dilluns, 31 de gener del 2011

The wild boar: tercera edició

Recordo fa tres anys quan això de les rogaining era totalment desconegut. Aquesta va ser la primera, tota una novetat per tothom. Gairebé ningú sabia ben bé el que era. Simplement teníem la intuïció que podria ser una modalitat d'orientació interessant pels diferents ingredients que incloïa: orientació, estratègia, treball en equip, llarga distància.
Ens hi hem enganxat i aquesta tercera edició de la rogaining de l'Espluba Calba serà la nostra sisena rogaining. Segueixo fent equip amb Joaquín, un company de Terrassa amb qui ens compenetrem bé. Aquesta vegada ens acompanyarà Marcel, en el seu debut en aquest tipus de competició.
Complim el mateix ritual de cada una de les dues edicions anteriors: sortir ben d'hora i aturant-nos a La Panadella a menjar. Allà ens trobem a la Mª Pau, el Lluís i la Valentina que formen un altre equip. Un cop ben avituallats cap a l'Espluga Calba. Arribem ben aviat i tenim temps de realitzar tots els tràmits pre-cursa amb tranquil·litat i sense cap presa.
El nostre gran temor d'avui és el fred, encara que en realitat no fa ni fred, ni calor. Simplement el termòmetre marca 0 graus. Se'ns fa difícil prendre la decisió de com abrigar-nos, però finalment ja som a la plaça de l'església esperant que ens lliurin els mapes, en una zona de sol i a recer del fred vent que s'escola per una de les cantonades.
Un cop tenim el mapa i veiem la distribució de les fites som conscients que no serà una rogaining fàcil. Estan molt disperses i molt lluny unes d'altres. En parlem amb el Joaquín., El Marcel ens deixa fer a nosaltres. Decidim la ruta de les primeres fites: 48, 99, 67, 76, 46, 83. Allà replantejarem l'estratègia de cursa tot fent un mos.
Toquen la una a les campanes de l'església i comença la cursa pels carrers del poble. Sortim del poble trotant entre un grup nombrós d'orientadors, i gairebé sense deixar uns camins força amples ja tenim la primera (48). Ja hem entrat en calor i fem una petita aturada per treure'ns roba.
Travessem uns camps entre una munió d'orientadors que fan el mateix. Trotem a un ritme tranquil per un camí ample.

Portem un bon ritme de cursa

Després de travessar de nou uns camps comencem a baixar i a baixar per uns marges força drets, on cal cercar, a vegades, la millor opció fins assolir la segona fita (99), una bona picossada de punts.
Però ara toca pujar tot el que abans havíem baixat i retornar al camí i creuar-lo en direcció a la 67 que aviat també és nostre. Estem a dalt d'un turó i el camí cap on volem anar estar a sota. Baixem pel dret sense massa dificultat i poc després d'arribar al camí agafem un petit corriol que tot fent giragonses s'enfila camí cap a la següent. Recordo aquest camí perfectament de la primera edició en que el vam fer baixant en la darrera part de la cursa.El corriol es va fent ampla i deixa de pujar, el que ens permet tornar a trotar i assolir la 76. Seguim trotant pel camí fins la 46.

I ja en van 5

Ara agafem un camí ample de baixada de bon trotar i travessem uns camps. Al fons contemplem uns molins de vent moderns, i enfilem el camí en direcció a la 83 tot caminant.

Molins moderns en l'horitzó

Veiem el coll ample on ha d'estar davant nostre, i cerquem la millor manera de pujar-hi entre els marges. Ja hi som, ja la tenim. Tal com havíem planificat en la plaça de l'església, decidim aturar-nos,  fer un mos i plantejar-nos per on seguim. Portem 2 hores de cursa. En tot aquest “impasse” perdo la brúixola i malgrat tornar enrere no som capaços de recuperar-la. El Marcel em deixa la seva per la resta de la cursa.

A prop d'aquí es va quedar la meva brúixola

Amb les forces recuperades anem cap a la 39, primer travessant uns camps i després ja per camins que ens menaran a la ruta de la calç. Hi veiem indicadors de la ruta mentre fem 4 fites que estan prou juntes, moltes d'elles en coves o en forns de calç, una la 59, molt amagada i que en un primer moment ens la passem de llarg, i la 108 amb una certa dificultat tècnica però que no ens suposa cap problema ja que l'ataquem molt bé, el mateix que la 60, en una clariana que sabem trobar amb relativa facilitat amb l'ajuda d'una bona interpretació de les corbes de nivell.

