Fites de nit i fites de dia

The Wild Boar

Divendres, 19 de juliol a la nit

2-54-30  11,5 km.  442 metres de desnivell positiu  10 fites i 57 punts

Dissabte, 20 de juliol al matí

3-02-38  13,3 km.  472 metres de desnivell positiu 10 fites 54 punts – 5 de penalització

A una setmana vista del mundial de Rogaine que es celebrarà a La Molina, fem el que podem qualificar del darrer entrenament. El Felip, company amb el que formaré equip a La Molina, havia preparat la rogaine d’estiu The Wild Boar pel dissabte al matí i, al mateix temps oferia la possibilitat de fer-la de nit. Amb el Jaume, l’altre pota del “The Wild Boar Trio”, decidim fer les tres hores nocturnes, dormir, i al matí les tres hores diürnes, en el que vindria a ser un petit simulacre de les condicions del mundial.

A la nocturna som ben pocs equips. Poc més de mitja dotzena. Al terreny hi ha 30 fites per buscar. Hi ha un parell d’equips que opten per l’opció de sortir a buscar totes les fites. És un terreny que coneixem bé d’altres vegades. Fer camp a través és un impossible i per tant planifiquem només utilitzant la xarxa de camins i corriols.

D’entrada i sense valorar altres opcions optem per anar en direcció Sud escombrant totes les fites que hi ha en l’extrem Oest del mapa, fer algunes fites del Sud i valorar el retorn en funció de com anem de temps.

Frontals en marxa i sortim. Tots els equips sortim en la mateixa direcció. El primer objectiu és la  31 per un corriol que va pel costat d’un torrent. Com que la fita és en una corba del torrent i hem vist que aquest està net de vegetació quan el creuem entrem en la seva llera i després de travessar una petita barrera d’esbarzers ja tenim la primera fita. Tornem al corriol, que ben aviat comença a pujar en direcció a la cabana on està la 41. Agafem una pista que en pujada ens porta a prop de la 73. Seguim per la pista. La 83 a l’extrem Sud-Oest del mapa està en un corriol poc visible, però que localitzem bé. Ja portem una hora.

Seguim el nostre pla i ens dirigim cap l’Est, primer passem per la 55, de nou en una cabana i després arribem al lloc on ha d’estar la 92, al fons del torrent, a prop d’una roca. Ens costa una mica la seva localització i després baixar i pujar de la fita tampoc resulta senzill. El temps se’ns tira al damunt i renunciem a seguir en direcció Est com era el nostre pla inicial. Refem la nostra estratègia i posem rumb a l’arribada. Ens resta una mica més d’una hora. A partir d’aquí trotarem sempre que puguem.

La 53 no té un punt d’atac clar. El bosc està brut i no és fàcil moure’s però el Jaume la localitza mentre jo encara estava gairebé a la pista cercant la millor opció. Tres fites més (44, 61 i 56) que no presenten cap dificultat i arribem a temps a l’arribada. Hem gaudit d’aquestes hores nocturnes sense errades ni pèrdues de temps.

Dormim 5 hores en una sala del pavelló de Sant Joan de Mediona i l’endemà després d’esmorzar una mica i ajudar al Felip en les sortides escalonades que havia organitzat per la cursa diürna ja tornem a estar en cursa. La planificació és fer les fites que no vam fer al vespre: escombrar tota la zona Nord d’Oest a Est. 

Anem a millor ritme que a la nit, per dues raons, no hem de reservar res i de dia sempre tot resulta més fàcil. En una hora estem a l’extrem Nord-Est del mapa i amb 4 fites al sarró. El corriol que ressegueix el torrent és un lloc digne de ser visitat amb més calma, sobretot, en alguna època de l’any en que baixi aigua. M’ho anoto mentalment.

En aquest punt tenim la primera i única pèrdua de temps significativa. Ens cal trobar un corriol que surt a la nostra esquerra. Veiem el que pot ser la seva entrada, però pensem que ha de ser més endavant i seguim. Tornem enrere i després d’alguns dubtes ens endinsem on en el primer moment havíem pensat i aquest era el lloc. És un tàlveg totalment salvatge on el corriol s’intueix per moments, però en altres genera dubtes. Pincem la 71 i seguim pujant. Travessem una zona de cases i passem per la 54 i la 72. Desestimem anar a la 65, ben a prop de la 72, però no ens atrevim a fer un bosc a través tal com havíem pensat i anar-hi per corriol és una bona volta. Estem a una hora del temps límit. Cal retornar de pressa. Anem justos de temps. Trotem però no massa ràpid: 52, 33 i 43. Enfilem cap a l’arribada. Agafem un corriol que no surt al mapa però que està senyalitzat d’una cursa de trail que s’ha fet recentment a Sant Joan de Mediona i que el Josep Mª ens havia dit que l’havien netejat i que portava fins a la riera. Ens va molt bé per fer drecera fins a l’arribada, però amb tot arribem amb una mica més de dos minuts de retard.

Ha estat un bon entrenament. Ja només resta una setmana pel mundial. La Molina ens espera. Serà tota una experiència del que esperem poder gaudir d’allò més.

I a l'estiu, turisme-orientació

I Rogaine popular de Castellfollit de Riubregós

91 punts de 116 possibles 1-28-50 19è de 33 classificats

7,4 km. i 246 metres de desnivell positiu

Havia passat força vegades per davant d’aquest poble. El seu castell i les seves torres de defensa sempre em cridaven l’atenció, però mai m’hi havia aturat. La celebració d’aquesta Rogaine estiuenca ha estat la oportunitat per poder fer una visita.

