Som Mas-Sa arriba a les 50 rogaines

 

IV Rogaine Sant Martí de Centelles i Centelles

24,6 km. 5-54-03  14-40 x km. 1016 metres de desnivell positiu,

137 punts, 22 fites 1rs. de 3 equips ultraveterans classificats

Ja tocava no haver d’estar pendents de la previsió meteorològica. Fins avui en totes les competicions de l’any hem hagut d’estar pendents del temps. Am tot, semblava probable que en la darrera hora ens mullaríem una mica.

Com que no estava massa lluny de casa m’he confiat i he arribat ben just a l’hora de sortida. El mapa està dividit de Nord a Sud per un gran penya-segat que té 8 llocs per on es pot travessar. Aquest fet marcarà l’estratègia que puguem fer. És clar que les fites que hi ha a la part baixa no son suficients i, per tant, en algun moment haurem de pujar a la part de dalt. Decidim arreplegar les fites del Sud abans de travessar el penya-segat,  i un cop a dalt anar en direcció Nord fins el moment de baixar cap a l’arribada.

Som molts els equips que sortim en direcció a la 31. Hem d’esperar més de dos minuts per fitar i seguir endavant direcció cap a la 72. Fa una temperatura ideal per córrer i anem fent a bon ritme en aquest inici de rogaine, caminat de pressa i trotant  sempre que el terreny és favorable. Seguim el pla previst i anem sumant força punts en la zona baixa: 82, 91, 81, 63, 71.

Sortint de la 71 agafem el corriol que amb una molt forta pujada en ziga-zagues ens permet travessar el penya-segat quan ja portem dues hores de rogaine. La major part de recorregut el fem per corriols i pistes i només deixem els camins quan veiem que el bosc és passable o quan ens apropem a la fita.

Direcció cap a la 42 ens passem de llarg un corriol poc visible i ens cal rectificar per tal de trobar la fita. Tampoc hem perdut massa temps. Per anar a la 92 la nostra idea és agafar un corriol que hi ha dibuixat al mapa, però no el trobem i acabem haver d’anar per un altre corriol que hi ha més endavant. 

Aquí ens trobem un altre equip d’ultraveterans que també està format per un Ricard i un Joan. Anem una estona amb ells i segurament per aquesta raó tots dos equips ens equivoquen una mica a la sortida de la fita però rectifiquem. Van més ràpids que nosaltres i els deixem de veure. Tal com havíem previst a l’inici aquí ja portem tres hores de competició.

Passem per una zona on els corriols no son massa clars. Amb les pluges la vegetació ha crescut molt i els oculta. Anem paral·lels a un torrent i d’aquesta manera arribem al camí que buscàvem que ens ha de portar fins la 86. Aquí ens han passat com fuets, l’Albert i l’Andris. Baixen com si res per mig de matolls i bardisses fins arribar al camí. Per alguna cosa van ser  campions del món a Txèquia el 2022, i són un dels millors equips de Rogaine dels darrers anys.

Ens arrisquem una mica i ens sortim de mapa seguint una pista que ens sembla lògic que enllaci al camí que nosaltres busquem com així  resulta ser. Arribats a la 57 fem un petit canvi d’estratègia. Simplement canviem l’ordre en que farem les dues fites següents i abandonem la idea d’arribar fins a la 43. Son massa pocs punts per la volta que cal donar. Fitem la 94, la fita més a l’Oest quan ja tan sols ens falta menys de dues hores i ja comencem a pensar en el final de cursa.

Sumem tres fites més abans de deixar la part alta: 76, 61 i 75. I a partir d’aquí avall que fa baixada. Ens resta una mica menys d’una hora. En tenim dues de molt clares, la 53 i la 33, però un cop feta aquesta ens resta gairebé mitja hora. Veiem la possibilitat de fer una darrera fita, la 34 i allà anem, ara si a contrarellotge. I des de la 34 baixem per un corriol per sota d’una línia elèctrica fins l’arribada.

Acabem molt satisfets de la rogaine que ens ha sortit, amb una molt bona estratègia i pràcticament sense errades tret d’alguns petits dubtes en alguna fita que hem corregit amb molta rapidesa. A més a més hem mantingut un ritme força regular al llarg de les 6 hores. Amb aquesta rogaine Som Mas-Sa ha arribat a la seva rogaine número 50.  

 

Els balcons del Lluçanès

 

19,3 km. 4 hores 58 minuts 752 metres de desnivell positiu

La revista Vértex núm. 313 del darrer trimestre del 2024 està dedicada a la comarca del Lluçanès. Em va atraure la circular dels balcons del Lluçanès. L’usuari de wikiloc Aventura’t té una ruta molt similar però que la fa en sentit contrari. Les rutes d’Aventura’t estan sempre molt ben explicades i és la que bàsicament vaig acabar seguint.

