Cursa no massa bona, però bon resultat.

2 dies dels Pirineus Guils de Cerdanya llarga distància

4 km. 10 fites, en realitat 5,5 km. 1-27-42 i 117 metres de desnivell positiu 2n. a H60 de 8

Ha passat tot just una setmana i ja torno a desplaçar-me a La Cerdanya. Avui és per participar en una cursa de Copa Catalana. Serà la primera de la temporada per a mi. No és la primera vegada que corro en aquest mapa. Tinc ben viu la primera vegada que ho vaig fer fa 5 anys. És un dels mapes més difícils de Catalunya. Avui és una cursa de la modalitat llarga distància. Això significa que una part de la cursa es desenvoluparà fora de la zona de roques.

Arribo just a l’hora per entrar a la zona de sortida. Surto lent i concentrat per no cometre errades. M’endinso al bosc a nivell per trobar la primera fita i segueixo a nivell en direcció a la segona. Arribo a la zona d’aiguamolls. La fita està a prop i no trigo a localitzar-la. Havia baixat una mica més del compte. La tercera està en una petita clariana i malgrat no anar-hi del tot directe, també és meva aviat.

Ara toca dirigir-se cap a la zona de roques. M’oriento utilitzant la xarxa de camins. M’aturo un moment en un avituallament per beure abans de seguir ja dins de la zona de roques. Segueixo un corriol i em desvio cap a la fita intentant saber en tot moment on soc, però quan estic a prop em començo a enfilar per una zona on és difícil moure’s. No ho entenc. No m’hauria d’enfilar. La fita està a baix. Baixo amb compte i allà està. Realment era molt difícil de veure, però jo tampoc ho he fet gens bé, i he perdut força temps. Direcció a la 5 hauria de seguir un petit curs d’aigua. Em penso que estic al curs d’aigua de més al sud i em desvio cap el nord per localitzar l’altre curs d’aigua. No hi és. Per tant retorno en direcció al curs d’aigua que havia deixat i ja tinc la fita. També he perdut molt de temps aquí. La 6 sembla fàcil, però un cop estic al turó visito totes les roques per localitzar la fita, i resulta que estava en la primera roca que havia vist, però en el cantó que no vaig mirar.

Ara ja toca sortir de la zona de roques i tornar a la zona de bosc. Aquí la navegació molt més fàcil. Hi ha una bona xarxa de camins i corriols i molts elements fàcils d’identificar. Ja tot és ràpid fins acabar la cursa amb un regust agredolç. He gaudit de l’orientació pura de nou, però he perdut massa temps en la zona de roques. Però això és el que passa quan es fa orientació sempre s’aprèn i sempre es pot fer millor. Malgrat no està massa satisfet de com m’ha anat la cursa en sí, el resultat és molt bo. Per sorpresa meva faig segon. Els companys de la categoria es deuen haver equivocat molt més que jo.

Reflexions post.cursa.

Un munt de quilometres!

Rogaine d’Alp

38.6 km. 8-09-24  12 41 x km. 1050 metres de desnivell positiu,

182 punts, 30 fites 1r. Ultraveterants i 3er. Superveterans

El matí a la Cerdanya s’aixeca assolellat però fresquet. Quan surto del cotxe el termòmetre marca 5 graus. Complim els tràmits previs i ja som dins del parc tancat esperant poder obrir els mapes. Mentre esperem parlem que haurem d’aprofitar la zona plana del mapa. Ja amb el mapa obert veiem que hi molts punts a la plana del Segre i fem una doble planificació. Mirar d’enllaçar totes fites de la plana per recollir-ne tots els punts i també un parell de bucles possibles a la zona de muntanya. El dubte és per on comencem, però aviat el resolem, primer farem tota la plana i després en funció del temps que ens resti acabarem de decidir quines fites de muntanya cerquem. I dit i fet.

Comencem a rodar per la zona plana. Només trotem quan hi ha lleugera baixada i sense cap dificultat anem sumant punts i quilometres: 39, 48, 57, 34, 94, 77. En la primera hora 6 fites, 31 punts i 7 kms. Mai havíem fet un inici de Rogaine tan ràpida com la d’avui.

