divendres, 8 de desembre de 2017

UAB de nit


Dimarts 28 de novembre
Nocturna UAB. Llarga
5,4 km. 26 fites

La proposta d’una cursa d’orientació nocturna per la UAB, el campus on vaig estudiar no me la puc perdre. No és la primera vegada que corro a la UAB, però si serà la primera vegada que ho faci a les fosques.

Passades les 7 ja estic a punt per començar. Fa fred, però no massa. Sortim de darrera del rectorat. Travesso l’estació pel pas soterrani a la cerca de la primera fita. Utilitzo la mateixa estratègia que a la passada cursa de Vic: córrer només quan tinc clar on vaig i aturar-me i caminar davant de qualsevol dubte. Les primeres fites per la zona del campus són ràpides. Un petit dubte per localitzar la 4. També a la sortida de la 4 hi ha un moment en que em trobo descol·locat.

Els estudiants no ens fan ni cas. Ells van a la seva. Alguns amunt i avall, altres passen l’estona al bar i també alguns fent classes a les aules. A la setena fita ja sortim del campus. Ens endinsem en les zones de bosc, després de travessar la zona de residència d’estudiants. No faig errades i vaig bastant ràpid, encara que a les pujades em noto molt i molt lent.

De la 13 fins a la 18 coincideixo en gairebé totes les fites amb un grup de 4 orientadors que van junts. Són més ràpids, però tenen més dubtes i això ens iguala. A partir de la 18 els perdo i ja no els tornaré a veure.

La 20 és on perdo més temps. Està en un límit entre un camp de conreu i un bosc. Em faig un bon embolic per identificar el lloc exacte. També perdo una mica de temps en la 22 un altre fita també en un límit de camp de conreu i bosc. Cap problema en les darreres fites fins completar la cursa prou satisfet.

dilluns, 27 de novembre de 2017

25 anys al Farell!


Diumenge, 26 de novembre de 2017
Cursa de muntanya del Farell

Tot començava el 1991, aquell any vaig córrer la pujada al Farell. Era una cursa de 12 km. per asfalt des de Caldes de Montbui fins a dalt del Farell. Aquesta va ser una prèvia.

Però la veritable cursa de muntanya del Farell comença el 1993. Recordo que sortíem del costat del camp de futbol. El camp de futbol era de terra i el pàrquing des d’on sortíem també. El recorregut amb petites variants ja era el mateix que ara i amb final dins del camp de futbol. El meu temps en aquesta primera participació va ser de 59-24.

En aquests primers anys el Farell es va convertir amb un termòmetre del meu estat de forma abans d’iniciar l’entrenament per la marató de Barcelona. El 2002 em vaig endur una sorpresa al final de la cursa. Recordo que havia plogut i que l’arribada havia estat a la plaça de la Font del Lleó. Ens van cridar al podi als 4 que havíem corregut totes les edicions i ens van lliurar una placa de reconeixement.
Va ser aleshores que al meu cap va sorgir la idea i el propòsit de ser fidel a aquesta cursa i participar en totes les edicions. I així ha estat fins complir amb les 25 edicions. Al cap de poc ja només érem dos corredors els que manteníem la fidelitat a la cursa, però fa un parell d’anys el Jaume, un companys d’afició que vaig conèixer en la vella llista de correu d’altetisme.com quan això d’Internet era quelcom d’alguns sonats que corrien amb gorra vermella, ja em dir que m’havia quedat sol. Per cert, encara corro amb la mateixa gorra vermella d'aquells temps.

Al llarg dels anys he gaudit de les diferents edicions. He viscut canvis tant en el lloc d’arribada com el de sortida. Recordo unes edicions amb sortida al pavelló i amb arribada al camp de futbol, també un parell d’arribades al Parc de Can Rius. El recorregut principal de la part de muntanya en línies generals s’ha mantingut en totes les edicions. En les dues darreres edicions ha recuperat el lloc de sortida i arribada originals i han introduït una forta i curta pujada al km. 8 de cursa a causa de la caiguda d’arbres de desembre del 2014 que val malmetre alguns camins.