En el viatge quan arribo a Osona, i com no pot ser d’una altra manera, la boira em rodeja, fins que deixo la plana i m’enfilo cap l’altiplà del Lluçanès. L’excursió comença a Sant Boi de Lluçanès amb una petita volta pel poble. Em va cridar l’atenció aquest mural.

 

A poc de començar em topo amb el roure de la Senyora. Es diu així perquè sembla que la senyora s’asseia a l’ombra d’aquest majestuós roure per llegir o fer labors. També rep altres noms, entre ells el de Roure Bonic. 

 

Deixo el Roure enrere i començo la pujada per pista fins assolir el cim dels Munts, un lloc de molta anomenada en la comarca, així com també a Osona. Recordo que els meus pares en parlaven. Possiblement hi havia estat de petit amb ells, però no ho recordo. És una bona atalaia que ofereix una vista de 360 graus on m’hi entretinc una bona estona identificant tot el que abasta la vista amb l’ajuda dels diferents plafons panoràmiques.

 

Baixo per un corriol una mica revirat però que no presenta cap dificultat fins arribar a una zona de camps i pastures. En aquesta baixada m’he topat amb la molesta eruga del boix que s’enganxa per tot. Travesso una zona més o menys planera per diferents pistes. A estones camino ràpid i a estones, la major part, vaig trotant. Porto un bon ritme. Gaudeixo del bon dia que fa.

M’enfilo fins el PuigCornador (1082 metres), des d’on entre la vegetació puc contemplar el poble d’on he sortit. 

 

A partir d’aquí carenejo per un corriol on cal estar atent a les marques grogues. És un bon camí si no fos per l’emprenyadora eruga del boix. Per una banda sembla que travessis de forma constant entre teranyines, per l’altra banda veig les erugues penjades que acaben per sobre teu: la roba, la motxilla, la pell ... Fa força fàstic i tota l’estona m’estic traient erugues de sobre. Quan per fi surto del corriol, em trec la motxilla i la samarreta i m’espolso les erugues que portava enganxades per tot arreu.

El camí és còmode i m’arribo fins a Sant Salvador de Bellver, un lloc ben conservat i un nou mirador d'on poder contemplar de nou la plana d'Osona, ara ja lliure de boira. Em rep un gat que m’acompanya un tros com si fos el meu guia. Deixo Sant Salvador i torno a entrar en una zona de corriol, però aquest per sort està lliure de l’eruga. Té tendència a baixar i el gaudeixo d’allò més.

Ressegueixo tot un rocam per sota. A baix tinc una riera i per sobre meu, sota les roques hi ha una balma a la que m’enfilo. Es tracta de la Balma se Serinyà on es poden contemplar restes de murs de quan la balma va ser utilitzada. Torno a baixar i de nou segueixo les marques grogues. El corriol es transforma en una pista que ressegueix la riera de la Mina en lleugera pujada. Acaba en la Font de la Mina, on hi ha un roure inclinat/repenjat en una de les dues taules de pedra que hi ha al costat de la font. 

 

Una lleugera pujada em mena fins un coll i a partir d’aquí ja tot serà terreny favorable fins tornar al punt d’inici de l’excursió. Abans de finalitzar em topo amb un altre arbre monumental, el roure de la Mandra. L’excursió s’inicia i s’acaba amb un roure monumental.

 

Ha estat una sortida entretinguda per una zona que no coneixia i on segurament caldrà fer-hi noves incursions per explorar una mica més aquesta comarca.

De nou Cantonigrós

 

Cursa Ramon Oliu

9,6 km. 1-00-39 6-18 x km. 150 metres de desnivell positiu

Torno a Cantonigrós, una de les poques curses gratuïtes del calendari català amb tots els serveis. Vinc amb la clara intenció de millorar el temps, ara que tinc referències i que conec el recorregut.

Arribo just de temps i per tant surto des de darrera sense escalfar. Aprofito la volta que fem pels carrers del poble per posicionar-me bé abans d’entrar al corriol que va paral·lel a la riera. Està força enfangat degut a les pluges d’ahir. En sortint de la riera ja agafem la pista d’anada primer d’anada i amb tendència a pujar fins el gir de meitat de cursa. Faig aquesta part de la cursa amb el Michael Oliu, fill de Ramon Oli, que ha vingut expressament des d’Estats Units per participar en la cursa. Em noto bé i passo la meitat de cursa amb bones sensacions i amb 33-30, gairebé un minut menys que l’any passat.

Arribant a meitat de cursa amb el Michael

A partir d’aquí la major part del recorregut és favorable i avanço decidit per anar guanyant posicions i, al mateix temps, robar segons al cronòmetre de l’edició passada. Faig un parell de quilòmetres per sota de 6. 

