Serra d'Ensija

Començo a la Font Freda. Hi ha un camí al costat de la carretera i el segueixo gairebé al llarg d'un quilòmetre abans d'endinsar-me pel torrent de les Llobateres.

Fa un dia gris i ennuvolat. En alguns moments fins i tot fa fresqueta. M'he proposat donar un tomb per la Serra d'Ensija i m'he decidit per fer el PRC 79 que m'ha semblat la volta més complerta. El camí està ben marcat. Gairebé tota la pujada passa pel mig del torrent, encara que en alguns moments s'allunya i s'enfila de valent tot fent ziga-zagues. De ben segur que quan plou amb força, l'aigua s'escola pel llit del torrent que ara està completament sec i farcit de pedres.

De sobte el silenci queda trencat pels sorolls d'unes pedres. M'aturo i escolto. Són els isards en moviment que s'han vist sorpresos per aquest visitant inesperat. Alguns s'enfilen amunt però un resta al mig del camí tot rascant-se la seva incipient cornamenta en un petit arbre. Intento fer una foto, però marxa ràpidament. Resto quiet una estona al mig del camí i contemplo els àgils desplaçaments d'aquests animals per les roques.
A mesura que vaig pujant, en alguns trams el torrent s'estreny. Cal estar amatent quan el torrent es divideix. No hi ha més problema que seguir les marques, agafant sempre l'opció de més a l'esquerra.
Es nota que aquest any la pluja ha estat generosa. L'herba i totes les plantes estan ufanoses, el seu verd és brillant i contrasta amb el verd més fosc dels pins negres que a mesura que m'enfilo són cada cop més escadussers.

Amb una hora em planto a dalt dels plans de la Serra d'Ensija amb vistes espectaculars en totes direccions, malgrat que avui no és el millor dia. Aquí s'ha acabat el bosc, simplement uns quants pins isolats esquitxen el prat ondulat que s'allarga al meu davant.

Abans de continuar a la meva dreta per la carena de la serra, m'enfilo a l'esquerra pel mig del bosc i sense camí evident fins dalt del Serrat Voltor, unes penyes de pedra que suposo que deuen ser l'origen del seu món, ja que poden ser un bon mirador per aquests animals.
Desfaig el camí i segueixo endavant. Tinc a prop la Creu de Ferro (2279 m.) i allà vaig.

Segueixo contemplant les vistes a banda i banda. El dia continua rúfol. El cap de la Gallina Pelada s'emboira per moments. Apresso el pas. En aquesta extensió de prats alpins perdo el camí, però el lloc no és gens perdedor i opto per anar pel dret.
Passo pel costat del Refugi Delgado Úbeda que estranyament està tancant. Ja em puc oblidar de la meva cervesa. Enfilo, ara sí per un camí ben fressat i evident en direcció a la Gallina Pelada que està allà mateix i faig cim (2317 m.).

Coincideixo amb un parell de grups que també han fet l'ascens. Han estat un parell d'hores. Els núvols, que de fet no es poden qualificar de boira, s'arrosseguen i van i venen. Van acompanyats d'algunes gotes de pluja.
Dubto, però abans de baixar em decideixo a seguir la carena fins a la Roca Blanca. Recordo molt bé la I cursa de muntanya de Rasos de Peguera de fa més d'una dècada, en un dia amb mal temps, fred i neu que feia aquesta part del recorregut però en sentit invers. Aquesta cursa va ser l'embrió del que després es convertiria en la famosa marató de muntanya de Berga.

Ja n'hi ha prou i toca baixar. M'aturo al refugi, i arrecerat del vent, em menjo l'entrepà que portava. Sense perdre temps, ja que aturat em refredo, agafo el camí directe cap a al Font Freda, un camí molt més curt i ràpid que el que he utilitzat per pujar. Un cop abandono els prats de la part més alta es converteix en un corriol amb moltes pedres que baixa de forma molt directa. Al davant tinc el Pedraforca i Saldes sota un cel gris cada cop més amenaçador, i al fons el Parc de Palomera, lloc on he corregut tres curses d'orientació i que em fa gràcia contemplar a vista d'ocell.

Tot el camí és ben fressat tret del tram final que passa pel mig del torrent de la Font Freda. Alguna forta torrentada d'aigua deu haver malmès el camí.

Ben aviat arribo a la Font Freda que convida a fer un traguinyol. Tal com diu el seu nom l'aigua és realment freda. Finalment han estat 3-30 i gairebé 12 km. i un bon matí de trescar per la muntanya.

