Pitjor temps a Sant Quirze

 Cursa 10 km. Sant Quirze del Vallès. Memorial David Rovira, 18ª edició

10 km. 1-01-08 6-07 x km. 87 metres de desnivell positiu 299 de 380 arribats

De nou torno a Sant Quirze. Serà la meva novena participació en aquesta cursa. Els darrers anys s’ha convertit en clàssic. De fet, he corregut les darreres quatre edicions seguides. Ho facilita molt el tenir-la a prop de casa. Em va bé per veure com està el meu estat de forma. Aquest any no hi arribo gens bé. Fa dies que tinc molèsties al bessó de la cama esquerra. Dimecres vaig aturar l’entrenament pel dolor que sentia i avui em presento a la línia de sortida amb molts dubtes de poder-la acabar. En aquests dies de descans el dolor ha anar desapareixent, però encara es manté.

Com l’any passat correré amb la Milena, la meva filla. És la seva segona cursa. L’any passat va debutar en la de 5 km. i avui ja s’atreveix amb la de 10. Sortirem junts, però l’adverteixo del meu estat i li dic que no sé si podré fer tota la cursa. Sortim des del darrera amb l’objectiu de baixar de l’hora. Tret dels kms. en franca pujada anem fent els kms. per sota de 6 i fem el pas pels 5 kms. una mica més lents que l’any passat (29-49), però amb l’objectiu al nostre abast. 

Finalitzant la primera volta

No sento dolor al bessó, però no vaig còmode. Veig que ella es troba bé. Passada mitja cursa, agafo aigua i em dono un respir. Li dic que segueixi endavant i que no m’esperi. Penso que em refaré i després la podré atrapar. Veig com es va allunyant. Quan ens creuen a prop del km. 7, la Milena ja va per davant de la llebre de l’hora. Segur que aconseguirà el seu objectiu. En el km. 8 intento accelerar. Aquest serà l’únic quilòmetre per sota de 6 en aquesta segona volta, però veig que no vaig tan ràpid com voldria i em deixo anar fins acabar la cursa amb 1-01-08, el meu pitjor crono a Sant Quirze en les nou edicions, però satisfet de poder-la acabar. He fet 31-20 en la segona volta i malgrat les sensacions d’anar lent he avançat 25 posicions, o sigui, que els altres encara anaven més lents que jo.

A l’arribada m’esperen la Milena que ha baixat de l’hora de sobres i que sembla que s’està engrescant en això de les curses i el seu company que també s'està enganxat. Xerrem una estona i cap a casa a descansar i a acabar de passar el diumenge.  

No ens hem mullat!

 Cursa Festa Major, 45ª edició

10 km. 59-26 5-57 x km. 65 metres de desnivell positiu 824 de 952 arribats

Aquest matí hi havia previsió de pluja i de tempestes. Però aquesta previsió no ha impedit que baixés tot xino-xano fins el pavelló de Sol i Padrís, el punt on començava una nova edició de la cursa de la Festa Major de Sabadell.

Abans de començar no tinc gens clar quin temps puc fer. Dubto de poder baixar de l’hora, però aquest és el meu objectiu. Escalfo una estona i em poso al darrera.

Surto des del darrer calaix i quan travesso la catifa de sortida la cursa ja està en marxa des de fa tres minuts. En aquesta estona he pogut avançar als més lents i vaig al meu ritme des de l’inici. Haig de fer alguna ziga-zaga, però amb tot i per sorpresa meva passo el primer quilòmetre per sota de 6 (5-46). Això és un bon cop de moral per afrontar la llarga pujada de la carretera de Barcelona amb dos parcials prou bons: 6-09 i 6-10. I ara ja avall que fa baixada, 5-48 i 5-30, per passar el km. 5 en 29-22.

