Aquest és el darrer dia dels meus 4 dies a Cap de Rec. Per acabar he planejat una ruta llarga que em genera alguns dubtes, ja que no he llegit cap referència d'horaris i no sé si necessitaré molt de temps.
D'entrada havia pensat en poder deixar el cotxe al Refugi dels Estanys de la Pera, però no és possible. Hi ha una barrera al trencall de les Pollineres i el cotxe s'ha de quedar allà, però paga la pena enfilar-se pel corriol que pel costat d'un petit rierol curull d'aigua mena fins els estanys primer i el refugi després.
Just al costat del refugi hi ha un rètol explicatiu de les rutes de la fugida dels jueus. Una part del camí que seguiré avui és una d'aquestes rutes. Ben aviat veig al meu davant el collet de Sant Vicenç al que em dirigeixo amb determinació. Mentre pujo pel corriol ben fresat no puc evitar pensar com devien ser les fugides amb por, mal calçats i mal vestits, per aquestes contrades.
Un cop travessat el coll, inicio el descens. Ben aviat em topo amb les marmotes que s'avisen entre elles de la meva presència amb el seu característic xiulet. Fugen ràpidament, però tinc temps de fotografiar algunes que estaven distretes.
De sobte apareix davant meu l'Estany de Perafita. De nou un estany d'aquells que enamoren: l'aigua quieta, el lloc solitari, l'entorn, el reflex del paisatge, .... Només per aquests moments ja paga l'esforç d'aquestes caminades, muntanya amunt i avall.
Travesso els Clots del Port i arribo al Refugi no guardat de Perafita.
M'endinso en la vall de Perafita. El corriol baixa just pel costat del riu del mateix nom, pel bell mig del bosc. És un riu salvatge que salva un gran desnivell, amb petites rescloses que es fan admirar. Per moments tinc la sensació de turista japonès, d'aquells que només fa que fer fotografies a tot el que veu i es belluga, però és que l'entorn s'ho mereix, un racó darrere l'altre.
Arribo al Pont d'Entremesaigües i canvio de vall. Començo a pujar per la vall de Madriu. És una pujada suau a trams per un camí ben empedrat i molt cuidat. En aquesta vall no vaig tan a prop del riu com en l'anterior, però em segueix acompanyat la bonior de l'aigua que s'escola muntanya avall. És una vall molt més ampla amb presència humana en aquesta primera part que es manifesta per les runes d'algunes petites construccions i per zones de camps de pastures. Gaudeixo a pleret mentre vaig guanyant alçada de nou.
Mantinc un bon ritme. M'aturo en el Refugi lliure de Fontverd on
aprofito per menjar una mica i recuperar forces a l'ombra del seu
interior. Malgrat ser un refugi lliure està molt ben cuidat i endreçat.
Aquesta és una vall molt més amable que la de Perafita, més salvatge i feréstega. La pendent és molt més suau i el riu s'escola aigües avall amb molta més tranquil·litat sense tanta pressa. Malgrat aquesta diferència no està exempta de bellesa. Ha estat una molt bona opció baixar per Perafita i pujar per aquí.
Un cop deixo el refugi amb renovades forces, ben aviat trobo el desviament molt ben assenyalat que em portarà de tornada als Clots del Port. Creuo el riu per un parell de palanques i em topo amb una forta pujada que em fa esbufegar de valent en direcció cap a la Collada de la Maiana. L'esforç paga la pena pels les bones vistes de la Vall de Madriu a mesura que pujo amunt i més amunt.
Al travessar la collada (2426 metres), una bona colla de marmotes fugen corrent davant l'arribada per sorpresa del foraster. Una mica més avall abandono el camí i baixo pel costat d'un rierol que em mena a la zona dels Clots del Port i així m'estalvio donar la voltar pel refugi de Perafita.
Ja tan sols em resta desfer el camí que havia fet aquest matí. M'hi poso amb ganes d'acabar i se'm fa més curt del que esperava. Travesso el Collet de Sant Vicenç de nou i m'aturo una estona al Refugi dels Estanys de la Pera a fer una birra i un petit mos tot conversant amb els guardes.
