Arriba la calor

 

Dos dies de Masella

Mitja distància 11 fites 2,1 km. 1-11-52        9è de 12 classificats

Llarga distància 17 fites 4,5 km. 1-22-37       6^è de 11 classificats

No recordo haver corregut abans en aquest mapa. Han estat els primers dies de calor i això s’ha notat en les dues curses. El dissabte correm la mitja distància, en un mapa amb la vegetació molt alta que dificulta trobar les fites. Encara que lent començo força bé i vaig trobant les primeres fites. 

 

Però m’encallo en dues fites, la 5 i la 6 en les que perdo força temps. En la 5 soc a la zona, però malgrat pentinar-la amunt i avall em costa molt de trobar. I a la 6 faig una mala elecció de ruta i això em castiga molt. No la trobo a la primera i haig de fer un segon i un tercer atac per trobar-la. A partir d’aquí accelero i ja no tinc més entrebancs. No acabo gens satisfet. Espero que l’endemà em surti una millor cursa.

Segueix la calor i es preveu que avui en patirem força, ja que una part important del mapa travessa les pistes d’esquí de l’estació i per tant és molt descoberta sense la protecció de l’ombra que donen els arbres. 

 

Gaudeixo molt al llarg de tota la cursa, una cursa sense gairebé errades, excepte una pèrdua de temps en la fita 8 per poca confiança i pensar que ja me l’havia passat quan encara no hi havia arribat. Segurament podia córrer més com gairebé passa sempre, però en alguns trams he preferit assegurar. Un llarg esprint amb dos companys d’Aligots on hem posat tot el que teníem. Acabo amb molt millors sensacions que ahir i també molt millor resultat.

Aquests dos dies han estat la darrera competició de Copa Catalana de curses d’orientació abans de l’estiu. La propera ja no serà fins al setembre.

Campionat d'Espanya marcat per la neu

 

CEO mitja M65                                   11 fites 2.2 km. 40-12            15è de 31

CEO llarga M65                                  15 fites 3,6 km. 1-16-26         20è de 30

CEO relleus Homes veterans D         10 fites 2,6 km. 1-09-23         4t. de 6 equips

Des del moment que vaig saber que es farien els campionats d’Espanya a Lles de Cerdanya vaig tenir clar que hi participaria. És una bona oportunitat relativament a prop de casa.

Darrerament el temps està força boig i en aquest CEO no ha estat una excepció. Els darrers dies ha nevat a la zona. Arribo a Bellver el dijous a mitja tarda amb la idea de poder fer el model Event. Ha estat nevat fins aquest matí i hi ha un bon pam de neu. No ho dubto, em calço les raquetes i a fer el model event s’ha dit. Hi esmerço gairebé dues hores per trobar totes les fites en una situació i una experiència que no havia viscut mai. Ha estat útil per entendre les zones del mapa amb roques i tallats.

Al vespre rebem un comunicat de l’organització per informar-nos que per la neu la mitja de l’endemà no es farà a Lles de Cerdanya i que es trasllada a Bellver (el pla B).

La zona de competició de la mitja està a prop d’on estic allotjat i això em permet anar-hi caminant sense presses i gaudir del gran ambient que es viu a la zona. Hi ha un miler d’inscrits i es nota.

Arranco lent per assegurar les primeres fites i les trobo bé. Gaudeixo de l’orientació per aquests boscos. Podria anar més ràpid però prefereixo assegurar i no cometre errades. A la 6 baixo en excés i després haig de recuperar el que he baixat. Acabo amb força i amb bones sensacions. Estic satisfet de la meva cursa però he quedat lluny dels primers.     

Aprofito la tarda per donar un tomb per la zona francesa i fer una passejada amb raquetes per la vall de Campcardós que forma part de la ruta dels Bons Homes. Hi ha un bon tou de neu. Em rodeja el silenci, el blanc i el bosc a prop del torrent curull d’aigua que baixa amb força.

L’endemà és el torn de la llarga que farem en el mapa de Cap de Rec a gairebé 2000 metres d’alçada i on ens espera la neu. El fet d’haver-nos d’orientar a través de boscos completament blancs hi afegeix un punt de diversió. Començo una mica dubitatiu, però em vaig entonant al llarg de la cursa. És divertit córrer i cercar fites en una situació completament nova. A mitja cursa m’atrapa el Felip, un company de club de la meva mateixa categoria. El segueixo una estona i em porta pel mal camí, però rectifiquem. A partir d’aquí accelero fins creuar la meta. Ja hem enllestit la segona cursa i demà ens espera la cursa de relleus.

