diumenge, 23 d’octubre del 2005

Cursa d'orientació a Tagamanent

Aquesta ha estat la meva cinquena cursa d’orientació i l’experiència acumulada en les anteriors ha estat útil per no cometre errades d’orientació d’aquelles que costen molts minuts i donen molt males sensacions allà perdut amb un mapa i una brúixola a la ma sense saber massa bé on estàs.
Les dues primeres van ser curses d’iniciació. Les vaig trobar fàcil i divertides. A la tercera ja em vaig atrevir a fer la cursa que em tocava per categoria per edat, buscant una mica més de distància i de dificultat. Encara no estava del tot familiaritzat amb els mapes i cercant algunes fites em perdia amb facilitat, sobre tot, quan em posava a córrer.
Havia decidit que avui no correria fins que no tingués molt clar la direcció que tenia que prendre i així ho he fet. El meu objectiu era no perdrem. Valia més la pena anar més a poc a poc però anar segur.
La cursa era sota el cim del Tagamanent en el Pla de la Calma, just al costat de la Masia Bellver. El matí es presentava amenaçat per la pluja, però al final només han caigut quatre gotes mal comptades.
Un cop recollida la documentació m’he dirigit cap al punt de sortida. El recorregut que em corresponia per la meva categoria (H45, homes de més de 45 anys) constava de 17 fites amb un desnivell de 140 metres i una distància en línia recta de 6500 metres.
En aquestes curses les sortides es donen individualment. Un cop entres a la camera de sortida pots agafar el mapa i et dirigeixes cap un punt marcat amb un triangle on el primer que cal fer es orientar el mapa i veure quin és el millor camí a seguir per arribar a la primera fita.
La primera fita ha estat fàcil de trobar. Ara la segona. Intento anar-la cercar amb línia recta però veig que el terreny es complica molt i decideixo fer-ho pels camins. Tampoc ha estat difícil. La tercera està al costat d’un camí i es pot córrer amb comoditat. A la vora d’aquesta fita la organització ha deixat unes caixes amb ampolles d’aigua pels participants. La quarta també és fàcil. La cinquena implica una mica més de dificultat. No m’havia orientat del tot bé i quedava una mica més a l’esquerra d’on l’estava buscant.
La sisena suposa la meva primera gran errada del matí. Arribo a un camí que no sé identificar en el mapa. Vinga mirar el mapa, la brúixola i el terreny per tal de trobar algun element que serveixi per orientar-me. Després de donar moltes voltes l’acabo trobant.
La setena i la vuitena, tampoc ofereixen dificultats. Estic gairebé a mitja cursa i porto una hora i 10 minuts. Però en la recerca de la novena ens trobem una bona colla en una zona on creiem que l’hem de trobar i vinga buscar i donar voltes però ningú la troba. Al cap d’una estona i gràcies a un altre orientador que cercava una fita diferent a la nostra ens adonem del lloc on estem. La novena està una mica més a l’oest d’on la buscàvem. Anem tots cap allà fins a trobar-la. A partir d’aquí faré el que resta de recorregut acompanyat.
Ens dirigim cap a la fita 10. De camí tornem a passar per l’avituallament. De la 10 a la 11 passem per un camí que permet córrer. A partir d’aquí ja no tenim més dificultats per anar trobant les diferents fites tot seguint el mapa fins al final i acabant amb 2 hores i 23 minuts.
Comentem com ens ha anat. I tot descansant una estona contemplo el paisatge que es veu des de l’era de la Masia Bellver: el turó de Tagamanent, els cingles del Bertí, el Vallès, la vall del Congost, el massís de Sant Llorenç del Munt.
Tot fent balanç si no arriba ser pels problemes que he tingut amb la 6 i la 9 podia haver fet el recorregut en menys de dues hores. Però malgrat tot estic satisfet. He acabat amb molt més bones sensacions que les anteriors curses.

dimecres, 12 d’octubre del 2005

Avui tocaven sèries

És un lloc comú parlar de la soledat del corredor de fons, i en gran part, és cert. Córrer és un esport en el que no necessites de ningú. Simplement posar-te unes sabatilles i sortir a la porta de casa, i a córrer i res més. Pots fer-ho pels carrers, per camins, per ciutats, per muntanya….
Malgrat que aprecio molt aquesta qualitat de no dependre de ningú, de tant en tant m’agrada compartir els meus entrenaments amb alguns companys que amb els anys que corro, i també gràcies a aquest invent tecnològic d’internet, ens hem anat coneixent. Les convocatòries les fem des www.10de1000.com Avui aprofitant que era festa entremig de setmana havíem concretat que faríem un entrenament de sèries, però com que no ens posàvem d’acord cadascú faria el tipus de sèrie que volgués.
Jo volia fer un 3 x 3000 a un ritme entre 4.30 i 4.45 el qm. He sortit de casa corrent per arribar al lloc de la trobada amb l’escalfament fet i així poder començar les sèries. Tenim un circuit marcat en uns carrers amb poc trànsit per no tenir que anar a fer les sèries a les pistes d’atletisme.
Mentre els companys escalfaven he iniciat la meva primera sèrie. Passo els primers 500 metres amb 2-15. Vaig bé. Faig el primer qm. en 4-38, el segon em surt una mica més lent i tinc que accelerar al final per fer 13-44 a 4-35 el qm.
Mentre feia aquesta primera sèrie arriben més companys. Som 10 al final. Un d’ells el Joan Carles també vol fer un 3 x 3000 a un ritme entre 4-40 4-50. Inicio la segona sèrie amb ell. I el que fa anar acompanyat el primer 500 el passem amb 2 minuts justos. Anem molt ràpids ! El primer qm. el passem a 4-20 (ja anem una mica millor!) per acabar el 3000 en 13-30, a 4-30 per qm. Com sempre m’és molt difícil ser regular.
Mentre fem la recuperació decidim fer aquesta sèrie més lenta. Si cal ja augmentarem el ritme cap al final. I així ho fem, el primer qm. a 4-40 i quan resta la meitat de la sèrie decideixo accelerar ja que noto que anem molt lents, tot aprofitant que ens avancen uns companys que fan sèries més curtes i per tan van més ràpids. Finalment em surten 13-52 i en mantinc dins del ritme que m’havia fitxat a l’inici de l’entrenament.
Ja he acabat l’entrenament, però al Joan Carles encara li queda una sèrie i la farem junts, al ritme que ell imposi. Passem el primer qm. amb 4-52, quan estem a la meitat de la sèrie ens acompanyen la resta de companys que ja havien acabat el que tenien previst per avui i finalment amb l’ajuda d’ells fem el darrer qm. en 4-22 per tancar la sèrie amb 13-58.
Resumint encara que, com sempre, el temps de pas pels qm. han estat una mica irregulars, el resultat global de les tres sèries l’he mantingut en els marges que havia previst entre 4-30 i 4-40. Estic satisfet.
Un cop acabat i mentre trotem una mica comentem com ens ha anat i els propers entrenaments i curses que tenim previst fer. Demà a part de que el pronòstic és que plourà toca descansar i segurament el diumenge tornarem a entrenar una bona colla. Sembla que farem uns 21 qm..