Poc abans d'arribar al km 5

Tinc prou marge per assegurar baixar de l’hora, però tampoc em puc confiar massa. La pujada d’aquesta segona volta se’m fa més feixuga i acabo per perdre tot el marge que tenia després de tres quilometres per sobre de 6: 6-23, 6-23 i 6-09. No queda un altre que aprofitar la baixada fins a l’arribada per recuperar el temps perdut. I dit i fet: 5-32 i 5-44 per aturar el cronòmetre en 59-26. Objectiu assolit: una nova cursa de 10 km. en la que baixo de l’hora, i compleixo amb la tradició de la cursa de Festa Major del poble i ja en van 34. No està gens malament.

Encarant els darrers 500 metres

Darrers metres

La temperatura d’avui ha estat ideal per córrer, i els canvis en el circuït respecte a l’any passat m’han agradat. A més a més avui han clavat la distància que l’any passat es van quedar curts. He pogut tornar a casa tot caminant, això sí, al final m’he mullat una mica quan ja estava arribant a casa. El proper any esperem poder tornar-hi.  

De nou Cantonigrós

 

Cursa Ramon Oliu

9,6 km. 1-00-39 6-18 x km. 150 metres de desnivell positiu

Torno a Cantonigrós, una de les poques curses gratuïtes del calendari català amb tots els serveis. Vinc amb la clara intenció de millorar el temps, ara que tinc referències i que conec el recorregut.

Arribo just de temps i per tant surto des de darrera sense escalfar. Aprofito la volta que fem pels carrers del poble per posicionar-me bé abans d’entrar al corriol que va paral·lel a la riera. Està força enfangat degut a les pluges d’ahir. En sortint de la riera ja agafem la pista d’anada primer d’anada i amb tendència a pujar fins el gir de meitat de cursa. Faig aquesta part de la cursa amb el Michael Oliu, fill de Ramon Oli, que ha vingut expressament des d’Estats Units per participar en la cursa. Em noto bé i passo la meitat de cursa amb bones sensacions i amb 33-30, gairebé un minut menys que l’any passat.

Arribant a meitat de cursa amb el Michael

A partir d’aquí la major part del recorregut és favorable i avanço decidit per anar guanyant posicions i, al mateix temps, robar segons al cronòmetre de l’edició passada. Faig un parell de quilòmetres per sota de 6. 

Arribat al corriol al costat de la riera cal anar en compte ja que està força relliscós, però segueixo anant ràpid. I poc després ja entro de nou als carrers de poble per tancar el crono amb 1-00-39, gairebé 5 minuts menys que l’any passat, encara que crec que avui ha estat una mica més curta.

Després de la dutxa, anem cap l’avituallament de Can Colom on aprofitem per comprar embotits que ens emportem cap a casa. M’agrada aquesta cursa, l’indret i el “preu”. Estic pensant en posar-la com una cursa fixa al meu calendari.

De nou a Sant Quirze. Ja s’està convertint en tradició

 

10 kms. 57-58 5-47 per quilòmetre 90 metres de desnivell positiu 237 de 289 classificats

Aquest memorial David Rovira ja s’està convertint en una tradició. Aquesta edició serà diferent, ja que és el debut de la meva filla en una cursa. Ho fa en la distància de 5 kms. Farem la primera volta junts i jo seguiré fins completar la segona volta i, per tant, els 10 kms.

Sortim de darrera del tot, sortejant alguns corredors i buscant agafar un ritme que ens permeti assolir el nostre objectiu de baixar dels 30 minuts. Passem el primer km. amb 5-49, per tant, anem bé. El segon quilòmetre és el més lent, però seguim tenint a la vista la banderola que marca el ritme dels 60 minuts. Li dic a la Milena d’aprofitar el tercer quilòmetre que és molt favorable per poder agafar un coixí de segons que ens permeti fer els dos darrers més durs i en pujada amb tranquil·litat. Passem el tercer quilòmetre amb un marge de 40 segons. Ara es tracta d’apretar les dents en els dos següents i ja ho tindrem. Així ho fem. Li costa una mica en el darrer quilòmetre però complint l’objectiu amb escreix 29-35.