Darrera nostra portem a l’equip del COC format pel David, Sergi i Jordi que han fet el mateix inici que nosaltres. Seguim avançant per la plana, però ara amb més estones caminant que trotant, ja que hi ha menys trams favorables, però mantenim un bon ritme. Canviem una mica l’estratègia i anem a la 70 que havíem planificat per més tard, però que ens sembla millor passar-hi ara. En la segona hora fem 84, 96, 70 i 65, i sumem 27 punts. Anem resseguint el riu Segre per recollir tots els punts que hi ha a la seva riba que en son una bona pila. És una bona zona per venir a passejar algun dia.  A la tercera hora fem 5 fites més (79, 81, 62, 78, 93), sumem 37 punts. En 3 hores de curses portem 18 kms.

Fins ara no ens mogut de la plana. Estem a l’extrem Nord-Est del mapa i decidim endinsar-nos a la zona de muntanya per recollir uns quants punts i tornar a la plana. La pujada fins a la 98 és molt dreta. És la nostra primera pujada forta d’aquesta Rogaine i la fem amb lentitud. Està clar que ara hem baixat molt el ritme ja que només fem dues fites en la quarta hora (98 i 35), per tant, uns minsos 12 punts. Aquesta 35 és una fita tècnicament força difícil per tenir tanta poca puntuació.

Estem a meitat de Rogaine. Ens queden 4 hores, ens trobem al Felip que fa la Rogaine de 4 hores i aquí només li resta una hora. Pincem la 80, la 63 i la 56 gairebé junts. En aquesta ens aturem a beure a la font, i el Felip se’n va que va just de temps. Ja hem tornat a la plana. Abans de tancar la cinquena hora sumem els punts de la 67. Han estat 4 fites i 25 punts.

Fem dues fites més de la zona plana, la 76, el pitjor parcial d’avui, i la 66 i entrem a Alp per la 32. Quan deixem Alp ja només ens resten dues hores de curses. En aquesta sisena hora hem fet 3 fites i 16 punts.

Planifiquem les dues hores que ens resten. La idea és una mica més d’una hora per pujar i una mica menys d’una hora per baixar: 40, 87, 85 de pujada i 86, 69 i 75 de baixada aprofitant la línia elèctrica. La pujada a la 87 és molt dreta i feixuga, però amb tot arribem a la 85 i ens resta una 1 hora i 20 de cursa.

Hem arribat molt abans del que pensàvem. Prenem una decisió ràpida. Amb dubtes però creiem tenir temps per fer la 41 i 97 abans de seguir el nostre pla. I aquest és la nostra errada d’avui. La 41 és fàcil. Allà encara ens falta 1 hora 8 minuts. Però la 97 no ens resulta fàcil de trobar i perdem força més temps del previst. Possiblement 10 minuts ben bons o potser més. Ja només falten 38 minuts i estem molt lluny.

I quan agafem la línia elèctrica que ens pensàvem que seria tot baixada veiem que no és així. Són gran tobogans amb baixades difícils de córrer i amb pujades molt i molt dretes. Anem lents i el temps passa ràpid, massa ràpid. Tenim clar que penalitzarem. Encara som a temps d’agafar els punts de la 86. Falten poc més de 15 minuts, i ens dirigim a l’arribada. Passem molt a prop de la 69, però no veiem clar entrar al bosc per cercar-la i seguim avall en direcció al poble.

Passem pel costat de la 87 i per la 40 i ens dirigim el més ràpid que podem en direcció a l’arribada. Ja estem penalitzant, però es tracta de perdre el mínim de punts possibles. Un cop als carrers d’Alp, posem els cinc sentits a no equivocar-nos i anem directes al Palau de Congressos on arribem a pocs segons de les 8 hores i 10 minuts. Només hem penalitzat 10 punts.

Un cop surten els resultats veiem que sense penalització hauríem quedat segons i a un sol punt dels primers de la categoria de superveterans, tot i que nosaltres son ultraveterans. En algunes Rogaines hem pecat de prudents i avui ens ha sortit la nostra vena més agosarada. Però hem gaudit d’allò més. Hem disputat una rogaine molt ràpida en un molt bon mapa i molt bona organització i una temperatura ideal per córrer per aquesta comarca tan bonica, a la que tornaré el proper dissabte per córrer en un dels mapes d’orientació més difícils de tot Catalunya: Guils Fontanera ens espera. 

5 dies de tardor a La Cerdanya

 

Dos dies dels Pirineus a Bellver de Cerdanya

Mitja  2,4 km. 12 fites

Errada en targeta 3.6 km. 1-07-32 126 metres de desnivell positiu

Llarga 4 km. 17 fites

5.7 km. 1-30-08 252 metres de desnivell positiu 3r. classificat de 5

Amb els dos dies dels Pirineus a Bellver de Cerdanya s’inicien tres caps de setmana seguits de curses d’orientació. Després de la gran sequera de competicions al llarg de més d’un any i mig de pandèmia arriba l’abundància en aquesta tardor. I per començar decidim convertir aquests dos dies en cinc i així aprofitar el desplaçament a La Cerdanya per les dues curses per donar un tomb per una comarca de les que més m’agrada.

