dijous, 26 de gener de 2012

Nova rogaining i nou equip

Com cada temporada les rogainings comencen el mes de gener a l'Espulga Calba amb la wild boar, sempre una gran cursa amb molt bona organització i amb uns magnífics terrenys i mapes. Arribo amb temps per donar un cop de mà en les prèvies de la cursa.
Municipi de l'Espluga Calba
Fins ara havia fet totes les rogainings amb el mateix equip, però aquest cop canvio d'equip. Faré la cursa amb el Jordi i al Sergi a qui conec de coincidir en altres curses.
Esperant la sortida. Foto Salut Masip

A diferència de l'any passat no passem fred mentre esperem l'inici de la cursa a la plaça del castell. Ens desplacem tots junts fins el punt de sortida una mica allunyat fora del poble i allà ens reparteixen els mapes.
Dissenyem una estratègia inicial sense massa problemes i que anirem replantejant en funció del nostre ritme de cursa. D'entrada pentinarem totes les fites de la zona Nord del mapa evitant en la mesura del possible fer més desnivell del necessari. Sortim caminant en direcció a la fita 35. Per arribar-hi hem de sortejar alguns marges de pedra. Canviem la primera decisió i anirem a cercar dues fites més en aquest inici (42 i 81) que d'entrada no havíem previst. Travessem alguns camps de blat i ordi tal com ens informa en Jordi, expert en aquestes qüestions. Aquesta serà una constant al llarg de les 6 hores, travessar i vorejar camps. També serà una constant una parella de nòrdics superveterans que faran la mateixa cursa que nosaltres gairebé fins el final

Reprenem les fites que havíem previst en un inici. Primer la 52, on ja portem més d'una hora, la 43 i la 71 que està dins d'una cabana on ens trobem una sorpresa: el Felip estirat al terra tot fent fotos. En aquesta coincidim amb l'equip també de veterans de Els Bandolers.
Foto Felip Gili

Tenim una bona tirada fins a la següent (86), primer per camí i després per carretera. Seguim caminat a bon pas i aprofitem per fer petar la xerrada. Tots tres treballem en educació, i com no, tenim un bon munt d'anècdotes per anar explicant. Ja camí de la 86 decidim de nou canviar la nostra estratègia inicial i farem un bucle per la zona Nord-Est on ens creiem que podrem arreplegar una bona suma de punts.
Arribem a un trencall de la carretera i ens hem de resituar abans de decidir si agafem la pista que tenim a l'esquerra. Estàvem distrets amb la nostra xerrameca. Ens hi posem i la 65 ja és nostra.
Agafem un camí i després entre camps d'oliveres ens apropem al bosquet i a les runes on està localitzada la 72. Ens toca baixar i després pujar fins a la 92, situada en un encreuament de rases que identifiquem com uns trinxeres de la guerra civil.
Estem a l'extrem Nord-Est del mapa i ja hem superat les 3 hores de cursa. Seguim caminant a bon ritme cap a la 85. Deixem que la parella nòrdica superveterana que fins ara ens ha seguit tota l'estona ens condueixi fins a la fita. Aprofitem aquests moments de relax per avituallar-nos sense aturar-nos i estudiar l'estratègia que ens ha de portar fins a l'arribada tot recollint el màxim de punts possibles en el camí de tornada.
A partir d'aquí ja anem a contrarellotge com en totes les segones parts de les rogainings. Anem ràpids però seguim caminant encara sense neguit, passem per la 56, la 64 i la 63.

Tot bé i sense cap entrebanc. Ja tenim decidit tot el nostre trajecte fins a l'arribada. Tenim dubtes de que sigui possible fer-ho, però tampoc veiem una altra possibilitat i som optimistes. A prop de la 75 escoltem un crit, "Iñaki!", és el Lluís que crida al seu company. Ja hi arribàvem però ens han ajudat. Només queda una hora de cursa i ja comencem a tenir pressa. Ara si que ho veiem just, però encara anem tranquils.