En les primeres cinc edicions vaig baixar de l’hora. El meu millor temps és el de la segona edició (1994) amb 57-27. Després d’uns anys que superava l’hora el 2004 i el 2005 vaig tornar a baixar de l’hora. Els meus pitjors temps han estat el del 2012 (1-25-17) i el 2014 (1-22-50). El 2012 va coincidir amb l’any que el recorregut era més llarg, fent la darrera part per dins de la riera, abans de pujar fins l’arribada, en un recorregut que no s’ha repetit mai més.

Des del 2005 he escrit la crònica de la cursa en aquest blog. Un bon record del que ha passat en cada edició.

En aquesta edició he tornat a gaudir del recorregut acompanyat d’una bona temperatura. Els camins estaven secs i polsosos com no pot ser d’una altra manera en un any especialment poc plujós. Recordo anys amb molt fred, i també amb pluja i fang. Del recorregut m’agrada especialment la part de la baixada final on et pots deixar anar i guanyar molta velocitat. Aquest any he fet exactament el mateix temps que el 2015, però en un recorregut una mica més curt, i tres minuts més que l’any passat. L’edat no perdona, però encara puc fer tota la cursa corrent sense haver de caminar a les pujades.
La organització ha tingut un gran detall al final de la cursa i m’han posat pressió: córrer les 25 edicions següents. Ja tinc un nou repte. Serà possible?

dissabte, 25 de novembre de 2017

Xinoxano a Gurb


Diumenge, 19 de novembre de 2017
Copa Catalana d’Orientació a Gurb (Vic). Homenatge als presos polítics
2,6 km. 17 fites 120 metres de desnivell

No és la primera vegada quecorrem a Gurb. Conec les seves margues i les dificultats que comporten. El mapa és nou, però està molt a prop dels mapes en que hem corregut les altres vegades. Estem a la Plana i és normal que aquesta ens rebi amb boira baixa. Tenim sort que s’anirà aixecant i no molestarà al llarg de la cursa.

Abans de sortir ja havia decidit de fer la cursa caminant i només córrer quan estigués molt segur. I així ho faig des d’un bon començament. La cursa té dues parts ben diferenciades. La primera part, les 9 primeres fites es desenvolupa en la zona de margues.

Les margues impedeixen córrer. El terreny és molt inclinat i relliscós. Cal estar molt atent a identificar els diferents elements per no incórrer en cap errada. Així ho faig i gestiono totes aquestes fites sense dificultats. Potser la que em costa una mica més és la fita 6, que estava molt amagada i no havia vist que calia baixar per un petit tallat rocós davant del que tinc alguns dubtes abans de decidir-me. Només he pogut córrer una mica en un parell de corriols: els que portaven de la 2 a la 3 i de la 6 a la 7.

A partir de la 9, ja es pot córrer. Un cop he sortit de la zona de margues em relaxo per haver fet la part més difícil de la cursa i perdo una mica la concentració que provoca que perdi temps en la fita 13 i 14, entre 3 i 4 minuts. Les darreres fites no em resulten difícils. El tram final fins l’arribada és llarg i en pujada i es fa feixuc. 

El temps perdut a la 13 i 14 em fan baixar del podi. Llàstima. No ha estat malament aquesta tàctica de començar la cursa caminant i només córrer quan ho tenia clar. Ho tornaré a repetir, però a poder ser sense les errades de concentració.

Abans del lliurament de premis es va llegir un manifest de la UEVic demanant l’alliberament dels presos polítics i també va parlar la dona del Conseller de Justícia Carles Mundó que és soci de l’entitat excursionista. Va ser molt emocionant. Pensar que porten a presó dies i dies sense haver fet res que ho justifiqui, m'enerva. 


dimecres, 22 de novembre de 2017

Tornem a les 3 valls.


Dissabte, 11 de novembre de 2017
Rogaine de les 3 valls. 4ª edició a Les Planes d’Hostoles (Copa Catalana 2017)
5-56-33 129 punts 21 fites
40è de 75 equips classificats i 2n. de superveterans de 4 equips classificats

Aquesta és la tercera Rogaine de  Copa Catalana d’aquest any en la que participem. La darrera va ser l’Escanyabocs al mes de maig. A les 3 valls vaig debutar com equip amb el Joan sota un gran diluvi. D’això ja fa cinc anys. Ja portem una bona colla de Rogaines fent equip. Som els que vam inaugurar la categoria de superveterans (majors de 55 anys), una categoria on a poc a poc es van sumant més equips i per tant augmenta la competència. Tots fem anys.