El mapa on es celebren les curses és un mapa ampliat en una zona en la que ja vaig córrer el 2009 en un campionat de Catalunya de Relleus. Ja fa 12 anys!

El terreny de la mitja del dissabte és un terreny que em sorprèn per ser molt aspre. No em trobo a gust al llarg de la cursa. Massa bardisses en llocs inesperats i que semblaven que havien d’estar més nets segons el dibuix del mapa, fa que no acabi de resultar del tot agradable la cursa i que en realitat gairebé no pugui córrer en tota l’estona. No faig grans errades, però un minut aquí i un altra bona estona allà fa que no arribi al final de cursa amb massa bon temps. A mesuro que m’acosto a les darreres fites en soc ben conscient. I per acabar-ho d’adobar en la penúltima fita, la única fita en la que no comprovo el número de control, faig una errada en targeta. La fita estava al peu d’un tallat tal com indicava la meva descripció de controls, però no era la meva, ni molt menys. Em vaig ser molt conscient un cop analitzat on la vaig pinçar, molt abans d’on estava la fita del meu recorregut.  En més de 15 anys porto més de 250 curses d’orientació, i aquesta és la meva segona errada d’aquest tipus.

L’endemà a la llarga gaudeixo molt més de la cursa i de fet, excepte la fita tres que la cercava en una zona de vegetació equivocada, la resta em van resultar força fàcils de trobar. Vaig aprofitar alguns corriols per poder córrer a ritme encara que potser sí aquest fet, va comportar que en alguns moments no vaig escollir la ruta òptima i més ràpida. Vaig acabar la cursa content i satisfet.

 

La resta dels dies per la Cerdanya els vam aprofitar per gaudir dels colors de tardor que inundaven totes les valls de la comarca amb uns paisatges que gairebé obligaven a fer fotos a dojo, i a pensar en alguns moments que aquestes fotos amb la seva combinació de colors es podrien convertir en inspiració per quadres ben bonics. En realitat res d’especial, simplement passejar al costat d’alguns rius i torrents i observar la natura que ens envoltava. 

 

Un fet ens va cridar l’atenció pels diferents pobles que vam travessar aquests dies: moltes cases noves amb els porticons ben tancats. Està clar que La Cerdanya és un paradís pels habitatges de segona residència que només s’utilitzen uns pocs dies a l’any. Quan contemples aquest paisatge envaït de cases tancades de seguida et venen al pensament algunes reflexions:

• Vivim en un país on molta gent no té on viure, i hi ha infinitat d’habitatges buits en una gran part de l’any.
• Les segones residències són un bé innecessari, el que podem qualificar d’un luxe. Caldria gravar-les amb impostos alts, com objecte de luxe que són, i per poder utilitzar aquests impostos per construir cases pels menys afavorits.
• Aquests pobles tenen els serveis (neteja, seguretat, sanitat,...) dimensionats pels seus habitants habituals, i quan en algunes èpoques de l’any arriben els propietaris d’aquestes segones residències segur que els hi donen molts maldecaps.

 

Una mica més d’un any després

26,5 km. 9-16-29 1345 m+  12 fites 71 punts

Havia de ser el dilluns 27, ja que aquell dia feia exactament un any de la meva participació en el mundial deRogaine 2019 que es va celebrar a La Molina. Però aquell dia comencen les calors i no em sembla del tot prudent passar-me tantes hores trescant per la zona en solitari i ho vaig deixar per un dia en que la previsió fos de temperatures més agradables.

Poc abans de les 9 ja estic al Pla de les Forques i em preparo per començar la meva Rogaine particular una mica més d’un any després. No em marco un temps, però la idea és estar al voltant de les 10 hores i visitar algunes de “les fites” que no vaig visitar el dia del mundial.

Em poso en marxa en direcció a la 68, la única fita que repetiré del dia del campionat. Baixo pel mig del bosc evitant les zones de bosc impassable en direcció a la 57, situada en una ruïna al bell mig d’un camp on està situat el Refugi de la Jaça de Palau.

