dissabte, 30 de setembre del 2017

Dues errades en la mateixa zona!


Pedraforca-O-Cup
Dissabte i diumenge 16 i 17 de setembre de 2017
Coll de Trapa
Llarga distància: 3,4 km. 12 fites 170 m. de desnivell
Van ser 5 km. 1-28-33 i 235 m. de desnivell 5è de 11 classificats
Mitja distància: 2,3 km. 11 fites 140 m. de desnivell
3,7 km., 16 fites i 80 m. de desnivell
Van ser 3,7 km., 59-18 i 149 m. de desnivell 4t. de 10 classificats

El Pedraforca, una de les muntanyes mítiques del nostre país serà el guardià que ens vigilarà des de la seva alçada en els dos dies d’orientació que conformen aquesta Pedraforca-O-Cup que es desenvolupa en un mapa nou al Coll de Trapa.

Fa fred, per l’època de l’any que estem, però estarem de sort i farà un bon sol els dos matins de cursa. Ara bé els cims propers estan ben emblanquinats, fins i tot, l’enforcadura.

La cursa del diumenge és de llarga distància. Començo sense presses i tractant d’assegurar les primeres fites. M’agrada el mapa amb molt de detall i el terreny. Fins la quarta tot va bé, les trobo sense perdre temps. La cinquena ja és una altra cosa. Un cop sóc a la zona de la fita em costa molt identificar on sóc exactament. Unes roques em serveixen de referència per localitzar la fita, però ja he perdut temps.

La tirada llarga fins la 6 la faig bé. Però segueixo perdent temps en les següents, sobre tot a la 8 on em costa de veure en el mapa un tallat que veig en el terreny. M’ho tapava el cercle fúcsia del control. A la 9, en una zona oberta, que considero fàcil també hi perdo una mica de temps. Tot suma. Però el gran desastre és la 10. Anem en filera 4 orientadors que fem el mateix circuït, i un per l’altre abandonem el corriol que ens havia de portar al tallat correcte abans de temps.  Un cop hem pujat trobem una fita que no és la nostra. En lloc de baixar i ressituar-nos donem voltes i més voltes. Més de 20 minuts. Dos fites més i final.

No estic gens satisfet de la cursa. Moltes petites errades i un gran error final per acabar-ho de rematar. No ha estat una bona cursa. Resultat final cinquè.

L’endemà és una cursa de mitja distància. Torno a sortir prudent, i sense pressa vaig trobant sense errades les primeres fites. Igual que ahir em segueix agradant el mapa i el terreny. Em vaig animant i cada cop vaig més ràpid. Porto 8 fites sens cap errada. La 9 està una altra vegada a la zona on vaig fer la gran errada d’ahir. L’aproximació és igual que ahir, pel corriol. Avui no em puc equivocar. Entro a la zona amb por i ho torno a fer malament. Maleït sigui! M’equivoco de nou de tallat. No he vist el torrent que buscava i de nou hi he estat 20 minuts en aquest tram.

En el vídeo de la meva cursa sobre el mapa es pot comprovar perfectament que vaig estar ben a prop de la fita 9 i després em vaig allunyar i donar moltes voltes inútils fins que vaig baixar de nou al corriol per re-situar-me.

Dues fites més i acabo la cursa emprenyat amb mi mateix.

Com em puc equivocar dues vegades a la mateixa zona? Avui que m’havia sortit una cursa gairebé perfecte! De fet a la fita 8 comandava la classificació amb certa comoditat. Al final he fet quart. En el còmput dels dos dies he pujat al podi a menys d’un minut del segon lloc.

dijous, 14 de setembre del 2017

Nova mitja


Diumenge, 3 de setembre de 2017
Mitja de Sabadell
2-08-53 a 6-04 per km., 112 metres de desnivell positiu 406 de 425 classificats.

Després de més d'un any de no córrer cap cursa d'asfalt vaig decidir córrer la mitja de Sabadell, el meu poble.  La meva darrera mitja també va ser a Sabadell. D’això ja fa 4 anys. Aquesta serà la meva novena participació en aquesta mitja. La primera que per cert no vaig aconseguir acabar es remunta al 1984. Ha plogut molt des d’aleshores, molts entrenaments, molts kilòmetres, moltes curses, ... Aquesta serà la meva mitja número 56. 
Mitja de Sabadell 1985: pujant per la Gran Via (pitrall 95)

Em vaig fixar com objectiu les dues hores, el mateix objectiu que el 2013. Al ser tres voltes les matemàtiques són fàcils: 40 minuts per volta. Semblava que podia ser un ritme possible.

Venia d'uns dies amb molèsties a l'isquiotibial i vaig sortir prudent per veure com responia. Al llarg de la primera volta vaig saludar a molts companys de curses que feia temps que no veia. Anava al ritme previst, però en els dos darrers kms. d’aquesta volta ja fa aparició el doloret característic que feia uns dies que m’acompanyava en algun entrenament. Tanco aquesta primera volta amb 39-35. 

Només començar la segona volta decideixo no arriscar i afluixo el ritme. Com que han finalitzat la cursa els que participaven en la popular, ja anem molt més sols. Si les molèsties van a més, ho deixaré al pas de la segona volta. Però aquestes es mantenen a ratlla i continuo. Ara cada vegada més sol. Tanco la segona volta amb 43-05 i baixant el meu ritme. Ja només em resta l’objectiu d’acabar. El temps final serà el de menys. Tercera volta amb 46-13. 

He passat d’un ritme inicial entre 5-30 i 5-45 a un ritme final els darrers kms, fins i tot, els de baixada de 6-30. Està clar que ha estat una cursa de més a menys i molt condicionada per les molèsties físiques. M’ha quedat l’espina clavada, però no sé pas quan tornaré a l’asfalt.  

Ha estat el meu pitjor crono en una mitja. L'edat i el poc entrenament i competició per asfalt passen factura.

Amb tot, vaig gaudir de la cursa i de l'ambient d’una cursa amb molta gent, sobre tot, a la primera volta.