Un any sense fer cap esprint

 

H65 1,8 km. 10 fites 13-23 6è classificat de 7 participants

H65 1,9 km. 13 fites 13-20 4t. classificat de 7 participants

Feia un any que no participava en una cursa esprint. Va ser al mundial de Finlàndia, avui fa exactament un any. I si vaig més enrere el 2023 també nomes en vaig fer una: la primera cursa que es va fer al cementeri de Montjuic. Darrerament les curses esprint no em venen massa de gust. En gran part perquè ja no les gaudeixo com abans, quan encara tenia una punta de velocitat que m’obligava a prendre decisions amb rapidesa. El fet d’anar més lent fa que no siguin tan trepidants i emocionants. També si afegeix el fet que desplaçar-se a fer una cursa per només córrer un quart d’hora no és massa “rentable”.

Malgrat tot això, el TIC Barcelona em va seduir. Eren dos curses esprints al casc antic de Barcelona a les que podia arribar amb transport públic. I dit i fet. No és la primera vegada que participo en una cursa esprint en aquesta zona. En servo bons records de les meves anteriors participacions.

Esprint al gòtic 2009

Com que és un esprint i caldrà anar molt de pressa he procurat fer un bon escalfament. Surto concentrar però en les dues primeres fites tinc dubtes que segur que em fan perdre més temps del compte. A la resta vaig tot el més ràpid que puc i intento avançar les decisions d’elecció de ruta abans d’arribar a les fites per guanyar temps. Arribo satisfet al final de la cursa.

Toca esperar fins a la segona cursa al voltant de tres quarts d’hora. Aquesta estona serveix per comentar la cursa amb els companys. Hi ha dos companys amb els que he estat ben a prop. L’objectiu serà superar-los en la segona cursa.

Han canviat el lloc de la sortida. Hem hagut d’esperar una estona més del compte però ja estic en marxa de nou. En aquesta segona cursa des del primer moment surto endollat i sense dubtes. A la primera fita em trobo al Santi que ha sortit bastant abans que jo. Algun problema haurà tingut. M’avança camí a la 5 i a partir d’aquí el portaré al davant tota l’estona. Intento atrapar-lo però no puc. També m’avança l’Anna Garriga que fa el mateix circuit. Els porto a tots dos al davant. En la penúltima fita em creuo amb el Santi que s’havia oblidat de fitar una fita i ha de tornar enrere. Acabo prou satisfet. Al comprovar els resultats veig que he assolit el meu objectiu de superar els dos companys que tenia a prop en la primera mànega.

Ja tan sols resta un llarga passeig fins el centre de competició, dutxar-me, tren i cap a casa. Ha estat un bon matí. Em tornaré a enganxar a les curses esprint?

19 x 3

No recordo massa com va anar però em vaig deixar enredar per formar part de l’organització del WMOC 2025 que es celebrarà a Girona el proper agost. És clar que serà tota una experiència, però una experiència que implicarà moltes hores de feina.

De fet a hores d’ara ja porto més d’una reunió i un parell de desplaçaments a les zones de cursa per veure de primera mà els espais que utilitzarem com aparcament aquells dies. Organitzar els aparcaments d’aquells dies és la meva responsabilitat.

La major part de l’equip organitzatiu ens hem desplaçat 10 dies a Finlàndia per participar en el WMOC 2024 i, al mateix temps, observar com ho organitzen. Hem agafat moltes notes i idees que ens seran de molta utilitat el proper estiu.

Finlàndia i els seus boscos són la meca de molts orientadors però la primera competició del mundial és la prova d’esprint que es desenvolupa en tres dies, una cursa urbana.

El primer dia tenim un mapa per entrenar al costat d’on es celebraran les curses, el segon dia una cursa de qualificació, i a la tercera jornada, la final.

L’entrenament també ha servit per provar i familiaritzar-nos amb l’Emit, l’estri que utilitzen a Finlàndia per cronometrar les curses i que és diferent al Sportident, el sistema que utilitzem a Catalunya i a altres països.

En l’entrenament he comès dues errades per manca de concentració, ja que estava més preocupat per entendre bé el mapa que una altra cosa. També he de dir que no he anat massa ràpid, ja que aquest no era l’objectiu d’aquest primer dia. He esmerçat 19 minuts en l’entrenament. El terreny on es desenvolupava l’entrenament era una zona urbana de carrers i també un parc amb desnivells. 