Faig tota l’aproximació a la 37 per camins i troto una mica quan aquest és pla i favorable. Deixo el camí per baixar a la ruïna on hi ha la fita, però malgrat estar una estona a veure si la localitzo no soc capaç de veure-la. Em sap greu però no vull estar més temps i segueixo endavant a nivell fins trobar un corriol.

Aquest corriol és una cursa d’obstacles. Està ple d’arbres caiguts que dificulten molt la progressió. Vaig molt lent i acabo molt fart de tants i tants arbres pel mig del corriol. Arribo al punt on haig de deixar el corriol i resulta més fàcil moure’s a nivell pel mig del bosc que pel corriol d’abans. Ja porto tres hores i m’aturo una estona a l’ombra per menjar una mica.

Baixo fins al torrent, Rec del Bosc de les Fonts, però malgrat voltar una estona per la zona de nou soc capaç d’identificar el tàlveg on estaria la fita (63).

Per segona vegada seguida ho deixo estar amb mal regust de boca. Em començo a enfilar en direcció amb el següent objectiu. Aquesta pujada tant dreta amb tot d’arbres pel mig es fa molt feixuga i lenta. Veig alguns gerds encara verds. No haver localitzat les dues fites anteriors fa que els meus ànims no siguin els millors.

Ha costat però arribo al corriol del llom. No tinc massa clar a quina alçada he sortit i començo a tenir dubtes de si vaig en la bona direcció. Després d’un parell d’intents sense resultat, al final trobo el punt exacte de la 29, un petit turó.

Havia pensat arribar-me a la 107 que no sembla difícil i no està lluny d’on soc. Però suposa anar enrere i estar una estona pujant. No en tinc ganes i ho desestimo. Mirant el mapa a casa sembla molt més senzill de com ho vaig veure al lloc.

Començo a baixar en direcció a la nova fita per la Serra dels Lladres. Troto en alguns trams i m’animo de nou. Al meu davant tinc la Cerdanya francesa, tancada per cims pels que he trescat altres vegades i a la meva dreta s’aixeca el majestuós Puigmal. M’aturo alguns moments per poder gaudir de la majestuositat del paisatge que m’envolta.

Aquesta baixada m’ha anat bé per recuperar la moral. A més la fita (83) la trobo fàcil. Surto planejant per un corriol i aprofito per menjar una barreta fins a creuar un torrent anomenat “El Riu”. Aprofito per refrescar-me i omplir el camel d’aigua i així no haver-me de desviar cap a un dels punts d’aigua assenyalats al mapa.

Travessat el torrent toca enfilar-se de valent, pel costat un tàlveg al final del qual tinc la següent fita (87). Davant meu creuen una colla d’isards que s’aturen i em miren encuriosits per saber que fa aquest humà per aquí al mig. Com que vaig lent no fugen corrent i tinc temps de veure’ls una bona estona fins que decideixen anar a la seva.

Acabo de pujar fins un camí que segueixo per aproximar-me a la següent. M’equivoco i faig un tram pel mig del bosc quan era més fàcil seguir pel camí. Trobo indicadors de refugis i de Ossèja. Torno al camí i uns pocs metres més endavant el deixo per baixar pel mig del bosc en direcció a una clariana. Gaudeixo d’aquesta baixada per aquest bosc net.

Just al costat d’una zona oberta hi ha la 77, al fons d’un tàlveg evident, a prop del Rec de la Placeta. Ja porto una mica més de 6 hores efectives. M’aturo un moment per planificar el final de la jornada. Faré 4 fites més; dues encara en baixada i dues més en pujada.

Baixo pel dret per la zona oberta sortejant els matolls i amb compte. Creuo el torrent que hi a fons i m’enfilo de nou a l’altra banda per creuar una clariana on hi ha el Mas Tartàs, antic refugi de guerrillers llibertaris en els primers anys del franquisme. Des d’aquí primer una pista i després un corriol em menaran fins el tàlveg on està situada la 88.

Travesso una zona oberta i també uns camps a prop de Sant Andreu de Vilallobent fins enfilar-me al turó on hi ha la 97. Estic ben a prop de Puigcerdà.

Pel mig del bosc vaig a trobar els camins que ja en pujada m’han de conduir fins al final. Estic en la part més baixa de tot el recorregut i haig de remuntar fins el Pla de les Forques. M’aturo un moment a l’ombra d’una vella masia per menjar una mica abans d’afrontar aquest darrer tram.

La mateixa pista m’apropa a la penúltima fita (66) situada en l’encreuament de dos tàlvegs. Per no haver de baixar i tornar a pujar, torno a la pista a nivell pel mig del bosc.