Segueixo endavant amb l’objectiu d’accelerar i fer una segona part millor que aquesta primera. Tinc ben a prop la banderola que marca els 60 minuts. Ben aviat la supero i segueixo endavant. A prop del km. 7 atrapo a un conegut que també deixo enrere. Aprofito la baixada del tercer quilòmetre per fer-ho en 4-59. Feia molt de temps que no baixava de 5 en un quilòmetre. I enfilo la darrera part de la cursa. Segueixo avançant corredors. En aquesta segona volta he avançat a 32 corredors. Tinc ben a prop a l’Arcadi però finalment no l’atraparé. Tanco aquesta segona volta molt satisfet amb 28-24 i un temps total de 57-58, només 5 segons més que en la darrera edició.

Recollim l’avituallament, i alguns regals i abans d’acomiadar-nos ens fem una foto de record. Tot mentre comentem com ha anat la cursa i com s’ha sentit. Veurem si s’engresca i continua participant en alguna cursa.

Córrer per Viladecavalls

 Cursa de Viladecavalls

10 km. amb 279 metres de desnivell positiu: 1-23-35     

94è de 113 arribats

Per acabar les meves curses d’aquest any m’he inscrit a una cursa solidària que fan a Viladecavalls. M’inscric sense pagar, i per recollir el pitrall demanen una aportació voluntària. Els diners recaptats són per la marató de TV3. Tret d’uns primers metres a l’inici i al final de la cursa és una cursa 100 % 100 per pistes i corriols de terra.

Tal com estava previst fa molt de fred. Fa solet, però estem sota zero. Escalfo ben abrigat i em vaig traient capes de roba, fins posar-me a la línia de sortida. Em marco com objectiu fer una hora i 10 minuts.

Ben aviat veig que el meu objectiu serà molt difícil d’assolir. Hi ha molts trams per corriols força tècnics que em fan anar lents fins i tot a les baixades. Tracto d’aprofitar les parts de pista i, sobre tot, quan aquesta és favorable per anar a un bon ritme, però passo tots els quilometres per sobre de 7, fins i tot, el tercer amb 9-45.

A meitat de cursa marco 40-20. Després d’un tram llarg de baixada, i després de passar l’altra banda de la que ha de ser la B-40, entro dins d’una riera. Correm una bona estona per la seva llera. És un lloc sorprenent. Baixa força aigua malgrat la sequera que patim i haig d’anar saltant d’una banda a l’altra per evitar mullar-me els peus. Penso que és un lloc on hauré de tornar un dia per poder gaudir-ne millor.

Quan s’acaba la riera toca remuntar, per passar de nou a l’altra banda de la B-40. Es veu força acabada. Em pregunto quan inaugurant aquest tram que uneix Abrera i Terrassa. Seguim pujant amb petits trams de descans per apropar-nos de nou al poble. En aquestes pujades de nou el meu ritme torna a ser molt lent. Finalment la segona part de la cursa serà més lenta que la primera 43-15.

Acabo satisfet. Comento la cursa i el sorprenent recorregut amb el David, un company de córrer que viu a Viladecavalls i que fa anys que ens coneixem.

A l’arribada ja no fa tan fred com a l’inici. Recullo l’entrepà de botifarra, dono un tomb per una fira que hi ha poble i cap a casa amb la feina feta.

Cursa Festa Major, 33 participacions des del 1979

 Cursa Festa Major, 44ª edició

9,6 km. 58-02 6-02 x km. 58 metres de desnivell positiu 502 de 531 arribats

La cursa de la Festa Major de Sabadell va ser una de les primeres curses en la que vaig participar. Va ser al 1979, recent estrenat el primer Ajuntament democràtic. Recordo que es corria per la tarda i que el circuït tenia 15 kms., massa quilòmetres per a mi. La vaig acabar caminant.