Arribat al corriol al costat de la riera cal anar en compte ja que està força relliscós, però segueixo anant ràpid. I poc després ja entro de nou als carrers de poble per tancar el crono amb 1-00-39, gairebé 5 minuts menys que l’any passat, encara que crec que avui ha estat una mica més curta.

Després de la dutxa, anem cap l’avituallament de Can Colom on aprofitem per comprar embotits que ens emportem cap a casa. M’agrada aquesta cursa, l’indret i el “preu”. Estic pensant en posar-la com una cursa fixa al meu calendari.

Hi tornarem

 

Rogaine de Sant Martí de Centelles

26.5 km. 5-49-53  13-13 x km. 862 metres de desnivell positiu,

125 punts, 23 fites 1r. Ultraveterants i 3r. Superveterans

De nou el dia s’aixeca ben fred, però no estem sota zero com fa unes setmanes a Olvan. Esperem dins el cotxe que sigui l’hora d’entrar al parc tancat. Fem la planificació ben abrigats. Ens marquem un recorregut que ens agrada i ens deixem un parell de fites de bona puntuació pel final de cursa si arribem a temps.

Deixem roba d’abric al cotxe i sortim força ràpids cap a la primera fita, la 37. No havíem planificat anar a la 64, però són sis punts que estan força a prop i cap allà anem. Un cop som a lloc no la trobem immediatament. Ens costa situar-nos entre les diferents feixes de pedra seca fins trobar la fita. Reprenem la nostra planificació, seguint les diferents pistes i corriols.

Baixem en direcció als cingles, i baixem fent ziga-zagues per un corriol ben empedrat per la zona coneguda com La Trona a la cerca de 9 punts que hi ha dalt d’un turó. Fins aquí tot, o gairebé tot, ha estat en baixada. Seguim una pista que va paral·lela a la cinglera per després de passar per la 72 tornar a pujar.

Aquesta pujada és ben dreta i se’ns fa llarga i pesada. En alguns trams hi ha cordes per poder-se agafar i ajudar-se. Si estigués enfangat podria ser perillosa, sobretot, anant de baixada. És la zona coneguda com Els Castellets. Ja som dalt i anem a la 76, una fita a la punta de la cinglera i amb vistes espectaculars. Comentem amb el Joan que és una zona que és mereixedora d’una visita amb posterioritat aprofitant el mapa que tenim.

A partir d’aquí resseguim el cingle per un corriol que ens ofereix bones vistes de la Vall del Congost. Al ser força planer ens permet anar trotant. El dia és assolellat i ja ens podem treure una de les capes que portem a sobre. Avancem per pistes i corriols. A prop de la fita 73 ens criden l’atenció un munt de cotxes aparcats en una pista. Ben aviat veient què hi fan. Hi ha un munt d’escaladors enfilats per les parets.

Seguim en direcció Nord. La 54 es troba en una clariana al mig d’un bosquet entre camps. Hem passat per la clariana, però ens ha quedat al darrera i no l’hem vista. Arribem a una segona clariana i no ens acaba de quadrar el turonet que tenim al davant. Mirem amb atenció el mapa i ja ho entenem. Hem deixat la fita enrere. Estava en la clariana que hem passat abans. Tornem sobre els nostres passos i allà la tenim. Ja portem una mica més de 3 hores. Seguim una mica més al Nord, primer fins la 84, i després fins la 31, que no la teníem en els nostres plans, i comencem el camí de tornada.

La 85 tampoc la teníem als nostres plans, però un cop som a la 41, malgrat els dubtes, decidim anar-hi. A partir d’aquí ens posem em mode tornada. No podem perdre temps i seguim la planificació. Per arribar a la 43, ens cal travessar un petit torrent. La vegetació no ens ho permet i quan ens ho permet, ens situem en un llom on no trobem la fita que busquem. Està clar que no estem al llom que volíem estar. La fita ha quedat enrere i ens caldria travessar un altre torrent. Desistim d’anar-hi i seguim endavant.

Ens apropem al punt decisiu per anar a buscar dues fites d’alta puntuació, 94 i 80, al Sud-oest del mapa. Tots dos anem calculant en el nostre cap si és possible o no. Feta la 53 ens queden 40 minuts i per un moment ens sembla que ho podem fer. Hem vingut a jugar, doncs juguem. Ens llencem el més ràpid possible aprofitant que és baixada en direcció a la 94. Vaig al davant i el Joan ve al darrera. En una cruïlla m’atura. Queden 30 minuts. No és possible fer el que pensaven ja que després de baixar fins la 94 serà pujada fins a l’arribada. Avortem el pla inicial i ens dirigim a l’arribada passant primer per la 33. 

Ha estat una llàstima no poder fer aquestes dues darreres fites, però ha estat una bona decisió, ja que ben segur que hauríem penalitzat i el final hauria estat molt agònic.

La jornada acaba amb un molt arròs amb verdures, mentre comentem les nostres vicissituds amb els companys dels altres equips participants.