En alguns moments aquesta darrera pujada per pista es fa feixuga, però encara vaig a un bon ritme. En una corba l’abandono per no fer massa volta i bosc a través enfilar-me fins un corriol. Aquí hi ha maduixeres, però només hi ha dues o tres per menjar.

Més endavant haig de deixar el corriol per localitzar la darrera d’avui (30) en un tàlveg, i enfilar els darrers metres d’avui fins el cotxe, pocs minuts abans de complir les 10 hores pel bosc.

Un any després m’he aprofitat del mapa del mundial de Rogaine per poder gaudir de nou d’aquest esport cercant fites inexistents en el terreny. Després de tants dies sense poder fer-ho ja en tenia ganes. He gaudit com un nen petit d’aquestes 10 hores en solitari pel mig dels boscos amb el mapa i la brúixola.

Guils Fontanera uns magnífics terrenys per les curses d'orientació

Copa Catalana a Guils de Cerdanya

Categoria H60, 3,5 km. 9 fites 85 metres de desnivell

Distància recorreguda 4,9 1-00-58 12,27 x km. 128 de desnivell positiu 2n. classificat de 6

Tenia molt viu les curses d’arafa un any en aquest mateix terreny, una zona amb moltes roques, torrents, aiguamolls, on va ser molt difícil trobar punts de referència clars per progressar amb seguretat. Van ser dues curses amb pèrdues de temps importants i amb la sensació per moments de no saber massa bé on estava. No descartava que em pogués passar el mateix.

Per tant, la idea inicial era agafar-se la cursa amb molta prudència, i així ho vaig fer. Només correria quan tingués molt clar que ho podia fer. Ja amb el mapa a les mans veig que les 4 primeres fites són a la zona de roques i la resta en la zona de boscos, molt més fàcil.

Vaig lent, però resolc bé la primera fita. Asseguro l’aproximació fins a la segona anant per un corriol fins trobar la zona d’avituallament i allà seguir al costat d’un torrent en direcció Oest: segona fita al sac. Per anar cap la tercera fita dono una mica més de volta de la que volia fer, però com que no vaig de pressa reconec diferents elements que em permeten assolir-la amb seguretat.

Per la quarta em cal creuar un parell de torrents. Està en una roca tot just haver creuat el segon torrent. Però aquest segon torrent no porta aigua i això em despista. No sé si la fita la tinc torrent amunt o avall. Vaig avall i no la trobo. Era amunt! Hauré perdut un parell o tres minuts.

Surto ràpidament de la zona de roques i primer per pista i després bosc a través ja tinc la següent. La sisena és en baixada a través d’un bosc i un cop creuades dues pistes forestals, Però un cop soc a prop de la zona on hi ha d’haver la fita no tinc massa clar la meva ubicació. Arribo a la tercera pista. M’he passat! Em vaig situant amb els torrents i els aiguamolls fins trobar la clariana. Havia començat a cercar-la abans d’hora! Aquí també he perdut temps.

La setena és ben fàcil. I ara a córrer fort per fer les dues últimes. No he baixat de l’hora per ben poc. No pensava pas, fer tant bon temps i amb tant bones sensacions.

De buscar bolets a buscar fites

Dissabte, 30 de juny i diumenge 1 de juliol

Copa Catalana 2018 al Pla de les Forques

Dissabte llarga distància categoria H50 6,2 km. 11 fites 240 metres de desnivell 2-00-38 per fer 9,4 km. 8è. de 13 classificats

Diumenge curta distància H50, 3,5 km. 16 fites 120 metres de desnivell 1-11-45 per fer 4,9 km. 3er. de 17 classificats. En la suma dels dos dies 6è.

Dels dos Dies de Requesens demitjans de març que no hi havia competició de Copa Catalana. Al Pla de les Forques ja vaig córrer l’agost passat en el marc dels 5 dies de la Cerdanya. Malgrat no haver fet unes bones curses és un terreny que em va agradar, ideal per practicar aquest esport: boscos nets, poc desnivell i sense massa camins.

