divendres, 28 d’agost del 2015

Serra de les Pedritxes

S'acaben els dies de vacances i s'apropa el moment de la tornada a la feina. Aprofito uns dels darrers dies per anar a fer un tomb pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obach. Un indret que no em canso de visitar i que sempre em té alguna sorpresa preparada.
Camí cap el Coll d'Estenelles, l'Alzina del Sal·lari i altres llocs sempre passo pel davant de les pistes del Club de Hockey Terrassa. Per sobre la urbanització de les Pedritxes destaca el perfil d'unes muntanyes no massa altes, però que fa temps que m'atrauen. Avui les visitaré.
Deixo el cotxe al trencall de Can Roure i per pista m'enfilo fins el collet del mateix nom. Abans de començar a carenejar tota la serra m'arribo fins el Turó de les Roques Blanques (588 metres), un bon mirador de Terrassa i tota la plana del Vallès. Llàstima que avui tenim un dia una mica boirós.
Baixo de nou fins el Collet de Can Roure i agafo un corriol que segueix tota la carena. És un puja i baixa constant: turó, collet, turó, collet: Turó de Sant Joan (619 m.), Collet de Sant Joan, Collet de l'Ós, Turó de l'Ós (675 m.) Collet de l'Àliga, Turó de les Pedritxes (791 m.), La Moleta (770 m.). És un corriol entrentigut, per entre mig de boscos nets i amb vistes a banda a banda: Matadepera i el massís de Sant Llorenç del Munt a l'Est i el pla del Vallès Occidental i Montserrat a l'Oest.









Acabo al Collet de les Foradades amb la visita obligada a aquestes formacions rocoses tan singulars.



Segueixo en direcció Nord-Oest fins el Coll de la Riba on em trobo amb les senyals de la Matagalls-Montserrat. Abandono la pista i per un corriol pujo primer fins la Punta dels Caus Cremats (812 m.) i Puig Codina (824 m.) després.

Ja veig la Roca del Corb i el niu d'ametralladora antiàrea de Torre Salvans, darrer objectiu de la trescada d'avui.


Passat el Collet de l'Arca m'enfilo fins la Roca del Corb (877 metres) i des d'allà baixo a visitar el niu d'ametralladora, per la mateixa carena de la roca. Ho havia intentat un parell de vegades des de la Torre Salvans i mai havia trobat com arribar-hi. Està situat en un lloc ben estratègic des d'on es domina perfectament tots els possibles angles aeris d'atac a la Torre on es va reunir el consell de ministres del govern de la República ja en retirada.


Retorno a la Roca del Corb i per acabar el tomb pujaré fins el punt més alt d'avui, el Turó de la Carlina (933 m.). Després de visitar el Pou de Glaç i la Torrota de l'Obac tornaré ja per pista al Coll de la Riba, on seguint les marques de la propera M-M i passant per alguns dels carrers de les Pedritxes baixaré fins la carretera de Matadepera a poc més d'un km. d'on he deixat el cotxe.



I ja per carretera passant per davant de les portes del Terrassa Hockey dono per acabada la jornada d'avui i gairebé les vacances d'aquest estiu. Han estat poc més de 4 hores per més de 16 kms. i més de 700 metres de desnivell positiu d'un matí molt agradable.

divendres, 21 d’agost del 2015

4 dies a Cap de Rec: les dues valls, Perafita i Madriu

Aquest és el darrer dia dels meus 4 dies a Cap de Rec. Per acabar he planejat una ruta llarga que em genera alguns dubtes, ja que no he llegit cap referència d'horaris i no sé si necessitaré molt de temps. 
D'entrada havia pensat en poder deixar el cotxe al Refugi dels Estanys de la Pera, però no és possible. Hi ha una barrera al trencall de les Pollineres i el cotxe s'ha de quedar allà, però paga la pena enfilar-se pel corriol que pel costat d'un petit rierol curull d'aigua mena fins els estanys primer i el refugi després.

Just al costat del refugi hi ha un rètol explicatiu de les rutes de la fugida dels jueus. Una part del camí que seguiré avui és una d'aquestes rutes. Ben aviat veig al meu davant el collet de Sant Vicenç al que em dirigeixo amb determinació. Mentre pujo pel corriol ben fresat no puc evitar pensar com devien ser les fugides amb por, mal calçats i mal vestits, per aquestes contrades.

