Bases glaçades

 

VIII Rogaine del Berguedà a Olvan

3-49-59   26.6 km.   13-09 x km.  626 metres de desnivell positiu

180 punts en 26 fites 1r. ultraveterans

Arribo a Olvan i el termòmetre marca sota zero. Ben abrigat compleixo els tràmits previs i ens disposem amb el Joan a entrar al parc tancat. Mentre planifiquem l’estratègia el fred segueix ben viu. Hi ha una zona a l’Oest del mapa on sembla haver-hi una bona colla de fites força juntes, però finalment ens decantem per anar en direcció al sud. Veiem que és una zona corrible on podrem anar a bon ritme i sumar una bona colla de punts. Baixarem fins a la punta Sud-Oest i allà girarem cap a l’Est per tornar cap al centre del mapa.

Sortim força ràpids per fer-nos passar el fred. El terreny és favorable. Ben aviat creuem a l’altra banda de la carretera que divideix el mapa en dos. Per trobar la 31 ens cal deixar els camins i travessar el bosc i unes llosses de roca. Anem a bon ritme, ja direcció a Gironella on en un petit illot al mig del Llobregat trobem la 125. Portem poc més de tres quarts d’hora. De moment hem trobat totes les bases ben glaçades.

A partir d’aquí ens toquen les primeres pujades. Son suaus però deixem de trotar i comencem a caminar. Encara aprofitem les zones planeres per trotar. Ens seguim desplaçant pels camins i corriols i només els deixem quan estem a prop de les fites. 

Ja hem entrat en calor i ens traiem una de les peces d’abric que portàvem. A part d’utilitzar els camins també ens aprofitem dels camps que voregem més d’una vegada.

La 71 està situada dalt d’un turó amb bones vistes, un bon lloc per fer una foto abans de continuar.

Des del Sud-Est del mapa enfilem en direcció Nord recollint tots els punts possibles. Més o menys com havien calculat al principi, a la fita 73 estem a la meitat de la Rogaine. Des d’aquí fem un parell més de fites abans d’anar a buscar el pas per tornar a la banda Nord de la carretera. Allà ens espera la 123.

La base de la 45 no funciona i hem d’utilitzar la pinça tradicional. Ja comencem a pensar en la part final de la rogaine. Hem baixat el ritme, però seguim trotant a les baixades i sempre que podem en alguna zona planera. A les pujades, per poc pronunciades que siguin, està totalment prohibit fer-ho, i caminem tot el de pressa que podem.

Per arribar i sortir de la 122 ens embardissem una mica, però ho superem. Ja queda menys d’una hora. Havíem pensat fer totes les fites de 5 punts que rodegen Olvan, però veiem que no serà possible i només fem les de l’Est i també ens arribem a la 67, i ja des d’aquesta, anem cap a l’arribada.

Valorem que ens ha sortit una Rogaine a bon ritme i hem sumat una bona colla de punts. Quan s’acaba sempre queda el dubte si hi havia alguna estratègia millor. Ara bé l’objectiu és gaudir d’aquest esport i això ho hem assolit amb escreix.

La primera Rogaine de l'any al sac

 

The Wild Boar Rogaining a Senan

3-53-13   13 km.   17-51 x km.  458 metres de desnivell positiu

86 punts en 15 fites 12èns. de 17 equip classificats en Homes veterans.

Comença un nou any i arriba puntual The Wild Boar. Ja fa 15 anys que es va celebrar la primera Rogaine en terres de l’Espluga Calba de la mà de l’amic Felip. Aleshores ningú sabia què era això de les Rogaines. Des d’aquell descobriment ja en porto més de 70, i entre elles dos campionats europeus i dos mundials. Aquest edició serà al petit poble de Senan i en modalitat de 4 hores.

Vaig acabar la temporada de Rogaines del 2023 formant l’equip “Ultres x sempre +” amb l’amic Jaume, i així també començo la temporada. El matí és molt fred. Ben abrigats ajudem al Felip amb l’aparcament, ja que disposa de poc espai i els cotxes s’han de col·locar bé per aprofitar-lo al màxim.

Ja amb la zona de pàrquing ben plena ens preparem i anem a recollir els mapes. Tenim poc temps per decidir l’estratègia, però no ens preocupem massa i anirem decidim la nostra ruta a mesura que anem fent.

Sortim en direcció Est, utilitzant la xarxa de camins i corriols i vorejant camps fem les nostres primeres fites (33 i 47). La 64 està dalt d’un turó i toca enfilar-se de valent pel mig del bosc i des d’allà, i sense baixar, anem pel llom fins la propera, la 58. Per anar a la 72 utilitzem una pista. Trotem quan el desnivell és favorable i a estones també en pla.

Fem un bosc a través per anar fins la 93 i ens surt prou bé. Arribem a un tallat, però no és el nostre. Deduïm que el que busquem està una mica més al Nord i així és. La 46 està a nivell i anem transitant pel bosc. És difícil saber en quin moment hi arribem i el camí se’ns fa una mica llarg. Circulem a diferent alçada per cobrir més possibilitats fins localitzar-la.

Baixem fins la zona de camps i allà agafem un corriol fins arribar a una pista. La deixem per anar a nivell fins la petita clariana on hi ha la 82. Estem gaudint molt del terreny i de la orientació. De moment estem tenint sort en les nostres incursions a través del bosc, en el que a vegades no saps ben bé que et trobaràs. A mesura que s’aixeca la jornada el fred ha anat minvant i ja ens podem treure una part de la roba que portàvem a l’inici de la rogaine.

Rodegem un camp de conreu fins a la línia elèctrica i ens enfilem amunt per sota de la mateixa, fins a la 63. Seguim per sota la línia i un cop a dalt del llom ens desviem en direcció Est per anar a buscar la 66.

Aquí hem acabat tot un bucle i ara en comencem un altre, per una fita de 8 punts, la 81, a la que anem primer per una pista que s’anirà transformant en corriol i en corriol poc visible. Hem de començar a pensar en la tornada i tenim poques opcions. Optem per anar a la 45 baixant pel dret fins a una pista.

Enfilar-nos fins el llom i després tornar a baixar fins la 52 ens sembla possible. Però aquí el bosc és força menys penetrable i ens costa molt desplaçar-nos. Un cop som al llom, que esperàvem que fos un terreny obert tal com indicava el mapa, resulta que seguim estant al mig d’un bosc amb poca penetrabilitat. No veiem clar anar a la 52 i canviem de plans. Ens dirigim per la carena fins una zona de camps de conreus que no arriben mai. Quan ja comencem a dubtar d’anar bé trobem els camps que buscàvem i que ens permeten agafar el corriol que ens mena fins la 94.

Ara ja no ens podem permetre errades. Al mateix temps, hem d’anar ràpids si no volem penalitzar. Baixem primer per un corriol poc visible i després a través del bosc fins la 48. Seguim un corriol fins on ens sembla que és el millor lloc per baixar a buscar la 31, la darrera fita d’avui.

La baixada és forta i cal cercar el millor pas possible per anar sortejant les murs de pedra seca de les antigues feixes de conreu de la zona. Ja la tenim. No ens podem entretenir i seguim baixant, fins una pista. I ara ja segurs de no penalitzar pugem per un corriol fins al cementiri i tanquem la primera rogaine de la temporada ben satisfets de com ens ha anat.

Mentre ens avituallem una mica, comentem la jugada amb els diferents companys i amb el mateix Felip abans d’enfilar el camí de tornada a casa.