De bon matí mentre preparem l’estratègia fa fresca. El centre de competició està en la punta Sud-Est del mapa. D’entrada descartem la zona Oest del mapa que està massa lluny i ens centrarem en la zona Est i central del mapa on veiem moltes fites. Tenim dubtes de per on sortir, però finalment ens decidim de fer primer la carena que hi ha més a l’Est del mapa arribant el més lluny possible en les 3 primeres hores i retornar per la part central que al tenir tantes fites ens pot permetre ajustar millor l’arribada.

Sortim ràpids en direcció a la 32 per evitar cues al pinçar-la i ho aconseguim. En les primeres fites tenim alguns dubtes, segurament pel canvi d’escala. Fa temps que no correm a 1/20000. Però portem un bon ritme i seguim el pla previst. Ben aviat comencem a pujar en direcció a les fites de més puntuació. En la primera hora hem pinçat 5 fites (32, 34, 35, 52 i 51) i 19 punts.

Encara estem frescos i la pujada s’aguanta bé. A la segona hora recollim 3 fites d’alta puntuació (70, 90 i 80) que estaven a la zona alta de la carena i que sumen 24 punts. A les baixades trotem. En una d’elles perdo la brúixola que portava malmesa de l’anterior cursa. Refaig una part del camí, però no la trobo i seguim. No podem perdre tant de temps i tampoc sé exactament on l’he perdut.

Hem perdut alçada per anar a la 80 i la tornem a guanyar de nou fins la 94. Portem ja 2-19 de cursa i veiem que arribar fins la 91 tal com havíem previst és molt agosarat. Tenim dubtes, però som conservadors i baixem cap a la 83 i després fins a la 89. Ja portem 3 hores de curses. En aquesta hora hem sumat 25 punts. Hem aprofitat algunes trams plans per replantejar l’estratègia. Estem al fons de la vall i abans d’agafar la carena que ens ha de portar a l’arribada decidim caçar alguns punts de l’altra vessant de la vall.

Així ho fem. Ens enfilem a la cerca de la 85, una pujada que ens fa mal. És la fita en la que esmercem més temps, gairebé mitja hora. Està en la punta d’un tallat i és de mal arribar, però ho solucionem prou bé. Ara ja de pla i fins i tot una mica de baixada fem la 77 i la 48 per tancar la quarta hora de cursa amb tres noves fites i 19 punts.

Abans de baixar i deixar aquesta vessant de la vall anem a per la 57. Ens la passem de llarg. Ens trobem dalt d’un tallat enorme que no està cartografiat. No som l’únic equip que hem arribat aquí. Quan refem el camí veiem on ens he equivocat. Havíem baixat massa. De fet ja ens ho semblava, però ...

Baixem al fons de la vall per passar per la 67. Al sortir d’aquesta fita tornem a perdre una mica més de temps. Ens costa trobar el corriol que buscàvem. Segurament hem perdut la concentració, ja que no semblava pas difícil fer-ho bé. Tenim dubtes, però desestimem pujar i baixar per anar a cercar la 86 i ens dirigim a la 72, un tram llarg i en alguns moments costerut. Amb aquestes tres fites arribem a la cinquena hora i 18 punts més.

Entrem a la darrera hora. Ara és important no cometre errades. De nou toca pujar per pinçar la fita 102, la de més puntuació. Una baixada pel dret ens porta fins la 59. Ja anem a contrarellotge. Resten 40 minuts. Seguim endavant. Ja no ens podem desviar de la nostra ruta. Encara podem fer dues fites més, la 68 i la 32 abans d’enfilar fins l’arribada pel camí més evident. Trotem per arribar a temps. Ens ajuda que anem de baixada. Encara acabem amb algun minut de marge. En aquesta darrera hora hem fet 4 fites i 24 punts.

Ha estat una bona rogaine. Sense les pèrdues de temps en algunes de les fites potser hauríem pogut sumat alguns punts més, màxim un parell de fites. Hem fet una rogaine força equilibrada en número de fites i punts per hora. Mirant el que han fet altres equips potser la ruta inversa era una millor estratègia. És difícil de saber, ja que la forma física també compta molt, i nosaltres no podem pas anar més de presa del que anem.


Us deixo amb la crònica de l'equip guanyador absolut.

diumenge, 12 de novembre de 2017

Quina patacada!!!


