diumenge, 22 de gener del 2006

Excavacions Arqueològiques

En aquest matí gris he anat a la Jornada de Portes Obertes al Jaciment Arqueològic de Can Gambús 3. No és la primera vegada que assisteixo a una jornada d’aquestes característiques, on algun dels components de l’equip d’arqueòlegs que està excavant el jaciment explica l’estat actual de les troballes i la forma en la que fan la seva feina. Per més interès aquest jaciment es ben a prop de casa. És curiós i saber alguna cosa dels que varen viure en el mateix lloc que nosaltres en el passat.
Des d’un temps a aquesta banda, quan es fan obres en algun punt d’interès es deixa un temps per tal que els arqueòlegs puguin fer el seu treball d’investigació. I en aquests darrers anys s’han fet troballes interessants per conèixer millor com vivien els nostres avantpassats.
En la visita d’avui hem pogut contemplar restes d’èpoques històriques ben diferents: des del neolític (ara fa 6000 anys) fins a l’alt imperi romà (segle II dC), passant pel bronze inicial i final, el primer ferro i l’ibèric final.
El fet de que les excavacions encara no estiguin del tot acabades (tenen permís fins a finals de març) fa que encara algunes de les estructures que han trobat no sàpiguen exactament que podien haver estat.
El que més hem vist han estat sitges de tot tipus i de totes les èpoques. Però el més espectacular era una galeria subterrània de transport d’aigües netes d’època romana. N’han excavat unes 40 metres, però és molt més llarga. Sempre sorprèn veure el que eren capaços de fer els homes d’altres temps que nosaltres amb la nostra moderna tecnologia crèiem que eren uns ignorants, però que en realitat tenien ja una capacitat tecnològica prou important.

diumenge, 15 de gener del 2006

Cursa del barri de Sant Antoni

Dins de l’entrenament per la marató de Barcelona tinc marcades dues fites en formes de curses per comprovar el meu estat de forma. La primera ha estat avui: la cursa de 10 km. del barri de Sant Antoni de Barcelona. És una cursa que ja havia fet dues vegades. Un 10.000 molt pla i recomanable. De fet és on tinc la meva millor marca en aquesta distància un dia que va ploure a bots i barrals.
Les sensacions dels darrers entrenaments eren bones. El meu objectiu una mica agosarat era intentar anar a un ritme de 4-10 el km. Sabia que era difícil, però valia la pena intentar-ho. No volia ser conservador. Crec que en una cursa de 10000 es pot sortir a arriscar.
He arribat d’hora a lloc, i m’he anat trobant amb els companys mentre escalfava. Hem format un grup de 4 que acostumem a entrenar junts els diumenges per tal de fer la cursa plegats. La sortida és una mica estreta per tants atletes participants (més de 1500) i tardem uns 20 segons a trepitjar la catifa de sortida. El primer km. és lent i no aconseguim agafar el ritme de carrera desitjat. Passem amb 4-36. Caldrà augmentar el ritme si volem assolir el nostre objectiu. Estem en plena pujada al Paral·lel i malgrat que ho intento el ritme del segon km. encara és baix 4-19. Cal posar-se les piles. El ritme comença a ser fort i sento algunes molèsties a l’isquiotibial dret, En el tercer km avanço a un gegant que corre amb la samarreta del Barça. Es tracta del Xeptkin, excel·lent ex-jugador del Dream Team d’handbol. Ara el ritme és bo 4-04 i 4-03.
Passo la meitat de la cursa amb 21-23 i amb un cinquè km. a 4-15. Baixar de 42 ja no és possible, però encara puc fer menys de 43 si mantinc aquest ritme fins al final. Em trobo bé i tinc bones sensacions. L’inici de la segona volta de nou amb la llarga pujada al Paral·lel torna a ser lent i caldrà tornar a recuperar, però ara ja és més difícil. Mantinc un ritme entorn al 4-14. Tornen les molèsties a l’isquiotibial. Passat el km. 7 m’avança un atleta de Martorell que conec d’altres curses i que pot ser una bona llebre. M’enganxo a ell i li em mantinc al seu costat fins una lleugera pujada en la que em quedo endarrerit. Ja només resta poc més que un km. i tracto d’anar el més de pressa possible. Faig un darrer km. en 4-01 per tancar la cursa amb 42-50 i una segona part amb 21-27, a un promig de 4-17 el km.
Estic content. Mentre recollim l’avituallament, els regals i la bossa anem comentant la cursa amb els companys. Ha estat un bon mati d’atletisme amb una temperatura ideal per córrer.
A l’arribar a casa reviso els meus millors 10000 i aquesta entra en el top-10. És el meu setè millor registre. Tret dels tres millors en que vaig baixar de 42 minuts, tinc 6 curses que es mouen en poques diferències de segons, entre 42-41 i 42-55.
És un bon resultat per plantejar apropar-me a l’hora 35 en la mitja de Granollers.