La 66 de nou en una rassa ens fa perdre una mica de temps, potser un parell de minuts. Comencem a apressar el pas fins la 76: 30 minuts per acabar. Baixem fins al camí pel dret, però la baixada es complicada ja que el bosc està molt brut i en alguns moments es fa difícil trobar per on passar. Ja som al camí. Comencem a córrer. Serà molt difícil no penalitzar. Deixem el camí i correm vorejant els camps en direcció a la 51, al menys amb aquesta minimitzarem la possible penalització. Accelerem el nostre ritme, encara pels camps i després ja per la carretera asfaltada.
Quan la deixem i enfilem el darrer tram de camí ja portem les 6 hores de cursa. Cauen els primers 5 punts de penalització. Es tracta d'evitar la segona penalització. No podem anar més ràpids del que anem. Les nostres cames no donen per més. Finalment arribem amb 6-05-58 per 58 segons hem perdut 5 punts més. Ha estat una llàstima però hem fet el que hem pogut.
En el camí de tornada cap a l'Espluba Calba ens mostrem satisfets de la cursa que ens ha sortit i ens lamentem d'aquests punts perduts, però ara ja està fet. Un com veiem els resultats i ens comparem amb altres equips encara valorem més el que hem fet, han estat 102 punts i a pocs punts d'altres que normalment ens treuen molta més avantatge.
A l'Espulga ens espera un bon sopar preparat per la organització i amanit amb els comentaris de la cursa amb la resta de companys i competidors amb els que compartim una bona estona abans d'enfilar el llarg camí cap a casa.

divendres, 20 de gener de 2012

Mala nit

La meva cinquena cursa nocturna de la temporada i la primera en una setmana ja plenament laboral. M'he decidit a participar perquè no està pas massa lluny de casa, just al Parc de l'Oreneta a prop de Can Caralleu, tan sols 20 minuts en cotxe. En el moment de sortir de casa tinc mandra, però un cop allà en tinc ganes. La proposta és divertida: 8 fites i 4 fites mòbils, tota una novetat per a mi. Veig difícil poder fer les fites mòbils, però les altres 8 les veig possibles.
Ens reunim una bona colla a la sortida. Ja amb el mapa a la mà em costa molt prendre la decisió per on començar. La primera fita (37), em resulta fàcil i m'animo i vaig per la segona, dins del parc de l'Oreneta. No m'oriento entre els seus camins i la deixo per més endavant. Vaig a per la fita mòbil nº 2 que tinc a prop i considero assequible. La següent (34) la trobo sense dificultat. M'ajuda que tots els competeixen per guanyar van en direcció contrària a tota velocitat. Però ben aviat m'encallo de nou entre els camins d'un parc en la cerca de la 33 i va passant el temps . Finalment ja tinc 3 fites + 1 mòbil. 
Torno a cercar la que m'havia deixat (31), atacant ara des del triangle i em torna a costar però al final ja la tinc. Abans d'acabar veig possible trobar-ne 3 més. Puc agafar un bon ritme de cursa pels carrers propers al Parc, però només en localitzo dues (38 i 35), la 32 no la trobo. No m'ha ajudat gens trobar-me allà a un parell més d'orientadors que tampoc l'han localitzat. Enfilo ràpid cap a l'arribada. 6 fites + 1 mòbil un pobre bagatge per una mala nit d'orientació, 1 hora 39 minuts i 49 d'entre 53 classificats
Un cop a casa analitzo les decisions que he pres al llarg de la cursa i tenia molt millors opcions. He estat especialment espès. Ara bé, tot es veu molt més fàcil des de casa amb una bona llum i amb temps per pensar. De moment deixo les nocturnes, per ara, encara que no descarto pas del tot fer-ne alguna més abans no acabi la lliga de nocturnes.