M’agafo la tarda amb calma. Llegeixo una bona estona a la terrassa de l’alberg mentre poso a assecar les sabatilles. A mitja tarda ja estic cansat de tanta neu i em decideixo per anar a Mussa a fer la ruta dels búnquers de Músser. Resulta ser un passeig agradable per esperar l’hora de sopar.

I el darrer dia és el torn de la sempre especial i emocionant cursa de relleus. Participo en un equip de Veterans D, amb el Felip que surt primer i el Benet que farà la darrera posta.

Després de veure l’espectacular sortida em preparo per rebre el relleu del Felip. Surto gairebé darrera del Ramon Casal que participa en la mateixa categoria. L’avanço, però m’haig d’aturar poc després, ja que gairebé perdo una sabatilla en un aiguamoll. Resolta la primera fita em dirigeixo cap a la segona. Quan em penso que ja tinc la fita, resulta que la que he trobat no és meva. A partir d’aquí dono força voltes sense aconseguir orientar-me. De fet no trobo la sortida a l’entrellat fins que pregunto a un company on soc. He esmerçat 27 minuts en aquesta fita. La resta de cursa em va prou bé, però ja està tot perdut. Passo el relleu al Benet que fa un relleu molt ràpid que ens col·loca quarts. Sense el problema de la fita dos podríem haver aspirat a podi. Quina llàstima!

No pujar al podi també té avantatges. No haig d’esperar i ja puc enfilar el camí cap a casa. Ha estat tota una experiència: un campionat d’Espanya marcat per la neu.

Cursa no massa bona, però bon resultat.

2 dies dels Pirineus Guils de Cerdanya llarga distància

4 km. 10 fites, en realitat 5,5 km. 1-27-42 i 117 metres de desnivell positiu 2n. a H60 de 8

Ha passat tot just una setmana i ja torno a desplaçar-me a La Cerdanya. Avui és per participar en una cursa de Copa Catalana. Serà la primera de la temporada per a mi. No és la primera vegada que corro en aquest mapa. Tinc ben viu la primera vegada que ho vaig fer fa 5 anys. És un dels mapes més difícils de Catalunya. Avui és una cursa de la modalitat llarga distància. Això significa que una part de la cursa es desenvoluparà fora de la zona de roques.

Arribo just a l’hora per entrar a la zona de sortida. Surto lent i concentrat per no cometre errades. M’endinso al bosc a nivell per trobar la primera fita i segueixo a nivell en direcció a la segona. Arribo a la zona d’aiguamolls. La fita està a prop i no trigo a localitzar-la. Havia baixat una mica més del compte. La tercera està en una petita clariana i malgrat no anar-hi del tot directe, també és meva aviat.

Ara toca dirigir-se cap a la zona de roques. M’oriento utilitzant la xarxa de camins. M’aturo un moment en un avituallament per beure abans de seguir ja dins de la zona de roques. Segueixo un corriol i em desvio cap a la fita intentant saber en tot moment on soc, però quan estic a prop em començo a enfilar per una zona on és difícil moure’s. No ho entenc. No m’hauria d’enfilar. La fita està a baix. Baixo amb compte i allà està. Realment era molt difícil de veure, però jo tampoc ho he fet gens bé, i he perdut força temps. Direcció a la 5 hauria de seguir un petit curs d’aigua. Em penso que estic al curs d’aigua de més al sud i em desvio cap el nord per localitzar l’altre curs d’aigua. No hi és. Per tant retorno en direcció al curs d’aigua que havia deixat i ja tinc la fita. També he perdut molt de temps aquí. La 6 sembla fàcil, però un cop estic al turó visito totes les roques per localitzar la fita, i resulta que estava en la primera roca que havia vist, però en el cantó que no vaig mirar.

Ara ja toca sortir de la zona de roques i tornar a la zona de bosc. Aquí la navegació molt més fàcil. Hi ha una bona xarxa de camins i corriols i molts elements fàcils d’identificar. Ja tot és ràpid fins acabar la cursa amb un regust agredolç. He gaudit de l’orientació pura de nou, però he perdut massa temps en la zona de roques. Però això és el que passa quan es fa orientació sempre s’aprèn i sempre es pot fer millor. Malgrat no està massa satisfet de com m’ha anat la cursa en sí, el resultat és molt bo. Per sorpresa meva faig segon. Els companys de la categoria es deuen haver equivocat molt més que jo.

Reflexions post.cursa.

Un munt de quilometres!

