divendres, 22 d’abril del 2011

Rogainig en baixa forma

La tercera rogaining de la temporada està ben a prop de casa, en concret a Collserola. Aquesta vegada només serem un equip de 2, ja que el Joaquín amb qui fins ara havia fet totes les rogainings que he disputat està lesionat i no pot participar malgrat que estàvem tots tres inscrits.
Faig equip amb el Marcel amb qui he corregut juntament amb el Joaquín les due
s rogainings d'aquest any. Se'ns fa estrany no tenir que matinar per fer una cursa, ja que la sortida era a les 12.
Arribem a Can Caralleu, unes bones instal·lacions esportives, amb m
olt de temps per recollir pitralls i preparar-nos per la cursa, i petar la xerrada amb altres companys de competició mentre esperem la sortida.
Fa molta calor i sabem que patirem ja que tant el Marcel com jo estem en baixa forma. Pràcticament no he entrenat gens des de la darrera rogaining de principi de març. El planteig inicial és camin
ar a les pujades i trotar a les baixades. No estem per forçar més la màquina.
Ens lliuren el mapa i comencem a estudiar l'estratègia. En Marcel deixa
en les meves mans les decisions. Només hi ha 30 fites. Això significa grans distàncies entre elles. Hi ha dos sectors de cursa clars, un a l'Est i l'altre a l'Oest del mapa i optem per aquest darrer.
Ens marquem l'ordre de fites a fer i comencem la cursa, pujant per uns carrers amb fort desnivell fins travessar la Carretera de les Aïgües en direcció a la 33, que trobem sense
dificultats. Les vistes sobre Barcelona, el mar i també la Torre de Collserola són magnífiques.

Trotem per una pista de baixada cap a la 67 i direcció a Sant Pere Mártir. Recordo la zona per haver-hi participat en una cursa fa un parell d'anys. Això ens facilita les coses. Abandonem la pista i ben aviat és nostra. A la sortida d'aquesta ens despistem de corriol i aviat ens trobem en un encreuament de camins que no ens quadra amb el mapa. Ens aturem i tractem de situar-nos, però com que no ho veiem clar tornem enrere i rectifiquem. Ara si que anem bé i ben aviat la 56 també es nostra. 3 fites i 56 m
inuts no està malament.
Aprofitant que és baixada seguim trotant en direcció a la 93 que està molt lluny. Quan s
'acaba la baixada caminem, sobre tot, en les pujades. La 93 està a dalt d'un turó en el lloc conegut com la Penya del Moro. Tota una sorpresa, ja que es tracta de les restes d'un poblat ibèric, i també d'un castell medieval. I des del que hi ha una molt bona vista sobre tota la plana del Delta del Llobregat. Potser valdrà la pena tornar-hi un altre dia amb més temps per fer-hi una visita més acurada.

A continuació una bona baixada, primer per corriol i després per pista ens mena fins
a la 73, ben a prop d'una fàbrica que moltes vegades he vist tot passant per l'autovia paral·lela al Llobregat.

A partir d'aquí ens toca pujar. Primer per una pista a ple sol i amb no massa interès. El paisatge millora a mesura que anem guanyant alçada. La calor es fa notar.


Passem per una font amb un petit rajolí que pràcticament no en
s permet beure però ens refresquem a la bassa. I seguim pujant fins arribar a la Santa Creu d'Olorda on després de localitzar la fita 42, decidim fer un mos acompanyats per una fresca birra que ens hem ben merescut.


Portem 3 hores de curses i aquí fem una important errada. Fins ara no ens ha anat malament la cursa, però decidim anar per la 94 i 85 així sumar 17 punts. No valorem l'estat de les nostres forces i que ens allunyarem molt del punt d'arribada.
Encara que el primer tram és en lleugera baixada no trotem massa. Un bon tram de pujada i després una pronunciada baixada pel mig del bosc fins arribar primer a la 85 i després a la 94.
4 hores de cursa i estem molt lluny. Ja ens podem apressar si no volem penalitzar. Deixem de banda trobar més fites i sumar més punts i ens centrem en com arribar el més ràpid possible a Can Caralleu. Aquest tram es farà llarg i feixuc, primer caminem de pressa, però quan ens falta una hora de cursa som conscients que ens cal començar a trotar i així ho fem. Som conscients que penalitzarem de nou, però a mesura que ens apropem, creiem que igual encara no serà així. Un simple miratge. Els darrers 10 minuts i en franca baixada anem a tope. No trobem la porta d'entrada al poliesportiu. Perdem uns moments preciosos i arribem amb 1 minut 39 segons de retard i penalitzem 5 punts.
No ha estat una bona cursa, però ho hem passat bé. Un bon avituallament amb pasta i pa amb tomàquet i pernil i de nou cervesa. Ha estat una rogaining dura pel nostra baix estat de forma així com per la calor, els forts desnivells i les poques fites que feien que entre fita i fita hi hagués grans distàncies. Però sobre tot, per la mala decisió presa a meitat de cursa. Amb una decisió més realista i conservadora la nostre puntuació hagués estat molt millor. Haurem d'aprendre dels nostres errors i començar a entrenar per les properes curses.
Al final 53 punts 69 de 100 classificats en la general i 9è de 11 classificats en la categoria de Homes Veterans i 6è en la general de la Copa Catalana de Rogainings.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Pobla de Lillet, un bon terreny per orientar-se

