diumenge, 27 de novembre del 2005

La cursa de muntanya del Farell

Sóc tot un veterà a la cursa del Farell. He participat en les 13 edicions i normalment la utilitzo per posar a prova el meu estat de forma després del primer període de preparació de la temporada.
Aquests últims dies no aconseguia anar ràpid als entrenaments, però les sensacions eren bones. S’ha aixecat un matí fred. Al sortir de casa el termòmetre marcava 2º. Ja un cop a Caldes a la sortida he trobat com sempre un bon grapat de companys amb ganes de passar-ho bé. El comentari de tots era el fred i amb quina roba correria cadascú la cursa. Al final he optat per els pantalons curts, la samarreta de tirants i la gorra vermella de sempre.
L’objectiu que m’havia marcat era igualar la marca de l’any passat, la meva segona millor marca en aquesta cursa: 57-40. Al ser una cursa per camins de muntanya és molt difícil conèixer bé el ritme al que fas la cursa com passa en les curses d’asfalt. Però el coneixement del circuit fa que tingui unes referències de pas que em van bé per saber si porto el ritme adequat.
Faig els primers quilometres per mig del poble a un bon ritme. Deixem el poble i al cap de poc enfilem la pujada principal de la cursa. Em noto fort i arribo al final de la pujada amb 22-28. L’any passat havia passat amb 22-30, per tant vaig bé.
Ara ve un tros de baixades i pujades fins a la meta volant, ja passat el qm. 6. Passo amb 30-10, l’any passat 30-00. He perdut una mica, però res irrecuperable. Continuen les baixades i pujades. La meva nova referència és abans d’enfilar la darrera baixada cap el poble. Passo amb 45-40, l’any passat 45-00. Faré al voltant de 58-30.
Intento baixar el més ràpid possible. Acostumo a baixar molt ràpid avançant a molts corredors, però avui no ha estat així. Em trobava lent i no aconseguia la velocitat que a mi m’agrada al baixar.
Al final acabo amb 58-41, un minut més que l’any passat, però la meva quarta millor marca en els 13 participacions. M’he trobat fort a les pujades, però lent al baixar. Serà qüestió de treballar la velocitat de cara a la preparació de la Marató de Barcelona 2006.

diumenge, 13 de novembre del 2005

La pluja ens ha respectat

Al principi dubtava en fer una nova cursa d’orientació a la zona de El Brull o fer aquesta cursa de muntanya al Castell de Burriac (Maresme), per la que finalment em vaig decidir. Tota la setmana seguint el pronòstic meteorològic. Ahir teníem el pitjor dels pronòstics: pluja tot el dia, amb un avís de que es podien acumular 100 litres en 24 hores, sobre tot, al Litoral i al Prelitoral. I el Maresme és al Litoral, i té una fama guanyada a pols de bones tempestes.
Vaig anar a dormir i m’he despertat acompanyat amb el remor de la pluja. Després d’esmorzar miro el radar meteorològic: està plovent al Vallès i al Maresme. Tinc dubtes, però tinc moltes ganes de córrer per la muntanya, malgrat que no m’agrada córrer quan plou amb força.
Arribo a Argentona a les 8. Està plovisquejant, però menys que al llarg del camí. Han canviat el lloc de la sortida. Tinc temps, la sortida no és fins a les 9.15. Compleixo amb el ritual de recollir el dorsal i xerro amb alguns companys de curses. Anuncien que es retardarà 30 minuts la sortida. En tot aquest temps hi ha moments que plou, i altres moments en que para.
Surten les dones i en 15 minuts sortirem els homes. Em canvio i espero fins el darrer moment per posar-me a la línia de sortida. Cauen gotes. Finalment sortim. Aprofito el primer quilòmetre per asfalt per fer l’escalfament que no havia fet. Tenim 22 qm. per davant nostre.
Malgrat que és difícil fer previsions en curses de muntanya, un cop estudiat el perfil preveia fer unes tres hores. Havia calculat unes referències de temps en els diferents controls per poder saber si portava el ritme previst.
De seguida enfilem camins i corriols cap el primer control, rodejats de pins i de les particulars roques característiques d’aquests boscos. I la primera baixada forta, molt divertida ens condueix fins al poble de Cabrera. Ens dirigim cap a la pujada del Montcabrer que ja havia fet al setembre en la Burriacattac. Són 12 minuts de forta pujada caminant en filera un darrera l’altre. És del tot impossible córrer. Podem veure el mar al fons i un cel gris amenaçador.
Passo el segon control amb 10 minuts per sobre del temps que havia previst. Malgrat que en algun moment cauen gotes, la pluja ens està respectant. Continuem per uns petits corriols magnífics i en alguns moments força enfangats, però permeten córrer en la seva major part. Algunes baixades són trepidants, però cal anar en compte per no relliscar.
Passo el que aproximadament és la meitat de la cursa amb 1-18. El terra està ple de cireretes del bosc i també es poden veure força bolets. Correm una estona envoltats de boira que dóna un aspecte fantasmagòric al bosc.
Al cap d’una estona d’entre la boira emergeix magnífic el Castell de Burriac i podem veure Argentona. Això ja s’acaba. Ens enfilem al Castell amb una petita i fàcil grimpada. 2-18 al cim i ara ja tot és baixada, primer per pista i després per un corriol estret. Em trobo bé i fort i baixo ràpid. Una petita pujada de pocs metres em frena, però aguanto i la faig corrent. Ara ja agafem l’asfalt de baixada fins l’arribada, fins i tot, amb una mica de sol: 2-36-43
Hem tingut sort i la pluja ens ha respectat. Estic satisfet de com m’ha anat la cursa. M’ho he passat molt bé. Recollida dels regals (una samarreta ben maca), i els diferents avituallaments amb entrepà inclòs, dutxa i massatge i cap a casa amb una altra cursa al sac.