Rogaine d’Alp

38.6 km. 8-09-24  12 41 x km. 1050 metres de desnivell positiu,

182 punts, 30 fites 1r. Ultraveterants i 3er. Superveterans

El matí a la Cerdanya s’aixeca assolellat però fresquet. Quan surto del cotxe el termòmetre marca 5 graus. Complim els tràmits previs i ja som dins del parc tancat esperant poder obrir els mapes. Mentre esperem parlem que haurem d’aprofitar la zona plana del mapa. Ja amb el mapa obert veiem que hi molts punts a la plana del Segre i fem una doble planificació. Mirar d’enllaçar totes fites de la plana per recollir-ne tots els punts i també un parell de bucles possibles a la zona de muntanya. El dubte és per on comencem, però aviat el resolem, primer farem tota la plana i després en funció del temps que ens resti acabarem de decidir quines fites de muntanya cerquem. I dit i fet.

Comencem a rodar per la zona plana. Només trotem quan hi ha lleugera baixada i sense cap dificultat anem sumant punts i quilometres: 39, 48, 57, 34, 94, 77. En la primera hora 6 fites, 31 punts i 7 kms. Mai havíem fet un inici de Rogaine tan ràpida com la d’avui.

Darrera nostra portem a l’equip del COC format pel David, Sergi i Jordi que han fet el mateix inici que nosaltres. Seguim avançant per la plana, però ara amb més estones caminant que trotant, ja que hi ha menys trams favorables, però mantenim un bon ritme. Canviem una mica l’estratègia i anem a la 70 que havíem planificat per més tard, però que ens sembla millor passar-hi ara. En la segona hora fem 84, 96, 70 i 65, i sumem 27 punts. Anem resseguint el riu Segre per recollir tots els punts que hi ha a la seva riba que en son una bona pila. És una bona zona per venir a passejar algun dia.  A la tercera hora fem 5 fites més (79, 81, 62, 78, 93), sumem 37 punts. En 3 hores de curses portem 18 kms.

Fins ara no ens mogut de la plana. Estem a l’extrem Nord-Est del mapa i decidim endinsar-nos a la zona de muntanya per recollir uns quants punts i tornar a la plana. La pujada fins a la 98 és molt dreta. És la nostra primera pujada forta d’aquesta Rogaine i la fem amb lentitud. Està clar que ara hem baixat molt el ritme ja que només fem dues fites en la quarta hora (98 i 35), per tant, uns minsos 12 punts. Aquesta 35 és una fita tècnicament força difícil per tenir tanta poca puntuació.

Estem a meitat de Rogaine. Ens queden 4 hores, ens trobem al Felip que fa la Rogaine de 4 hores i aquí només li resta una hora. Pincem la 80, la 63 i la 56 gairebé junts. En aquesta ens aturem a beure a la font, i el Felip se’n va que va just de temps. Ja hem tornat a la plana. Abans de tancar la cinquena hora sumem els punts de la 67. Han estat 4 fites i 25 punts.

Fem dues fites més de la zona plana, la 76, el pitjor parcial d’avui, i la 66 i entrem a Alp per la 32. Quan deixem Alp ja només ens resten dues hores de curses. En aquesta sisena hora hem fet 3 fites i 16 punts.

Planifiquem les dues hores que ens resten. La idea és una mica més d’una hora per pujar i una mica menys d’una hora per baixar: 40, 87, 85 de pujada i 86, 69 i 75 de baixada aprofitant la línia elèctrica. La pujada a la 87 és molt dreta i feixuga, però amb tot arribem a la 85 i ens resta una 1 hora i 20 de cursa.

Hem arribat molt abans del que pensàvem. Prenem una decisió ràpida. Amb dubtes però creiem tenir temps per fer la 41 i 97 abans de seguir el nostre pla. I aquest és la nostra errada d’avui. La 41 és fàcil. Allà encara ens falta 1 hora 8 minuts. Però la 97 no ens resulta fàcil de trobar i perdem força més temps del previst. Possiblement 10 minuts ben bons o potser més. Ja només falten 38 minuts i estem molt lluny.

I quan agafem la línia elèctrica que ens pensàvem que seria tot baixada veiem que no és així. Són gran tobogans amb baixades difícils de córrer i amb pujades molt i molt dretes. Anem lents i el temps passa ràpid, massa ràpid. Tenim clar que penalitzarem. Encara som a temps d’agafar els punts de la 86. Falten poc més de 15 minuts, i ens dirigim a l’arribada. Passem molt a prop de la 69, però no veiem clar entrar al bosc per cercar-la i seguim avall en direcció al poble.

Passem pel costat de la 87 i per la 40 i ens dirigim el més ràpid que podem en direcció a l’arribada. Ja estem penalitzant, però es tracta de perdre el mínim de punts possibles. Un cop als carrers d’Alp, posem els cinc sentits a no equivocar-nos i anem directes al Palau de Congressos on arribem a pocs segons de les 8 hores i 10 minuts. Només hem penalitzat 10 punts.

