diumenge, 26 de juny de 2011

Rogaining a Roda de Ter o la rogaining de la calor

Una nova rogaining a la plana de Vic, aquest cop a Roda de Ter. Hem dos equips: homes veterans, de nou amb el Joaquín, i, dones sènior, un equip debutant amb dues atletes populars egarenques que volien provar això de l'orientació. 
Arribem amb molt de temps, però no hi ha cap indicació d'on es fa la rogaining. Ens aturem al bar de la benzinera i allà coincidim amb més gent despistada com nosaltres que no sap on es la cursa. Molt amablement ens indiquen que el lloc de concentració deu ser a la plaça i cap allà anem. 
Ens preparem amb tranquil·litat i ben aviat ja tenim el mapa a les nostres mans. 
Primer de tot enllacem 4 fites (35, 47, 46 i 56) que estan a la riba del riu. Sortim del poble en direcció Oest per un corriol ombrívol arran del riu Ter que baixa curull d'aigua. Dóna gust aturar-se a contemplar-lo una estona. Encara és aviat, no tenim calor i podem trotar a un bon ritme.

Les trobem amb facilitat. Només la 46 ens fa perdre una mica de temps ja que segons indica el mapa interpretem que està al mig dels dos camins quan en canvi es trobava al costat d'un d'ells). La següent ja és la 48 a dalt d'un turó amb forta pendent que ens fa bufar de valent a tots.

La 55 està sota un pont en un parc d'una zona urbana. Aprofitem el camí per anar explicant a les nostres companyes debutants com funciona això de l'orientació i el que cal tenir en compte per interpretar els mapes.

Portem poc més d'una hora de cursa i anem en direcció a la 91 la fita de més puntuació. Pel camí passem per la 39 i la 33 on fem mica de marrada per uns camins errats.

Arribem a la zona on està localitzada la 91. La descripció indica que està en un tàlveg. Hi ha molta gent buscant la fita, uns atacant-la des de dalt i altres com nosaltres des de baix. Hi ha molts tàlvegs i es qüestió de trobar el correcte. Fem una feina d'equip i sense perdre excessiu temps aviat la tenim.
Portem més de dues hores de cursa i decidim fer un mos asseguts en una ombra mentre contemplem com altres orientadors donen moltes voltes per localitzar la fita. Mentre mengem replantegem la cursa.
Fem 43 i 53 per camins trotant a les baixades i plans i caminant a les pujades.
Al sortir de la 53 optem per una opció arriscada per cercar la 52, seguir un camí fins allà on acaba, i després arran de camps anar a trobar el camí on es troba la fita, però un cop arribem al camí on tenim clar a quina alçada estem i ens costa una mica localitzar-la tot anant amunt i avall.
Falten 2 hores 30 per acabar la cursa i ja comencem a notar la calor i el cansament. Ens oblidem de la 62 i  optem de anar-nos apropant a l'arribada tot sumant el màxim de punts possibles. Primer toca la 63. Anem bé pels camins fins arribar a una zona on no ho tenim gens clar amb una colla de camins fugissers, però ens reorientem de seguida i la tenim allà mateix. Sortim de la 63 vorejant uns camps de cereals. Es fa feixuc passar arran de camps per la vegetació i especialment per les ortigues. 
Sortint dels camps i per camins força amples enllacem la 42 i 58 sense problemes. Ara ja caminem més que correm. Només aprofitem per trotar una mica a les baixades. 
Arribem a la 71 i hem de baixar molt per trobar-la i després tocar pujar. Hem de controlar l'aigua. Ja que per la calor n'hem begut molta i comença a ser un bé escàs. Queda 1 hora i 10 minuts per acabar. Planifiquem fer 4 fites. Creiem que és possible, però ens hem d'espavilar, ja que no anem sobrats ni de temps ni de forces. Trotem sempre que podem, encara que a vegades preferiríem caminar de ben segur. La 38 està en un corriol una mica amagat i  enfangat que va paral·lel a una petita riera d'aigua. Aprofitem per refrescar-nos i seguir.
En tot moment controlem el rellotge. La 49 la fem aviat, però ara ja tot és anar a contra-rellotge (28 minuts per acabar). De nou vorejant camps ens costa arribar a la carretera on ens posem a trotar el més ràpid possible. Deixem la carretera pel mig dels arbres en direcció al camp de futbol on en una cantonada hi ha la 34 i penúltima fita. Entrem al poble amb un marge de menys de 10 minuts. 
Cada petita pujada que trobem ens impedeix córrer i el temps va passant. Arribem a la plaça on hi ha la 41. Ja només ens resta un sprint en lleugera baixada. Ho podem assolir: 5-59-37. Hem tallat just, per només 23 segons no hem penalitzat. Ens ha sortit una bona cursa.
Abans de descarregar entrem al bar a beure una birra. La necessitàvem. Després hem gaudit d'una bona estona amb els peus a l'aigua en un petit sortidor de la plaça.