Des d’aleshores s’han fet 44 edicions i fent una mica de recompte, he participat en 33 ocasions,  8 d’elles en la distància de mitja marató. Del 1983 fins al 2000 vaig participar-hi cada any interrompudament. Després les meves participacions han estat més intermitents.

Com ha passat en diverses ocasions aquest any han canviat les distàncies i el recorregut. Avui es podia escollir entre 5 o 10 kms.

Baixo fins la sortida tot escalfant i em col·loco darrere de tot. Tinc la impressió que avui hi ha molta més participació que altres anys. Surto amb tota la calma i haig d’anar sortejant corredors mentre enfilo el primer quilòmetre. Vaig una mica a batzegades. D’alguna manera ja em va bé anar una mica frenat. Amb tot el primer parcial em surt a 6-05, més o menys el que volia fer ja que és en lleugera pujada. El meu objectiu és una hora. El segon quilòmetre encara dins del gran grup i també en pujada 6-14. A partir d’aquí ja és pla i en baixada i també amb més espai per córrer. Milloro el ritme: 5-50, 5-54 i 5-51.

Quan m’apropo a final de la primera volta m’avança el guanyador de la cursa. Va tot sol i a un ritme estratosfèric.

Passo el km. 5 en 29-50. Tinc molt poc marge per baixar de l’hora. Però a partir d’aquí ja tinc tot el carrer per a mi, amb alguns corredors al davant que em marco com objectiu. 

Els dos quilòmetres de pujada per la Rambla se’m fan feixucs i pujo molt més lent que a la primera volta: 6-21 i 6-19. Vaig tan sols 30 segons per sobre del meu objectiu. Si aconsegueixo fer els quilòmetres que resten a 5-50 ja ho tindré. Però malgrat que intento allargar la gambada i forçar el ritme faig dos quilòmetres a 5-58. Hauria de fer el darrer quilòmetre en 5-34, cosa que no veig possible. Però com que la distància total no és de 10 km. passo per sota del crono amb només uns segons per sobre de l’hora. Com que havia sortit en més de dos minuts de retard, el meu temps real és 58-02. Prou satisfet amb el temps assolit.

A l’arribada em trobo amb el Roque Lucas amb qui vaig compartir aula els dos anys de batxiller superior i amb qui coincidim any rere any en aquesta cursa. Ell ha fet totes les 44 edicions. És un autèntic expert en llargues distàncies i ultramaratons de muntanya.

Com és habitual en una cursa popular d’aquestes característiques al llarg del recorregut m’he anat trobant diferents coneguts. He complert amb la tradició i un any més he corregut la cursa de la Festa Major.  

600 curses i seguim

 

Cantonigròs Memorial  Ramon Oliu

9,9 km. 1-05-36 6-40 x km. 152 metres de desnivell positiu

 

La meva cursa 600 havia de ser una cursa especial. I ho ha estat, com ho va estar la primera edició d’aquesta cursa Memorial Ramon Oliu l’any 2005. Feia poc que havia mort Ramon Oliu, creador i impulsor de la marató de Barcelona. Aquell any van venir alguns dels seus fills a participar a la cursa. Recordaré sempre la sortida d’aquella primera edició. Just en el moment que començàvem a córrer va caure una forta tempesta que ens va deixar ben xopats. Els corriols van quedar ben enfangats, però després va deixar de ploure. Al finalitzar la cursa es va retre un sentit homenatge a Ramon Oliu davant de la que és la seva casa natal amb una interpretació del cant dels ocells.

No hi havia tornat més. Aquest any es compleix el centenari del seu naixement. És de les poques curses gratuïtes amb tots els serveis necessaris pel corredor. Està molt clar que una gran part de les curses d’avui en dia són un bon negoci, i que si hi ha voluntat i ganes, es poden organitzar curses a preus ben econòmics.

