una bona dutxa.

Ara a esperar el cap de setmana de La Llanera que em tocarà marcar el recorregut juntament amb l’equip de marcatge d’aquesta edició.   

Una nova volta pel Parc

Xinoxano 2019 25 k., caminada no competitiva

4-29-31, 26 km. 10-22 x km. 770 metres de desnivell

Per arribar amb una bona preparació pel mundial de La Molina em cal fer quilòmetres per corriols de muntanya i amb desnivell. Avui és dia d’eleccions. M’havia mirat la cursa de les tres comarques d’Alpens que complien la 30ª edició. Hi vaig córrer ja fa molts anys i en guardava un bon record, però vaig trobar aquesta opció molt més a prop de casa. Havia participat el 2016 i em va agradar. A més a més la inscripció és molt més econòmica. Decidit aniré a Sant Llorenç Savall.

Quan arribo a Sant Llorenç fa poc que han sortit. Recullo la tarja de ruta que em caldrà mostrar als avituallaments i surto. No exactament, però el recorregut de l’edició d’enguany és gairebé a la inversa del de fa 3 anys. Pels carrers de Sant Llorenç surto en direcció a la Font del Llogari, el lloc de naixement del riu Ripoll. Vaig trotant a bon ritme. M’he marcat com objectiu esmerçar 4 hores.

Abans d’arribar a la font ja he avançat a uns quants caminadors, però el gruix dels caminadors els avanço en la pujada al Castell de Pera, una magnífica atalaia que permet gaudir de les vistes de la Mola, el Montcau, els Emprius, i també de la vall de Sant Llorenç de Savall i de La Roca. Intento córrer sempre que el desnivell i el terreny m’ho permet.

Una baixada força directa i en la que gaudeixo d’allò més ens mena fins el Marquet de la Roca, primer avituallament del dia. Gairebé no havia menjat res a casa, confiant ens els avituallaments ben assortits de la caminada i he arribat amb gana. Unes quantes galetes i un cafè amb llet i segueixo endavant.

A la pista i en baixada faig més d’un quilòmetre a un ritme per sota de 6. Ens endinsem per un corriol al principi encara corrible, però que es va enfilant de valent fins que tan sols permet caminar. La Màquina de Tren ens contempla.

Arribo al coll i ara comença una lleugera baixada i agafo de nou bon ritmet. Enrere queda la Pedra d’Aguila. S’ha emboirat i ja no fa gens de sol. El que prometia ser un dia assolellat amb magnífiques vistes s’ha estroncat. Anirà bé perquè així no passarem gens de calor.

Un nou avituallament prop del Coll de Palomares. Gairebé no m’aturo. Passo el que calculo que és mitja cursa 12,5 km amb 2 hores 8 minuts. Seguim per alguns trams de la Matagalls-Montserrat. M’aturo un moment a admirar el Pi de les Quatre Besses del Dalmau, i pel mig de la Riera Seca arribem a l’Ermita de les Arenes on ens esperen amb l’entrepà de botifarra.

Toca parada i fonda sense cap pressa. Com entra l’entrepà! Sembla que comencen a caure gotes, però al final no serà així. Menjo tranquil·lament mentre van arribant més participants. Toca posar-se en marxa de nou.

Travessem el Ripoll i el remuntem per la seva riba en direcció a Sant Llorenç Savall. Conec bé aquesta part delrecorregut ja que el vaig està explorant la primavera passada.

Deixem la llera del riu i ens comencem a enfilar pel corriol que passa pel Torrent del Carner. En aquesta part vaig sol i gaudeixo de l’esforç. Avanço a algun altre participant que també ja va ben sol. Passem pel Coll Roig i a partir d’aquí ens endinsem en una mena de laberint de corriols i pistes, amb moltes cruïlles: ara cap a la dreta, ara cap l’esquerra. La major part del recorregut malgrat seguir en línia ascendent és força corrible.

Passem el darrer control.  Bec una mica i segueixo endavant. Per fi arribo a Sant Jaume de Vallverd. Ja resta ben poc i tot en franca baixada. Tracto d’anar el més ràpid possible. Amb encara estic bé de forces.

Arribo a les primeres construccions de Sant Llorenç Savall, però encara haig de fer un parell de quilòmetres més fins arribar a la plaça d’on havia sortit on m’espera un bon avituallament final i una nova samarreta per la col·lecció.

Acabo satisfet del ritme que he pogut portar al llarg de tot el recorregut. Si descompto el temps que he estat aturat (21 minuts), més el quilòmetre de més que hem fet, puc afirmar que he complert la meva previsió de 4 hores. Seguiré sumant quilòmetres.

Powered by Wikiloc