Hem gaudit molt d'una nova rogaining malgrat la calor. I a més l'equip de dones debutants que venia amb nosaltres ha assolit la tercera plaça del podi. D'això s'en diu entrar al món de l'orientació amb bon peu.


divendres, 24 de juny de 2011

Queixal Corcat

Feia dies que no anava a explorar nous indrets al Parc de Sant Llorenç del Munt i ja ho trobava a faltar.
He deixat el cotxe a l'aparcament del Coll de les Estenalles. Seguint la carretera en direcció a Mura, pocs metres més avall en el primer revolt a mà esquerra surt un petit corriol. Pocs minuts després travesso el torrent Sec i vaig vorejant els Cortins amb una bona vista de la Falconera i del Pujol del Llobet. 

Deixo la pujada als Cortins per un altre dia i travesso el torrent que baixa del coll del Séc tot buscant el petit corriol que entre un roquissar em mena amb facilitat fins a les sorprenents Roques de la Coca que tantes vegades he visitat sota la guia del Mirabet, gran coneixedor de tots els racons d'aquesta zona.

Contemplo tot el que m'envolta i continuo endavant. Deixo el camí que em portaria al cim del Montcau i arran de roca vaig vorejant el roquetar per un camí evident. Torno a deixar un petit corriol a la dreta que em menaria al Coll d'Eres i inicio una forta baixada per un camí no massa marcat i una mica perdedor que s'endinsa per la Canal de la Guineu tot passant per sota d'una roca fins a la font del mateix nom. 
Un cop allà agafo a la dreta el camí que puja des de Mura i que passant per sota del Cavall Bernat de la Vall arriba a una cruïlla de camins en el Collet del Llor. 

Pell camí a mà l'esquerra i posteriorment deixant el trencall que baixa direcció a la Font del Llor m'enfilo en direcció a les Finestrelles i a la Carena dels Emprius que tinc al meu davant ja ben a prop. Des de dalt de la Carena puc contemplar la diferència entre les dues vessants, la que va ser cremada per l'incendi de fa uns anys i la que encara conserva intacte la seva vegetació. També és bonic contemplar tots els camins i massos que hi ha als peus de la muntanya al voltant de Sant Llorenç Savall.
A llevant de la Carena es pot visitar el Cau dels Emboscats i el Queixal Corcat dues formacions rocoses ben curioses. 
Un cop recorreguda tota la carena, desfaig el camí fins al collet del Llor i segueixo en direcció al Coll d'Eres. Quan arribo a la Canal del Llor abandono la direcció al Coll d'Eres prenc el camí de baixada cap a l'esquerra fins trobar un petit corriol que em permet acabar la ruta d'avui vorejant tota la regió de Les Fogueroses. No és un camí massa transitat, però permet contemplar el Gegant, el Paller, l'Agulla Petita, l'Agulla Mitjana i poc abans d'arribar a la Roca Encavalcada pujar per una canal i seguint un estret camí però ben marcat enllaçar amb la ruta clàssica de la Mola al Coll d'Eres i al Coll d'Estenalles i acabar la ruta matinal amb ganes de tornar-hi ben aviat.

