dijous, 24 de desembre del 2009

Orientació gelada

La darrera cursa d'orientació de la temporada ha estat aquest diumenge a Avià, una cursa popular de 8700 metres i 24 fites amb temperatures sota zero.
Darrerament entreno poc, faig pocs quilometres a la setmana i em trobo lent. Aprofito la cursa per entrenar una mica. El mapa té tres zones ben diferenciades, el poble, els conreus i una zona de bosc amb alta penetrabilitat i amb una bona xarxa de camins.
Arribo a Avià glaçat. No funciona la calefacció del cotxe. No tinc que esperar massa i ja estic en cursa sense escalfar gens.


El fred m'ha tret les ganes de fer-ho.
Surto tranquil i sense massa pressa faig les primeres 4 fites. De la 4 a la 5 tinc una tirada llarga per un camí ample i vaig trotant.
Les següents seran les fites més divertides, en la zona més boscosa de tota la cursa, però un bosc força net. Alguna petita marrada i un petit despiste al treure pedres que tenia a la sabatilla i que em fa tornar enrere per recuperar el sportident que havia deixat al terra al treure'm els guants.
A partir de la 10, que per cert no funcionava bé la base del sportident, tornem a la zona de camps de conreu i camins on es pot córrer bé. No massa en el meu cas.
Intento augmentar el ritme de cursa, però no passo de trotar simplement. Els guants em comencen a molestar i me'ls trec.
Passo la fita 12, meitat de cursa, en poc més d'una hora (1-04). Ara dues fites a la zona del poble per tornar de nou als camps de conreu. Es pot córrer de manera continuada, ja que no hi ha cap dificultat d'orientació. A la 18 atrapo a l'Àlex, company de club que havia sortit per darrera meu, però que m'havia avançat en part arrel de la meu pèrdua de sportident entre la fita 7 i 8. Però no el puc seguir, va més ràpid
que jo. Encaro la darrera part de la cursa de nou al poble i acabo amb 1-47-05 en posició 23 de 53 inscrits.
He finalitzat la temporada amb 29 curses d'orientació fetes i 5 podis, tots ells en la primera part de la temporada abans de l'estiu. Es nota la falta d'entrenament regular.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Orientació i consulta

Tenia molts dubtes sobre aquest diumenge després d'uns dies en els que ha estat feixuc anar a treballar cada dia tot arrossegant un fort refredat que em feia arribar a casa només amb ganes de ficar-me al llit. De fet, fins i tot, vaig tenir dubtes d'estar patint la grip de moda.
Però diumenge em vaig aixecar amb ganes i vaig anar cap a Sant Cugat, a provar de fer la cursa i a donar un tomb pel centre de la població i poder, així, gaudir de l'ambient de la consulta per la independència.



Al final no va ser possible formar un equip i simplement es tractava d'una cursa score amb 30 fites. La meva intenció era sortir i si no em sentia còmode fer unes quantes fites i deixar-ho estar.
Fa fred. Podem dir que és el primer dia de temperatura hivernal. Espero a darrera hora i no faig cap tipus d'escalfament. Donen la sortida als primers rellevistes i després a nosaltres els del score. Surto caminant i sense pressa em faig una composició de lloc i divideixo el mapa en tres zones. Faré la primera zona, la més boscosa i després valoraré si continuo o plego.
M'encamino cap a la primera fita. He escollit una mala opció, ja que tinc que tornar enrere al topar-me amb una tanca. L'havia vist al mapa, però suposava que trobaria un petit espai per passar. No va estar així. La volta que he fet ha estat considerable. Segurament he perdut uns 15 minuts. Alterno estones, les menys, trotant (baixades i zones planes) amb estones, les més, caminant. Els corriols i les rieres estan plens d'arbres
caiguts dels temporals d'aquest any. Per moments es converteixen en autèntiques pistes americanes que alenteixen molt la cursa.
Les fites són relativament senzilles de trobar. Em passo de llarg de la 58, però ràpidament rectifico, el camí que m'ha de portar a la 45 el cerco abans d'hora i també hi perdo una estona. Quan porto 10 fites i puc prendre l'opció d'acabar em trobo bé i veig factible buscar-les totes i així ho faig. En alguns llocs em creuo amb alguns companys de club (Manel, Manuel, Ricard, Raül). La Laia me la trobo a prop del Pi d'en Xandri on també hi ha una fita. I en darrer tram de cursa anem una estona junts amb lÀlex que acabarà abans que jo.
Arribo satisfet al Parc de la Pollancreda amb la cursa feta amb un parell d'hores.



M'abrigo ràpidament i vaig cap a la plaça del monestir a copsar l'ambient dels col·legis electorals. Moltes banderes als balcons i façanes, amb alguna d'espanyola entre mig que em molesta molt veure, i una sorpresa agradable: cua a les portes del col·legi electoral que hi ha davant del Monestir.



Feina enllestida i cap a casa a esperar el vespre per saber-ne els resultats.

dijous, 3 de desembre del 2009

De nou el Farell



Aquesta és la cinquena crònica (2005, 2006, 2007 i 2008) en el bloc de la cursa de muntanya del Farell. Difícil serà dir-ne res de nou.
La novetat d'enguany a la cursa del Farell és el canvi de recorregut. De fet al llarg de les 17 edicions el recorregut per la muntanya mai ha canviat. Els canvis sempre han estat en els llocs de la sortida i de l'arribada. En els primers anys la sortida era al costat del camp de futbol i l'arribada dins del mateix camp. També hem sortit al bell mig del carrer principal de Caldes i arribat a l'emblemàtica plaça de la font del Lleó.
Però ara ja feia unes quantes edicions que no hi havia canvis. Aquest any sortirem i arribarem al mateix lloc, un pavelló esportiu a prop d'on els darrers anys es feia la sortida. Per aquest motiu s'ha allargat un km. la cursa.
Fa un dia molt agradable per córrer. Surto sense cap pressió, ni previsió de temps, ni ritme des de la part del darrera de la cursa. La meva pretensió és gaudir de la cursa, però no puc evitar mirar el crono en els llocs on tinc referències d'altres anys. Malgrat el poc volum d'entrenament que porto darrerament em trobo fort i gaudeixo del córrer, primer pels carrers de Caldes i després pels camins i corriols de la muntanya
del Farell. M'agrada el circuït, amb pujades que permeten córrer sense problemes i amb baixades divertides, sobre tot, els darrers kms. on gaudeixo d'allò més tot avançant un nombrós grup de corredors.
Aquesta part final ha millorat considerablement respecte als altres anys, ja que des del punt en que es comença a baixar fins a l'arribada ja tot és completament baixada, sense aquelles petites pujades que hi havia en l'anterior recorregut que en alguna de les edicions s'havien fet realment feixugues.
Al final han estat 1-13-09, dos minuts més que en l'edició anterior, el meu pitjor temps en totes les edicions de la cursa, però satisfet de com m'ha anat la cursa i ja esperant l'edició del proper any.