Rogaine rodona

Rogaine de les Muntanyes de l’Ordal

23.2 km. 5-53-56  15-16 x km. 889 metres de desnivell positiu,

155 punts, 28 fites 17è de 40 equips classificats i 1r. d’Ultraveterans i superveterans i 4t. de veterans

A les muntanyes de l’Ordal ens espera una nova Rogaine. Serà la meva Rogaine 84 i la que fa 45 formant l’equip Som Mas-Sa amb el Joan. Arribo just per entrar al parc tancat i ben aviat ja obrim el mapa. Recordem que en aquest mapa ja vam córrer fa uns anys, en concret al setembre del 2019. Tots dos tenim al cap que la zona Sud del mapa ens va donar problemes. Ens costa de decidir què fer. Però a poc a poc anem marcant al mapa la nostra ruta. Un cop ja la tenim marcada tenim clar que és una planificació molt ambiciosa i poc realista. Tenim diferents llocs on podem retallar i deixar alguns dels bucles que ens hem marcat d’inici.

Una bona fila d’orientadors ja estem corrent pels carrers de Gelida a la cerca de la primera fita. Per no haver mirat massa bé el mapa ens toca pujar unes quantes escales per fitar. Deixem el poble per un corriol en baixada. Estem a la zona més baixa del mapa. En aquestes primeres fites som molts equips i això en alguns moments facilita la nostra tasca de trobar les fites. La zona és força planera i ens permet trotar moltes estones. Voregem zones de vinyes que trobem molt enfangades per les pluges d’aquest maig. Hem necessitat més d’una hora per fer totes les fites de la zona de camps abans de començar a enfilar-nos.

Travessem una petita urbanització i aviat la deixem per a través d’un corriol assolir la nostra primera fita de 9 punts d’avui, la 97. S’acaba el corriol i entrem en un suposat corriol poc visible que ens ha de menar en pujada per sota d’una línia elèctrica fins el nostre proper objectiu, la 63. Aquest tram ens resulta feixuc i lent. El suposat corriol està molt tapat per la vegetació que amb les pluges ha crescut. Hi ha molts moments que perdem el corriol i hem de recular per tal de trobar un pas, o simplement obrir-nos pas per on ens sembla millor, moltes vegades entre bardisses. Ens anem tornant ara el Joan al davant, ara jo. Finalment ja som a la fita. Han estat 37 minuts. Serà el nostre tram més llarg d’avui.

Seguim la nostra planificació inicial, però a la fita 85, quan estem a prop de les tres hores retallem un primer bucle i no serà pas el darrer. Ara fem unes quantes fites de nou en una zona prou planera, però a la 83 se’ns acaba la bona vida i comencem de nou una forta pujada, la més forta d’avui per fer primer la 71, on descartem un segon bucle, i després la 99, situada en la part més alta de tota la cursa.

Tenim dubtes de si fer una anada i tornada fins a la 70. Són 300 metres i 60 de desnivell. Són 7 punts temptadors i cap allà anem. Baixem ràpid, però la pujada pel mateix corriol ja és més feixuga. Després de la 96, el corriol que baixa fins a la 52 és molt dret i pedregós i ens cal anar en compte. És una baixada força lenta. A la 58 ja només ens queda una hora de Rogaine i toca decidir la part final de la cursa.

Posem direcció a la 53 i després a la 45. Ja de camí a la 45 canviem el que havíem pensat i preferim sumar menys punts però assegurar-ho. Per això ja ens dirigim cap a Gelida a per dues fites de 3 punts, la 35 i la 33. Ja estem a prop de l’arribada, però ens queden gairebé 20 minuts. Convenço al Joan d’aprofitar aquest temps i arribar fins a la 40, tot i saber que primer és baixada, però que després tocarà remuntar de nou. No massa convençut el Joan accedeix i encara arribem amb més de 5 minuts de marge. Ha estat una bona Rogaine, sense cap pèrdua de temps en cap fita i amb una alta puntuació comparada amb altres equips de tan de la nostra categoria com de categories superiors. Feia temps que no ens sortia una Rogaine tan rodona.

L’avituallament final és una paella de categoria i un bon vi de Gelida mateix. Recollim el premi, un bon fuet per cada un, com guanyadors de la categoria i cap a casa. Ja no hi haurà més Rogaines fins passat l’estiu.  