dijous, 23 de juny de 2011

Arbúcies

Arbúcies sempre ha estat un nom que m'ha atret. És curiós com hi ha noms que ens agrada i altres que no. És difícil conèixer les raons d'aquestes atraccions. És molt possible que sigui la pròpia sonoritat del nom.
Fins ara, només hi havia estat dues vegades. Una primera per participar en una cursa nocturna d'orientació en ple estiu quan encara m'estava iniciant en aquest tipus de curses. M'ho vaig passar molt bé buscant fites amb la poca llum del meu frontal per la riera i per altres indrets del poble.
La segona vegada va ser una tarda de diumenge en la que vaig estar passejant per la riera.
En general els pobles situats a l'ombra del Montseny tenen un atractiu especial, potser a resultes de la màgia que traspua la pròpia muntanya. Arbúcies té un urbanisme particular condicionat per la Riera que travessa el poble i que al mateix temps és el seu màxim atractiu. És un poble tranquil i on el més habitual es escoltar parlar català. La Riera per si sola ja mereix una visita i un bon passeig sense presses per tota la seva ribera per un camí ben assenyalat i cuidat i que ens permet descobrir indrets ombrívols i acollidors, així com restes d'edificacions en altre temps importants. Passejant pels carrers de la ciutat hom es topa amb freqüència amb edificis remarcables per la seva majestuositat i que fan pensar en les riqueses dels seus propietaris. També hi ha una ruta Santiago Russinyol amb plafons explicatius de les estades de l'artista en la vila.

El Museu Etnològic La Gabella és una altra aturada d'obligat compliment. A part de fer un repàs històric a aquests indrets on, com gairebé tots els llocs de Catalunya, s'han trobat restes dels diferents períodes històrics, són remarcables les sales del primer i segon pis on hi ha una mostra molt interessant dels oficis que no fa pas tant de temps que s'han perdut amb l'adveniment de la modernitat.
Però Arbúcies no és tan sols interessant pel seu nucli de població. També cal aprofitar per girar una visita a petites i no tant petites construccions i poblacions properes.
Des d'un turó proper destaca imponent el Castell de Montsoriu. Ha estat molt de temps abandonat, però després d'un llarg procés de restauració que encara continua es pot visitar des de fa poc i realment paga molt la pena fer-ho. Es tracta d'un castell Palau important i amb unes restes prou importants i farcit d'històries i llegendes com s'escau a tot bon castell. Salvant les distàncies em va recordar el castell de Loarre.


Caminant o en vehicle a prop del poble trobem Sant Pere Desplà, petita església romànica del segle X amb molt bon estat de conservació i Santa Maria de Lliors també d'origen romànic, però refeta al segle XVII.

Completem la visita de la zona donant un tomb per alguns dels municipis veïns també prou interessants:
  • Sant Feliu de Buixalleu, un municipi de població dispersa. És una curiositat que l'Ajuntament,i un gran poliesportiu i altres serveis municipals estan arran de la carretera nacional i sense cap casa al seu costat. Sempre m'ha cridat l'atenció quan hi passo pel davant. Bàsicament compta amb tres nuclis de població, però també molt petits, el que dóna nom al municipi, Gaserans, el més gran i Grions, origen del nom d'un dels clubs d'orientació més importants de Catalunya.
  • Riells dins del municipi de Riells i Viabrea on descobrim la figura de Pere Ribot un exemple de català resistent dins de l'estament eclesiàstic i que va convertir la seva petita parròquia de Sant Martí de Riells en un lloc de refugi i peregrinació per a resistents als franquisme.
  • Breda lloc popularitzat per la sèrie de Vent del Pla amb un interessant campanar i església gòtica així com alguna que altra resta d'un antic monestir benedictí. Una curiositat és l'edifici que ocupa la casa de la vila: es tracta de l'església de Santa Maria ocupada per l'Ajuntament arrel de la desamortització.  