L’endemà, d’entrada, m’impressiona la zona de competició, l’estadi Paavo Nurmi, el gran mite de l’atletisme de fons finès dels anys 20 del segle passat. La cursa es desenvolupa pels carrers propers a l’estadi i s’acaba a la recta del mateix. Faig una cursa prou bona sense errades, excepte algun petit dubte en el que sempre es perd una mica de temps i també perdo temps per assegurar que poso bé l’Emit en cada fita. Una elecció de ruta millorable de la 1 a la 2 i m’hauria permès no pujar unes escales i no fer tant de desnivell. He acabat amb la sensació de que podia anar més ràpid, sensació que acostumo a tenir moltes vegades en les curses d’orientació. De nou trigo 19 minuts a 5 minuts del primer de la meva sèrie. He estat el 30 de 62 classificats, el que m’ha donat el pas a la final B.

Els darrers metres. Foto @paulapadilla

L’endemà, el centre de competició de la final, està situat davant de la catedral. Surto amb ganes de millorar sensacions. Passo les primers fites molt ràpid i amb seguretat i sense errades per entrar en la zona universitària, una zona una mica laberíntica que m’obliga anar ara cap aquí, ara cap allà, cercant el millor pas entre escales, rampes i passos soterrats. I una darrera part molt ràpida on m’espremo al màxim. La darrera fita abans de la 200 està en un carrer on hi ha 3 fites seguides. Fito la segona, la 96, quan la meva era la tercera, la 92. M’adono de l’errada i rectifico. Torno a acabar amb 19 minuts, de nou a més de 5 minuts del primer, però em desclassifiquen per haver passar per un mur prohibit, marcat al mapa amb una ratlla negra gruixuda a prop de la fita 9. Quan ho he fet ja m’ha semblat que no era del tot correcte  Sense aquesta desqualificació hauria estat el 60 de 77. Ha estat una llàstima, però és el que passa quan es prenen decisions ràpides i sota pressió.

Sempre es pot fer millor, però acabo força satisfet d’aquests tres primers dies. A continuació m’esperen els proves al bosc, les curses més desitjades d’aquests 10 dies a Finlàndia.    

Dues sprints per començar el 2010

La primera cursa de la temporada serà la continuïtat de la Barcelona Sprint Cup que es va iniciar el mes de novembre passat al barri gòtic. Avui les curses són al Parc del Guinardó, un lloc on no havia estat mai, i que només coneixia per les referències literàries dels llibres de Juan Marsé i que potser es mereixerà una altra visita per fer-hi una passejada amb tranquil·litat.

És un dia de molt de fred i en el que en principi no ve massa de gust posar-se a córrer. Però allà estem més d'una quarantena d'orientadors amb ganes de treure'ns el fred del damunt tot corrent i buscant fites pel parc.

D'entrada em costa posar-me en el mapa. No estic massa centrat, però a partir de la cinquena fita tot comença a funcionar millor i gaudeixo molt de córrer d'un cantó a l'altre a la cerca de les diferents fites. Passada la 14 ja albiro el final de la primera cursa i per camins amples tracto d'anar el més ràpid possible per encarar el final de la cursa i acabar no massa content per aquest inici una mica dubitatiu. Han estat 26-01 per 2200 metres 110 de desnivell i 17 fites, i 20è de 27 acabats.

Massa fred per aturar-se entre cursa i cursa. Simplement un moment per beure una mica, treure'm una mica de roba i ja estic començant la segona. La primera fita la veig molt clara, pel carrer de sota i a tot drap, aviat ja és meva. En la segona em faig una mica d'embolic. Segur que hi ha una millor opció.
La 3ª opto per córrer pels camins encara que dono més volta i estalviar-me així els forts desnivells que suposo anar-hi per la via més directa. Enllaço fites ràpidament fins a la 10. A aquesta ja amb una mica de pujada arribo cansat i tinc que continuar amb forta pujada fins a la 11. Ho faig caminant per agafar aire. Des de la 11 toca de nou una forta pujada i després baixada. Tinc problemes per trobar un lloc per baixar d'un talús que no havia vist en la primera ullada al mapa, i perdo temps. I des d'aquesta ja enllaço les tres darreres fites. En aquesta segona cursa han estat 28-05 per 2200 metres 150 de desnivell i 16 fites i 14è de 30 arribats. No només millor posició final que en la primera sinó també amb millors sensacions pel desenvolupament general de la cursa.

