dimarts, 22 de novembre del 2016

Tornada a Can Deu



Diumenge 20 de novembre de 2016
Cross dels Esquiadors
8 kms. 46-23 5-47 per km. 162 de desnivell positiu
92è de 116 acabats, 79% dels arribats davant meu.

Al bosc de Can Deu és on vaig començar a córrer. Feia poc que s’havia celebrat el campionat d’Espanya de Cross al bosc i havien deixat tres circuïts marcats, el vermell, el groc i el blau. Anàvem gairebé cada dissabte amb un parell de companys de la universitat amb l’objectiu de fer tot el circuït blau, poc més de 5.000 metres, sense parar de córrer. Ens va costar lo nostre assolir aquella fita.
Un any després de començar a anar setmanalment al bosc de Can Deu a córrer vaig participar en les meves primeres curses populars. Si la memòria no em falla a Can Deu vaig córrer la meva segona cursa. En guardo un diploma de record. 

Després han vingut moltes i moltes curses, però mai més havia competit al bosc, excepte alguna cursa d’orientació.
En concret el Cros dels Esquiadors sempre el deixava per l’any vinent. Mai la data en que es celebrava m’anava bé. Una vegada per una raó i altres vegades per unes altres sempre quedava pendent.
D’alguna manera em fa il·lusió participar en una cursa pel bosc, ara tan malmès després de la ventada de fa dos anys. S’han refet els camins, però d’arbres drets en queden ben pocs. En l’escalfament em retrobo amb vells coneguts de les curses.
Surto al darrera com ja és el meu costum darrerament. Són dues voltes de 4 km. Com a tot cros es surt molt ràpid. Els primers dos kms. són més o menys de baixada i un cop es gira la tornada al punt d’inici és més aviat de pujada. Ben aviat es consolida un grup de gent que m’avança en les pujades més pronunciades i amb els que recupero posicions a les baixades i a les zones més planeres. Alguns del grup s’allunyen definitivament i ja no els tornaré a veure. Passo la primera volta amb 23 minuts. El meu objectiu inicial era provar de fer-ho en 22, però no ha estat possible. M’hauré de conformar amb fer 46.
Acaben els que fan els 4 km. i gairebé em quedo sol. Em fixo l’objectiu de mantenir el ritme i tractar d’atrapar als tres que tinc al davant. M’hi apropo, però no és fàcil. M’avancen dues noies. Intento seguir-les però s’escapen. Ens comencem a trobar als participants en la marxa nòrdica i haig de ser més prudent en les baixades.
Ja no m’avançarà ningú més i finalment aconseguiré deixar enrere a dos dels que tenia al davant al final de la primera volta. La segona volta ha estat una mica més lenta que la primera 23-23. Acabo força satisfet de la cursa però és clar que em falta guanyar velocitat i també més força a les pujades. Serà qüestió de posar-se a entrenar de forma més regular.
Foto UES

dimecres, 16 de novembre del 2016

Un Farell ben diferent



Diumenge 13 de novembre
Cursa de Muntanya del Farell
12,3 km. 1-12-57, 294 metres de desnivell positiu
254 de 344 classificats (73%), 11 de 21 en la meva categoria 

Avui no era el millor dia per córrer una cursa, però no podia faltar a la meva cita anual amb el Farell. La tradició és la tradició. Em fa il·lusió mantenir el ple de participacions en una cursa. No resulta gens fàcil arribar a les 24 edicions d’una cursa i haver-les corregudes totes.
Fa dies que no puc entrenar de forma regular. A part de la cursa, avui ha estat una jornada maratoniana. He començat el matí ben d’hora. Havia de donar l’esmorzar a la mare. Ha arribat a l’últim estadi i necessita molta atenció. He arribat a Caldes, just de temps. Gràcies a la bona i experimentada organització els tràmits de recollir el pitrall i deixar la bossa al guarda-roba han esta ràpids i encara he pogut escalfar uns cinc minuts.
Aquesta cursa ha sofert canvis en el lloc de sortida i arribada al llarg dels anys. Avui hem tornat al camp de futbol que havia albergat la sortida d’algunes de les primeres edicions. La zona ha canviat molt. Ara el camp és de gespa artificial. Malgrat que és una sortida estreta no hi ha problemes. Surto del darrera i sense cap pressa. Ben aviat és pot córrer sense embuts. No m’he marcat cap temps final de la cursa. Mentre corro pels carrers del poble em poso un petit objectiu: fer la cursa per sota de 6 minuts el km.
Tinc el cap a un altre lloc, però porto un ritme regular que em permet acabar la part asfaltada de cursa amb el ritme previst per sota de 6. Agafem la pista forestal. Aquesta és la pujada més llarga de tot el recorregut. La tinc ben apamada. Són 1500 metres. Deixo enrere al Roque Lucas, tota una institució de les ultres i company de pupitre al batxiller superior nocturn. Potser és l’edició que hi ha més corredors caminant en la pujada. Arribo al final de la mateixa. A partir d’aquí intento aprofitar les baixades per tal de anar el més ràpid i mantenir en les pujades un ritme raonable sense caminar en cap moment.
Al km. 8 tenim una sorpresa. Ens fan girar per un corriol que mai abans havíem utilitzat. Ja l’any passat van canviar el recorregut en aquest tram degut a la caiguda d’arbres del 9 de desembre del 2014. Però en aquesta edició ho han tornat a canviar. Una bona pujada d’uns 300 metres sense treva. És el desnivell més fort de tota la cursa. Avanço a molts corredors que la fan caminant.
A continuació, de nou una pista forestal ens mena fins el recorregut de sempre. Passat el km 9 ja només resta la baixada. Haig de recuperar poc menys de 2 minuts. Baixar de 6 està al meu abast. Com cada any gaudeixo d’allò més de la primera part de la baixada. En el darrer km. ja no tinc més gas a les cames. Voldria anar més ràpid però no és possible. Entrada al camp de futbol i final: objectiu complert 1-12-57 a 5-55 minuts el km. per 294 metres de desnivell positiu.
De nou organització impecable i amplia en tots els serveis de l’arribada. Sense temps per més agafo la motxilla, em canvio i poso rumb cap l’Avinguda Maria Cristina. L’ANC, Òmnium i l’AMI ens ha convocat de nou i no hi vull faltar. Haurà estat un diumenge ben complert.
Amb la gorra vermella de sempre.

