dissabte, 30 de juliol del 2011

Forat Micó i Pic de l'Âliga

Retorno a la plana de Vic per realitzar un recorregut que he trobat molt ben ressenyat i descrit en el bloc de Bellmunt d'Antoni Prat i Puig,
Mapa manllevat de la web d'Antoni Prat

Per fer honor al seu nom la plana em rep amb una lleugera boira. Ell dia és més aviat gris, però amb una bona temperatura per gaudir plenament d'aquest nou tomb per la zona. 
Creuo Sant Pere de Torelló per la carretera que porta a Olot i després d'1,5 km agafo a l'esquerra la pista marcada per l'indicador de la casa rural de la Teuleria i un cop he travessat un parell de cops el riu Ges cerco un lloc on deixar el cotxe. 
Em poso en marxa per la mateixa pista on he aparcat el cotxe. Travesso el riu Ges fins a tres vegades més, per unes passeres que ho fan ben fàcil. 

Segueixo les marques del PR-C47 que van sempre paral·leles al riu. Amb molt poca estona (15 minuts) arribo al que es coneix com el Forat Micó, un pas estret entre la serra de Curull i la serra de Bellmunt. Em vaig enfilant a poc a poc per la pista i el riu queda ben al fons de la vall.
Gairebé sense abandonar la pista arribo (40 minuts) a la casa de pagès de La Vall des d'on puc contemplar el Santuari de Bellmunt on havia estat feia pocs dies. 
Ben aviat canvio la pista forestal per un corriol més aviat en baixada i que m'apropa de nou al riu i em permet gaudir de nou de la seva remor allà al fons. Gaudeixo plenament de trotar al bell mig de la natura per unes raconades i amagatalls ben admirables.  A mesura que baixava en direcció al riu la seva remor es manifestava amb més força.

De sobte em topo amb La Tosca dels Degotalls (50 minuts). Després d'una breu aturada segueixo pel corriol que acaba en una pista forestal que hauré d'abandonar una corba seguint l'indicador del Salt del Molí. Un estret corriol a la dreta amb una pronunciada baixada que em fa anar en compte em porta davant d'aquest Salt d'aigua. 
Aprofito l'encant del racó per aturar-me i esmorzar. (1-08)

Segueixo les marques que s'enfilen per sobre del Salt d'aigua tot passant pel costat de les runes de l'antic Molí que dóna nom al salt i travessant a la poca estona el pont del Molí de Salgueda (1-18). 

Les marques em guien a passar de nou el riu i desemboquen en una pista (1-28) que cal agafar a l'esquerra. Aquí abandono definitivament les marques del PR que he seguit fins ara. Aprofito la pista per córrer. Tal com indica l'acurada descripció d'Antoni Prat són dos kms. fins veure el pal indicador de Can Puig. 
Tinc la sensació que porto més de dos kms. corrent i m'aturo a consultar el mapa. Hi tant! M'he passat i he de tornar enrere. L'indicador resta amagat darrera la frondositat dels arbres. Havia vist el corriol pujant però havia passat de llarg creient que encara no hi havia arribat. 
Ja soc a La Canal (1-55) que em pujarà fins al Pic de l'Àliga. És un corriol per gaudir plenament de la natura. Una pujada continuada pel bell mig d'una fageda ben obaga i humida a vegades per una banda i a vegades per l'altra banda de la riera i en algun tros pel mig de la mateixa tot vigilant de no posar els peus a l'aigua. És llarga però plaent, un plaer que augmenta en la solitud d'aquesta ruta. No he trobat ningú en tot el matí i així serà fins el final. Jo sol amb mi mateix, els camins, els corriols, la muntanya, la natura, que més és pot demanar ? És un autèntic bosc de follets, ple de misteris i secrets a través del que s'obren camins que cal cercar amb cura. Un bosc acollidor gairebé infinit que no s'acaba mai, sempre amunt fins arribar al coll.

Un cop al coll de la Coma del Coll (2-32) segueixo el que marca un indicador i amb poca estona faig cim: Pic de l'Àliga 1342 metres (2-42). No puc gaudir de les vistes ja que tot està emboirat, fins i tot, en alguns moments amenaça una tímida boira baixa que es passeja per allà sense atrevir-se del tot a a instal·lar-se.