El recorregut és el mateix del 2005. Després d’una volta pel mig del poble agafem un corriol que va paral·lel al torrent de Balà per sortir a una pista. Ben aviat em quedo pràcticament sol i puc escoltar la remor de l’aigua que s’escola pel torrent acompanyat pels refilets de diferents ocells que contemplen el nostre pas per aquest magnífic entorn natural. Anem i venim pel mateix camí. La primera part és més aviat de pujada. Agafo un ritme de creuer per sobre de 6 minuts el quilòmetre. Mentre els darrers encara anem, ens creuem amb els que ja tornen. De tornada intento aprofitar que més aviat va de baixada per accelerar, i atrapar i avançar algun corredor. Després de deixar-ne dos o tres al darrera en tinc un parell lluny, però que crec que puc agafar. Em poso en mode persecució, però ben aviat noto un petit dolor a l’isquiotibial esquerra i abandono la idea de atrapar-los. Em deixo anar tot xino-xano fins entrar al poble i acabar la cursa. El 2005 vaig fer 53-02 i avui 1-05-36. El pas del temps no perdona, però de moment continuo corrent.

Tot i ser gratuïta donen una petita bossa del corredor. També tenim dutxa, i un gran avituallament a Can Colom, una botiga d’embotits casolans, on podem menjar tota mena d’embotits i formatge i veure vi dels porrons a dojo. És un avituallament cinc estrelles.

Just davant de Can Colom es procedeix a descobrir la placa del centenari del naixement de Ramon Oliu en presència d’alguns dels seus fills i familiars, de nou amb la música del cant dels ocells.

Al 2005 portava anotades 185 curses, 5 d’elles d’orientació. Tot just m’iniciava en el món de les curses d’orientació. Eren 11 maratons, 49 mitges, 24 de 10 km. i 96 curses de diferent quilometratge.

El 6 de desembre del 2006 arribava a les 200 curses. I tot just avui he arribat a les 600 curses. Aquests són els números: 15 maratons, 57 mitges, 39 de 10 km., 168 curses de diferents distàncies, 251 curses d’orientació i 70 rogaines. Està clar que aquests darrers 13 anys he fet moltes més curses la major part d’orientació

Entre entrenaments i curses tinc anotats 67754 km. El juliol del 2018 complia els 40 anys fent curses. De moment, tinc previst continuar fins que el cos aguanti. Ja veurem fins quan.

Baixo de l'hora

 

16ª. Cursa Sant Quirze del Vallès Memorial David Rovira

10,1 km. 57-53 5-44 x km. 208 de 242 classificats

Torno de nou a Sant Quirze del Vallès, una cursa al costat de casa molt ben organitzada i a un preu molt econòmic. Si no m’he descomptat amb l’avui ja en porto 6.

Vaig corrent des de casa i arribo just uns minuts abans de començar per agafar el pitrall i posar-me a darrera de tot. Ben aviat comprovo que porto un bon ritme. Vaig per sota de 6 amb facilitat. Passat el primer quilòmetre deixo enrere la llebre de l’hora. Enfilo la pujada del segon quilòmetre a bon ritme i aprofito la baixada del tercer per agafar un bon coixí. El meu objectiu és baixar de l’hora. Encara aguanto per sota de 6 el quart quilòmetre, encara que només per un segon. Em trobo molt bé i gaudeixo de córrer. El cinquè amb el que tanco la primera volta el faig amb 6-01.

En el primer pas per la catifa d’arribada marco 28-45. Agafar aigua m’alenteix una mica, però ben aviat vaig de nou a bon ritme. Em mantinc a 6-04 i 6-00. I torna la baixada. L’aprofito per seguir guanyant segons i em marco un quilòmetre a 5-12. Ja ho tinc però no em relaxo i segueixo baixant de 6 en els dos darrers per acabar molt content amb 57-53. El que suposa una segona volta amb 29-08.

No pensava pas anar tant sobrat. Les sensacions han estat molt bones al llarg de tot el recorregut. L’avituallament final esplèndid com sempre.

