Pitrall 8 mesos després

 Cross dels Esquiadors

8 km. 51-14 6-21 x km. 165 metres de desnivell positiu.

Primera volta 25-15 i segona volta 25-59

Han passat més de 8 mesos des dela darrera vegada que em vaig posar un pitrall. Va ser la cursa del Rodal. Malgrat totes les restriccions, la UES no ha volgut renunciar al tradicional Cross dels Esquiadors. Aquesta serà la seva 45ª edició. La primera es va córrer l’any que va morir el dictador.

¿I com es pot organitzar una cursa en plena pandèmia i al mig de tantes activitats prohibides? Doncs de la següent manera: inscripcions per internet, pitrall rebut per correu electrònic imprès per cada un dels participants, circuit marcat al bosc de Can Deu, cadascú escull l’hora en que va a córrer entre el dissabte i el diumenge i envia el seu temps als organitzadors. Preu de la inscripció 5 € íntegra per la marató de TV3 i amb sorteig de regals per tots els participants. Realment no es pot demanar res més.

Amb tants anys només hi havia participat una vegada. D’això en fa 4 anys. És un lloc i una cursa que m’agrada però cada any acabo trobant alguna excusa. Moltes vegades coincideix amb altres curses que també són del meu interès.

La cursa son dues voltes de 4 km. pel bosc de Can Deu i es pot escollir fer una o les dues voltes. Vaig des de casa fins el punt de sortida corrent i ja estic a punt. 

Foto Elisenda Campi

La sortida és ben estranya. Tot sol, sense cap corredor ni als costats, ni al davant. Malgrat anar sol intento anar ràpid. 

Foto Salva Pou

Foto Elisenda Campi

La primera part és favorable i cal aprofitar-la. Poc després del primer quilòmetre tinc una de les pujades més fortes del tot recorregut que em frena la meva bona marxa. Amb tot, encara passo el segon quilòmetre per sota de 6 de mitjana, però el tercer quilòmetre que ja pica amunt em posa al meu lloc. La pujada i el fet de córrer sol fa la resta. M’atrapen i m’avancen un parell de corredors que també estan participant en el cros. Intento seguir la seva estela, al menys no perdre’ls de vista, però no em resulta possible. Acabo al primera volta en 25-15. 

Foto Salvador Berdajin

Em marco com objectiu de la segona volta ser més ràpid que en la primera. Tinc al meu cap que ho puc aconseguir. En aquesta volta ja no em trobaré a cap més participant, però sí que hi ha molta gent caminant o passejant pel bosc. Sembla que totes les restriccions que ens estan imposant fa que la gent surti més a caminar pel rodal. A veure si després de tot plegat aquest costum haurà arrelat en més gent. Ben aviat soc conscient que l’objectiu de baixar temps de la primera volta no està la meu abast. Vaig més lent, malgrat el meu esforç en revertir-ho. Al final la segona volta la faig en 25-55, per un total de 51-14.

A l’arribada hi ha gent que està sortint o s’està preparant per sortir. Realment ha estat una cursa ben estranya. Bé, no sé si realment la puc considerar cursa i anotar-la com a tal en el recull que fa anys que en faig.

Per acabar, em toca tornar cap a casa corrent. Ha estat un bon matí, i una cursa ben diferent.

Tres voltes al Parc de Catalunya

Cros de Sant Sebastià al Parc de Catalunya

5,2 km. 29-19  5-42 x km. 52 metres de desnivell 17è classificat de 20 participants.

El Cros de Sant Sebastià és tota una tradició a Sabadell. 58 edicions són molts edicions. Al llarg de molts anys es va celebrar al bosc de Can Deu, però ara ja fa molt de temps que es corre al Parc de Catalunya. Repassant les meves anotacions hi vaig participar de manera continuada des del 2002 al 2006.

Poder córrer pel parc de Catalunya en un circuït tancat i sense gossos que molestin m’agrada. Després d’un bon escalfament em col·loco a la línia de sortida. No som massa participants. Corro la categoria Open que ha de donar tres voltes al circuït B per completar un total de 5,400 metres. Em marco com objectiu baixar dels 30 minuts.