         
 En plena ruta de la calç

Estem en el punt més allunyat de tot el nostre recorregut i decidim emprendre el camí de tornada i anar recollint tots els punts que ens sigui possible trobar pel camí, després de més de 3-30 de cursa.
Seguim un camí ampla en direcció nord. Les forces comencen a escassejar i trotem lentament en les baixades i plans. Vaig més lent que Joaquín i Marcel i em costa seguir el seu ritme. Ens hem d'enfilar dalt d'una terrassa per fer la 68. Aquesta curta pujada i posterior baixada ens fa mal. Ens avituallem una mica mentre plantegem el que ens queda de cursa.
Passem de les 4 hores de cursa. Comencem a agafar fred i ens hem d'abrigar. Ens donarà per 3 o 4 fites més i prou. Cerquem rutes fàcils tot preveient que en qualsevol moment es podrà fer fosc i que ja no podrem anar massa ràpid.
La següent (107) és a prop de Fulleda dins d'una casa abandonada.

Una fita en unes runes encantades

La 88 la tenim en una cova al costat del camí. Sempre que podem trotem a les baixades. Encara tenim una bona llum i veiem com a poc a poc el sol es pon darrera l'horitzó.


La llum solar es va amagant

Trotem sempre que trobem una petita baixada i fins i tot en algun tros pla, però el Marcel va molt castigat, i jo tampoc estic per massa alegries. La 105 serà la nostra darrera fita. Encara no és del tot fosc i rodegem un camp per anar a buscar un camí, i així evitar fer un desnivell innecessari. Ja el tenim. Comença a ser necessari el frontal per mirar el mapa, però podem seguir el camí sense dificultat. Dubtem d'anar a buscar una altra fita, però no ho veiem del tot clar (bé, més aviat ho comencem a veure tot molt fosc) i ja no deixem primer el camí i després la carretera en baixada fins arribar a l'Espluga Calba. Veiem llums en moviment en un turó proper on hi ha la fita que hem renunciat anar a buscar. Calculem que tenim temps de sobre. Ja som al carrers del poble, buscant la pujada al castell. Arribem en 5-47, 14 fites i 81 punts. Gairebé no hem necessitat el frontal.
Hem fet menys fites i menys punts que l'any passat però estem molt satisfets de la nostra cursa. No hem comés cap errada. Les fites les hem trobat sense problemes. Creiem que en línies generals hem fet una bona elecció de recorregut i que donada la nostra condició física actual i la dispersió de les fites en el mapa el resultat és prou bo.
Molt de fred a l'arribada. Es fa feixuc canviar-se de roba. Sort que el sopar com sempre està genial, aquest cop en una sala renovada i amb molt bona calefacció, tot comentant la jugada amb altres companys. Surten els resultats i es confirma que no ens ha anat tant malament, equip 56 de 137 classificats i 6è de la nostra categoria de Homes Veterans de 14 equips classificats. Ha estat un bon començament de la temporada 2011 d'orientació.
Un cop ben sopats marxem cap a casa a fer plans per les properes rogainings.

dimecres, 19 de gener del 2011

Mar i Murtra

Blanes ens ha rebut amb un matí fresc i amb un lleuger vent que augmentava la sensació de fred. Al sol encara s'estava bé, però calia evitar quedar-se aturat a l'ombra. He arribat just de temps: aparcar, recollir el pitrall sense cap problema, canviar-me i escalfar tan sols cinc minuts abans de posar-me darrera d'un munt de gent a punt per sortir.
La sortida és al passeig davant del mar, i pel mateix passeig es corren els dos primers kms. Aviat passen els primers embuts i poso un bon ritme de cursa. M'he marcat un objectiu final entre 1-45 i 1-50 i amb aquesta idea vaig passant els primers kms. totalment plans amb bones sensacions i amb força a les cames, primer per asfalt, i després ja per camins de terra. Passo els primers 5 kms. en 25-40, una mica per sota de les meves previsions. Tinc coixí per quant la cursa deixi de ser plana.
Fem unes quantes giragonses per superar algunes de les carreteres principals i ens posem a córrer per camins de terra, ara amb lleugera pujada, i en ocasions, les menys, amb lleugera baixada, rodejats de petites zones boscoses que fan la cursa més agradable. Tracto de mantenir el mateix ritme, malgrat les pujades i aprofitar les baixades per recuperar. Passo el km. 10 amb 53 minuts (27-20 els segons 5 kms.).
Fins aquí les cames han respost bé, però a partir d'ara ja no van tan lleugeres i me les començo a notar. Aviat entrem en la part més maca, però també més dura amb continues pujades, i sobre tot, passat el km. 12 algunes rampes amb un desnivell una mica considerable, però que permet córrer. Alguns caminen i vaig deixant gent enrere. Passem pel costat d'una zona de taules i focs on ja hi ha alguna gent fent botifarres a la brasa amb una olor que fa venir gana. Intento marcar-me un ritme exigent i em trobo amb forces, però amb ganes d'encarar ja la baixada final.
Passo el km. 15 amb 1-21-30 (28-30 en aquests 5 kms), i la pujada continua una estona més. Poc abans del km. 16 arriba per fi la baixada. Allargo la gambada tot el que puc. Són agradables aquestes pistes forestals amples que permeten deixar-te anar sense cap perill ni dificultat i agafar un bon ritme. Són aproximadament un parell de km. de baixada pronunciada fins arribar als carrers asfaltats de Blanes. En el darrer tram, ja pla, excepte un pont de vianants que travessa una carretera malgrat intentar posar un bon ritme, les cames ja no poden més i perdo algunes posicions. M'intento enganxar a alguns dels que m'avancen, però no m'és possible. Aturo el rellotge en 1-47-11 (25-41 en els darrers 5 kms. el mateix ritme que els primers kms. de cursa) i 692 de 1015 classificats.