dimecres, 18 de gener de 2012

Corregudes nadalenques

Hem gaudit d'uns bons dies: ha fet sol i no ha plogut. Disposar de temps per entrenar és un luxe. No haig de sortir quan encara és fosc, amb el fred i ben abrigat, amb la llum del frontal o sota les faroles dels carrers de les urbanitzacions properes. He pogut entrenar a mig matí o als vols del migdia sota un sol que escalfava prou aprofitant tots els racons del rodal: pistes amples, petits corriols, boscos ben conservats malgrat la pressió urbanística. I a més amb temps per endavant sense haver d'estar a casa a una hora determinada per entrar puntualment a la feina.
He entrenat sense massa planificació prèvia, simplement per sensacions i segons el que em venia de gust fer fent una mica de tot, però acumulant una bona suma de qms. en aquestes dues setmanes abans de la tornada a la feina.
Per entre mig m'he divertit en un parell de nocturnes d'orientació i per acabar el dia de Reis vaig tornar al Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac en una sortida exploratòria de nous camins, amb un recorregut inèdit i força interessant com gairebé tots els que es poden fer per aquest Parc Natural.
Vaig arribar ben d'hora a la Torre de l'Àngel. La primera part és un dels meus recorreguts habituals, Can Robert i Can Pobla i camí dels Monjos, però aquest cop deixo de banda fer cim i agafo el camí de la Senyora, un corriol ben fressat i que volta la muntanya per la vessant de llevant. No fa un dia massa clar però a estones puc contemplar unes bones vistes.

Castellassa de Can Torres

Deixo la opció de pujar per via directe fins el cim i continuo fins a la canal de Santa Agnès. Visito la sempre enigmàtica construcció derruïda que sempre fa pensar en qui devia viure en aquest lloc tan feréstec i en com devia ser la vida allà en altres temps.


Enfilo amunt el fort desnivell que sense més, em mena al Morral del Drac i la seva coneguda cova. Aquí tinc la opció de baixar per la canal de l'Abella, però agafo el camí que porta en direcció al Montcau per desviar-me a l'esquerra per la canal del Pi Tort que en forta baixada em deixa davant de la porta de Can Pèlags, una de les grans masies de la zona que malgrat està en perfectes condicions sembla deshabitada.



Ara ja per pista i passant pel costat de Can Garrigosa ben aviat torno a ser a la Torre de l'Àngel on un parell d'hores abans havia deixat el cotxe.

dissabte, 7 de gener de 2012

Bona intenció, però ...


Aquesta és la meva tercera participació a la Turró-O, una competició i divertiment d'orientació nocturna que organitzen els amics del senglar-O al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat des de ja fa sis anys. Serà la meva quarta nocturna de la temporada. 
En les meves anteriors participacions en la Turró-O em vaig divertir molt cercant fites i més fites amb un mapa sense descripcions de control i un parc ple de fites trampes per tot arreu i tractant de no cometre errades a l'hora de pinçar. Però en aquesta edició ens obsequien amb una modalitat diferent d'orientació. Serà el que anomenen micro-orientació en format duel-O. Com una mena de competició per eliminació en que en cada cursa competiràs directament per la classificació per la següent ronda amb un altre company. Sembla que la diversió i l'entreteniment els tindrem assegurats.
Anem arribant a lloc i tothom comenta aquesta modalitat tan peculiar.
La primera cursa malgrat prendre la sortida amb un company, tots dos quedarem classificats per la següent ronda ja que som menys dels que la organització s'esperava. Mentre esperem per sortir sorgeix un primer problema que serà una constant al llarg de la nit. No hi ha prou mapes i cal esperar que acabin els que han sortit primer per tal de tenir-ne.
Aquesta primera cursa no competitiva serveix per prendre contacte amb la zona i la modalitat de cursa, sobre amb el tema de les cintes que hi ha en el terreny i que no podem traspassar ni per dalt, ni per baix. Cal estar molt atent a no equivocar-se. Són curses sprint entre 15 i 20 fites i que es resolen amb menys de 10 minuts, però el que es diu córrer, al menys jo, corro poc.
Després d'aquesta primera presa de contacte faré 5 curses més. En alguns moments tant anar d'aquí cap allà amb tants arbres i tantes cintes quedo del tot descol·locat i necessito aturar-me un moment per saber cap on haig d'anar i no cometre errades. Més que anar corrents el que intento és no equivocar-me. 
El resultat ha estat prou bo. He perdut 3 enfrontaments i n'he guanyat 2. La tàctica d'assegurar i no cometre errades ha estat bona, ja que en els 5 enfrontament he arribat darrere del meu contrincant, però aquest en dues ocasions s'havia equivocat.
Les curses han estat divertides i entretingudes, però hi ha hagut massa estona d'espera entre cursa i cursa i la manca de mapes, sobre tot, al principi encara ha agreujat aquest problema. Això ha fet que la nit es fes una mica llarga. Per properes edicions amb aquesta modalitat, cal cercar alguna manera de que tot plegat sigui més dinàmic i ràpid i que el temps d'espera sigui el menys possible.