Aprofitant l'excursió, en un principi havia planificat arribar-me al proper Puig de Curull, però amb el temps que fa no val la pena i em llenço avall en una trepidant baixada on em poso físicament una mica a prova. Sempre m'ha agradat baixar fort. 
La primera part és una pronunciada baixada en la que cal anar en compte per no tenir un ensurt. Un cop es deixa enrere la casa de pagès de la Coma del Coll (3-00) s'agafa un corriol d'aquells tan agraïts de córrer, estret, sinuós i tou per una lleugera catifa de fulles seques i on la baixada es suavitza. És el moment més divertit de tota la sortida fins agafar una pista forestal (3-15) que ja pràcticament no abandonaré fins arribar al cotxe (3-51) després de passar per la casa de La Vinyeta i el Castell de La Vinyeta (3-30).
Perfil també manllevat d'Antoni Prat
 

dimarts, 26 de juliol del 2011

Sender de la Vall del Ges PR-C45

"Camins desconeguts porten, sovint a llocs desconeguts, acreixen la geografia mental"
Manuel Baixauli

Fa dos estius vaig recórrer el Sender de Voltregà i el sender d'Orís. Aquest estiu torno a la meva activitat exploradora pels camins i senders d'Osona amb l'objectiu de visitar i conèixer de primera mà llocs guardats en la meva memòria. El primer objectiu serà el Santuari de Bellmunt.
Cerco informació a la xarxa i a la revista Vèrtex, núm 231, a la biblioteca i em decideixo per fer el PR-C45 que em sembla una proposta atractiva. Les descripcions que trobo a la xarxa no són massa precises i en totes les indicacions es parla de que és un sender perdedor ja que no està massa ben senyalitzat. Em faig amb el mapa de l'Alpina de la zona i estableixo el punt de sortida al costat de la zona esportiva de Sant Vicenç de Torelló.
Amb 10 minuts estic sortint del poble i tinc el primer dubte. El corriol que tinc que seguir entre marges no està massa marcat. Després de travessar una riera, segueixo endavant per un típic paisatge d'Osona.


Arribo a Sant Pere de Torelló. Porto 40 minuts. Hi havia estat força vegades en la meva infantessa i no hi havia tornat mai més. Passo per davant de les escoles i també de l'església. Surto per la carretera que mena a Olot. Als pocs metres en el primer revolt agafo una pista a l'esquerra.


Aquí faig la primera errada del matí. Confiat, no miro bé els cartells i agafo un camí encimentat que s'enfila suaument en direcció al Santuari de Bellmunt. Vaig pujant a bon ritme fins arribar a Les Comes. Consulto el mapa. Per aquí també podria arribar al Santuari, però prefereixo tornar enrere i anar pel PR tal com havia planificat. És agradable deixar-se anar en lleugera baixada fins arribar de nou a la cruïlla.
Un cop travessada una petita riera estic en el camí correcte. Corrent i caminant, segueixo les marques per sobre d'uns afloraments rocosos fins a la capella de Sant Roc. Porto 1 hora 30 de camí.


Aviat arribo a El Serrat, una magnífica masia que cal travessar pel mig de les diferents edificacions. Aquí perdo els senyals. El camí no està clar. Vorejo uns camps amb tancats on hi ha una bona colla de vaques i després de donar uns quants tombs topo amb el corriol que s'enfila fent ziga-zagues pel mig d'un ombrívol alzinar on dóna gust anar pujant amb esforç tot superant el desnivell. Progressivament l'alzinar es va convertint en fageda i el corriol s'enfila completament dret en direcció al Santuari. Ara és una forta pujada però breu. Després de planejar una mica ja es veu el Santuari de Bellmunt (1246 metres) ben a prop.

Tan sols resta seguir la carretera fins l'aparcament i pujar pel camí encimentat. Porto 2-35 de camí i ja és hora d'esmorzar tot contemplant les vistes que hi ha a banda (la plana de Vic) i banda (la zona de Vidrà i del Puigsacalm). No he tingut sort. No és un dia massa clar i no he pogut contemplar llocs més llunyans com el Montseny, els Pirineus, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Un altre dia serà.
Deixo el Santuari per continuar el PR. Just a la banda oposada per on he arribat baixen unes escales cap un bucòlic i magnífic corriol rodejat de grans faigs. Em deixo anar i amb 10 minuts ja soc al Coll d'Hi Era de Massa en una cruïlla de camins ben assenyalada aquest cop. Agafo una pista a l'esquerra en lleugera baixada que fa de bon córrer.


