diumenge, 28 de gener del 2018

La Llanera al sac


Diumenge 21 de gener
La Llanera trail, 43,2 km. i 1280 metres de desnivell positiu
6-25-05 124 de 124 arribats

Han passat molts anys des del meu debut en una marató: marató de Barcelona de 1987. I ja fa una dècada de la meva darrera marató: la marató de muntanya de Sant Llorenç del Munt del 2008, laprimera edició en que passava pel cim de la Mola.

Després de moltes reunions i molta feina, un grup de la UES a finals del 2014 tenien preparada la primera edició de la Llanera, però la forta ventada del 9 de desembre d’aquell any va tirar per terra tota el que s’havia preparat. La major part de camins i corriols per on s’havia de córrer estaven tallats per la quantitat d’arbres caiguts.

La primera edició es va retardar fins el gener del 2016. Des d’aleshores donava un cop de mà en els avituallaments i tenia al cap que m’agradaria córrer alguna edició. Una marató de muntanya amb sortida des del centre Sabadell, la meva ciutat de tota la vida, era una temptació a la que difícilment podia resistir-me. I a la tercera edició ha estat la vençuda.

M’he preparat amb temps amb dos objectius clars: acabar-la i no patir. Mai m’ha agradat patir a les curses siguin de la distància que siguin. Sóc conscient que hi ha molts corredors que converteixen el patiment en les curses de llarga distància en un dels seus atractius i s’esplaien explicant la seva duresa. Reconec que en alguns moments d’aquestes curses “pateixo”, però sempre és un patiment sota control. On està el secret? El secret és una bona preparació física i mental, mantenir un ritme assequible i afluixar aquest ritme quan cal.

Amb tota aquesta motxilla ja estic a la línia de sortida disposat a gaudir de la quilometrada que tinc pel davant. Poc abans de sortir rebo missatges d’ànims i força del grup d’orientació de la UES. Alguns d’ells estan als controls i als avituallaments. Com no podia ser d’una altra manera surto des del darrera amb tota la calma del món. Hi ha molts km. per davant i no tinc cap pressa. Gairebé només començar xerro una estona amb el Roque, tot un especialista de les ultres. Ens vam conèixer al nocturn de Batxiller Superior dels Franciscans. De tant en tant coincidim en alguna cursa.

La zona per la que transcórrer la cursa es ben conegut, però aviat ens fan passar per corriols que no coneixia. Aquesta serà una constant al llarg d’una gran part del recorregut. Hi ha molta pista, com no pot ser d’una altra manera, en la zona on correm, però també corriols que sorprenen i que a estones la fan més divertida i li donen un atractiu extra.

En els primers km. encara vaig en companyia. Abans d’arribar al segon avituallament ja em passen els primers corredors de la mitja que han sortit 20 minuts després, entre ells, el David, company de treball de l’escola i que va en una molt bona posició.

Passat el segon avituallament ja quedo sol i així serà pràcticament al llarg de tota la cursa. Gaudeixo de la famosa solitud del corredor de fons. Sento la meva respiració compassada mentre avanço al meu ritme, quilòmetre rere quilòmetre: ara planer, ara baixada, ara pujada. Per moments, el vent es fa molest. Sort que hi ha molts trams on correm arrecerats i es suporta millor. A la rotonda i a l’avituallament de Castellar rebo els ànims i l’escalf de coneguts. En sortint de Castellar toca afrontar la primera pujada llarga del recorregut, la que mena gairebé fins a Can Cadafalch.
M’ho agafo amb calma i camino, però poc després el corriol ja amb menys desnivell es fa més corrible. Passo el quart avituallament i mitja marató amb 2-53, una mica més lent del que eren les meves previsions pre-cursa, però encara amb força gas a les cames.

Després d’una baixada no massa ràpida, de nou camino en la llarga pujada fins al Puig de la Creu. La part més dura de la cursa ja està feta. En principi ja tot és baixada. Però sóc conscient que la tornada fins a Sabadell es pot fer molt i molt llarga. La primera part de la baixada del Puig és força tècnica fins i tot amb algun tram amb cordes. Un cop a baix, el camí que porta fins l’avituallament de Castellar se’n fa llarg. Sembla que no arriba mai. Em trobo lent. Els quilometres ja pesen a les cames.