Comença dissabte amb la cursa de llarga distància. Surto amb l’objectiu de fer dues hores. M’ho agafo amb calma i més en la pujada que em mena a la primera fita. Després de dues fites més sense problemes, la quarta és una tirada llarga (1500 metres) que resolc força bé. És a partir d’aquí que comencen les pèrdues de temps. De la quarta a la cinc no aconsegueixo mantenir nivell . Baixo més del compte i trobo una fita en un element com el que cerco, un munt de pedres, però que no resulta ser la meva. D’entrada quedo descol·locat, però al mirar bé el mapa vegi que he anat molt més avall del que volia. Només haig de pujar. Perdo la concentració i no soc precís ni en l’elecció de ruta, ni en els atacs a les següents fites. Recupero les sensacions i també milloro la velocitat de cursa en la part final. Tanco gairebé amb les dues hores justes (2-00-38). Tinc la sensació de no haver-ho fet del tot malament, però que la part del mig de la cursa era molt millorable.

Hi ha un problema amb la impressió dels mapes. Pràcticament no es veuen els terrenys oberts pintats amb el símbol 403 i això indueix a no interpretar bé on s’està situat en alguns moments, ja que en el terreny estàs en una zona oberta que no es veu reflexada en el mapa.

Relive 'Morning Jun 30th'

El diumenge amb més fites i meitat de distància del primer dia em fixo l’objectiu de fer una hora de cursa. Surto concentrat, però la tercera fita em costa. Arribo al corriol que em fa de línia d’aturada sense haver-la trobat. Em ressituo i la cerco de nou. Ja és meva. Estic segur que de primeres hi he passat molt a prop. Enllaço molt bé les següent fites. De nou torno a errar un atac a nivell (fita 9), baixant més del compte, però com que era un bosc molt net no he perdut massa temps. La següent tampoc la faig massa bé. Potser per excés de confiança baixo ràpid fins el corriol però sense afinar massa la direcció i aleshores em cal rectificar-ho. Les tres fites que segueixen les enllaço molt bé, però em trobo lent. A la 14 torno a perdre temps. D’entrada me la passo de llarg i quan l’ataco ho faig des d’una zona amb molts matolls que m’impedeixen avançar i em costa trobar la millor opció. Em reservo per l’esprint final, on competim amb tots els del club. Malgrat la hora 11 minuts, estic més satisfet que ahir. De fet he estat molt més a prop dels primers.

Relive 'Morning Jul 1st'

En la suma dels dos dies quedo lluny de les zones de privilegi, en una categoria (H50) on cada temporada hi ha més competència. Caldrà esperar a mitjans de setembre per la propera cursa d’orientació.   

Per cert, en aquesta zona havia anat a caçar bolets amb els pares quan era petit. Recordo que era un lloc que ens agradava perquè el bosc era net i acostumaven a trobar-hi els primers bolets de la temporada a partir de mitjans d’agost. L’únic que no m’agradava era que era molt lluny: calia aixecar-ser de matinada i els revolts de la collada es feien interminables.

En forma: 12 hores a La Molina

He fet un repàs i la darrera rogaine va ser a l'octubre: la Rogaine Internacional de la Serralada Litoral. També van ser 12 hores. Ara ens espera a la Molina la Rogaine Internacional de la Cerdanya, trofeu Adrià Trinquell, i també campionat de Catalunya. Serà el nostre primer entrenament seriós pensant en el repte que suposa Aralar 2016, l'europeu de Rogaine. Coneixem el terreny i una part del mapa. He corregut les tres edicions anteriors que s'han celebrat des del 2011.

Ens passem la setmana pendents de la previsió meteorològica. Calor segur que no en passarem. Tenim coll avall que ens mullarem força. Una part important del trajecte fins a La Molina el faig sota la pluja. Els que han dormit allà, també diuen que s'ha passat una bona part de la nit plovent. Però de moment estem de sort i no plou. Ens preparem. Deixem una bossa amb roba per si ens cal canviar-nos a meitat de cursa. Passem el control de material i entren al parc tancat. Comencem a estudiar el mapa.
Ben aviat tenim decidit que anirem a la zona Nord-Oest del mapa amb la intenció d'arribar al Hash House a les 6 hores de curses i allà ja ens plantejarem la continuïtat.

I sortim, abrigats, ja que no fa gens de calor, però sense pluja. A veure quan aguantarà aquest temps! Caminem de pressa cap la nostra primera fita, la 36. Les primeres seran en pujada, ja sigui per camins, a través del bosc o per les pistes d'esquí, 78, 36 i 86.

Passada la primera hora de cursa comencem a baixar i seguim recollint punts. La primera baixada aprofitant la zona oberta d'un telecadira es fa feixuga i ens castiga els quàdriceps (54). Seguim baixant fins la 84. Anem a nivell pel mig del bosc fins la 75.

Aprofitem per trotar una mica pels camins que ens menen a la 87, on trobem amb l'estelada del dia.