Darrera Rogaine del 2024

 

Rogaine de Serra Cavallera

24.3 km. 7-57-20  19-30 x km. 1177 metres de desnivell positiu,

111 punts, 19 fites 2n. Ultraveterans

Aquesta serà la darrera Rogaine de la temporada i la meva Rogaine número 80 que ja comença a ser un xifra respectable. Com que el traçat l’ha fet el Joan, el meu company habitual de Rogaine, repetiré equip amb el Jaume com l’anypassat a la Serra de Milany.

El paisatge que podem contemplar des de Pardines és esplèndid. Tots sabem que tenim una fita al cim del Taga i també a la vall i que per tant avui ens tocarà pujar i baixar per anar sumant punts.

Esperàvem un dia més fred, però com la sortida és a les 11 del matí la temperatura no és excessivament freda. Ens preocupa la part que haurem de fer de nit i el primer que planifiquem és per on tornarem. A partir d’aquí planifiquem la resta de recorregut. Sortirem en direcció Oest i després voltarem cap a l’Est deixant les fites que hi ha a la carena on ja renunciem a pujar-hi des de l’inici.

A Pardines només hi ha dues sortides possibles. El fet de sortir els de les 8 i els de les 4 hores al mateix temps fa que es generi una cua força llarga. Seguim als que tenim al davant sense preocupar-nos massa. De cop i volta la fila de gent s’atura. Pensem que ja hem arribat i que estem a la cua per fitar, però no és així. A poc a poc es va desfent la fila i veiem que la gent busca la fita. No estem a lloc, i no sabem massa bé on som. Ens costa ubicar-nos i trobar aquesta primera fita.

Un cop passat aquest primer ensurt seguim el nostre pla, i afrontem les primeres pujades per assolir unes quantes fites de 8 punts. Intentem sempre que podem pujar de la forma més suau possible per no desgastar-nos massa físicament. Anem lents, però segurs. En aquests trams fem la major part del recorregut seguint camins i corriols fins estar a prop de la fita.

Per arribar-nos a la 79 travessem una zona marcada al mapa amb un rallat verd. Malgrat ser una zona de boixos a estones es fa feixuc i llarg de travessar. Seguim pujant fins que veiem la zona d’arbres dispersos a l’altre banda del torrent i cap allà anem fins sortir a la zona oberta per la que ens mourem una bona estona evitant pujar i baixar, sempre que sigui possible. En alguns moments entrem en zones on hi ha arbres dispersos que no veiem pintats al mapa. Amb la lupa ho aconseguim veure.

En aquesta zona oberta tenim a la nostra dreta el Taga i tota la carena de la Serra Cavallera i a l’esquerra podem contemplar el majestuós Puigmal i els Torreneules.

Intentem moure’ns a nivell. La 68 que està al peu d’un tallat en una zona amb força roques i petits tallats ens costa una mica de localitzar. Estàvem a sobre i des de sota no la veiem. Tal com havíem planificat, seguim endavant en direcció est. La pregunta que ens fem, és quan girem ja en direcció a l’arribada? I segurament hem girat massa tard.

La 74 i la 64 seran les dues darreres fites abans de girar. Ja tan sols ens queden poc més de dues hores. Hem de començar a renunciar a fites que teníem en la nostra planificació inicial. Anem directes a la 71 i després a la 65.

Camí cap a la 77 ja ens hem de posar els frontals. Quan fitem només ens resten 49 minuts. Decidim anar directes cap a Pardines. Si ens entretenim cercant un parell de fites que tenim pel camí segur que arribem tard. Segurament, el millor hauria estat no anar a la 77, però ara ja està fet i no podem rectificar. Quan entrem a Pardines només ens queden 5 minuts, temps just per fitar una de les fites que tenim al poble i entrar a meta.

Una nova rogaine al sac. Com sempre mirant l’elecció de ruta que hem fet podíem ha escollit algunes altres opcions, però mai se sap que és el millor. Mengem una mica el que ens ha preparat l’organització i pugem al podi abans d’agafar el camí cap a casa.

Supero la barrera dels 70000 kms.