Aquesta és la meva primera cursa de Copa Catalana de la temporada, de nou en H35. Segueixo sense entrenar regularment, però em fa il·lusió aquesta cursa en un mapa que s'anuncia de bosc totalment blanc. Tinc clar que la meva estratègia serà agafar-m'ho amb calma i assegurar les fites i si cap al final de la cursa em trobo amb forces ja correrem aleshores.
En aquesta cursa hi ha una bona colla d'inscrits del club. Arribem d'hora amb temps per tot i quan estic apunt, entro a la zona de cursa. S'accedeix al punt de sortida per un corriol en fort pendent. Fa una temperatura agradable per córrer. Allà al fons entre els núvols s'albira el majestuós Pedraforca.

Ha arribat el meu torn. Surto caminant fins el triangle per estudiar bé el mapa. Corro a nivell seguint un talús. Travesso la pista, baixo una mica però segueixo corrent per un talús, fins que aquest comença a girar. Baixo una mica i ja tinc la primera. Segueixo baixant talussos fins arribar a la segona. Ara cal enfilar-se i baixar de nou. Sóc en una pista. Em despista una mica la seva forma i tinc que situar-me en el mapa, ja que no ho tinc del tot clar. I mira que era ben fàcil! M'enfilo, travesso el corriol i ben aviat estic al tàlveg en el que hi ha fita.
Fins a la 4, toca córrer per la pista una bona estona, per després baixar pel mig del bosc fins trobar el terreny obert on sota un talús hi ha la fita. Aquí m'atrapa l'Àlex que ha sortit 3 minuts més tard i em diu que darrera ve el Bernat que havia sortit 6 minuts després que jo. Segueixo a l'Àlex fins al camí, però prenc una decisió diferent. Ell marxa cap a la dreta i jo ho faig cap a l'esquerra. Això puja de valent. Un cop a l'encreuament agafo el corriol a l'esquerra fins al final, un cop travessada la línia elèctrica i segueixo per la part de dalt fins trobar la 5. Porto 35 minuts a 7 minuts del primer i 20è de 28.
Faig la 6, la 7 i la 8, prou ràpid i sense massa complicacions. A la 8 és el darrer cop que veig a l'Àlex, quan m'aturo per necessitats fisiològiques. Fins la 9 hi ha un tram prou llarg que traço amb cura tot tenint en compte els diferents elements del terreny i constants desnivells negatius i positius, però aconsegueixo clavar-la, i el mateix amb la 10. Meitat de cursa amb 1-03 a 22 minuts del primer i segueixo el 20è ara de 27.
A la 11 perdo molt de temps (18 minuts). Estic ben a prop però no la veig. Baixo fins el encreuament de dues rieres i allà començo a pujar cercant el tàlveg on estava la fita. Constantment miro a la dreta, però no la veig. Arribo a la pista. Torno a baixar però segueixo sense veure-la. Torno a ser un altre cop a la riera. M'enfilo de nou, ara si pel lloc correcte i me la trobo al davant. Si a la primera vegada l'hagués buscat a l'esquerra l'hauria trobat a la primera.
M'atrapa pel darrera el Bernat. La resta de fites les aniré enfilant sense més problemes, interpretant el mapa sense massa dificultat. Passo la 15 amb 1-42 a 44 minuts del primer i el 23è de 26.
De les que resten per acabar la que se'm resisteix una mica és la 18, ja que surto de la 17 a nivell fins que topo amb una zona de vegetació més espesa i em faig conscient d'on em trobo, baixo i ja és meva. Ara ja només em resta enfilar-me fins el corriol i córrer tot el que puc fins acabar. Des de la 11 hem anat força junts amb el Bernat, a vegades ell al davant, a vegades jo, però cada un fent la seva cursa.
Un cop he acabat espero que arribi ja que en aquest tram de pista s'ha quedat enrere.

Finalment per poc he superat els 2 hores que era el temps que havia previst fer, en concret 2-02-19 a 49-39 del primer i 19è de 23 acabats i 59,4 punts al sarró de la Copa Catalana.
Ens arribem tot xino-xano fins el centre de competició tot comentant la cursa amb el Bernat. Allà ens retrobem amb tots els companys i companyes del club que fan una bona pinya.
Acabo satisfet de la cursa. No he tingut cap problema d'orientació. La major part de les fites les he clavat. Podria millorar alguna elecció d'itinerari i potser haver estat més atent a la 11 que és la que m'ha suposat una major pèrdua de temps, però segurament la cursa perfecta no existeix mai. He assolit 59 punts molt a prop del meu objectiu de 60 punts per cursa d'aquesta temporada. Ara el que em cal és entrenar més regularment per millorar el meu estat físic i poder córrer més en alguns trams.