diumenge, 5 de juny de 2011

Rogaining a la Plana de Vic

Aquest cop la rogaining era a la plana de Vic amb sortida i arribada al petit poble de Folgueroles. Allà hem anat quatre companys formant dos equips. Darrerament estic entrenant de manera més regular, i això es tenia que notar. Després de uns dies de forta calor, el dia s'ha aixecat més fresquet.
Arribem justos de temps per a totes les formalitats prèvies. Ens hem de donar pressa i entrem a la zona de sortida amb 10 minuts per estudiar el mapa i dissenyar la nostra estratègia. 
El mapa té dues zones clarament marcades, una zona de plana amb camps de conreu i una zona de bosc i muntanya. Ambdues van de Nord a Sud.
Decidim pentinar primerament la part plana de Nord a Sud agafant tots els punts possibles i després tornar cap la zona d'arribada per la zona de muntanya. Sortim amb força calma caminant una mica de pressa fins la primera fita la 31. En direcció a la 71 trotem una mica. Des d'allà podem gaudir d'unes bones vistes.

Travessem Sant Julià de Vilatorta corrent pels seus carrers fins a la 51 dins d'un camp ple d'ortigues. La 35 està al costat dels murs del Castell de Bellpuig. Seguim trotant fins a la 42 i després la 61. Portem 6 fites i només 1-08 de cursa. Fins aquí hem anat junts els dos equips.
Decidim creuar l'Eix Transversal per anar fins a la 75 i a partir d'allà cada equip seguirà el seu camí. Anem fins a la 75 sense gaire pressa i quina és la nostra sorpresa al veure que aquesta estar al bell mig d'una bassa amb aigua de dubtosa salubritat. Ara ja hi som i no ens queda més remei que treure sabates, mitjons i malles i cap a dins s'ha dit.


El fons de la bassa és un fang relliscós, però ja la tenim i seguim endavant. Enllacem sense dificultats la 55, 47 i 37 i ja portem dues hores de curses.
Encarem tres fites més. Primer de tot la 59, tot seguint camins a un bon pas, després la 58 vorejant un camp. Seguim vorejant el camp amb la vista d'un cementiri al bell mig del mateix.

Enfilem per un camí i després ens fiquem dins d'un bosc molt espès en el que avancem amb molta dificultat per entre mig dels boixos. Arribem a un camí on hi ha moltes pedres. La fita 84 està en una pedra. La busquem però no està allà. Comprovem si estem en el camí correcte i no és així. Ens havíem desviat i estàvem en el camí de sobre. Ara si que ja tenim la 84.

Portem 3-06 de cursa i decidim aturar-nos a fer un mos i replantejar com continuem.
No volem que ens passi com a la Rogaining de Collserola i optem per una estratègia conservadora. Després de la 56 que tinc a prop ja enfilem el camí de tornada tot i anar recollint fites i punts. Ens trobem molt millor que a la darrera rogaining. Seguim trotant tant en les zones planes com en les baixades.
Primer és la 74. Després volíem fer la 67, però no la trobem. Estem un bon grup d'orientadors dins d'un bosc força espès, amb dificultats per moure'ns i no localitzem la fita que està en l'extrem d'un tallat. Decidim no perdre més temps i anar a per les següents, la 38 i la 36.
La 83 no la tenim lluny i no sembla difícil. Són un bon grapat de punts i ens arrisquem a anar-hi. Superem un fort desnivell per entremig d'un bosc i després hem de cercar com superar una paret de roques. Ens costa, però ja som a dalt. Amb una mica de sort localitzem la fita. Ens falta una mica més d'una hora i ja establim el camí definitiu fins a l'arribada: 54, 53 i 32. Anem trotant i finalitzem amb 5-54-50 amb 21 fites, 104 punts i penúltims de la nostra categoria. Però aquesta vegada tenim un bon regust de boca per haver fet una bona cursa.
A l'arribada i un cop descarregat el sportident i menjat una mica de coca de la que ofereix la organització, el primer que fem és una birra amb els companys que havien acabat abans que nosaltres. I després d'una dutxa el dinar que ofereix la organització i que serveix per comentar com ha anat la cursa i fer plans per a noves curses.