 Rogaine de Castellar de n’Hug

17.9 km. 5-55-49  19-53 x km. 967 metres de desnivell positiu,

90 punts, 14 fites 2n. Ultraveterans

 

Des de finals de juny que no havia fet cap Rogaine. En aquest mapa vaig participar el juny del 2019 en plena preparació del mundial de La Molina formant equip amb el Felip i el Jaume. Avui participo amb el Joan, el meu company habitual.

Obrim el mapa i comencem a establir la nostra estratègia. D’entrada baixarem a les Fonts del Llobregat per sumar els 10 punts de la fita de més valor. Sabem que si la deixem pel final difícilment hi anirem. Així ja estarà fet. Des d’allà farem totes les fites del Sud del mapa i revoltant per l’Est anirem agafant punts en funció del temps de Rogaine que ens resti.

Les fonts del Llobregat són ben avall. Som molts els equips que hi anem de primeres, escales avall. Remuntar el que hem baixat ja costa més. Com sempre en aquestes primeres fites trobem força equips: 100, 44 i 32. Anem a la 97 que està a l’altra banda d’un llom en una zona amb tallats i amb molta roca. Hi ha molts equips buscant-la. Ens afegim a la cerca, però no la trobem. En el mapa hi ha dibuixats uns quants tallats i unes zones d’aflorament rocós, però en el terreny no som capaços en cap moment de saber on som. Intentem ressituar-nos però continuem sense trobar-la. De cop i volta ens quedem sols. Això significa que la resta d’equips ja l’han trobat i han marxat. Quan ja estem a punt de renunciar, la veiem en terra de ningú. Ha estat per casualitat, però hem perdut molt de temps. Més de 44 minuts des de la darrera fita.

Seguim endavant, però després d’aquesta pèrdua de temps refem una mica l’estratègia. No anem a la 43 i ens dirigim a la 70 i després a la 80. La 73 està dalt d’un turó al que pugem en lentitud. Cada vegada som més lents a les pujades. Les distàncies entre fita i fita són grans i hi esmercem molt de temps. A la 90, ja passem de les 3 hores de Rogaine. Res a veure amb les nostres previsions inicials. Hem de començar a retallar el que havíem previst. Avui em trobo especialment lent i feixuc. Deixem la 53 que suposa baixar per tornar a pujar i optem per fer la 83 i la 95. Aquí també hi havia una fita fa 5 anys i també aquí vam refer la nostra estratègia per encarar la part final de la Rogaine.

70.002 kms.

Fa un parell de quilòmetres que he travessar la barrera dels 70.000 quilòmetres. Malgrat haver fet les primeres curses el 1978, no vaig començar a comptabilitzar els quilòmetres fins el 1990. Això vol dir que en porto un bona colla més que aquests 70.000. Al ritme anual de quilòmetres, i si puc seguir corrent, els 100.000 els faré al voltant dels 82 anys. Serà possible?

Ens queda menys d’hora i mitja i ja entomem el camí de tornada passant per la 40, 52 i 41. Veiem que encara és possible sumar tes punts més anant a la 31 i així ho fem. La pujada fins allà és fa dura, però ja la tenim i arribem sense problemes a la meta. Una Rogaine més al sac i segon d’ultraveterans. Avui per primera vegada hi ha podi complert a la categoria, els orientadors s’estan fent grans!

Ja que avui és un dia de números, n’afegiré uns quants més. Aquesta ha estat la meva rogaine número 79 des del 2009 en que aquest esport va arribar a Catalunya. D’aquestes en porto 42 amb el Joan Sánchez com a company de l’equip Som Mas-Sa. Vam fer la primera a finals de2012. D’aquestes 42 n’hem fet 3 de 24 hores, 4 de 12 hores, 2 de 8 hores, 28 de 6 hores, 2 de 4 hores, 2 de 3 hores. En total portem 321 hores com Som-Mas-Sa, 1162 kms. i 776 fites. Hem fet 30 podis (21 primers, 8 segons, i 1 tercers). No estan gens malament aquests números!

Per 4 segons!!!

Rogaine Serra de Milany Campionat Iberorogaine 2023

39,8 km. 12-00-04  18-01 x km. 1800 metres de desnivell positiu,

147 punts, 24 fites 1r. Ultraveterants i 2n. Superveterans

 

Aquesta és la Rogaine que tanca la temporada i és al mateix temps campionat Iberogaine. Organitza Aligots en un mapa nou que promet molt. Com que el traçador és el Joan, el meu company habitual de les Rogaines, faré equip amb el Jaume, que ja és ultra per sempre més, com jo, i amb el que ja he fet altres Rogaines.