Tot i ser un parc hi ha uns bons desnivells i les pujades són feixugues. M'he trobat bé en les curses entre fita i fita i un cop he entrat en el mapa no he tingut problemes greus d'orientació, ara bé a les pujades tinc que
millorar. Serà qüestió d'entrenar-les. Alguna recomanació ?

Sprint Gòtic

Des del primer moment en que vaig veure anunciada aquesta cursa em va agradar la proposta: dues curses sprint un dissabte al matí al bell mig del barri gòtic.

M'agraden les curses d'orientació urbanes. Són curses ràpides amb molt poques dificultats d'orientació i en el que prima és la velocitat entre fita i fita, i la rapidesa de decisió en els itineraris escollits i vigilar de no errar en l'elecció dels carrers per on decideixes passar. M'aniran bé per entrenar la velocitat que tan oblidada tinc darrerament.

Es tractava de dues curses de poc més de 3 km. I amb 15 minuts de descans entre cursa i cursa. Pràcticament he calcat el temps en les dues mànigues, poc més de 26 minuts i això que em semblava que en la segona cursa anava lent i que no podia imprimir la mateixa velocitat que en la primera, però sembla que no ha estat així. També cal considerar que en la primera cursa he fet una petita volta innecessària i a la segona he estat més directe entre fita i fita, ja que coneixia molt millor els carrers i algunes fites es repetien. Els primers han fet 18 i 17 minuts. 

M'ha agradat cercar fites a llocs tan coneguts: plaça Sant Jaume, Catedral, Sant Salvador, plaça Villa Madrid, Plaça del Rei, Plaça Real, Sant Felip Neri, Sant Just i Pastor, ....

És la primera cursa de la sprint Barcelona cup que consta de 5 curses dobles més per diferents zones de la capital.

 

I ara una de ràpida

Sense temps de recuperar les cames de l'esforç del diumenge, ahir dimarts a la vesprada estava al Parc de Vallparadís per fer una cursa sprint d'orientació. També era el meu debut en aquesta modalitat. En dos dies passava d'una cursa llarga i lenta, a una cursa curta i ràpida. Només arribar al Parc no paro de saludar a amics i coneguts, tan del món del córrer com correcats de l'atletisme popular.

  Tinc per endavant 3300 metres i 14 fites a trobar dins del parc o en la zona més propera. Ja és l'hora. Surto ràpid cap a la primera. De seguida veig on tinc la segona, a la plaça davant de les esglésies romàniques, però no acabo de trobar per on pujar de la forma més directe i ràpida, ni en el mapa ni en el terreny. Ho provo per un lloc, però no és. Mentre estic pensant que fer, passa un corredor i veig per on va. Ara ja sé.

De tan de pressa que vaig em passo la 3 i tinc que tornar enrere. Enllaço sense problemes les següents fites. Tot va bé. Vaig molt ràpid.
El cap em va a 100. Encara no tinc una fita que ja començo a pensar en la següent.

Arribo a la zona de la piscina (fita 10) i una mala interpretació del mapa em fa donar una gran volta. Bé de fet em surto del mapa. Estic a la placeta on al costat d'una tanca vegetal té que haver-hi la fita, però no hi és. Al final som 4 cercant la fita. Trobem l'estaca metàl·lica. És evident que algú l'ha robat. Quan marxem cap a la 12, arriba el Carles, company de club i li dic que no hi és la 11. Farem junts la resta de les fites, amb una mica d'enrenou per trobar la 14. I ara ja a tota pastilla cap a l'arribada. No em queda gas, no tinc velocitat. Han estat més de 36 minuts. Sense les diferents errades es podia fer per sota de 30.

Una estona per comentar la jugada amb els diferents companys, beure una mica, menjar síndria i cap a casa. M'agraden més les curses amb més temps per pensar entre fita i fita, però tinc que confessar que m'ho he passat molt bé de nou, però aquesta modalitat de cursa et posa el cervell a 100.

I segurament amb aquesta dono per tancada la primera part de la temporada d'orientació.