Acumulant quilòmetres a Xinoxano 2016

M'arriba informació d'aquesta caminada organitzada el Centre Excursionista Llorençà. És una bona oportunitat d'acumular kms. a prop de casa i sense preocupar-se pel recorregut. No dubto en inscriure'm. 

Arribo a Sant Llorenç Savall tot just quan han donant la sortida a la caminada de 28 kms., la més llarga, la meva. Aparco el cotxe no massa lluny de la plaça i surto amb 10 minuts de retard. Cap problema. Enfilo la primera pujada a bon ritme mentre es va fent de dia. Trobo als primers caminadors abans d'iniciar la baixada al lloc conegut com la Creu de Ricó.
M'ho agafo amb calma. Poso en marxa una velocitat de creuer mantenint una reserva per la part final del recorregut. Vaig avançant caminants.

En el primer control-avituallament només bec aigua i segueixo endavant. Una bona part d'aquesta kms. coincideix amb el camí de la Matagalls-Montserrat, al costat i per dins de la riera Seca fins la Mare Déu de les Arenes. Coincideixo amb altres participants que avanço i m'avancen. Les pujades amb fort desnivell les faig caminant a bon pas i la resta a trot. Una baixada per pista ampla em mena de nou al primer avituallament.
El diumenge passat també voltava per aquests viaranys. Reviso mentalment el perfil que tinc per arribar al segon avituallament: pujada, baixada i de nou pujada i baixada. Camino ràpid en les dues pujades i faig les baixades a un ritme alegre. Ben aviat sóc davant l'entrepà de botifarra i el porró. Ummm! què bó! Només per això ja paga la pena participar en aquestes caminades. No tinc pressa, i després de menjar un tallat, i a tornar a trescar per aquestes contrades.
Pujada en direcció al coll Gavaix sense arribar-hi del tot amb bones vistes de Rocamur.

Baixo de nou fins la vall d'Horta. Al pas de la Muntada i tot trotant per la pista amb vistes als Emprius sóc si fa o no fa a meitat del recorregut. Em trobo amb forces i em faig una planificació mental del que em resta per avui.
Aprofito aquesta part planera per pistes per córrer. Un cop passat el Marquet de la Roca i sobre tot, després de la Font del Llor s'acaba la bona vida.

Encara que no es massa llarga, la pujada fins els Emprius es fa feixuga. Ja fa una bona estona que vaig completament sol. M'agrada aquest esforç en solitud per corriols ben feréstecs.
Ja corrent per la carena dels Emprius veig lluny a un parell de noies. Ja tinc un objectiu.

No resulta pas fàcil atrapar-les. Faig una mica la goma. Tot plegat les tinc ben a prop, tot plegat se m'allunyen. Finalment les avanço en direcció al Castell de Pera.
De cop i volta s'encenen totes les alarmes: fa una estona que no veig cintes. Un cop arribat al Castell de Pera, confirmo amb les noies que ens hem equivocat i, per tant, toca refer el camí.

Ens hem despitat just en el punt on les havia avançat. Tenim pel davant una bona baixada fins el tercer control avituallament i aquest tram el fem més o menys junts un grupet de 6 amb diferents ritmes que ens anem avançant els uns als altres.
Ens refem a l'avituallament amb una molt bona síndria i també amb líquid, mentre fem petar la xerrada. Ja tan sols resten 7 kms. per acabar, un parell en lleugera pujada i la resta ja tot baixada fins al poble de Sant Llorenç Savall. Em trobo bé i decideixo provar-me una mica. Faré tot el que resta corrent. Dit i fet. Vaig deixant enrere als companys i companyes amb els que havia fet la darrera baixada, malgrat que alguns havien sortit abans que jo del darrer control. Corono tot sol sense haver deixat de trotar. Ja tan sols em resta baixar. Conec la zona i em permeto anar força ràpid fins el final.
Arribo satisfet amb poc més de 5 hores i un total de 31 kms. a les cames i al voltant de 1100 metres de desnivell positiu. Dono per prou bo aquest entrenament que m'acosta una mica més a l'objectiu de l'any: Aralar 2016 d'aquí a 5 mesos. No puc descuidar-me i seguir entrenant sense defallir per arribar en la millor forma possible.