Seguim amb el mateix ritme fins la 53. Se'ns ha acabat baixar. Estem en el punt més baix de tota la jornada. Travessem el riu, la carretera i la via i comença a ploure. Ens enfilem per l'altre vessant fins assolir la nostra primera 90, la 92. Aquest tram de pujada ha estat dur.  Portem 3-22 de cursa, més de 12 km. i 520 de desnivell positiu. Estem en la punta Nord-Oest del mapa. Ha parat de ploure.

Seguim el que havíem previst per arribar al Hash House. Primer de tot, pujant en direcció a la 93 però ara el desnivell és més suau. Estem rodejats de groc per tot arreu.

Contemplem la collada de Toses. Veiem que està molt i molt lluny. Sabem que aquell és el nostre objectiu en la segona part de la cursa.
Agafem una bona colla de punts en el nostre camí cap el Hash House. Just pel davant d'on caminem un ramat d'isards travessen un corriol. Aprofitant una pista en lleugera pujada aprofitem per organitzar l'estratègia de la segona part de la cursa. Ja la tenim: anirem pel llom fins la punt Est del mapa on hi ha dos fites més de 9 punts i des d'allà baixarem fins la collada, on decidirem que farem en funció del temps de cursa.
Arribem al H. H. amb 6-15 de cursa, dins del temps previst. Mengem i bevem una mica, mentre comentem la cursa amb tots els que passen per allà. El cel es mostra amenaçador per sobre la collada. Nosaltres anem en aquella direcció. De dret cap el mal temps. Quan deixem la H.H. observem que el vent va en direcció a la collada. Igual ens lliurem de la pluja! Fa fred i ens cal abrigar-nos de nou.
Anem pujant per pista. Ara el nostre ritme és lent. En la 73 on perdem uns minuts, no masses. No trobàvem la ruïna perquè la buscàvem dins del bosc i en canvi està en el terreny obert. La resta de fites les anem trobant amb una certa facilitat. A estones torna el fred, i cau una mica de pedra, gairebé inapreciable.

Arribem a la 94, la punta més a l'Est del mapa i encara falten una mica més de 3 hores. Anem segons el que havíem previst. Després de la 76, arribem a la 66. En aquesta que no era gens difícil faig un parell d'errades. Sort tinc del Joan. Es nota que el cansament ja no em deixa pensar massa bé. Ja som a la collada de Tosses. Falten poc més de dues hores. És el moment de prendre les darreres decisions.
Ens enfilem cap la 87, més de 150 metres de desnivell positiu, primer per una zona oberta i després pel mig del bosc. Agafem un ritme lent i pausat, però sense aturar-nos arribem a l'objectiu: una fita situada en un rocam sota d'un dels molts búnquers que hi ha per la zona. Respirem alleugerits d'haver superat el darrer gran desnivell de la jornada. Ara fa molt de vent.

Seguim endavant cap la 45. Desestimen anar fins la 44 que ens allunyaria de l'arribada i de nou en pujada recollim els 8 punts de la 88. Tenim 51 minuts per acabar. El nostre objectiu és passar per la 51 abans d'acabar, però a mesura que ens hi apropem per uns camins en lleu pujada, però que a aquestes alçades se'ns fa molt i molt feixuga, constatem que no ens serà possible i que penalitzarem. El Joan proposa dirigir-nos a l'arribada pel camí més fàcil i deixar de pensar en les fites. Així ho fem i hem de baixar trotant tot controlant el crono per no penalitzar.
Finalment creuem l'arribada amb 4 minuts de marge. Estem segurs d'haver gestionat malament aquest final de curs. Possiblement era una millor opció retornar per la 50 com va fer l'equip suïs que anàvem amb nosaltres i que va prendre aquesta decisió: van arribar a meta un minut després de nosaltres i van passar per aquesta fita.
Hem sumat 182 punts. No tinc ni idea de la distància recorreguda, ni el desnivell acumulat, però de ben segur que ha estat considerable, possiblement hem superat els 40 km. i els 2000 metres de desnivell.
A l'arribada mentre sopem passem força fred. Hem estat de sort ja que ens hem estalviat la pluja al llarg de tot el dia. La pluja que a nosaltres ens ha enganxat a la zona més baixa del mapa, ha estat neu en les zones altes. Estem cansats, però satisfets del nostre rendiment. Hem caminat gairebé tota l'estona, només hem trotat en alguns moments en baixada en la primera meitat de la cursa i també els darrers 20-25 minuts. Creiem que l'estratègia ha estat bona, tret del tram final, però tenim dubtes de si serem capaços de mantenir aquest ritme al llarg de 24 hores com serà en l'europeu d'Aralar. Tenim un parell de mesos per fer un bon entrenament.
Pugem al podi com a campions de la categoria de superveterans abans de retornar cap a casa.

