dijous, 20 de novembre del 2008

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: segona part

Matí agradable a la zona de l'anella olímpica, lloc farcit d'esdeveniments a part de la cursa d'orientació: una caminada del Barnatresc i la preparació del Palau Sant Jordi per l'Enduro que es celebrava a la tarda. He arribat amb temps i mentre esperava he pogut passejar per la zona i contemplar els darrers relleus de la cursa per equips.
Un cop acabats aquests ha arribat el torn per la resta de curses. Avui tocava córrer en modalitat score i 26 fites. Prometia ser una cursa ràpida i així ha estat.
No he sortit massa bé. He de millorar aquest aspecte en aquest tipus de curses. Tinc que ser més ràpid no pensar massa i sortir darrera dels més ràpids. Ja tindré temps per pensar després.
Aviat em marco una estratègia de cursa i passo ràpidament pels primers controls. Vaig a darrera d'una orientadora i un orientador. Creuem la carretera pel pas de vianants i després d'una forta pujada, l'orientadora queda enrere i a la següent fita també deixo enrere a l'altre orientador. Ara ja vaig sol.
Torno a travessar el pas de vianants. Aquest serà l'interval més llarg de temps. Segurament m'ha faltat anar una mica més ràpid en aquesta part de la cursa.
Allà lluny veig una fita i quan hi arribo comprovo que no és del meu circuït. Errada important de concentració: havia passat pel costat i no l'havia vist. Tinc a poca distància a un estranger que també participa en la cursa i un jove del COC.
A mesura que passo els diferents controls canvio d'estratègia cercant la millor opció. L'estranger es massa ràpid per mi, s'allunya i el deixo de veure. Al final serà el tercer. El jove del COC fa una elecció de fites diferent i queda enrere. Després de trobar-me amb una tanca que no puc travessar i que no havia previst acabo de perfilar l'estratègia de cursa fins al final.
Ja només em resten les darreres 6 fites. Es tracta de córrer el més ràpid possible. Així és, per acabar en 35-50, cinquè i satisfet de com m'ha anat. Realment he gaudit molt de tota la cursa. M'agraden aquest tipus de cursa.
Abans de marxar cap a casa assisteixo al lliurament de premis de la cursa per equips. La selecció catalana ha estat la guanyadora absoluta d'aquest trofeu per primera vegada en les cinc edicions per davant de la selecció britànica.
Fotos Ramon Casal

diumenge, 16 de novembre del 2008

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: primera part

Aquest és un trofeu per equips que es disputa a Barcelona, però que també té curses opens per qui no té la possibilitat de formar un equip. Es disputa en la modalitat de dos dies: dissabte en cursa lineal i diumenge en cursa per relleus i score pels participants en la modalitat open.
La cursa del dissabte és a Collserola en el mateix lloc on al mes de gener es va disputar el Trofeu Francesc Matés. Feia l'open llarg que coincidia amb el circuït elit femení de la cursa per equips, per tan seria difícil. Eren 5200 metres, 18 fites i 365 de desnivell, sabia a més que era una zona amb desnivell molt forts. Calculava que necessitaria unes dues hores.
M'ha tocat sortir l'últim, i surto sense pressa. Asseguro les tres primers fites. Per arribar a la 4ª tinc una tirada llarga, però que no sembla difícil. Però aquí faig al primera errada del matí. M'oriento malament i arribo a un camí, però sóc conscient que no és el camí que buscava. No sé on sóc. Allà trobo una noia que fa l'open curt tan desorientada com jo. Arribo a una cruïlla i m'oriento. Quina volta que he donat! Què lluny que estic de la 4. Però ara ja veig clar el camí i allà vaig. Finalment ja la tinc, però han estat 24 minuts, quant segurament amb uns 10 ho podia haver fet.
La 5 un cop hi estic a prop no és fàcil de trobar. La 6 i la 7 em van força bé, però a la 8 torno a ensopegar. Baixo fins el que en el mapa està marcat com una riera la travesso i una mica amunt tinc que trobar la 8. Però un cop estic a prop no hi ha manera. Vaig massa cap a l'Oest i un detall del relleu em confon i tinc que desfer el camí. Una nova pèrdua de temps prou important. 9 i 10 són ràpides.
Ara bé la 11 està de nou ben allunyada. Cal triar un itinerari. M'ho rumio i em poso en marxa. Primer cal pujar fins trobar una carretera. Una mica més i me la deixo enrere. Després agafo per sota d'una línia elèctrica. Toca pujar i baixar fort fins arribar a un camí i pujara la carena per trobar allà la fita. Han estat més
de 20 minuts. He fet tot aquest tros amb un altre orientador i seguim junts fins a la 12 tot fent petar la xerrada sobre les curses d'orientació. La 13 ens la passem i jo opto per tornar enrere. Aquí ens separem Estava ben amagada. Havia passat al seu costat i no l'havia vist.
Un altre tram llarg fins la 14, però relativament fàcil. I a partir d'aquí  ja enllaço sense més problemes les fites que resten fins la 18. Tot de nou amb força pujada. Al final han estat 2-23-24 i 27 de 31 acabats. Crec que m'he agafat la cursa amb massa tranquil·litat, però ha estat una bona cursa.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Campió!!!!

