dimecres, 30 de març del 2016

Entrenament de Setmana Santa per la Mola

Aprofito els dies de festa de la Setmana Santa per fer un doble entrenament pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Escullo dues de les rutes del llibre de córrer per la muntanya.
El Divendres Sant faig la ruta nº 11, Les Vendranes i el torrent de la Saiola amb sortida des de la Casa Nova de l'Obac i una primera part en baixada tot seguint el camí de la Matagalls-Montserrat per un corriol que mena fins la masia de les Vendranes.

Aquí s'agafa una pista, ara ja en pujada que ressegueix la riera de Sanana. M'arribo un moment fins a Can Codol, una masia que sembla habitada i amb terres de cultiu al seu voltant. Un cop travessada la carretera, de nou baixo, ara fins el Torrent de la Saloia.

Com que aquest tram ja el conec decideixo fer d'explorador i m'enfilo cap el Serrat dels Ginebrers. La pujada es fa feixuga. Per la carena de Rosseguers faig cap al Collet dels Pals. Tot per pista ampla primer, i per camí asfaltat, després, arribo al parking on havia deixat el cotxe. Ha estat un bon entrenament. Gairebé dues hores per poc més de 12 kms. i més de 400 metres de desnivell positiu.
Després de descansar el dissabte, el diumenge viag tornar al Parc Natural. Aquesta vegada per realitzar un entrenament més llarg i amb més desnivell. Es tractava de la ruta nº 8. Surto des del Coll d'Estenalles i faig la primera pujada fins assolir el cim del Montcau. A partir d'aquí una baixada de vertigen, primer fins el Coll d'Eres, i després fins el Marquet de la Roca, tot resseguint el GR5. Planejo per la pista de la Vall d'Horta, fins el Torrent de les Comes pel que m'enfilo fins la Pedra d'Àliga.

Baixo al Coll de Palomares i a la Vall de Mur. En aquesta zona s'han realitzat treballs forestals i diria que hi hagut canvis en els seus camins i corriols. No acabo de passar ben bé per on volia, però m'oriento sense problemes per dirigir-me cap a la Canal de Santa Agnès. Passo per la Balma habitada del Bord i sense pausa afronto el més d'un km. d'aquesta canal que em mena amb una forta pujada fins el Morral del Drac.

Un cop aquí ja puc dir que tinc la sortida d'avui al sac. Tan sols resta resseguir el popular camí de la Carena del Pagès fins el Coll d'Eres i des d'allà fins el pàrquing del Coll d'Estenalles. Han estat més de 18 km., 3-44 i 875 de desnivell positiu.
En definitiva dos bons entrenaments per acumular kms. i desnivell.

dimecres, 23 de març del 2016

Camí Aralar 2016: entrenaments i curses: nocturna dels Mussols i orientació a Cardona

Ja toca començar a entrenar pensant en Aralar 2016. Falten més de 5 mesos, però cal acumular kilòmetres a les cames. Haig de deixar enrere la mandra i sortir de manera més regular. Començo a sortir a diari i aprofito els dijous i els caps de setmana per fer uns entrenaments més llargs. 
Després de dues setmanes d'entrenament arriba la Setmana Santa i encadeno dues competicions en menys de 24 hores.
El dissabte al vespre la cursa nocturna de muntanya dels Mussols. És la vuitena edició. Havia corregut les dues primeres edicions.Conec bé la zona ja que forma part dels llocs pels que acostumo a entrenar. Sense anar més lluny el diumenge abans de la cursa vaig anar a fer un reconeixement, especialment de la pujada coneguda popularment com el Mortirolo.
Molt lluny queden els temps assolits en les edicions del 2009 i dels 2010 que consulto tot llegint les meves cròniques. Em marco un objectiu modest, 1-30, el que suposarà córrer a 7 el km.. Una velocitat estratòsferica!
Ha plogut força i la organització ens avisa que trobarem els corriols enfangats i amb aigua. Surto del darrera amb tota la calma del món. No he escollit massa bé les sabatilles i en les primeres rampes amb força fang rellisco. Em topo amb alguns petits taps provocats per alguns bassals, però vaig fent fins assolir la part alta de la Serra Galliners. Passat l'animat avituallament amb música heavy a tot trap agafo un bon ritme i més aviat avanço corredors que no pas m'avancen. Ja falta poc pel temut Mortirolo. M'he reservat i he pogut fer tota la pujada sense caminar. Un bon grapat de companys han quedat al darrera. Han canviat el recorregut de l'edició del 2010 i em resta una bona baixada. Per sort ja m'he oblidat del fang. Només ni havia en els primers kms. Darreres rampes i de nova passada per l'avituallament, ara amb l'inolvidable Sex Machine de James Brown i ja tot baixada. Accelero. Miro el rellotge i veig que tinc a l'abast el meu objectiu.
Creuo l'arribada tot satisfet: 1-28-54 a 6-55 el km. i 368 de 477 arribats. Tinc el 77% de corredors al meu davant. No està malament. Qui no es conforma és perquè no vol.
Entrepà de botifarra i cervesa i cap a casa a descansar que l'endemà al matí tinc orientació a Cardona.
Poc abans de les 10, començo la cursa d'orientació de Cardona des de la Plaça de la Fira. Pel davant tinc 28 fites i 5,4 km. i un important desnivell. No presenta cap dificultat tècnica. La major part de la cursa és plenament urbana i tan sols cal estar atent a no equivocar-se de carrer i a no donar més volta de la necessària. 
M'havia posat com objectiu 1-10. Ben aviat seria conscient que quedaria ben lluny d'aquest objectiu inicial. Els carrers són costeruts i em noto especialment lent. Sé perfectament on vaig i per on haig d'anar, però les cames no em permeten anar el ràpid que m'agradaria. Sobret tot, en la part del castell vaig molt lent i em costa de veure quina és la millor opció. En alguna de les fites faig marrada. Ja em costa de pensar.
No acabo gens satisfet amb 1-39 i una de les darreres posicions, 30 de 34 arribats.
Malgrat el mal resultat d'aquest diumenge penso que aquesta doble competició amb tan poc temps de descans, ha estat un bon entrenament per Aralar 2016