Surto animat de Castellar i tracto d’agafar un bon ritme en els trams de pista, sobre tot, quan aquestes tendeixen a baixar. Ja m’agradaria anar més ràpid però no puc. Sort que no hi ha massa pujades. Encara que no siguin costerudes, si són una mica llargues haig de caminar. Procuro evitar-ho, però no hi puc fer més. A poc a poc, però vaig deixant els km. i els avituallaments enrere i Sabadell és cada cop més a prop.

El corriol que ens baixa fins al riu és molt dret. Vaig amb compte ja que les meves cames no estan per massa alegries. Un cop a la vora del riu agafo un ritme lent però constant. Ja tinc ganes d’arribar. Sé que em queda poc, però ara ja en començo a tenir ben prou. Són els quilòmetres en que el treball de cap i l’experiència en llargues distàncies són més importants. Segueixo rebent missatges de suport a través del whatsapp.

Arribo al Pont de la Salut, on està situat el darrer avituallament. Ja només resten 3 km.! Afronto el “Mortirolo” caminant. Un cop dalt ja tot asfalt fins a l’arribada. Objectiu assolit: la meva quinzena marató acabada amb 6 hores 25 minuts. Ja està, ja he fet la Llanera. Molt possiblement aquesta serà la meva darrera marató. Encara que ja sabem que això no es pot assegurar mai del tot.

He estat l’últim dels arribats. Curiosament he ocupat la posició 124, el mateix número que portava al pitrall. Sabia que la segona part de la cursa seria lenta, però ha estat més lenta del que esperava. Malgrat que la tornada se m’ha fet llarg he acomplert l’objectiu de no patir i he acabat molt sencer físicament.
Acabat aquest repte, hauré de pensar en quin serà el proper.  
  

dimecres, 10 de gener del 2018

Aprovat amb nota


El repte de La Llanera s’apropa inexorablement. M’havia proposat fer un test de 21 km. per veure realment quin era el meu estat de forma. La idea inicial era fer-ho el cap de setmana passat, però la previsió de mal temps em va fer canviar els plans.

Finalment vaig sortir ahir als vols del migdia per aprofitar el sol i el bon temps. Repeteixo el recorregut que vaig fer el 16 de novembre amb 2-41 a 7-38 el km. i el 10 de desembre amb 2-34, a 7-14 el km. L’objectiu està clar: millorar el temps.

Surto amb ganes. Em trobo fort. El recorregut consisteix en travessar Sabadell fins arribar al riu Ripoll a l’alçada del Pont de la Salut, gairebé 4 km. urbans. A partir d’aquí ja tot és pista. La primera pujada forta que remunta al costat del Tort la faig a bon ritme. Togores, al voltant del km. 8, és el primer punt on tinc referències del novembre. Vaig molt més ràpid. Em mantinc a un ritme per sota de 7 el km.

Em trobo fort i malgrat que el terreny segueix lleugerament en pujada vaig còmode. Al darrer tram de Can Torrent fins assolir la pista que ve de Sant Pere d’Ullastre em costa una mica més. Supero la meitat del recorregut i ara el terreny és favorable fins arribar de nou al Pont de la Salut.

Accelero i em torno a situar per sota del 7, fins i tot, faig un km. per sota de 6 aprofitant la forta baixada abans d’endinsar-me al Torrent de Colobrers. No hi ha ningú. Ja és ben estrany! L’espectacle de la natura és extraordinari. El torrent baixa curull d’aigua. El corriol està tou, per la humitat i les fulles caigudes l’encatifen. És molt agradable deixar-se anar i travessar els diferents ponts.
Ja només em resta seguir pel camí del riu fins al Pont de la Salut. Porto una mica més de 17 km. i 1-57 quan deixo el riu i entro de nou en la zona urbana. M’esforço en la pujada fins la Gran Via. Encara em queden un parell de repetjons. Tanco el crono amb 2-26-47, una molt bona retallada al temps dels dos entrenaments anteriors i amb molt bones sensacions al llarg de tot el recorregut.