Dimecres, 1 de novembre de 2017
Campionat de Catalunya Ultrallarga Distància a Taravil
5,5 km. 16 fites i 300 m. de desnivell
Van ser 1-26-59, 280 m. de desnivell i 8è de 10 classificats.

Aquesta cursa havia de ser al mes de març, però una gran nevada ho va impedir. A Taravil ja vaig córrer el2013. És un mapa del que en guardo un bon record. Fa fred, però a l’hora de la sortida en massa (10.30) el sol ja escalfa força. Els boscos fan goig.


Surto caminant per situar-me bé i no cometre errades d’un bon començament. Es forma una bona corrua d’orientadors fins la primera fita. En direcció cap a la segona també som una bona colla. Tinc al davant a la Pilar i a la Salut. Passo per sota d’un dels molts filats i intento anar de pressa. De cop i volta em trobo al terra. No he vist el següent filat i he anat tot jo a terra. Per sort, tret de l’ensurt, no m’he fet mal. Sembla que la brúixola s’ha trencat. Segueixo la cursa amb la brúixola a la mà. Camí de la fita 3 veig que la puc tornar a posar a lloc.

Aquí hi ha la papallona de dispersió. Perdo una mica de temps en les fites 4 i 5, però la resta les faig bé. Tracto de córrer i anar ràpid però em trobo lent. Fa dies que tinc la impressió d’haver perdut molta velocitat. La 12 em costa de veure i també em fa perdre una mica més de temps.

En el tram de la 12 a la 13 veig dues opcions: per dalt, la mateix zona que he fet abans de la 2 a la 3 o per baix, passant per la carretera. Prenc la segona opció i quan arribo a la corba d’una  pista forestal, observo que hi ha gent que baixen per la meva esquerra. Ara veig al mapa un camí que no havia vist abans. Segur que aquesta era la millor opció i es guanya temps.

Les darreres fites no presenta massa dificultat, excepte fer una bona elecció de ruta. No acabo gens satisfet. Cal tenir en compte que avui havia estrangers que han copat el podi de la categoria. Contra ells no tenim res a fer: corrent molt més que nosaltres. Les errades m’haurien permès guanyar alguns minuts i potser una o dues posicions, però em cal millorar la velocitat de cursa.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Pujades i baixades


Diumenge, 22 d’octubre de 2017
I cursa solidària de Cardedeu
14.7 km. 1-41-58 a 6-55 el km.
Cursa a prop de casa, distància i desnivell assequibles, bon preu pels temps que corren, solidària, què més es pot demanar? La decisió va ser fàcil. Es tracta de la primera edició de la cursa solidària de Cardedeu a benefici d’una organització d’ajuda als refugiats.

Arribo amb temps per poder fer un bon escalfament amb tota tranquil·litat. Són 15 kms. pel rodal de Cardedeu per pistes i corriols. D’entrada em marco un objectiu ambiciós: 1-30, o sigui a ritme de 6 minuts el km.

Comencem en pujada per asfalt per deixar-lo ben aviat i agafar una pista i endinsar-nos en un corriol. De seguida es formen un parell de taps que obliguen a aturar-me: un gran tronc al mig del corriol i una pujada que relliscava pel fang. Els corriols estan humits i una mica enfangats en algun punt, però és molt agradable córrer per ells. A partir d’aquí ja podré córrer sense més entrebancs.

En les baixades intento recuperar el temps perdut en les pujades, però de seguida comprovo que em col·loco molt lluny de l’objectiu que havia previst. Passo el km. 5 amb 38 minuts. Reacciono i canvio d’objectiu: acabar a ritme de 7 el km ja estaria bé.

En un parell de punts del recorregut ens anima un grup de timbalers amb un bon ritme. En un d’ells estan acompanyats pel verro de Cardedeu que bé es mereix una foto.

En el pas pel km 10 he millorat el meu ritme de cursa i passo amb 1-10. Aprofito que és baixada per accelerar. Intentaré anar el més ràpid possible en el darrer terç de la cursa. Ho aconsegueixo al llarg de 3 kms. i avanço a una bona colla de corredors. Però a partir del km. 13 se m’acaba el gas i disminueixo el ritme coincidint amb el darrer tram de pujada. Intento mantenir-me però és molt clar que ja no és possible.