divendres, 6 de gener del 2006

Un any de curses

Començo l’any en plena preparació per la mitja de Gavà. Em feia il·lusió comptar amb una entrenadora, encara que només fos virtual. El meu objectiu era ambiciós apropar-me de nou a la meva millor marca, o sigui, baixar d’una hora trenta (1-30). El volum de treball era important. Mai havia entrenat sis dies a la setmana de forma tan continuada i gairebé mai havia fet sèries i el que s’anomena entrenament de qualitat d’aquesta forma tan intensiva. L’hivern era fred i entrenar de matinada era dur. Vaig passar alguns entrenaments a la tarda, malgrat que mai m’ha agradat entrenar a la tarda. El fet de tenir companys d’entrenament, al menys els diumenges, ho convertien tot en més divertit i entretingut. Això també era nou per mi. De sempre he estat un corredor solitari. Però la veritat és que aquells dies del començament de l’any anava molt cansat.
La primera cursa de l’any va ésser al gener la cursa de 10 km. del barri de Sant Antoni de Barcelona. Me la vaig prendre com un test per conèixer el meu estat de forma. Vaig iniciar al cursa a un ritme força ràpid (4-05 el km.) i amb bones sensacions, però no vaig ser capaç de mantenir-ho tota la cursa i vaig acabar amb males sensacions i amb un últim km. molt lent. Temps final 43-49, molt lluny de l’objectiu de baixar de 42 minuts.
El següent diumenge amb un grup d’amics corríem junts el Cros open de Sant Sebastià de Sabadell després d’haver fet un entrenament llarg de prop de dues hores. Va ser una forma divertida d’acabar un entrenament de diumenge.
Finalment després de dies i dies d’entrenament, va arribar el gran dia, la mitja de Gavà.Després d’haver estat entrenant sempre amb temperatures molt baixes, es va aixecar un dia calorós. Ja des de l’inici vaig veure que no assolia el ritme necessari per fer el temps previst i ja a partir del km. 15, simplement em vaig deixar anar per acabar. El temps final 1-42-54 estava molt lluny del que era el meu repte quan havia decidit pujar al vaixell d’aquests entrenaments. Les sensacions no eren bones. Pocs companys d’entrenament van assolir els seus objectius. Potser els objectius que ens havíem plantejat eren massa ambiciosos, o potser ens havíem autopressionat massa ?
Ja en el darrer d’entrenament per Gavà havia decidit aprofitar aquella preparació per afrontar la marató del Mediterrani en la seva primera edició, però sense cap objectiu concret de temps, tret de l’objectiu de acabar-la.
Vaig sortir al darrera de tot. Mentalment havia dividit la cursa en tres trams de 14 km. i havia decidit controlar el meu ritme de cursa amb el pulsòmetre intentant fer el que no havia aconseguit mai anar de menys a més. L’estratègia va anar bé fins el 35 on després d’haver fet uns magnífics kms. des del 28 al 34 amb unes molt bones sensacions, vaig tenir que acabar els últims kms. molt lent. Temps final 4-05-10, prop de les 4 hores que m’havia plantejat inicialment, i amb raonables bones sensacions.
Vaig acabar la temporada amb dos curses que eren campionat universitari (Gavà i el Mediterrani també ho eren) i el Memorial Ramon Oliu a Cantonigros.
Després del descans posterior a la Marató vaig participar en el Campionat Universitari en pista de 10.000 metres. Era la primera vegada que corria una competició en pista. Va ser una cursa amb molt poca participació: cinc atletes, un d’ells es va retirar quan liderava la cursa i un altre no era universitari. Em vaig limitar a regular el ritme de cursa a cada volta per fer un temps raonable (45-45) a aquelles alçades de la temporada. Em va agradar córrer en pista.
Per primera vegada en la meva vida atlètica pujava a un podi, encara que fos per la poca participació. Va ser tota una experiència. I a la següent cursa també vaig repetir podi universitari. Ja m’estic acostumant a les medalles de bronze! Va ser la cursa de muntanya d’Alpens. Era la primera vegada que hi participava i el recorregut, el paisatge i la organització em van agradar molt. Sempre és un plaer tornar a córrer per muntanya després de tantes curses per asfalt.
La darrera cursa de la temporada va ser especial. Aquest any havia mort en Ramon Oliu, l’introductor de les curses populars a Catalunya i un dels fundadors de Marató Catalunya. Es va organitzar el primer Memorial Ramon Oliu al seu poble natal, Cantonigros. Era una cursa de 10 km. per corriols. Feia estona que amenaçava tempesta i en el moment de donar el tret de sortida es van desfermar totes les forces de la natura en forma de trons, llamps i litres d’aigua que van caure a sobre nostre. Sort que a meitat de cursa va parar de ploure. Al concloure la cursa es va retre un petit però emotiu homenatge amb el Cant dels Ocells interpretat per un net del Ramon Oliu davant de la seva casa natal.
En aquest període de temps que va de Gavà fins a l’estiu també em vaig estrenar en una nova modalitat de curses que m’està agradant: les curses d’orientació. Són una manera diferent de córrer al mig de la natura, on és més important orientar-se bé que no pas córrer molt, encara que això també és important, però sobre tot, és més important trobar les fites sense perdre’s pel camí. Les eines són un mapa i una brúixola i la capacitat d’orientar-se de cadascú. La sortida és individual i cal trobar el camí més curt i ràpid per assolir les diferents fites assenyalades en el mapa.
Acabant el període estival em començo a plantejar els objectius per la nova temporada atlètica i decideixo que si a mesura que avança la temporada em trobo bé, provaré de nou amb la marató, malgrat que també vull dedicar-me més a les curses de muntanya i a aquestes curses d’orientació que he descobert recentment.
Afronto gairebé sense entrenar una cursa atípica, la cursa contra el funicular dins dels actes de la Festa Major de Gelida. I després s’han anat succeint les curses que ja he explicat amb anterioritat en aquest mateix bloc: el Burriac Attac, la cursa de la Festa Major de Sabadell, la cursa de la Mercè, la cursa d’orientació del Tagamanent, la de muntanya del Castell de Burriac, la del Farell, la del Riu Ripoll i per acabar l’any la Sant Silvestre de Sabadell.
I ara ja estic en ple compte enrere de la preparació per la Marató de Barcelona del 26 de març d’enguany. Continuaré explicant.