Cavalls del Vent: el vídeo

Aquests dies fa exactament un any que trescava per la ruta de Cavalls del Vent. Per recordar-ho he muntat el següent vídeo d'aquells quatre bons dies per les nostres muntanyes.

Cavalls del Vent IV: Cortals - Estasen

Tal com havíem decidit la nit anterior ens aixequem, esmorzem i ens preparem que encara és ben fosc. A poc a poc anem deixant el refugi amb només la mica de claror d'un dia que acaba de despuntar. A la 7 ja estic caminant i gairebé no puc veure les marques del camí. És la darrera jornada i serà la més llarga, i encara més, ja que vull pujar el Comabona. És el dia en que començo més aviat.

Agafo un bon ritme des del principi, ja que tampoc tinc ganes d'acabar massa tard. Malgrat que els corriols es van enfilant, el camí se'm fa molt agradable pel bell mig dels boscos, primer de faigs, però a mesura que guanyo alçada el pi negre es fa amo i senyor. Ens anem creuant amb una parella de Badalona que també porta un bon ritme.
Arribats al Coll de Vimboca (1848 m.) les marques segueixen per la carena en direcció oest i en continua pujada en direcció al Coll de Moixa i el Pas de Bou. Les vistes són magnífiques amb el Cadí en primer terme i l'imponent Pedraforca al fons. De nou em topo amb els isards que deuen estar esmorzant.

Des del Pla de les Creus ja es veu Prats d'Aguiló allà lluny, però ja tot es baixada, en alguns moments amb forta pendent. Des de dalt de les roques em contemplen els isards. A mesura que m'apropo el refugi em vaig trobant ramats de vaques i cavalls. En 3-30 m'he plantat a Prat d'Agulló (2010 m.).

Faig una breu parada per beure una cervesa i menjar alguns ganyits i em torno a posar en marxa. Tinc una forta pujada, per un camí ben fressat fins el Pas dels Gosolans pel mig de tarteres. M'ho agafo amb ganes ja que aquesta és la darrera dificultat de tota la ruta, i amb 50 minuts ja soc a dalt.

Deixo el camí de Cavalls de Vent per apropar-me al Comabona (2554 m.), uns dels cims més coneguts i emblemàtics de la Serra del Cadí.

A partir d'aquí m'agafo el que em resta de la jornada amb tranquil·litat. Passo per la Font Tordera on puc beure aigua ben fresca. De cop i volta em trobo en aquests esplèndids prats alpins completament sol i puc gaudir del silenci i la tranquil·litat que s'hi respira. Per moments em sap greu acabar aquests 4 dies de solitud per la muntanya i alenteixo el pas per omplir-me plenament d'aquestes sensacions abans de tornar al brogit urbà.

Amb el Pedraforca al davant inicio la baixada cap el Colell. Torno a anar ràpid. Ara ja tinc ganes d'acabar. El darrer tram per pista des de El Colell (1845 m.) a l'Estasen es fa pesat i llarg. La calor i el cansament es fan notar. Però finalment i cap allà a les 15 hores ja dono per acabats els Cavalls de Vent.

És el moment de segellar, i recollir l'obsequi pels finishers.
M'arribo fins a Saldes on puc dinar, llegir el diari i fer balanç dels quatre dies:

• Primera etapa: Estasen - Sant Jordi 6-15
• Segona etapa: Sant Jordi - Niu d'Aliga: 6-35
• Tercera etapa: Niu d'Aliga - Cortals d'Ingla: 6-05
• Quarta etapa: Cortals d'Ingla - Estasen: 7-05

Ja començo a pensar quina serà "la meva aventura" el proper estiu. Potser la ruta de l'exili: Mataró - Canigó. Ja veurem.

Cavalls del Vent III: Niu - Cortals

Em desperto i veig que el dia ja clareja. M'abrigo i surto a l'exterior per poder contemplar la sortida del sol pel darrera del Puigmal. Un fort vent amb rep fora del refugi. Però la solitud, el silenci, i la grandiositat del paisatge ben bé que s'ho val. Just al prat de davant del refugi un nombrós ramat d'isards estan prenent el seu esmorzar particular. Gaudeixo una bona estona en solitari d'aquest gran espectacle de la natura. Perdo la noció del temps.