Al final no arribar a 15 km. Es queda curta. El Garmin em marca 14,7 km. 1-41-58 i a un ritme de 6-55 i un desnivell positiu de 333 m. No hi ha crono, ni classificació final, però si un bon avituallament final i un sorteig de regals. Ha estat una cursa ben entretinguda.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Tuc de Mulleres o Molières, cim fallit


Dijous, 12 d'octubre de 2017
Boca Sud del túnel de Viella - Tuc de Molières
15,3 km. 1400 m. de desnivell positiu: 8-30 hores

La ruta animada
 
Fa poc que clareja quan començo a caminar des de la boca Sud del túnel de Viella. M’endinso a la vall de Molières, per un camí ben traçat a la dreta del riu. Els raigs del sol encara no toquen els prats de la Pleta que em reben amb uns sorprenents colors de tardor.
El camí és ben planer fins el Saut de Molières. Fa de bon caminar entre els arbres que ja estan canviant de color i amb un terra curull de fulles seques. En aquest salt d’aigua hi havia estat de petit amb els meus pares un parell de vegades. Recordo una vegada en ple hivern amb la vall ben nevada.
Fins aquest espectacular salt és un passeig molt agradable apte per a tothom. Malgrat la sequera l’aigua que baixa és considerable.
El salt queda enrere seguint les fites que marquen el camí pel mig de roques caigudes de la muntanya. Ja no resulta tan plaent caminar. En aquest petit pla el riu calmat agafa sinuoses formes entre mig dels prats i els arbres tardorencs, abans de deixar-se caure avall.

 
La pujada segueix sense pausa. Els boscos han quedat enrere ben aviat. Pel costat d’un segon salt d’aigua supero amb ajuda de les mans un fort desnivell i m’endinso a la Pleta Nova, ara ja amb els raigs del sol tocant el fons de la vall.

Atent a les fites que marquen el camí, moltes vegades pel bell mig de pedruscalls que fan de mal caminar vaig superant un fort desnivell. Estic rodejat de gegants de pedra per ambdós costats. Una marmota es queda aturada al costat d’una roca. Fa l’estàtua. L’imito, però quan em moc per fer la foto, fuig com gairebé sempre.

Arribo al primer llac dels quatre que formen els Estanhots de Molières i també al refugi. Es nota que és nou. Està en perfecte estat de revista. És un bon lloc per fer un mos a l’ombra abans de continuar.

La porta del refugi és una bona atalaia per poder comprovar el camí ja fet.

La vista dels estanys al mig de tanta pedra fa més agradable el camí entre tantes roques.




Al fons ja s’albira el Tuc, objectiu final d’avui. Una majestuosa au rapinyaire vola en cercle per sobre el meu cap.

S’acaben els llacs i comença la pujada definitiva entremig d’un desert granític. Tinc la sensació de trobar-me en un altre planeta. Tot són blocs de roca en alguns llocs molt descomposta. Es nota l’acció del gel i la neu a l’hivern, així com de l’antiga gelera que hi havia a la zona. Les fites segueixen indicant el camí a seguir en direcció al coll que m’haurà de permetre accedir al cim.

Ja sóc sota la muralla que cal salvar en un darrer esforç. M’enfilo amb precaució tractant de seguir les fites. Arribo a un punt on no ho veig clar. Ho provo en una direcció però no puc seguir. Davant tinc una paret de pedra que suposo que és el lloc per on cal enfilar-se, però no m’atreveixo. Pujar, ja pujaria, però baixar?. Exploro una altra opció, però tampoc. La decisió està presa: fins aquí he arribat. Em giro, i allà ben lluny veig on he deixat el cotxe aquest matí.
Ja baixant em trobo un francès que em pregunta pel cim. Li explico el que m’ha passat. Una mica més avall i al costat d’una gran roca m’aturo a menjar una mica. Puc contemplar les immenses muntanyes que tinc al davant. També veig per on s’enfila el francès. He fet bé en no enfilar-me. No era gens fàcil per a mi.
La baixada també resulta lenta. La gran quantitat de roques no la fan fàcil i no permeten anar massa ràpid.
M’aturo una estona a la riba del darrer llac. Aquest és lloc del naixement del Noguera Ribagorçana. Tot és silenci i immensitat. El lloc és d’una estranya i monumental bellesa, natura salvatge en estat pur. Però cal continuar desfent el camí de pujada.