Amb la baixada fins el cotxe dono per acabats els 4 dies a Cap de Rec: la meva aventura d'aquest estiu. Ja només queda el retorn cap a casa.
Ha estat una bona opció, aquesta d'instal·lar-me en un refugi i fer sortides des d'allà en lloc d'una travessa de refugi en refugi. Aquesta modalitat permet fer les sortides diàries sense tan de pes a l'esquena, ja que l'armari gran es queda al refugi.
Aquests són els temps de pas d'avui, l'excursió més llarga d'aquests dies amb diferència. Segurament és millor fer una excursió més curta el darrer dia, ja que després cal sumar el viatge de tornada a casa i aleshores el dia s'acaba fent molt i molt llarg. Ho hauré de tenir en compte en propers estius.
Just al costat del refugi hi ha un rètol explicatiu de les rutes de la fugida dels jueus. Una part del camí que seguiré avui és una d'aquestes rutes. Ben aviat veig al meu davant el collet de Sant Vicenç al que em dirigeixo amb determinació. Mentre pujo pel corriol ben fresat no puc evitar pensar com devien ser les fugides amb por, mal calçats i mal vestits, per aquestes contrades.
Un cop travessat el coll, inicio el descens. Ben aviat em topo amb les marmotes que s'avisen entre elles de la meva presència amb el seu característic xiulet. Fugen ràpidament, però tinc temps de fotografiar algunes que estaven distretes.
De sobte apareix davant meu l'Estany de Perafita. De nou un estany d'aquells que enamoren: l'aigua quieta, el lloc solitari, l'entorn, el reflex del paisatge, .... Només per aquests moments ja paga l'esforç d'aquestes caminades, muntanya amunt i avall.
Travesso els Clots del Port i arribo al Refugi no guardat de Perafita.
Arribo al Pont d'Entremesaigües i canvio de vall. Començo a pujar per la vall de Madriu. És una pujada suau a trams per un camí ben empedrat i molt cuidat. En aquesta vall no vaig tan a prop del riu com en l'anterior, però em segueix acompanyat la bonior de l'aigua que s'escola muntanya avall. És una vall molt més ampla amb presència humana en aquesta primera part que es manifesta per les runes d'algunes petites construccions i per zones de camps de pastures. Gaudeixo a pleret mentre vaig guanyant alçada de nou.
Aquesta és una vall molt més amable que la de Perafita, més salvatge i feréstega. La pendent és molt més suau i el riu s'escola aigües avall amb molta més tranquil·litat sense tanta pressa. Malgrat aquesta diferència no està exempta de bellesa. Ha estat una molt bona opció baixar per Perafita i pujar per aquí.
 |
| Tosseta de Vallcivera i Tossa Plana de Lles |
 |
| Clots del Port |
 |
| Collet de Sant Vicenç |
 |
| Refugi dels Estanys de la Pera |
Amb la baixada fins el cotxe dono per acabats els 4 dies a Cap de Rec: la meva aventura d'aquest estiu. Ja només queda el retorn cap a casa.
Ha estat una bona opció, aquesta d'instal·lar-me en un refugi i fer sortides des d'allà en lloc d'una travessa de refugi en refugi. Aquesta modalitat permet fer les sortides diàries sense tan de pes a l'esquena, ja que l'armari gran es queda al refugi.
Aquests són els temps de pas d'avui, l'excursió més llarga d'aquests dies amb diferència. Segurament és millor fer una excursió més curta el darrer dia, ja que després cal sumar el viatge de tornada a casa i aleshores el dia s'acaba fent molt i molt llarg. Ho hauré de tenir en compte en propers estius.
2 hores fins el refugi de Perafita, 1.10 fins el Pont d'Entremesaigües, 1.30 fins l'encreuament que porta a la Collada de la Maiana, 1.25 fins els Clots del Port, 1.05 fins el Refugi Estanys de la Pera i 25 minuts fins el cotxe (les Pollineres) TOTAL: 7.35 Hores