Un cop surten els resultats veiem que sense penalització hauríem quedat segons i a un sol punt dels primers de la categoria de superveterans, tot i que nosaltres son ultraveterans. En algunes Rogaines hem pecat de prudents i avui ens ha sortit la nostra vena més agosarada. Però hem gaudit d’allò més. Hem disputat una rogaine molt ràpida en un molt bon mapa i molt bona organització i una temperatura ideal per córrer per aquesta comarca tan bonica, a la que tornaré el proper dissabte per córrer en un dels mapes d’orientació més difícils de tot Catalunya: Guils Fontanera ens espera. 

5 dies de tardor a La Cerdanya

 

Dos dies dels Pirineus a Bellver de Cerdanya

Mitja  2,4 km. 12 fites

Errada en targeta 3.6 km. 1-07-32 126 metres de desnivell positiu

Llarga 4 km. 17 fites

5.7 km. 1-30-08 252 metres de desnivell positiu 3r. classificat de 5

Amb els dos dies dels Pirineus a Bellver de Cerdanya s’inicien tres caps de setmana seguits de curses d’orientació. Després de la gran sequera de competicions al llarg de més d’un any i mig de pandèmia arriba l’abundància en aquesta tardor. I per començar decidim convertir aquests dos dies en cinc i així aprofitar el desplaçament a La Cerdanya per les dues curses per donar un tomb per una comarca de les que més m’agrada.

El mapa on es celebren les curses és un mapa ampliat en una zona en la que ja vaig córrer el 2009 en un campionat de Catalunya de Relleus. Ja fa 12 anys!

El terreny de la mitja del dissabte és un terreny que em sorprèn per ser molt aspre. No em trobo a gust al llarg de la cursa. Massa bardisses en llocs inesperats i que semblaven que havien d’estar més nets segons el dibuix del mapa, fa que no acabi de resultar del tot agradable la cursa i que en realitat gairebé no pugui córrer en tota l’estona. No faig grans errades, però un minut aquí i un altra bona estona allà fa que no arribi al final de cursa amb massa bon temps. A mesuro que m’acosto a les darreres fites en soc ben conscient. I per acabar-ho d’adobar en la penúltima fita, la única fita en la que no comprovo el número de control, faig una errada en targeta. La fita estava al peu d’un tallat tal com indicava la meva descripció de controls, però no era la meva, ni molt menys. Em vaig ser molt conscient un cop analitzat on la vaig pinçar, molt abans d’on estava la fita del meu recorregut.  En més de 15 anys porto més de 250 curses d’orientació, i aquesta és la meva segona errada d’aquest tipus.

L’endemà a la llarga gaudeixo molt més de la cursa i de fet, excepte la fita tres que la cercava en una zona de vegetació equivocada, la resta em van resultar força fàcils de trobar. Vaig aprofitar alguns corriols per poder córrer a ritme encara que potser sí aquest fet, va comportar que en alguns moments no vaig escollir la ruta òptima i més ràpida. Vaig acabar la cursa content i satisfet.

 

La resta dels dies per la Cerdanya els vam aprofitar per gaudir dels colors de tardor que inundaven totes les valls de la comarca amb uns paisatges que gairebé obligaven a fer fotos a dojo, i a pensar en alguns moments que aquestes fotos amb la seva combinació de colors es podrien convertir en inspiració per quadres ben bonics. En realitat res d’especial, simplement passejar al costat d’alguns rius i torrents i observar la natura que ens envoltava. 

 

Un fet ens va cridar l’atenció pels diferents pobles que vam travessar aquests dies: moltes cases noves amb els porticons ben tancats. Està clar que La Cerdanya és un paradís pels habitatges de segona residència que només s’utilitzen uns pocs dies a l’any. Quan contemples aquest paisatge envaït de cases tancades de seguida et venen al pensament algunes reflexions:

• Vivim en un país on molta gent no té on viure, i hi ha infinitat d’habitatges buits en una gran part de l’any.
• Les segones residències són un bé innecessari, el que podem qualificar d’un luxe. Caldria gravar-les amb impostos alts, com objecte de luxe que són, i per poder utilitzar aquests impostos per construir cases pels menys afavorits.
• Aquests pobles tenen els serveis (neteja, seguretat, sanitat,...) dimensionats pels seus habitants habituals, i quan en algunes èpoques de l’any arriben els propietaris d’aquestes segones residències segur que els hi donen molts maldecaps.