dimarts, 26 de febrer del 2008

He pujat al calaix

Hem sortit aquest matí de Sabadell amb boira, però al Tagamanent tenim sol al començar la cursa. Pràcticament no he pogut escalfar res per unes incidències en les inscripcions que no hem solucionat fins a darrera hora.
Sortim junts el Manel i jo, però un cop al triangle cada un va per ell, per alguna cosa som de Sabadell. Veig una fita, però no és la meva, més avall entre uns arbres ja la veig. Hi arribo, però tampoc és la meva. Començo malament. Pujo amunt fins el camí a cercar una referència a partir de la que buscar. Ara si la trobo sense més problemes. Hi havia passat pel costat però no l’havia vist. Nou minuts és massa temps. Espero ja no fer més errades.
Veig la 2 allà lluny i aquest cop si que ho era. La 3 i la 4 estan a prop i amb poc temps ja les tinc totes dues. Camí a la 5 hi ha una forta pujada que em fa caminar i bufar.  Aquí coincideixo amb un jove al que retrobaré diverses vegades al llarg de tot el recorregut. Ja la tinc, així com les que venen a continuació, totes força a la vora del camí principal del Pla de la Calma.
La 9 a rumb i camp a través després d’una altra forta pujada. Quan estic a prop cerco una referència per acabar de trobar-la i ja la tinc. La 10 és a prop. El camí fins a la 11 és un puja i baixa continuat, però no és massa difícil de trobar. La 12 ve tota de baixada i m’ho passo molt bé saltant el més ràpid possible entre les pedres.
Torno al camí i tinc la sensació d’haver-me passat, fins i tot, vaig enrere, però no. Ja està. La 14 és a prop, però tinc que rectificar el recorregut ja que em fico al mig d’una zona on és difícil avançar. De la 15 a la 16 intento anar pel dret, però veig que es complica el camí i torno enrere per buscar una ruta més fàcil. La 18 és de baixada, entre talussos i vinga baixar i per cercar la 19 torno pujar. Després en el mapa veuré que no era necessari tornar a pujar, però ara ja està fet. Analitzant després la cursa aquí és un dels punts on perdo la segona posició.
I ara a córrer a tope fins el final. 1-21-47. És un bon temps. Tinc la sensació que puc fer podi i així és soc tercer a tan sols 18 segons del segon i a més de 20 minuts del primer, un component de la selecció txeca que estan passant una temporada entrenant a Catalunya.

Estic molt content i crec que encara em queda un petit marge de millora per solucionar aquestes petites errades. 

dimarts, 5 de febrer del 2008

Decepció

Aquesta era la primera cursa de Copa Catalana de la temporada 2008. Aquest any he canviat de categoria passant de H40 a H45. Això em dóna possibilitats d’aspirar al podi de la categoria, o al menys, això em pensava.
La cursa era a L’Espulga Calba en un terreny farcit de vinyes i camps d’oliveres i amb molts marges de pedra seca.
Surto ràpid i trobo sense problemes la primera fita. Reconec bé el terreny, però inexplicable camí cap a la segona fita faig una mala interpretació del terreny, m’enfilo a dalt un turó, i començo a buscar. Té que ser allà, però no és així. Amunt i avall, a dreta i esquerra però no trobo res. La brúixola m’indica que estic mal orientat. No acabo d’entendre per què. Busco una referència. Baixo fins a un camí ample, però no aconsegueixo ubicar-me en el mapa. Torno a pujar al turó i res de res. Els minuts van passant. Tinc clar que he perdut totes les meves opcions de fer un bon resultat. Torno enrere i cerco una referència clara. Ja torno a ser a la cruïlla en la que he decidit enfilar-me al turó equivocat i veig amb claredat quina ha estat la meva errada. Amb poca estona trobo la fita 2.
D’alguna manera la cursa comença de nou. Després veure que he perdut més de 28 minuts en trobar-la. Tot un món.
M’apropo a la 3 per un camí. L’abandono, travesso 4 marges i allà està. Cerco la 4 a rumb, però aviat veig que no estic al lloc adient. No caic en el mateix error que abans i torno enrere per cercar una referència. Una petita construcció em serveix i des d’allà mirant el mapa i terreny amb cura m’és fàcil trobar-la. El rumb fins a la 5 m resulta relativament fàcil, el mateix que fins a la 6. En tot moment tinc el terreny identificat en el mapa, tal com ha de ser.
De la 6 a la 7, hi ha un km. en línia recta. Opto per seguir uns camins per apropar-m’hi, anar camp a través em sembla molt arriscat. Tot va bé i allà està. Les fites que resten estan força a prop unes d’altres i les vaig trobant amb força seguretat, molt atent, tant als camins com a les diferents formes de terreny. Acabo la cursa amb 2-02-01, molt emprenyat per l’errada de principiant en la fita 2 que ha malmès el que podia haver estat una bona cursa. Al final he quedat 4rt. però massa lluny de les posicions de calaix.
Fa dos curses em va passar mateix amb una fita, la maleïda 14. Davant d’una errada tinc que reaccionar més ràpid: ser conscient que no estic al lloc, cercar una referència clara i tornar a iniciar la cerca, el que he fet a la 4. D’altra manera perdo molt de temps.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Cansat però satisfet.

El vespre de divendres vaig rebre un correu de la organització de la cursa en el que avisava de la dificultat tècnica i també física de la mateixa. Per tant aquesta cursa es convertia en un repte personal. El terreny ja el coneixia de la temporada passada i sabia que hi havia forts desnivells.
He gaudit d’allò més, molt concentrat en el que feia amb un gran desgast físic pujant i baixant en tot moment i amb moltes fites fetes a rumb, utilitzat en poques ocasions la xarxa de camins de la zona i identificant en tot moment les formes de terreny segons indicava el mapa.
El que em continua costant molt són les particularitats de la vegetació: identificar quan el terreny és verd, els diferents tipus de verd i sobre tot els marrons del mapa. Poques vegades aquesta simbologia la veig clara en el terreny.
En alguns trams de la cursa he coincidit amb altres orientadors, com en la fita 12 on ens esperaven les agradables ampolles d’aigua i on hem coincidit tres al mateix temps. Però aquestes coincidències duraven poc temps ja que aviat cadascú anava a la seva escollint el que li semblava que era el millor recorregut per assolir la següent fita. Ha estat una cursa de la que crec haver aprés molt a interpretar mapes.
Finalment han estat 2-31-39 per un recorregut de 5900 metres amb 20 fites i 390 metres de desnivell i posició 19 de 30 i amb pocs segons de diferència entre les posicions 17 i 20. El primer ha fet 1-23!!! Em pregunto com s’ho fan per anar tan ràpid!!!