Poc a poc el refugi també es va desvetllant. Ja és hora d'esmorzar. M'ho prenc amb calma i malgrat haver matinat no començo l'etapa d'avui fins passades les 8. El dia s'ha aixecat frescot i el vent encara continua bufant. Començo a caminar per un corriol en baixada pel mig d'un pedregar i amb màniga llarga. Com ahir no tinc pressa i vaig contemplant el paisatge que m'envolta: al Nord la Vall de La Cerdanya i els cims dels Pirineus, al davant el Pedra i el Comabona i al Sud el Berguedà, Vallcebre, Bagà, fins i tot, en alguns moments puc veure La Baells. El camí va carenejant per entre les dues vessants fins el Coll de Jou (1.10 hora)
Després d'una forta pujada corono les Penyes Altes (2279 metres i 2.15 hores de camí) 

Ara ja serà pràcticament tot baixada fins el Serrat. Cal anar en compte en el primer tram ja que és molt dret, fins i tot amb un petit tram de corda. Després es suavitza i de nou travesso alguns boscos de pi negre on em dono un fort cop en una branca baixa. No ha estat res.

Ben aviat arribo a uns prats esplèndids que s'han de rodejar en tota la seva amplitud sense perdre alçada i que estan farcits de ramats de vaques i cavalls.

De sobte s'acaben els prats i de nou em topo amb una pronunciada baixada on gaudeixo com un nen anant amb cura d'on poso els peus. Acabada la baixada entro en una pista ampla amb boscos a banda i banda. Deuen estar plens de bolets, penso. El camí s'apropa al curs d'un petit rierol i la seva fressa m'acompanya una bona estona. Tot és en lleugera baixada, però ja es comença a fer pesat i tinc ganes d'arribar. El Serrat de les Esposes (1505 metres) no arriba mai. Per fi una mica de pujada i ja hi sóc. Han estat 4 hores 35 des del Niu d'Aliga.

Temps per fer una cervesa, picar una mica i petar la xerrada amb companys de travessa, uns que continuen camí i altres que ja han acabat l'etapa d'avui. Cauen 4 gotes que no arriben ni tan sols a mullar el terra.

Toca continuar. D'entrada una forta pujada, però curta. El següent refugi és a prop i s'alternen una pista ampla per on passen cotxes i corriol. Aquest és perdedor i perdo les marques. Un altre cop a la pista em trobo a un boletaire totalment perdut. No sap on és, però tampoc on està allotjat i on ha deixat el cotxe. Intento ajudar-lo. Passa un cotxe i marxa amb ells que el portaran fins al Serrat de les Esposes a veure si allà poden trobar la manera de solucionar el problema.
Finalment arribo a Cortals d'Ingla (1610 metres). Han estat 1.30 des del darrer refugi. Total 6.05 hores efectives de caminar per avui. No està gens malament.
Bon dinar: m'ofereixen una amanida d'arròs que acaben de fer i carn que estant fent a la brasa per ells.
Tinc tota la tarda per les rutines de cada dia: dutxa, escriure el diari, llegir, contemplar el lloc. Llàstima que fa molt de vent i a fora del refugi no s'està gens bé. Som poca gent al refugi i sopem bolets que hem anat a collir abans de sopar. Tots volem sortir d'hora demà i per tant anem a dormir aviat.

Twittear

Cavalls del Vent II: Sant Jordi-Niu

Sense utilitzar el despertador, però em desperto aviat. Preparo la motxilla i vaig a omplir d'aigua a la Font del Faig (1565 m.) abans d'esmorzar, per cert amb un molt bon embotit (llonganissa i bull negre) de Guardiola de Berguedà segons ens explica el guarda.

A les 8 començo la meva segona jornada en un matí una mica de relax. M'ho agafo amb tranquil·litat i sense pressa. Aprofito aquest inici que és en lleugera baixada per anar contemplant l'entorn. Camino per l'ombra i això també s'agraeix. Cullo 4 rovellons que trobo entre boixos al costat del camí. Amb una moderada baixada que fa de bon caminar m'endinso en una fageda que s'acaba convertint en pineda fins passar pel costat del mas Escriu.
Aquí, s'acaba la baixada i canvio cap a direcció Est per enfilar la pujada tot fent ziga-zagues que per dins d'un bosquet de pins i encara a l'ombra em permetrà arribar sense massa esforç al Coll d'Escriu (1509 m.) en 1-15.

Des del coll puc contemplar una amplia panoràmica al meu davant.

A continuació tinc un llarg tram de baixada sense cap dificultat tècnica, la major part per pista i on continuo caminant sense cap pressa i gaudint de l'entorn que m'envolta. Encara que ja fa sol, primer la fageda del Clot d'en Pere, i després un bosc de pins una mica esclarissat em donen força ombra. Em trobo més a gust que ahir que anava una mica accelerat. Gairebé abaix del tot em desvio i visito el petit nucli de Gréixer, actualment amb gairebé totes les cases dedicades al turisme rural i l'església romànica de Sant Andreu. Aprofito per beure a la font i refrescar-me.