Arribant a la part més baixa de nou van caient les ombres sobre la vall. El sol desapareix per darreres de les muntanyes. Igual que al matí en la darrera part de la caminada els raigs de sol ja no toquen la vall. S’ha acabat la jornada i ara ve la part més feixuga: agafar el cotxe i tornar a casa.
Darrera ullada a la vall
El tuc de Molières (3010 metres) ha resultat ser un cim fallit. S’ha resistit al meu intent de conquerir-lo: potser caldrà intentar-ho des de l’altra vessant.

dissabte, 30 de setembre de 2017

Dues errades en la mateixa zona!


Pedraforca-O-Cup
Dissabte i diumenge 16 i 17 de setembre de 2017
Coll de Trapa
Llarga distància: 3,4 km. 12 fites 170 m. de desnivell
Van ser 5 km. 1-28-33 i 235 m. de desnivell 5è de 11 classificats
Mitja distància: 2,3 km. 11 fites 140 m. de desnivell
3,7 km., 16 fites i 80 m. de desnivell
Van ser 3,7 km., 59-18 i 149 m. de desnivell 4t. de 10 classificats

El Pedraforca, una de les muntanyes mítiques del nostre país serà el guardià que ens vigilarà des de la seva alçada en els dos dies d’orientació que conformen aquesta Pedraforca-O-Cup que es desenvolupa en un mapa nou al Coll de Trapa.

Fa fred, per l’època de l’any que estem, però estarem de sort i farà un bon sol els dos matins de cursa. Ara bé els cims propers estan ben emblanquinats, fins i tot, l’enforcadura.

La cursa del diumenge és de llarga distància. Començo sense presses i tractant d’assegurar les primeres fites. M’agrada el mapa amb molt de detall i el terreny. Fins la quarta tot va bé, les trobo sense perdre temps. La cinquena ja és una altra cosa. Un cop sóc a la zona de la fita em costa molt identificar on sóc exactament. Unes roques em serveixen de referència per localitzar la fita, però ja he perdut temps.

La tirada llarga fins la 6 la faig bé. Però segueixo perdent temps en les següents, sobre tot a la 8 on em costa de veure en el mapa un tallat que veig en el terreny. M’ho tapava el cercle fúcsia del control. A la 9, en una zona oberta, que considero fàcil també hi perdo una mica de temps. Tot suma. Però el gran desastre és la 10. Anem en filera 4 orientadors que fem el mateix circuït, i un per l’altre abandonem el corriol que ens havia de portar al tallat correcte abans de temps.  Un cop hem pujat trobem una fita que no és la nostra. En lloc de baixar i ressituar-nos donem voltes i més voltes. Més de 20 minuts. Dos fites més i final.

No estic gens satisfet de la cursa. Moltes petites errades i un gran error final per acabar-ho de rematar. No ha estat una bona cursa. Resultat final cinquè.

L’endemà és una cursa de mitja distància. Torno a sortir prudent, i sense pressa vaig trobant sense errades les primeres fites. Igual que ahir em segueix agradant el mapa i el terreny. Em vaig animant i cada cop vaig més ràpid. Porto 8 fites sens cap errada. La 9 està una altra vegada a la zona on vaig fer la gran errada d’ahir. L’aproximació és igual que ahir, pel corriol. Avui no em puc equivocar. Entro a la zona amb por i ho torno a fer malament. Maleït sigui! M’equivoco de nou de tallat. No he vist el torrent que buscava i de nou hi he estat 20 minuts en aquest tram.

En el vídeo de la meva cursa sobre el mapa es pot comprovar perfectament que vaig estar ben a prop de la fita 9 i després em vaig allunyar i donar moltes voltes inútils fins que vaig baixar de nou al corriol per re-situar-me.

Dues fites més i acabo la cursa emprenyat amb mi mateix.

Com em puc equivocar dues vegades a la mateixa zona? Avui que m’havia sortit una cursa gairebé perfecte! De fet a la fita 8 comandava la classificació amb certa comoditat. Al final he fet quart. En el còmput dels dos dies he pujat al podi a menys d’un minut del segon lloc.

dijous, 14 de setembre de 2017

Nova mitja


Diumenge, 3 de setembre de 2017
Mitja de Sabadell
2-08-53 a 6-04 per km., 112 metres de desnivell positiu 406 de 425 classificats.