dijous, 3 de març del 2016

Rogaine de l'Anoia: camí Aralar 2016

A finals d'agost es celebra a Aralar (Navarra) el campionat d'Europa de Rogaine, i ja estem inscrits. Tornarem a reincidir formant equip amb el Joan Sánchez. Però aquest cop hi anirem amb més experiència i més temps per endavant per preparar-ho com cal. Ja han passat tres anys des del campionat europeu a La Llacuna. Des d'aleshores hem format equip de rogaine, hem guanyat experiència en aquesta modalitat d'orientació i ens ho hem passat molt bé, que al final és del que es tracta.
Ens trobem a Capellades per fer la cursa de 3 hores, en el que podem anomenar com la variant esprint de les rogaines. No ens preocupen massa les opcions de ruta a escollir, ja que primem el poder córrer una bona estona el més ràpid possible tot cercant fites. Valorem un parell d'opcions, però aviat estem decidits. Tenim un itinerari base, però l'anirem canviant a mesura que avancem i s'apropi el final de la cursa. Sortim ràpids cap a la 71, que està entre unes roques que ens sorprenen just a sobre de Capellades. És un racó ben bonic que ben bé val una foto.
Primera fita en el nostre camí cap Aralar 2016
Després d'aquesta primera pujada planegem ràpid en direcció a la 82. L'idea és que un cop allà prendre'm la decisió de com seguir. De camí pincem unes quantes fites i com que el bosc és molt penetrable aprofitem per deixar els camins i anar pel mig del bosc tal com ens agrada.
Montserrat al fons entre núvols. Per sort no es compleix la previsió de pluja.
Des de la 82 anem fins la 73 passant primer per la 57. Ja estem a mitja cursa i cal planificar el final. Tenim dubtes entre dues o tres possibilitats. Finalment anirem fins la 81 i de tornada sumarem els punts de dues 60. Anem de pressa, molt més ràpid del que acostumem en les rogaines més llargues, tant, per camins, com corriols, com pel mig del del bosc i pels camps una mica més tous del desitjable per les pluges d'ahir.
Després de la 81 ja ens resta menys d'una hora de cursa i estem molt lluny del centre de competició. Toca córrer de valent i així ho fem. Ens comencem a notar les cames pesades. El temps passa inexorablement. Després de la 31, i a poc més de mitja hora per acabar la cursa, encara estem allunyats. Per sort gairebé tot el que ens resta és planer o en baixada. Tot s'accelera. Ràpidament prenem les decisions de ruta. De la 65 cap a la 67, el Joan pren el comandament de les operacions. Interpreta molt bé les corbes de nivell. La fita està en un llom i malgrat la dificultat del terreny la trobem de seguida. Falten menys de 11 minuts per arribar a les 3 hores. Segur que penalitzem.
Ja només ens resta córrer fins l'arribada. Hi esmercem més de 18 minuts. Penalitzem 10 punts dels 73 aconseguits. Hem gaudit una vegada més d'aquest esport que tant ens agrada. Toca agafar el cotxe i cap a casa i començar a pensar quina serà la nova fita en aquest camí cap Aralar 2016 que tot just comença.