Mar i murtra

dilluns, 3 de gener del 2011

Resum orientador 2010

Resum orientador en lloc de resum atlètic ja que pràcticament aquest any tan sols he fet orientació. Només he tret el nas en dues curses de muntanya al llarg de la temporada, la cursa nocturna dels Mussols i la cursa del Farell. I m'he oblidat completament de l'asfalt i del que és córrer una cursa  portant un ritme regular. Encara que sembli mentida ocasionalment sento nostàlgia per retrobar aquelles sensacions.
He debutat en la categoria H35. Tenia ganes de córrer en una categoria on suposadament les fites eren tècnicament més difícils i les curses més llargues, tal com a mi m'agraden, i en la que no rebria cap pressió per assolir posició de podi. De fet el meu objectiu no era un altre que no doblar el temps del guanyador, per altra banda, objectiu gairebé sempre assolit. De fet i per diferents motius, enguany no he fet massa curses de Copa Catalana.
He participat també en la Copa Barcelona sprint. M'agraden aquest tipus de curses molt diferents a les curses clàssiques d'orientació. Són molt ràpides amb poc temps per pensar, moltes fites a trobar en poc espai, molta facilitat per cometre errades i en les que es corre amb una gran tensió i amb el cervell pensant constantment.
Va ser precisament en la darrera cursa de la Copa Barcelona a Sant Cugat en la que després d'una primera part de temporada en un bon estat de forma fruït d'un entrenament regular em vaig trobar molt cansat i amb molt mal de cames que em va posar sobre al pista de que alguna cosa no acabava de rutllar.
Vaig participar en alguna cursa més, entre elles la meva cursa nº 100 d'orientació a Peguera en un entorn i un terreny magnífic en el que malgrat l'esgotament que arrossegava vaig gaudir molt. Després d'unes quantes proves em van diagnosticar una manca de ferro important que va suposar estar gairebé dos mesos aturat fins començar a recuperar uns nivells normals.
Fins a mitjans de juliol no puc entrenar de nou. Des d'aleshores no ha estat fàcil recuperar la forma. He necessitat força temps. Podríem dir que ara ja em començo a trobar bé una altra vegada.
Aquest també ha estat el segon any de les Rogainings. També són curses molt divertides on la resistència física hi juga un important paper, així com la compenetració amb el company d'equip amb qui fas las cursa. Ens ho hem passat molt bé amb el Joaquín i estem molt satisfets sobre tot de la darrera, la Rogaining de El Corredor on es va sortir una cursa rodona.



Al llarg de l'any he combinat la participació en les curses i els entrenaments, amb sortides a la muntanya tan en solitari com acompanyat. És una activitat que cada cop m'agrada més, sobre tot, l'exploració de nous camins.

Acabo la temporada amb gairebé 1800 km a les cames. He sortit a córrer 191 dies i totalitzat 222 hores d'activitat física. En el meu historial atlètic sumo 227 curses de diferents distàncies i modalitats i 109 d'orientació.

Per la propera temporada em plantejo seguir participant en la categoria H35 tractant d'assolir millors resultats, així com també en les rogaining. Possiblement també participi en alguna cursa de muntanya o asfalt i el que és del tot segur és que continuaré gaudint de la muntanya i la natura amb l'exploració de nous camins i indrets.