Arribem a Vallfogona del Ripollès i complim amb tots els tràmits habituals previs a la cursa. Fa un dia fred de tardor. Mentre esperem la sortida i estudiem el mapa per planificar la ruta, anem ben abrigats. Tenim 12 hores per endavant i ja d’entrada decidim que ho farem caminant. És un terreny amb molt de desnivell i hem de vigilar de no acumular-ne massa. Ens agrada la zona Nord i començarem per allà. I des d’allà farem com una olla en sentit horari, per no haver de baixar i pujar massa. Ens deixem la zona propera a Vallfogona per fer-la de nit si arribem a temps. La nostra idea és fer 40 km., uns 10 kms. cada hora. Per controlar com anem dividim el recorregut planificat en 4 parts.  

Ens posem en marxa. Passem en lleugera baixada per la 49 que està una mica a l’Oest del poble i a partir d’aquí ens comencem a enfilar en direcció Nord primer pel dret superant unes feixes i després ja per un corriol que ens porta fins a la 78. Seguim pujant de forma suau i quan som a la cruïlla que ens ha de menar fins a la 55, decidim anar a la 34 que tenim ben a prop, i un cop allà valorem que val la pena arribar a la 87 que en un principi no havíem considerat. Pugem pel dret fins la carena i la resseguim fins localitzar la fita. Agafem una pista que planeja fins la cruïlla on hem estat abans. I ara sí que anem cap a la 55. Ha estat una bona decisió, i 8 punts són 8 punts! De la 55 anem a la nostra primera fita de 9 punts, la 93. Baixem pel dret pels camps per arribar-hi. En aquesta zona coincidim amb molts orientadors. Això sempre ajuda.

Seguim la nostra planificació en direcció Est gairebé sempre per pises i corriols fins la 79, i més a l’Est fins la 89. Per arribar a aquesta ens cal superar un fort desnivell. Portem una mica més de  3 hores. De moment estem sobre el que havíem previst, i més si tenim en compte, que ens hem desviat per anar a la 87.

Agafem la carretera per anar fins a la 91, l’extrem més Nord-Est del mapa. Està lluny però és còmode i aprofitem per fer un mos. La propera serà la 63. Està lluny i ens toca pujar una bona estona. Ho fem rodejats de boscos en plena tardor. 

No ens ho havia semblat en cursa, però aquest ha estat el parcial en el que hem esmerçat més estona. Més d’una hora! Abans d’assolir-la hem tingut uns moments de dubte d’on realment ens trobàvem, però ho hem resolt sense problemes, i ja la tenim. Baixem amb compte per fitar-la i pel nostre costat baixen dues jovenets a tot trap. No hi ha com ser jove i àgil!

Seguim un corriol que gairebé a nivell ens porta a la següent fita, la 77. Una forta baixada i després una pujada suau i ja en tenim una més, la 54. Seguim avançant ara en direcció Sud per corriols i pista. Nos abandonem els camins en el moment de trobar la fita: una nova fita de 9 punts la 94. Ja portem una mica més de 6 hores. Estem a la meitat de cursa. En aquesta segona part no s’han complert les nostres previsions. És més, estem molt lluny de que havíem planificat. Comencem a pensar que haurem d’escurçar la nostra ruta. Seguim per una pista que a nivell ens porta gairebé fins la 65, en un arbre al mig d’un terreny obert. 

Tornem a la pista fins la 95. 

Aquí ens toca retrocedir fins trobar una zona al costat d’un torrent que ens permet pujar a través d’un bosc. La pujada es fa feixuga. Travessem diferents corriols fins arribar al que cerquem arran d’una tanca. Aquest tram fins a la 69 s’ha fet llarg, gairebé una hora. Estem a la fita on havíem previst arribar en 6 hores i en canvi en portem ja 7-42. Ens posem cop objectiu arribar a la 81 amb llum de dia i apressem una mica el pas. Anem carenejant per un corriol amb molt bones vistes.