La sortida és molt ràpida com acostuma a ser-ho en aquest tipus de curses. Faig els primers metres en un grupet, però després d’una forta baixada quan s’inicia una pujada constant no puc aguantar el seu ritme i ben aviat em quedo sol. Tinc al meu davant una noia a la que tracto de seguir a una certa distància. Porto un ritme alt per mi, però no asfixiant. Tanco la primera volta amb 9-26. La noia cada cop és més lluny. Si mantinc aquest temps en els dues voltes que resten tinc el sub 30 a l’abast, però no em puc confiar. M’avança un corredor amb gos. Intento seguir la seva estela, però també es va allunyant a poc a poc. Passo la segona volta amb 19-30. No em puc despistar si vull assolir el meu objectiu. Està clar que he perdut pistonada. Quan només falta mitja volta per concloure la cursa accelero el ritme per assolir un temps final de 29-19 a un ritme de 5-42 per quilometre.

Marxo cap a casa satisfet amb el temps i amb les bones sensacions al llarg de tot el cros.

Tornada a Can Deu

Diumenge 20 de novembre de 2016

Cross dels Esquiadors

8 kms. 46-23 5-47 per km. 162 de desnivell positiu

92è de 116 acabats, 79% dels arribats davant meu.

Al bosc de Can Deu és on vaig començar a córrer. Feia poc que s’havia celebrat el campionat d’Espanya de Cross al bosc i havien deixat tres circuïts marcats, el vermell, el groc i el blau. Anàvem gairebé cada dissabte amb un parell de companys de la universitat amb l’objectiu de fer tot el circuït blau, poc més de 5.000 metres, sense parar de córrer. Ens va costar lo nostre assolir aquella fita.

Un any després de començar a anar setmanalment al bosc de Can Deu a córrer vaig participar en les meves primeres curses populars. Si la memòria no em falla a Can Deu vaig córrer la meva segona cursa. En guardo un diploma de record. 

Després han vingut moltes i moltes curses, però mai més havia competit al bosc, excepte alguna cursa d’orientació.

En concret el Cros dels Esquiadors sempre el deixava per l’any vinent. Mai la data en que es celebrava m’anava bé. Una vegada per una raó i altres vegades per unes altres sempre quedava pendent.

D’alguna manera em fa il·lusió participar en una cursa pel bosc, ara tan malmès després de la ventada de fa dos anys. S’han refet els camins, però d’arbres drets en queden ben pocs. En l’escalfament em retrobo amb vells coneguts de les curses.

Surto al darrera com ja és el meu costum darrerament. Són dues voltes de 4 km. Com a tot cros es surt molt ràpid. Els primers dos kms. són més o menys de baixada i un cop es gira la tornada al punt d’inici és més aviat de pujada. Ben aviat es consolida un grup de gent que m’avança en les pujades més pronunciades i amb els que recupero posicions a les baixades i a les zones més planeres. Alguns del grup s’allunyen definitivament i ja no els tornaré a veure. Passo la primera volta amb 23 minuts. El meu objectiu inicial era provar de fer-ho en 22, però no ha estat possible. M’hauré de conformar amb fer 46.

Acaben els que fan els 4 km. i gairebé em quedo sol. Em fixo l’objectiu de mantenir el ritme i tractar d’atrapar als tres que tinc al davant. M’hi apropo, però no és fàcil. M’avancen dues noies. Intento seguir-les però s’escapen. Ens comencem a trobar als participants en la marxa nòrdica i haig de ser més prudent en les baixades.

Ja no m’avançarà ningú més i finalment aconseguiré deixar enrere a dos dels que tenia al davant al final de la primera volta. La segona volta ha estat una mica més lenta que la primera 23-23. Acabo força satisfet de la cursa però és clar que em falta guanyar velocitat i també més força a les pujades. Serà qüestió de posar-se a entrenar de forma més regular.

Foto UES