Després de més d'un any deno córrer cap cursa d'asfalt vaig decidir córrer la mitja de Sabadell, el meu poble.  La meva darrera mitja també vaser a Sabadell. D’això ja fa 4 anys. Aquesta serà la meva novena participació en aquesta mitja. La primera que per cert no vaig aconseguir acabar es remunta al 1984. Ha plogut molt des d’aleshores, molts entrenaments, molts kilòmetres, moltes curses, ... Aquesta serà la meva mitja número 56. 
Mitja de Sabadell 1985: pujant per la Gran Via (pitrall 95)

Em vaig fixar com objectiu les dues hores, el mateix objectiu que el 2013. Al ser tres voltes les matemàtiques són fàcils: 40 minuts per volta. Semblava que podia ser un ritme possible.

Venia d'uns dies amb molèsties a l'isquiotibial i vaig sortir prudent per veure com responia. Al llarg de la primera volta vaig saludar a molts companys de curses que feia temps que no veia. Anava al ritme previst, però en els dos darrers kms. d’aquesta volta ja fa aparició el doloret característic que feia uns dies que m’acompanyava en algun entrenament. Tanco aquesta primera volta amb 39-35. 

Només començar la segona volta decideixo no arriscar i afluixo el ritme. Com que han finalitzat la cursa els que participaven en la popular, ja anem molt més sols. Si les molèsties van a més, ho deixaré al pas de la segona volta. Però aquestes es mantenen a ratlla i continuo. Ara cada vegada més sol. Tanco la segona volta amb 43-05 i baixant el meu ritme. Ja només em resta l’objectiu d’acabar. El temps final serà el de menys. Tercera volta amb 46-13. 

He passat d’un ritme inicial entre 5-30 i 5-45 a un ritme final els darrers kms, fins i tot, els de baixada de 6-30. Està clar que ha estat una cursa de més a menys i molt condicionada per les molèsties físiques. M’ha quedat l’espina clavada, però no sé pas quan tornaré a l’asfalt.  

Ha estat el meu pitjor crono en una mitja. L'edat i el poc entrenament i competició per asfalt passen factura.

Amb tot, vaig gaudir de la cursa i de l'ambient d’una cursa amb molta gent, sobre tot, a la primera volta.

dijous, 31 d’agost de 2017

La millor cursa dels cinc dies: cinquè dia de la O’Cerdanya


O’Cerdanya
Dimarts 15 d’agost de 2017
Mitja distància a La Molina
3,7 km., 16 fites i 80 m. de desnivell
Van ser 4,8 km., 1-03-59 i 48 m. de desnivell 47è de 64 classificats
GLOBAL dels 5 dies O’Cerdanya 7-14-28 i 48è de 50 classificats



I arriba la darrera cursa. L’escenari i el terreny de joc és immillorable, la Molina. Ens pugen amb el telecadira fins la zona de sortida. No havia pujat en aquests estris des de que de petit els meus pares em portaven a la neu. Les vistes són tot un espectacle i un cop arribat a dalt puc contemplar en detall l’escenari on es desenvoluparà el campionat del món de Rogaine del 2019.
Està clar que el fet de començar a dalt de tot convertirà aquesta cursa en una cursa en baixada. Cal ser prudent. No es pot anar tot el ràpid que es podria si no es vol prendre mal. Aprofito les zones obertes pel mig dels boscos en les dues primeres fites.
A la tercera perdo temps per no saber veure en el mapa una pista de descens de bicicletes. Quan la veig ja porto una estona cercant en un bosc que no toca i haig de rectificar la meva errada inicial i canviar de bosc.
Una nova baixada primer per terreny obert i un cop albirada la fita per sobre d’un petit rocall em porta a la quarta. Baixo fins el camí i d’allà intento orientar-me per una mena de laberint de zones obertes entre mig de vegetació impassable, però acabo en una fita que no és meva. Una tanca em permet re-orientar-me fins a la fita.
La 6 sembla fàcil, però no hi ha mai res fàcil en orientació. No veig un petit corriol dibuixat al mapa i acabo en un arbre caigut que no és el que busco i que ni tan sols està dibuixat en el mapa. Em ressituo des d’una petita depressió i ja tinc el meu arbre caigut.
A partir d’aquí ja tot serà bufar i fer ampolles: córrer per entremig del bosc, petits corriols, alguna pista, rodejar un llac, travessar alguna zona oberta, tornar a cercar quin és l’arbre caigut dibuixat al mapa, .... I un final de cursa en plena baixada per una pista d’esquí fins travessar l’arc d’arribada després de 5 dies seguits d’orientació.
Al final han estat 420 metres de desnivell negatiu!
Sens dubte aquesta ha estat la meva millor cursa de l’O’Cerdanya, en la que les errades han estat petites i no han suposat grans pèrdues de temps. D’això se’n diu deixar un bon regust de boca tot pensant en la propera cursa d’orientació al peu del Pedraforca, un altre escenari que promet.