Les distàncies entre fita i fita són grans i malgrat que caminem de pressa el temps passa ràpid. Fem la 68 i per assolir la 38, hem de travessar una tanca per sota arrossegant-nos per terra per no punxar-nos. Seguim per terreny obert i abans d’endinsar-nos en el bosc ens aturem. Ja portem 9 hores. Només ens resten tres hores. Mirem el mapa i planifiquem les tres hores que ens resten. Ja ens posem els frontals per afrontar la part nocturna. Ara caldrà anar amb 4 ulls i amb molt de compte a no cometre errades.

Entrem al bosc i ens comencem a acostumar a la foscor. Localitzem la 81 i continuem. Anem per un corriol a nivell, però necessitem baixar a una pista que va per sota. No ens atrevim a fer-ho i seguim pel corriol fins arribar a una pista, però aquesta no agafa la direcció que nosaltres volem. No estem on volíem estar. Rectifiquem i finalment trobem la pista que cercaven. Han estat uns moments de neguit que hem solucionat prou bé. A més de la foscor, hi ha una mica de boira que va i ve, i que en alguns moments dificulta la nostra visió.  

Deixem la pista per un corriol, i amb alguns dubtes ens endinsem en unes runes. Estem al Castell de Milany! La fita és aquí, però no la trobem. No acabem d’entendre bé la descripció de control: hi ha una T que no sabem ben bé que vol dir. Després de donar un parell de voltes l’acabem trobant, al peu de l’escala que mena a dalt de la torre del castell. Ens queden poc més de dues hores. Descartem anar a la 59 i preferim anar directes fins a la 73.

Tornem a la pista d’abans i seguim endavant. Ens cal trobar una desviació a la dreta, abans d’una gran corba a la que no ens cal arribar. Després d’un parell de dubtes que ens fan perdre una mica de temps, som al lloc i anem cap a la fita 73. Perfecte. Seguim per la pista que ens ha de portar al poble.

Passem pel Hash House. Encara hi són i ens fan picar. Diuen que ens han esperat. Pregunten per si havia algú més amb nosaltres al castell. No. Estàvem sols. Sembla que el GPS que portem indica que hi ha algú al castell fa estona i que no es mou d’allà. Ja se sap problemes de la tecnologia.

De baixada per la pista ens desviem per pinçar la 35. Falta 1 hora. Seguim per la pista amb desnivell favorable. La deixem i agafem un corriol. Dubtem d’anar o no a la 53. Al final ens decidim. Sembla fàcil. Deixem el corriol en una corba i anem a nivell a trobar-la. Ha d’estar passat un petit torrent. No identifiquem el torrent, i si no arriba a ser pel Jaume ens la hauríem passat. Falten 32 minuts. Tornem al corriol. La baixada pel corriol fins a la 31, se’ns fa eterna. El riu no arriba mai. Ja hi som. Està sota el pont, però no sabem a quina banda del riu. Pujo dalt del pont per veure si des d’allà la veig. El Jaume baixa al riu i la troba i em crida. Baixo. Ens queden menys de 10 minuts.

Passem el pont i per un corriol en pujada tot fent ziga-zagues arribem als carrers del poble. Decidim trotar per no penalitzar. Ja som al centre de competició. Hem de travessar-lo. L’arribada és a l’altra banda. Falten segons. Ho sabem. Ho veiem al marcador lluminós. El Jaume pinça. A mi em costa una mica. La puça no entra. No sabem si hem arribat a temps fins que descarreguem. Per 4 segons hem penalitzat 5 punts. El Joan ens diu que igual hem guanyat la categoria de superveterans. Al final, som segons només per un punt. Llàstima de 4 segons.

Em dutxo, sopem amb molt de fred i pugem dues vegades al podi. Hem guanyat la nostra categoria d’ultraveterans (érem els únics) i hem estat segons de la categoria de superveterans. Estem molt contents de la rogaine que hem fet. Creiem que hem optat per una bona estratègia de cursa i no hem comès errades.  Com es pot veure en aquest quadre, hem estat força regulars al llarg de les 12 hores.

3 hores	7 fites	43 punts
6 hores	5 fites	35 punts
9 hores	6 fites	39 punts
12 hores	6 fites	35 punts

 

La tornada a casa és llarga. Fins passada la mitjanit no em fico al llit a descansar.