dimecres, 4 de gener de 2012

Portes

Fa temps que fotografio portes de tot tipus i algunes finestres que em criden l'atenció. Aquí us en deixo una mostra.



diumenge, 1 de gener de 2012

Sant Silvestre-O

Ja fa temps que he anat deixant les curses d'asfalt i també les de muntanya. Encara en faig alguna però ben poques. Les he substituït per les curses d'orientació. Però encara mai havia participat a la Sant Silvestre d'orientació que es fa a la Mar Bella. Aprofitant que darrerament m'ha donat per fer curses nocturnes, aquest ha estat l'any del meu debut en aquesta cursa. I haig de dir per endavant que m'ho vaig passar bé.
Es tractava d'una cursa score, amb sortida en massa i un temps límit per acabar. Es podria qualificar d'una sprint llarga: 27 fites situades entre la Mar Bella i el Parc Diagonal Mar. Abans de la sortida ens demanen que siguem prudents al travessar els carrers ja que estem en una zona de molt de trànsit.
Un cop tinc el mapa a la mà, cal perfilar l'estratègia de cursa. Com sempre sóc una mica lent a decidir D'entrada no tinc massa clar que pugui fer totes les fites.
Foto de la web de la cursa: l'ultima lluna

Començo per les 4 del parc (de pas també he passat per una que hi havia a la platja) que hi ha al Sud del mapa. Vaig amb dubtes, però tampoc trigo tant a trobar-les, ajudat una mica per tots els que volten per allà.
Deixo el parc i entro a la zona urbana de Diagonal Mar i els seus parcs. Ara ja em trobo millor i corro ràpid amb bones sensacions. Em sento a gust i vaig perfilant l'estratègia de cursa sobre la marxa, fita rere fita. Penso que igual si que serà possible fer totes les fites.
És divertit córrer pels carrers. La gent ens mira estranyats. ¿Què fan aquests amb el frontal i un paperot a les mans ? Tot mirant el mapa i corrent amb torço el turmell en un bordó. Mira que ho sé que això passa! Camino, provo de trotar i no passa res, de nou gas a fons.
Travesso la que fa poc ha estat la zona d'arribada de la cursa dels Nassos. Estan desmontant i netejant. Entro dins la zona d'un parc. Cal anar amb compte amb les tanques a l'entrar i sortir dels parcs per no donar voltes innecessàries. Tota una sorpressa aquest parc! Hauré de venir algun matí de visita. Començo a córrer a contrarrellotge. El temps s'acaba.
És evident que no podré fer totes les fites. Prenc les darreres decisions. Arribo 40 segons tard i penalitzo. M'he deixat 5 fites. Segurament amb 5 minuts més, les hauria tingut al sac. A l'arribada ens espera xocolata desfeta i melindros, una bona xerrada amb els companys i un sorteig de material. He estat de sort i m'ha tocat un frontal que fa bona pinta.  Llàstima perquè fa poc n'havia comprat un de nou.
Al final 30 de 49 arribats. No està gens malament. El primer les ha trobat totes en poc més de 31 minuts.
Dimecres em tornaré a posar el frontal a la cursa del turró-O que promet ser molt emocionant amb el seu format de duels.