Ruta dels Tres monestirs

La Ruta dels Tres Monestirs amb sortida al Monestir de Sant Cugat i arribada al Monestir de Montserrat amb 53 km. quilometres de recorregut feia temps que estava en la meva agenda, però sempre per un motiu o un altre quedava per fer. Feia 4 anys que no participava en marxes d’aquest tipus. La darrera va ser la Travessa al Montseny l’any 2003.

Vaig pensar que fer aquesta marxa mig trotant, mig caminant seria un bon entrenament tot pensant en el Circuït Català de Curses de Muntanya que s’iniciarà properament.

Els dies abans vaig mirar quin havia estat el meu temps en marxes d’aquestes característiques i em va semblar que la podria fer amb més de 7 hores. Com que hi havia marge entre les 5 i les 7 per la sortida vaig aprofitar per dormir una mica més i a les 6.30 segellava la tarja davant del Monestir. Cap dels meus coneguts feia la marxa, i per tant, anava sol. Però quina va ser la meva sorpresa! quan mentre estava fent la foto del Monestir va aparèixer en Dennis, un company al que conec d’altres curses de muntanya, i decidim fer-ho junts.

 

De bon matí i encara de nit, fa fresqueta i anem trotant juntament amb un altre participant que feia una setmana havia participat en la marató de Barcelona amb el que farem la primera part del recorregut junts, tot avançant als que havien sortit abans que nosaltres i anaven caminant. Sortint de San Cugat ja trobem les primeres rampes, i passat el primer control mentre contemplem la sortida del sol per darrera de la Serralada Litoral, ja podem veure les dues muntanyes que són el nostre destí. Primer la Mola i allà molt més lluny Montserrat.

 

Ara toca planejar una mica i una lleugera baixada fins travessar l’autopista, direcció Terrassa, on primer trobem un avituallament amb xocolata desfeta i més endavant un bon entrepà de botifarra. Portem dues hores de camí i gairebé 18 km, però ara comença la marxa de veritat amb l’ascensió fins al Monestir de Sant Llorenç del Munt.

Pugem caminant el més ràpid possible, tot xerrant amb el Dennis de curses, política, i de qualsevol cosa que ens passa pel cap. En aquesta part del recorregut no parem de trobar gent. Fem el cim amb poc menys de 4 hores. Aproximadament és la meitat del recorregut, pel que fem una previsió d’unes 8 hores.

 

La baixada per la Cova del Drac i la canal de l'Abella es porta fins a Can Robert és ràpida. Aquí agafem amb poques diferències el mateix camí que fa servir la Matagalls-Montserrat. Com sempre després de la baixada l’ascensió al Turó del Queixal de la Serra de l’Obach es fa llarg i pesat i alentim la marxa. El sol comença a notar-se i la calor es fa sentir. Sort que aviat som a la Casa Nova de l’Obach on podem menjar un nou entrepà. Tot s’ha dir no tant bon com el de botifarra. Portem 5 hores 30 de camí. Tret de petites pujades ja tot el camí és baixada fins a Monistrol. Aprofitem per trotar sempre que les forces ens ho permeten. Ara ja no trobem a tanta gent.

Poc abans d’arribar a Monistrol ja  decidim que la pujada a Montserrat cadascú l’afrontarà al seu ritme per no condicionar al company i així ho fem. Comencem a pujar després de 7-46 de camí. Calculem que la pujada ens portarà una hora. El Dennis està més fort, però al cap d’una estona el trobo aturat amb una rampa. Parlem un moment i em diu que anirà pujant a poc a poc, que ja ens trobarem a dalt. Al principi pujo amb força, però vaig alentim el pas i em passen alguns companys. Finalment arribo cansat, però satisfet amb poc menys de 9 hores, 8-58. L’objectiu de les 7 hores queda molt lluny. Crec que darrerament soc molt optimista amb les meves previsions. El Dennis triga un quart d’hora més a arribar.

Recollim una ceràmica molt bonica, bevem i mengem una mica de coca i anem a buscar l’autocar que ens té que tornar a casa, però hem d’esperar gairebé hora i mitja per tal que s’ompli i poder arribar a casa per descansar.