Em sento amb harmonia amb la natura travessant aquest bosc acompanyat pel bàtec del meu cor, la remor de les meves gambades i el refilar d'alguns ocells que m'acompanyen al llarg de tota aquesta pista que s'acaba convertint en corriol poc abans d'arribar al Collet de les Gargantes on la pendent de baixada s'accentua i cal anar en compte amb les pedres i en escollir la millor opció ja que les darreres tempestes han malmès el corriol. La tardor ha de ser una bona època de l'any per passejar per aquest lloc.
A mesura que vaig baixant el bosc es va esclarissant i va canviant la seva vegetació. Puc contemplar al davant els turons de la Costa de la Cuspinera. La baixada acaba a Les Valls, les runes d'una casa abandonada.


Porto 3-20 de camí. Poc després de Les Valls arribo a una pista amb senyals indicadores. Agafo cap a l'esquerra però vaig en compte a no equivocar-me de nou, ja que uns metres més endavant haig de deixar la pista per un petit corriol a la dreta que comença a pujar per tal de superar primer el Coll de Maronta i després el Turó dels Tres Batlles (806 metres).
Des d'aquí ja albiro el Castell de Torelló darrera dificultat i també darrer lloc d'interès d'avui. Cal seguir amb atenció el corriol que amb lleugers tobogans em porta fins al peu del que serà el darrer tram de pujada de la jornada. Ja fa estona que he deixat de córrer. Un cop a dalt del turó del Castell tinc que donar tota la volta per trobar l'escala que em permet enfilar-se sobre la roca on està la torre, l'únic vestigi que se'n conserva.


Aquesta atalaia permet resseguir amb la mirada tota la ruta. Ara ja només resta baixar i tornar cap a casa. Ho faig pel dret sense seguir les marques que havia perdut una altra vegada. Finalment després de 4-50 de camí arribo al cotxe.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Al Berguedà, últim i satisfet.

Em venia de gust passar-me un cap de setmana fent orientació. El Berguedà en dues zones ben a prop del Pedraforca prometien ser dues bones curses.
Dissabte la de mitja distància en el Parc de la Palomera, un mapa que m'acostuma anar malament. És on tinc el meu record de més d'una hora per trobar una fita, en concret 1-15-31 en el 2009. Eren 3400 metres, 210 de desnivell i 14 fites.
Fa temps que no entreno regularment i per tant no estic pas per córrer massa. M'ho agafo amb calma i vaig fent xino xano, amb paciència i amb molta atenció als diferents elements del mapa. Com sempre tinc algunes dificultats quan faig rumb ja que em desvio del meu objectiu, però em recol·loco en el mapa i acabo trobant la fita, excepte la 10 que se'm resisteix. Està a l'altra banda d'un verd que hi ha la bell mig d'una zona blanca i que no acabo d'identificar. Acabo donant moltes voltes i perdo molt de temps. 
La 11 m'agrada especialment. M'enfilo dalt de tot d'un talús de terra rogenca i des d'allà diviso la fita abaix de tot. Cal vigilar per arribar-hi, primer passant amb molta precaució per l'estret llom sorrenc del talús i després em deixo anar també amb compte, com si es tractés d'un tobogan fins arribar a la fita. D'aquesta al final no hi ha cap dificultat i fins i tot puc córrer. Acabo amb 1-53-02 i satisfet malgrat ser el penúltim. El primer de la meva categoria va fer només 45 minuts. He quedat lluny del meu objectiu de no doblar-li el temps.
El diumenge és la cursa de llarga distància al petit poble de Vallcebre. Són 7300 metres, 390 de desnivell i 19 fites. A la primera ja perdo temps. Hi passo a prop però no la veig i això m'obliga a resituar-me per tornar a buscar i ara sí a la segona la trobo. Les distàncies entre fita i fita són llargues i amb fortes pujades i baixades, però les vaig trobant totes sense massa dificultats molt concentrat en el mapa tant en el relleu com en els diferents elements. En un bon nombre de fites de la part mitja del recorregut coincideixo amb dos orientadors que ho fan corrent. Malgrat que vaig més caminant que corrent moltes vegades fito primer que no pas ells, fins que en un tram llarg ja desapareixen.
Se'm fa llarg, però gaudeixo molt en tot moment tant del terreny com del traçat que m'agrada molt. En les darreres fites, segurament el cansament fa que no afini tant. Acabo amb 3-02-55, l'últim de la categoria, però molt millor que la cursa de mitja distància ja que el primer ha fet 1-44.
Malgrat haver estat dels últims els dos dies acabo molt satisfet de com he resolt les dues curses. En dos dies han estat gairebé 5 hores d'orientació, gairebé com una rogaining.