He aprovat amb nota. Progresso adequadament com es diria en terminologia LOGSE o assoliment molt satisfactori amb terminologia avaluativa actual.

Tinc tota la maquinària a punt per la Llanera del 21 de gener i amb molt més bones perspectives de les que m’havia fet inicialment, quan pensava en 6-30. Ja sé que és el doble de distància i més desnivell i també més trams de corriol que avui, però provaré d’estar a prop de les 5-30. De fet també em donaré per satisfet si baixo de les 6 hores.

Relive 'Morning Jan 9th'

dilluns, 1 de gener del 2018

Començo el 2018 entrenant


Fa una bona colla d’anys que no corro una marató. He ajudat en els avituallaments de la Llanera en les dues edicions.  Em temptava fer-la. I aquest any que tinc més temps per preparar-la m’he decidit. Ja estic inscrit i fa dies que estic entrenant. Ja porto algunes tirades llargues. A falta només de 20 dies per la cursa tocava fer la tirada més llarga. Què millor que fer-la el primer dia de l’any!
S’ha aixecat un bon dia amb sol i bona temperatura. El vent semblava que podia fer la guitza, però s’ha comportat i per sort no ha estat així.
Surto des de casa, travesso el Parc de Catalunya i per ronda Zamenhof i Vilarrubias baixo fins els riu. L’objectiu és córrer per la mateixa zona on transcorre la Llanera fins el Puig de la Creu i tornar. Calculo que sortiran 30 kms. llargs.
Travessat el riu ja tinc el primer tram de pujada. Mantinc un bon ritme. Les runes de la Torre del Canonge són testimonis del meu pas.
M’enfilo a la Serra de Sant Iscle. Ja no deixaré el camí ral fins a Castellar del Vallès. És una pista que té tendència a pujar, però sense cap pujada forta. En la primera hora he fet 8,2 km. Més o menys vaig al ritme que he previst pel dia de la marató.
Travesso Castellar seguint les marques del PR i enfilo la pista en direcció al Puig. Hi ha moments que la pujada se’m fa feixuga però em resisteixo a aturar-me i caminar. Avui es tracta de provar com em trobo físicament. Fa molts anys que no passava per aquí i no la recordava tan llarga. Costa que el Puig arribi. Per fi assoleixo el cim. Gran panoràmica del Vallès amb la Mola com a testimoni i Montserrat més llunyana. Fins aquí han estat 19 km. i 2-30.
Faig un càlcul i crec que fins a casa seran unes 15 km. i 1-30. Em poso a la feina. A la baixada em freno per no castigar-me massa les cames que encara els hi queda una bona estona de feina. En els darrers entrenaments havia sentit petites molèsties, però avui la maquinària funciona a la perfecció.
Com passarà el mateix dia de la competició deixo Castellar i enfilo en direcció a Sabadell. Les pujades ja es fan dures, però al pla encara vaig bé. Poc abans d’arribar a Sant Pere de Ullastre arribo a les 3 hores. Aturo el Garmin que ja es queixa de tenir labateria baixa. Porto 23,3 km.
Calculo que amb poc més d’una hora ja arribaré a casa. A partir d’aquí utilitzaré el Wikiloc. Conec bé el que resta de recorregut ja que aquesta ha estat la zona on he fet les tirades llargues anteriors. Tot té tendència a baixar. Vaig amb compte a la darrera baixada per un corriol.
Entro a Sabadell pel barri de Can Puiggener. M’espera una bona pujada fins Plaça Espanya que m’agafo amb calma. Tracto de fer la ruta més curta per donar per acabat l’entrenament. Un parell més de pujades dures i ja està: feina feta.
Al final han estat 32.9 km. amb 4-04 hores i 929 metres de desnivell positiu. Ha estat un bon entrenament. Ja estic a punt per la Llanera. Només resten 20 dies pel repte.