A l’arribar a casa i guardar el pitrall m’he trobat amb la sorpresa que en l’edició del 2019 portava el 199, i avui portava el 200.

Aquesta ha estat la meva cursa 38 de 10 kms, i la meva cursa 598 en total, a dues curses d’assolir un número rodó.

De nou a Sant Quirze

Cursa 10 km. Sant Quirze, memorial David Rovira 15ª edició

1-00-49  a 6-01 x km. 191 de 229 classificats 12 de la categoria de 17 classificats.

 

Ja porto força edicions d’aquesta cursa. Ho facilita el seu preu, la seva bona organització i el fet que està molt a prop de casa.

Surto trotant de casa, recullo el pitrall i em preparo per sortir des de darrera de tot com ja s’està convertint en la meva costum.

D’entrada tinc per objectiu baixar de l’hora, però ja en l’escalfament he notat unes molèsties al bessó esquerra. Van aparèixer en l’entrenament del passat dilluns i malgrat haver descansar veig que no han desaparegut. Surto prudent i amb calma, a veure com vam els primers quilòmetres. Em mantinc un parell de segons per sota de 6 el quilòmetre, però no vaig del tot còmode. Tinc a la vista la llebre de l’hora. Aprofito el tercer quilòmetre en baixada per atrapar-la i avançar-la. Començo a pensar que baixar de l’hora serà possible. Però la primera pujadeta em posa a lloc. Noto el petit dolor al bessó i redueixo el ritme. M’avança la llebre i la mantinc a prop fins acabar la primera volta amb 30-11.

En els dos primers quilòmetres de la segon volta vaig molt més lent que a la primera i la llebre es va allunyant. A partir del tercer recupero terreny i em trobo millor, però ja està massa lluny. Finalment 60-49, per tant, una segona volta en 30-38. Força satisfet donades les circumstàncies i amb el convenciment que sense molèsties hauria baixat de l’hora sense problemes. Hauré de solucionar el que li passa a quest bessó abans de seguir entrenant. Tocarà passar pel mecànic a fer les reparacions adients.

Un cop acabada la cursa, birra i entrepà de botifarra com cal, mentre xerro amb els vells companys de curses d’asfalt als que veig ben poc darrerament. I cap a casa caminant amb tranquil·litat. 

A bon ritme per Sant Quirze

12ª Memorial David Rovira 10k.

54-12 a 5-22 x km. 96 metres de desnivell 187 de 267 arribats

Des de ja fa una bona colla d’anys que tinc les curses d’asfalt ben abandonades, encara que no del tot oblidades. De fet m’agrada córrer a ritme i provar el meu estat de forma. Ja fa dies que havia posat en els meus plans córrer de nou la cursa de 10 km. Memorial David Rovira. La organització de corredors.cat sempre és una garantia. I si a més el preu per associats és de tan sols 2 €, no cal pensar-ho massa.

Tot per 2 €. Es pot demanar més?

Vaig córrer la primera edició i després he corregut amb la d’avui 4 edicions més. Hi arribo amb ganes. Porto una temporada entrenant bé i em poso com objectiu baixar de 55 minuts.

Abans de la sortida saludo a coneguts de quan em dedicava a les curses d’asfalt: Dennis, Anna, Miquel, Sergi, .... Al ser una cursa on hi ha un tram d’anada i tornada farà que al llarg de la cursa ens anem veient i animant.

Surto força endarrerit, però es pot córrer sense entrebanc i aviat deixo enrere a la llebre de 55 min. i m’apropo a la de 50. Passo el primer km. per sota de 5 i això que és en lleugera pujada.

Em trobo bé i el segon se me’n va a 5-16. Aprofito el tercer (4-39) que és en baixada per millorar el ritme i veure a tiro la llebre de 50 min. Però tot resulta un miratge els següents dos quilòmetres per completar la primera volta i ja en pujada em posen a lloc: 5-28 i 5-44 per totalitzar 26-24.