Tenim 90 minuts per assolir el màxim de punts possibles. Donen els mapes i comencem. Sense plantejar cap estratègia vaig de cap en direcció a les fites que hi ha al poble.

Faig veure que estudio el mapa

A mesura que pinço fites i miro el mapa vaig pensant en qui ordre les puc anar fent. Tinc clar que vull passar pel castell i les dues torres i això faig primer. A la porta del castell tenim una fita, però està tancada i per entrar al castell cal assaltar-lo per les muralles. Això faig.

Assaltant les muralles

A dins hi ha dues fites. Aprofito per visitar-lo una mica i ara cap a la torre que hi ha a la mateixa carena que el castell. 

Acabades les fites d’aquesta part alta, cal baixar per anar a buscar les que hi ha entre una riera i una carretera. La baixada pel dret no ha resultat gens fàcil. Fins aquí entre la pujada inicial i assalt al castell i aquesta baixada he estat molt lent. Un cop a baix em toca córrer per un corriol. La nova dificultat és travessar la riera. Veig un orientador que fa el camí a la inversa i passo pel mateix lloc que ell, aprofitant que ha obert una mica de traça pel mig dels matolls. Ja a l’altra banda, a córrer per la carretera i després a enfilar-me a la segona torre. 

Vistes des de la sota de la segona torre

El temps es va esgotant i cal pensar en l’estratègia d’aquesta darrera part. Primer acabo les fites que em quedaven al poble i marxo carretera enllà i després un camí costerut fins la 71. Abandono la idea d’arribar a dues fites més que queden més lluny i retorno cap a l’arribada. 

Corrent per la carretera de tornada al poble

Abans de tancar la cursa encara puc fitar dues fites més que havia deixat per si al final em quedava temps. Intento una darrera que hi ha un tàlveg però se’m fa tard i abandono per dirigir-me a l’arribada sense penalitzar. Ha estat divertit.

Abans de marxar cap a casa faig una petita visita a Santa Maria del Priorat de Castellfollit. Ha estat un matí d’estiu ben aprofitat: fresca, cursa i turisme tot en un sol pack.

Relive 'Morning Aug 15th'

Rogaine de l'Anoia: camí Aralar 2016

A finals d'agost es celebra a Aralar (Navarra) el campionat d'Europa de Rogaine, i ja estem inscrits. Tornarem a reincidir formant equip amb el Joan Sánchez. Però aquest cop hi anirem amb més experiència i més temps per endavant per preparar-ho com cal. Ja han passat tres anys des del campionat europeu a La Llacuna. Des d'aleshores hem format equip de rogaine, hem guanyat experiència en aquesta modalitat d'orientació i ens ho hem passat molt bé, que al final és del que es tracta.
Ens trobem a Capellades per fer la cursa de 3 hores, en el que podem anomenar com la variant esprint de les rogaines. No ens preocupen massa les opcions de ruta a escollir, ja que primem el poder córrer una bona estona el més ràpid possible tot cercant fites. Valorem un parell d'opcions, però aviat estem decidits. Tenim un itinerari base, però l'anirem canviant a mesura que avancem i s'apropi el final de la cursa. Sortim ràpids cap a la 71, que està entre unes roques que ens sorprenen just a sobre de Capellades. És un racó ben bonic que ben bé val una foto.

Primera fita en el nostre camí cap Aralar 2016

Després d'aquesta primera pujada planegem ràpid en direcció a la 82. L'idea és que un cop allà prendre'm la decisió de com seguir. De camí pincem unes quantes fites i com que el bosc és molt penetrable aprofitem per deixar els camins i anar pel mig del bosc tal com ens agrada.

Montserrat al fons entre núvols. Per sort no es compleix la previsió de pluja.

Des de la 82 anem fins la 73 passant primer per la 57. Ja estem a mitja cursa i cal planificar el final. Tenim dubtes entre dues o tres possibilitats. Finalment anirem fins la 81 i de tornada sumarem els punts de dues 60. Anem de pressa, molt més ràpid del que acostumem en les rogaines més llargues, tant, per camins, com corriols, com pel mig del del bosc i pels camps una mica més tous del desitjable per les pluges d'ahir.
Després de la 81 ja ens resta menys d'una hora de cursa i estem molt lluny del centre de competició. Toca córrer de valent i així ho fem. Ens comencem a notar les cames pesades. El temps passa inexorablement. Després de la 31, i a poc més de mitja hora per acabar la cursa, encara estem allunyats. Per sort gairebé tot el que ens resta és planer o en baixada. Tot s'accelera. Ràpidament prenem les decisions de ruta. De la 65 cap a la 67, el Joan pren el comandament de les operacions. Interpreta molt bé les corbes de nivell. La fita està en un llom i malgrat la dificultat del terreny la trobem de seguida. Falten menys de 11 minuts per arribar a les 3 hores. Segur que penalitzem.
Ja només ens resta córrer fins l'arribada. Hi esmercem més de 18 minuts. Penalitzem 10 punts dels 73 aconseguits. Hem gaudit una vegada més d'aquest esport que tant ens agrada. Toca agafar el cotxe i cap a casa i començar a pensar quina serà la nova fita en aquest camí cap Aralar 2016 que tot just comença.