diumenge, 1 de gener del 2006

Una Sant Silvestre diferent

La d’ahir va ser una Sant Silvestre diferent i em va agradar. Era alguna cosa més que una trobada d’amics a qui els hi agrada córrer, però no arribava a ser una cursa competitiva. A la font de Jonqueres de Sabadell ens varem reunir una cinquantena d’afeccionats al córrer per acomiadar l’any practicant l’esport que tan ens agrada. L’objectiu era fer 50 minuts al costat del riu Ripoll cadascú al seu ritme. Estava marcat fins el km. 6 per tal de facilitar la regulació dels diferents ritmes.
Allà estàvem amb els germans Miquel i EL Xavi S. disposats a córrer de pressa, però sense arribar a un ritme de cursa competitva. Varem fer tota la cursa junts. La primera part en direcció a la Bassa de Sant Oleguer era de baixada i els km. sortien a 4-35, mentre fèiem petar la xerrada i organitzàvem els nostres objectius per aquest nou any que estava a punt de començar.
Arribem al km 5 amb 23 minuts i decidim donar mitja volta i tornar, tot pensant que a la pujada anirem més lents. Altres van arribar fins el km. 6 i altres van girar molt abans que nosaltres. En la nostra tornada cap a l’arribada ens anem trobant altres companys i companyes i ens anem reagrupant. Aviat veiem que no hem calculat prou bé i quan falten 2 km. per arribar al final només portem 38 minuts de cursa. Ens queden 12 minuts, i per tant, hem de fer els 2 km. que resten a 6 minuts el km. Malgrat que reduïm la marxa entrem en el darrer km. amb 43 minuts.
Al final poc abans d’arribar hem de tornar enrere per complir l’objectiu dels 50 minuts. No som els únics que ho hem de fer. Entre el 49 i el 51 i poc arribem tots i totes.
És el moment per les fotos pel repartiment de samarretes i sudaderes (2 per tots), beure, primer begudes isotòniques i després cava català i desitjar-nos un bon any 2006 i moltes curses i cap a casa a seguir la festa.