Aquest matí m'envaïen tots els dubtes. Les previsions eren de pluja intensa i en el camí cap a Mataró hem travessat dues zones on la cortina d'aigua gairebé no deixava veure la carretera.
Arribem a Mataró i no plou. Tenim temps de recollir el pitrall i saludar a alguns companys sense mullar-nos. Però ja torna a ploure. Esperem el moment de la sortida dins del cotxe. Torna a parar. Així serà tot el matí. Ruixats forts amb estones sense pluja.
Puc escalfar sense mullar-me, però abans de començar la cursa ja es posa a ploure de nou. És la penúltima cursa de Copa Catalana i si faig primer i distancio al segon en la general ja tindré la primera posició assegurada. És per tant una cursa important.
La sorpresa serà al recollir el mapa a la sortida. És més curta del que hi havia anunciat a la web. Ha passat de 5100 metres a 4200 i de 20 a 18 fites.
Després de les dificultats que les primeres fites m'havien donat en les darreres curses ja havia decidit prèviament que sortiria lent i a assegurar. I així ha estat he corregut fins el triangle, però un cop allà m'ho he agafat amb calma per no cometre errades i començar amb bon peu. Estic a la fita 4 i sense errades i plovisquejant una mica.
Camí de la 5 trobo una fita que no és de les meves encara que també estava dins d'una rassa com la que cercava. Unes tanques i uns vivers propers em serveixen per reorientar-me i trobar la que busco. Comença
a ploure fort, però vaig molt concentrat camí de la 6 per sota d'una línia elèctrica. Cau un autèntic diluvi. Continuo bé fins a la 7 i a la 8. En aquesta em trobo amb el Mariano, el que va segon a la classificació i que havia sortit 18 minuts abans que jo. Ja ho tinc al sac. Ha parat de ploure. Només tinc que vigilar de no cometre errades greus.
Tot va bé. La 11 em costa una mica ja que confonc una pedra que trobo amb d'altres que estaven dibuixades al mapa, però rectifico. Ja la tinc i també la 12 i la 13. L'elecció d'itinerari per arribar a la 14 és important. Sospeso diferents alternatives i opto per la que em sembla més directe. Em va bé i entro en el tram final de la cursa. Camí de la 16 em despisto una mica. Però trobo de nou al Mariano i també al Josep Mª Dedeu que havia sortit 9 minuts abans que jo. Ara ja només es tracta de córrer fins arribar a les dues últimes. Un bon sprint i encara arribo un segon per davant d'ells. Guanyo la cursa i la Copa Catalana després de 13 curses i a falta d'esperar la publicació dels resultats oficials.
Ha estat una temporada llarga però la satisfacció final és gran.