divendres, 25 d’agost de 2017

Pla de les Forques 2: quart dia de la O'Cerdanya


O’Cerdanya
Dilluns 14 d’agost de 2017
Llarga distància al Pla de les Forques
5,6 km., 13 fites i 190 m. de desnivell
Van ser 8,5 km., 2-00-15 i 190 m. de desnivell 57è de 65 classificats



Una cursa de llarga distància ens espera de nou. Fa pinta de ser com la cursa del primer dia, més o menys la mateixa distància i una mica menys de desnivell. Repetim el mapa de la tercera jornada. I també com ahir sortia tard, als vols del migdia. Això em va permetre de nou una matí de relax amb temps per tot, inclòs una bona estona de lectura.
Surto bé, no massa ràpid, controlant no anar massa de pressa per tenir gas cap al final de la cursa. Noto a les cames. És el quart dia seguit de cursa. La descripció del primer control és una soca. Veig una fita en un arbre i penso que no és la meva i passo de llarg. No la localitzo i torno enrere. Vaig a mirar i resulta que si ho era.
La 2 està molt lluny, una bona tirada. Miro de fer el menys desnivell possible rodejant un petit turó pel mig del bosc. Des d’una zona oberta i humida, aprofito un parell de corriols per fer l'aproximació fins a la zona d’atac. No la trobo a la primera, però després de rectificar ja la tinc. M’ha sortit prou bé aquesta tirada llarga.
La 3 és a prop però no resulta fàcil, unes petites franges de zona oberta faciliten la tasca de localitzar-la. La 4 també és a prop. Vaig a nivell. Crec que identificaré una petita zona oberta. De sobte tinc la impressió que me l'he passada i torno enrere. No ho tinc clar. Baixo fins a corriol al costat d’una petita riera. Al final resulta que estava una mica més endavant del lloc on havia d'arribar. Falta de confiança?
La 5 és en pujada, però tret de l’esforç físic necessari em resulta fàcil.
La 6 serà la fita fatídica d'avui. Ara ben assegut i estudiant el mapa veig unes petites clarianes al mig del verd hi faria diferent un atac diferent a la fita. Però en cursa ja se sap, les decisions mai són tan fàcils. La meva intenció és fer rumb des de l'avituallament. Tot va bé fins endinsar-me en la zona de bosc verd. No és fàcil progressar i començo a tenir dubtes. Segueixo endavant amb dificultats. Se’m fa llarg. Acabo en una petita zona oberta amb una fita en un talús de pedra que no és la meva. Tracto de situar-me però no sé  massa on sóc. Acabo sortint a un corriol. Em costa identificar quin és, però només pot ser un. Haig de tornar enrere i busco l'inici d'un tàlveg que ara trobo sense dificultat. Una mica més enllà hi ha la meva fita. He perdut molt de temps. Serà el tram en el que he emprat més temps de tota la cursa, més fins i tot que en la tirada llarga de la 2.
A la 7 que també trobo en segona instància coincideixo amb el Toni que s'havia enganxat a la segona. Per anar a la 8, desprès de l'experiència de la 6 desestimo anar a rumb pel mig del bosc i busco assegurar per corriols i la clavo. Segur que he trigat més però ha valgut la pena. A partir d’aquí ja tot serà bufar i fer ampolles i gaudeixo d’allò més. A la 11 em torno a trobar al Toni, però que buscava la 9. Definitivament no és el seu dia. La 12 i la 200, avui sense problemes. 
Al final 2 hores justes. No ha anat malament, llàstima de la 4 i 6. Una nova jornada dels cinc dies al sac. Demà ja s'acaba l’experiència.