4 dies a Cap de Rec: Puigpedrós i Engorgs

Agafo el cotxe fins al Refugi de Malniu. Malgrat l'hora ja està molt ple. Pago el peatge (3€) per aparcar i començo la tercera jornada. La referència que he agafat per la caminada d'avui està a la web de senderisme i teca.
La pujada al Puigpedrós és tot un clàssic i com a conseqüència el camí està ben marcat i fressat. No presenta cap dificultat excepte l'esforç que requereix el propi desnivell. Avui està clar que no serà un dia solitari. És el que té fer un cim dels coneguts. Malgrat el desnivell a superar no se'm fa gens pesat. Alterna petits trams de forta pujada que fan esbufegar fort amb  d'altres que permeten recuperar alè. Salvant les distàncies té una certa semblança a la pujada esglaonada a la nostra Mola.

A mesura que m'apropo al cim se'm fa molt evident la raó del nom. Dóna la impressió que algun gegant ha amuntegat allà aquest munt de pedres per crear aquest Puigpedrós (2914 metres).

Igual que ahir, de nou la panoràmica és espectacular, i la llista de cims és inacabable. Avui la visibilitat és molt bona. Estic una bona estona intentant identificar alguns cims i estanys, mentre arriba i marxa gent. És un cim molt concorregut.

Segueixo endavant. Al principi perdo el camí, però això em permet arribar a una terrassa de roques des d'on puc veure tots els estanys de la zona i amb el mapa a la mà, em permet dissenyar millor la meva ruta. 

Torno al camí i amb una forta baixada ben aviat sóc a la collada de Meranges on impressiona el proper Roc Colom, ja en terres andorranes. De nou estic en zona fronterera.

Fins aquí he anat trobant gent, però un cop abandono els camins i decideixo donar un tomb per tots els llacs de la zona torno a la meva preuada solitud. Segueixo baixant en direcció als Engorgs que tinc just a sota, però em decanto cap a la dreta. Estan força secs. Passo entremig d'un grup de cavalls que pasturen amb total tranquil·litat. Per sobre els Engorgs hi ha una petita zona herbada amb poca pendent, on en algun moment intueixo alguna traça i per la que surto a sobre l'Estany Gran.
Baixo arran de l'estany. Aquest serà el meu restaurant d'avui: solitud, silenci i vista immillorable, què més  puc demanar?

Acabaré d'explorar els estanys de la zona abans d'agafar el camí de tornada. Segueixo el curs d'aigua que desguassa en l'Estany Gran per arribar als tres estanys dels Minyons que estan una mica per sobre. De nou estic en un lloc d'aquells que et deixa bocabadat. Dono un tomb per la riba dels tres estanys, per contemplar-los des de tots els punts de vista. El lloc és realment una meravella: aigua, roques, prat alpí, núvols, cel, cims propers, ...

Ja només em resta agafar el GR11 per tornar al punt de sortida. Primer, tot és baixada i de bon caminar, fins i tot, puc trotar en alguns moments, impulsat per les ganes d'arribar. Però poc després de passar el refugi no guardat J. Folch Girona i travessada la riera dels Engorgs i un prat, el corriol queda per sobre del rierol Duran. Aleshores apareixen trams que són de mal caminar, per la inclinació del terreny entremig de les roques. És fa llarg aquest flanqueig que s'acaba fent antipàtic.

Malgrat les bones vistes i en alguns moments travessar pel mig d'un bosc que m'agrada no gaudeixo massa d'aquest final. Tinc ganes d'acabar. Comença a ser un costum que el final d'un dia de caminar se'm faci pesat. 
Surto del bosc i ja albiro allà a baix el refugi de Malniu. 

Bec una birra ben fresqueta i menjo uns ganyips abans d'agafar el cotxe per tornar a Cap de Rec.
A Cap de Rec tinc temps pel de sempre: escriure i llegir una estona. I també per mantenir una bona conversa abans i també al llarg del sopar amb un basc que està fent la ruta dels Estanya Amagats abans d'anar a descansar ja pensant amb l'endemà.
Temps de pas: 1.50 fins a Puippedrós + 1.20 fins Estany Gran + 2.20 fins a Malniu =  Total 5.30 hores