Poc després travesso la carretera de Coll de Pal i el riu de Gréixer (2-25) on em trobo descansant a tres excursionistes que havien sortit abans del Sant Jordi i que avui fan el mateix recorregut. Crida l'atenció la humitat i la frescor d'aquest lloc.

Sóc plenament conscient que s'acaba la bona vida d'avui. Ja només em resta pujar i pujar fins acabar la jornada. Després d'una forta pujada inicial aquesta es suavitza travessant uns prats abans d'endinsar-se per un bosc farcit de bolets a banda i banda del camí. Tinc la temptació d'aturar-me i començar a caçar bolets, però no ho faig.
Estic mentalitzat que el que em cal es trobar un ritme adient i constant, i no aturar-me. Passo pel costat de les runes de la casa Millarés, una antiga casa de pagès abandonada. Una mica més enllà vorejo els seus antics camps de conreu en l'actualitat segurament camps de pastura. L'amplitud de la zona sense arbres permet albirar bones vistes de tot l'entorn, sobre tot, de les muntanyes que m'envolten.

Passats els camps segueixo per una pista amb un ambient humit i ombrívol que és d'agrair. Definitivament abandono la pista per un petit sender que ara sí s'enfila de valent. Aguanto bé el ritme. Travesso la carretera on un indicador marca 30 minuts fins el Rebost.
Continua la forta pujada sense descans. Em creuo amb uns llenyataires que estan fent la seva feina i comenten que fa calor. Una mica més i ja estic al Rebost (1640 m.). Han estat 4.15 des d'aquest matí.
M'aturo tal com mana la tradició a fer un birrra i menjar alguns ganyips abans de continuar endavant fins el meu objectiu d'avui. Aprofito per refrescar-me i tornar-me a aplicar protecció solar, ja que a partir d'aquí el bosc que fins ara em protegia pràcticament desapareixerà. Em sorprèn la situació d'aquest refugi i les bones vistes que es poden contemplar des d'aquí: gairebé tota la ruta d'avui des del Coll d'Escriu, el Pedraforca, El Cadí, el Moixeró.

Resten 800 metres de desnivell positiu continuat fins el Refugi Niu d'Àliga, el sostre de la travessa. Després d'aquest petit descans torno endavant. La ruta va fent amb trams més costeruts que altres i que permeten recuperar de l'esforç. Vaig decidit a no aturar-me. S'alternen trams de camí pel mig de prats verds i d'altres per entremig d'algun bosc de pi negre cada com més esclarissat fins que desapareix i dóna pas a uns magnífics prats alpins que fan goig i després ja pedres i més pedres.

Des del Coll de Comafloriu (1-15) contemplo el Puigllançada, mentre recupero l'alè i ja veig molt clarament el que em resta fins arribar al Niu d'Àliga. Una mica més amunt i un cop m'he enlairat tot seguint les marques, veig per primer cop el refugi, però aquest encara està ben lluny. El desnivell més fort ja està fet, però l'aproximació final encara és llarga: gairebé 45 minuts més de caminar des d'aquest primer albirament del refugi. Com sempre el tram final és fa llarg, però les panoràmiques a banda i banda són espectaculars. Lluny entre les roques puc contemplar la carrera i els salts inversemblants d'un isard entre les roques.

Sembla que el refugi no vulgui arribar mai. Finalment arribo al Niu d'Àliga (2531 m.). Han estat 2.20 des del Rebost, per totalitzar avui 6.35.

És un refugi amb aspecte d'hotel de muntanya, gairebé tocant el cel. El dia no és clar del tot, però malgrat tot la vista és increïble. La terrassa és un lloc perfecte per dinar i gaudir de la contemplació tranquil·la, amb voltors i altres aus rondant per l'aire també a la cerca del seu dinar.
Hi ha gent al restaurant que ha pujat amb el telecabina de l'estació d'esquí, però quant marxen ens quedem pràcticament sols els que hem arribat al refugi tot fent la travessa. Aprofito per fer un petit passeig pels voltants del refugi i gaudir de les vistes però malauradament fa massa vent i és millor recollir-se.
El sopar ha estat de cinc estrelles: una taula per mi sol al costat de la finestra amb les Penyes Altes,  Cadí i Pedraforca al davant i amb un horitzó llunyà gairebé infinit, mongetes amb botifarra i amanida, i per acabar-ho de completar, posta de sol i visita d'un isard que s'està estàtic una bona estona dalt del penya-segat.