Dono per assegurat baixar de 55, però ara ja no en tinc prou i m’agradaria també baixar de 54. Em poso a la feina, però segueixo a un ritme lluny de l’inici de cursa: 5-45 i 5-43. En el tercer torno a baixar de 5 (4-50). Els dos darrers quilometres seran claus. Encara tinc forces i si els faig a 5-30 podré baixar de 54, però se m’escapen per ben poc: 5-35 i 5-37. He fet la segona volta en 27-48.

Segons el meu Garmin ha estat una mica llarga (10,1 km.). Això vol dir que igual sí que podia haver baixat de 54. Acabo molt satisfet amb el temps i amb ganes de tornar a provar-me en asfalt. No ho feia des de la cursa de Festa Major de Sabadell del setembre.

A casa reviso els meus darrers 10 kms. en asfalt. No n’he fet masses darrerament:

• 2008: Circuit de Catalunya: 49-37
• 2009: Sant Quirze: 49-01
• 2011: Cursa de la Mercè: 53-46
• 2013: Sant Quirze: 56-25
• 2014: Matadepera: 54-27
• 2015: Matadepera: 55-34
• 2016: Sant Quirze: 53-02

Quin serà el proper ? Matadepera?

Sota la llum de la lluna

Dijous, 6 de juliol de 2017

Vallhonesta X-Trail “Corre o camina a la llum de la lluna”

10 km. 1-07-27 6-41 x km. 324 metres de desnivell positiu 

Aquesta cursa-entrenament té tots els atractius: córrer a la fresca i per la muntanya, distància i desnivell molt assequible, gratuïta, entrepà, cervesa, mojito i piscina. No es pot pas demanar més. Per tant, dit i fet. Tots aquests serveis gratuïts fa pensar en els preus exagerats d’algunes curses.  

Recordava haver corregut feia molt de temps. Repasso les meves anotacions i així és. Va ser fa 11 anys!

Arribo amb temps, lliuro unes quantes samarretes que es recullen amb finalitats solidàries i em preparo per la cursa. Escalfo una mica i em col·loco al darrera. No tinc massa clar el meu objectiu. Darrerament estic entrenant bé, però no vull ser agosarat: 10.000 de muntanya i de nit. Em conformo en fer 1-10.

Al final, el David, company de club de curses d’orientació i també soci del C.E.A.C. m’acompanya en la cursa. Coneix bé el terreny i serà un bon guia per avançar-me el que m’aniré trobant.

Encara pels carrers del poble hem de sortejar als que han sortit més endavant i ho fan caminant. Ja deixem el poble i ens comencem a enfilar amb trams de corriol i trams de pista. Portem un bon ritme. 

A la part final de la primera pujada per un corriol estret es produeix un tap i caminem un bon tros. Evidentment aquest serà el km. més lent.

Aprofitem la pista de baixada per avançar posicions. Anem per sota de 5. S’acaben les alegries i enfilem la segona pujada. Ara ja tot per pista. Malgrat algun desnivell fort, tot és corrible, Aprofito alguns trams més planers i, fins i tot, en lleugera baixada per descansar. Aquí ja es va fent fosc i necessitem posar en marxar els frontals. El David està fort i m’ha d’esperar en algunes pujades.

Ja veiem el nostre objectiu, Vallhonesta. Últim tram d’escales i avituallament abans d’enfilar la tornada cap el poble. Km. 6.4 i portem 47 minuts. 

El David preveu baixar de 1-05. Li dic que no ho veig possible. Penso que si baixem de 1-08 ja estarà bé.

La lluna ens contempla en tota la seva esplendor mentre correm per un corriol planer. Recordo unes bones vistes del 2006. Avui només podem veure algunes llums. Prou feina tenim a mirar el terra.