dijous, 10 de novembre del 2016

A tota màquina!



Diumenge, 6 de novembre
TIC Barcelona al mapa del Raval, Gòtic, Born, Santa Caterina 
Categoria homes elit: 9,2 km. (real 12,8 km.) i 36 fites
1-18-12, 38è classificat de 43 arribats
 
Torno a córrer el TIC BCN. M’agrada la orientació urbana i el casc antic de Barcelona sempre té al·licients. Com sempre, la organització del COC impecable. He decidit inscriure’m a la categoria d’homes elit. Per poder fer una cursa més llarga i pel mateix preu tindré més estona de gaudi: 9,2 km. i 36 fites. També podré provar gratuïtament les noves pinces Sportident Air que no necessiten el contacte amb la base per activar-se.
Aprofiten l’Institut Balmes per muntar el centre de competició, però la sortida és al costat de Sant Pere de les Puel·les. Cal travessar la Gran Via i la Ronda Sant Pere abans no comenci la cursa de la dona, la cursa del color rosa.

Surto sense escalfar. Cap dificultat d’orientació. Només cal pensar quins carrers són la millor opció i a córrer pels carrerons estrets del barri de La Ribera. Vaig a tota màquina, el primer km. per sota de 6, que per mi ja és córrer, pensant que a més cal mirar el mapa i anar prenent decisions.  A vegades calen tot de ziga-zagues cercant el recorregut més curt per arribar a la fita. De sobte em trobo una tanca que no puc travessar al mig del carrer. No l’havia vist al mapa. Malgrat tot, penso que no he perdut temps.
M’agrada molt aquesta nova pinça. Només cal apropar-la a la base per tal que s’activi. Quina passada!
Passo a l’altra banda de la Via Laietana. Aquesta segona part de la cursa canvia, les distàncies entre fita i fita són més llargues. Hi ha més temps per pensar, però cal seguir mantenint un ritme alt de cursa. M’agrada la sensació aquesta d’anar a tot el que puc pels coneguts carrers del casc antic intentant trobar sempre la millor opció. També travessem la Rambla, per cercar un parell de fites al voltant de la Boqueria. Ja porto més de 8 kms. i cada cop em costa més mantenir aquest ritme tan alt i pensar alhora. Els carrers amb un petit desnivell positiu ja es fan notar molt a les cames. A la fita 25 em prenc un petit respir d’uns segons per decidir com seguir i recuperar l’alè després d’un parell de tirades llargues.
De nou una petita errada d’uns segons entre la 29 i la 30. La falta d’oxigen al cervell fa estralls i qualsevol fotesa em pot despistar. En aquesta ocasió he agafat un carrer per un altre, però he rectificat ràpid. Entro en els darrers trams de la cursa i em torno a concentrar, en el mapa, en la cursa, en els carrers i en les places.
Una corredora despistada m’atura un moment en una cantonada i em demana que la situï al mapa. A partir d’aquí ja només resta serrar les dents i donar tot el gas del que sóc capaç fins el final. 

Darrera fita a l’entrada de l’encantador racó de Santa Anna on està situada l’arribada.
Han estat 1-18-12 per 12,8 km. a un ritme de 6-08 i molt satisfet de la cursa. 38ª posició de 43 classificats i a una mica més de 33 minuts del primer!