Abans d'anar a dormir tenim una animada conversa amb una parella de Granollers i uns bascos.

Cavalls del Vent I: Estasen-Sant Jordi

L'estiu passat vaig fer Carros de Foc i aquest estiu m'he decidit per Cavalls del Vent.
Com gairebé sempre que tinc planificada una sortida dormo malament. Inquiet, em desperto sovint esperant que soni el despertador.

En canvi viatjo tranquil i sense pressa per arribar al Lluís Estasen (1668 m.) on començarà aquesta aventura. Tinc quatre dies per endavant per gaudir de la muntanya en solitari.

Pujo al refugi per recollir el forfait i torno al pàrquing per agafar la motxilla i preparar-me definitivament per començar. Molt més tard (9.15) del que havia previst ja estic caminant per la pista fins trobar el desviament cap a Gresolet (1243 m.). El primer tram del corriol pel mig de pins i faigs és un fort descens relliscós. Està molt humit i no vaig segur. Trec els bastons per tal de no acabar amb el cul a terra.

Travesso un parell de torrents abans d'arribar abaix del tot i tenir una nova perspectiva del Pedraforca i del lloc d'on he sortit. No paro de baixar fins albirar la casa-refugi de Gresolet ben a prop. Una petita pujada i ja tinc el primer segell al sac. Han estat 1-25.

Continuo la marxa a bon ritme amb una pujada per dins d'una magnífica fageda amb alguns exemplars realment espectaculars seguint a estones el curs d'un torrent sec fins coronar el Coll de la Bauma (2.20).

Tot el camí està molt ben marcat i gairebé no és necessari consultar el mapa. Un corriol en lleugera baixada aviat em mena al costat del torrent de Murcarols que m'acompanya amb la seva remor una bona estona. El camí es converteix en pista fins que a les 3 hores d'haver començat arribo al Coll de Bena i continuo baixant de nou per un estret caminoi que travessa la Baga de Murcarols, un bosc de pi roig, avellaners i boixos. Ensopego amb un nombrós grup al que avanço quan s'aturen a recollir maduixes i bolets que ja fa una bona estona que estic veient. En aquest tram segueixo trobant i avançant alguns grups.

De nou el camí es converteix en pista i encara segueix baixant amb algun petit repetjó de tant en tant. Em trobo fort i porto un bon ritme del que gaudeixo. Passo per les runes del Mas del del Puig que, per cert, està molt ben guardat, les del Molí del Forat i finalment arribo a Cal Cerdanyola (4-20), actual casa de colònies.

S'ha acabat la baixada. Menjo una barreta energètica, em refresco a la font Nostra i decideixo seguir endavant fins al refugi. Passo per un corriol pel bell mig d'una mena de túnel format per la pròpia vegetació de ribera. La pujada és suau. Al fons de tot passa el Torrent del Forat al que em vaig apropant.

Ja arran de torrent em desvio per visitar el Bullidor de la Llet. En el petit pont de fusta que travessa el torrent sorprenc a una noia amb un gosset que s'està fent fotos. El Bullidor de la Llet està a prop però cal superar un fort desnivell i malauradament no porta aigua. Segurament ha de ser espectacular veure baixar l'aigua. A l'arribar de nou al pont ara sóc jo el que es sorprèn: la noia segueix fent-se fotos, però en biquini, una visió del tot inesperada en aquest lloc.

Torno al meu camí i m'enfilo pel congost dels Empedrats, un lloc estret fet per l'aigua entremig de les roques i on constantment cal passar d'una banda a l'altra del Torrent. Dóna gust refrescar-se la cara abans de continuar amunt i anar contemplant la vistositat d'alguns salts d'aigua com la Cua de Cavall.

A mesura que pujo vaig abandonant la llera del torrent tot fent ziga-zagues i aquest va quedant al fons i ja tan sols m'acompanya la seva remor cada cop més llunyana fins passar l'Estret d'Escriu. La pujada es va fent feixuga i el refugi no arriba. Ja tinc ganes d'arribar i acabar aquesta primera jornada. Per fi, després de 6-15 ja sóc al Sant Jordi.
M'instal·lo i és l'hora dels entrepans, la birra, la dutxa i el descans. A mesura que passa la tarda va arribant més gent fins omplir el refugi de gom a gom. M'allunyo una mica tot passejant i gaudeixo de l'entorn i d'una estona de lectura abans de sopar.
En el sopar tinc una interessant conversa amb un matrimoni francès ja grans que estan fent el Camí dels Bons Homes i no trigo massa a anar a dormir.