Ja a la pista intento anar el més ràpid possible i portar un ritme sostingut. Avancem força gent en aquesta baixada, fins i tot, en el tram de corriol en el que cal ser prudent. En el darrer km. ja trepitgem asfalt i entrem al poble on encara avancem alguns corredors per acabar segons el meu crono en 1-07-27. 

Ha estat una bona suada fruit de la humitat de l’ambient i l’esforç, però acabo molt satisfet del meu rendiment. Es nota la regularitat en els entrenaments.

Abans de marxar cap a casa gaudeixo de tots els serveis de la cursa. De ben segur que tornaré.

Per cert, el primer ha estat tot un històric que continua en bona forma: Agustí Roc que sense despentinar-se ha fet 41 minuts.   

De tant en tant, l'asfalt tampoc fa mal.

Ja fa molt de temps que participo en ben poques curses d'asfalt, però de tant en tant m'agrada reviure sensacions i retrobar bells amics de quan l'asfalt era el meu hàbitat habitual per córrer. Aprofito que tinc una cursa gairebé al costat de casa a bon preu i amb botifarra inclosa, per provar el meu estat de forma. Es tracta dels 10 km. de Sant Quirze del Vallès, memorial David Rovira.
No corro curses d'asfalt des del setembre amb les tres curses de Festa Major. Conec el circuït, ja que hi he corregut en un parell d'edicions i repasso les meves cròniques: 2009 i 2013.
Vaig escalfant des de casa fins a la sortida. Recullo el pitrall, saludo els coneguts i acabo l'escalfament abans de situar-me a la línia de sortida, darrera de tot. El meu objectiu és baixar de 55 minuts.
Malgrat sortir del darrera, tracto d'anar ràpid cercant lloc per poder córrer al meu ritme. Haig d'esquivar a alguns corredors que van més lents però passo el primer km en 5-17. Tot i ser en pujada i tenir la sensació de no anar tan ràpid vaig bé, amb un ritme per sobre del previst. Segueix un segon quilòmetre també en pujada mentre puc contemplar com baixen els primers i escoltar els ànims dels coneguts amb els que ens creuem. Ja veig la banderola de la llebre dels 55 ben a prop. Segon quilòmetre també per sota de 5-30, amb 5-22. Vaig acumulant segons de coixí per assegurar el meu objectiu. El tercer quilòmetre és tot en baixada, l'haig de fer per sota de 5. Deixo enrere la llebre dels 55 amb un parcial de 4-43 després de passar per sota la foto del David davant de la que havia estat casa seva.

Encara em mantinc en el ritme desitjat al pas pel quart, 5-24. El cinquè km. se'm fa molt i molt llarg. Em trobo pesat de cames i em costa molt mantenir el ritme (5-34). Aquí penso que he sortit massa ràpid i que potser ho pagaré a la segona volta. Primer 5000 amb 26-20. Vaig molt bé per baixar de 55, però haig de consolidar-ho en la segona volta.
Els dos primers kms. tornen a ser de pujada i faig pitjor registres que en la primera volta, però em mantinc per sota de 5-30 (5-22, 5-26). I torna la baixada. És el moment d'accelerar. Em trobo bé i amb forces.

Moment en que inicio l'acceleració en la baixada de la segona volta.

Faig el quilòmetre en baixada amb 4-34. Si no defalleixo en els dos darrers faré un molt bon temps. 5-15, nou temps de pas i darrer km. a tope amb 5-12. Segon parcial amb 25-49. Segons el meu Garmin la cursa és una mica llarga, però els 53-05 segons Championchip és la meva millor marca des del 2009, 49-01, també a Sant Quirze. També haig de dir que des del 2009, només he fet 4 curses de 10 km.
M'he trobat molt bé i he acabat amb molt bones sensacions. Es nota que porto un parell de mesos entrenant de forma regular. Potser hauré de pensar en tornar a provar una cursa de 10 km. aviat per exprimir una mica més aquest temps.