Un cop travessat el coll, inicio el descens. Ben aviat em topo amb les marmotes que s'avisen entre elles de la meva presència amb el seu característic xiulet. Fugen ràpidament, però tinc temps de fotografiar algunes que estaven distretes.

De sobte apareix davant meu l'Estany de Perafita. De nou un estany d'aquells que enamoren: l'aigua quieta, el lloc solitari, l'entorn, el reflex del paisatge, .... Només per aquests moments ja paga l'esforç d'aquestes caminades, muntanya amunt i avall.

Travesso els Clots del Port i arribo al Refugi no guardat de Perafita.

M'endinso en la vall de Perafita. El corriol baixa just pel costat del riu del mateix nom, pel bell mig del bosc. És un riu salvatge que salva un gran desnivell, amb petites rescloses que es fan admirar. Per moments tinc la sensació de turista japonès, d'aquells que només fa que fer fotografies a tot el que veu i es belluga, però és que l'entorn s'ho mereix, un racó darrere l'altre.



Arribo al Pont d'Entremesaigües i canvio de vall. Començo a pujar per la vall de Madriu. És una pujada suau a trams per un camí ben empedrat i molt cuidat. En aquesta vall no vaig tan a prop del riu com en l'anterior, però em segueix acompanyat la bonior de l'aigua que s'escola muntanya avall. És una vall molt més ampla amb presència humana en aquesta primera part que es manifesta per les runes d'algunes petites construccions i per zones de camps de pastures. Gaudeixo a pleret mentre vaig guanyant alçada de nou.
 

Mantinc un bon ritme. M'aturo en el Refugi lliure de Fontverd on aprofito per menjar una mica i recuperar forces a l'ombra del seu interior. Malgrat ser un refugi lliure està molt ben cuidat i endreçat.



Aquesta és una vall molt més amable que la de Perafita, més salvatge i feréstega. La pendent és molt més suau i el riu s'escola aigües avall amb molta més tranquil·litat sense tanta pressa. Malgrat aquesta diferència no està exempta de bellesa. Ha estat una molt bona opció baixar per Perafita i pujar per aquí.
Tosseta de Vallcivera i Tossa Plana de Lles
Un cop deixo el refugi amb renovades forces, ben aviat trobo el desviament molt ben assenyalat que em portarà de tornada als Clots del Port. Creuo el riu per un parell de palanques i em topo amb una forta pujada que em fa esbufegar de valent en direcció cap a la Collada de la Maiana. L'esforç paga la pena pels les bones vistes de la Vall de Madriu a mesura que pujo amunt i més amunt.

Al travessar la collada (2426 metres), una bona colla de marmotes fugen corrent davant l'arribada per sorpresa del foraster. Una mica més avall abandono el camí i baixo pel costat d'un rierol que em mena a la zona dels Clots del Port i així m'estalvio donar la voltar pel refugi de Perafita.


Clots del Port
 Ja tan sols em resta desfer el camí que havia fet aquest matí. M'hi poso amb ganes d'acabar i se'm fa més curt del que esperava. Travesso el Collet de Sant Vicenç de nou i m'aturo una estona al Refugi dels Estanys de la Pera a fer una birra i un petit mos tot conversant amb els guardes.
Collet de Sant Vicenç

Refugi dels Estanys de la Pera

Amb la baixada fins el cotxe dono per acabats els 4 dies a Cap de Rec: la meva aventura d'aquest estiu. Ja només queda el retorn cap a casa.
Ha estat una bona opció, aquesta d'instal·lar-me en un refugi i fer sortides des d'allà en lloc d'una travessa de refugi en refugi. Aquesta modalitat permet fer les sortides diàries sense tan de pes a l'esquena, ja que l'armari gran es queda al refugi.

Aquests són els temps de pas d'avui, l'excursió més llarga d'aquests dies amb diferència. Segurament és millor fer una excursió més curta el darrer dia, ja que després cal sumar el viatge de tornada a casa i aleshores el dia s'acaba fent molt i molt llarg. Ho hauré de tenir en compte en propers estius.

2 hores fins el refugi de Perafita, 1.10 fins el Pont d'Entremesaigües, 1.30 fins l'encreuament que porta a la Collada de la Maiana, 1.25 fins els Clots del Port, 1.05 fins el Refugi Estanys de la Pera i 25 minuts fins el cotxe (les Pollineres) TOTAL: 7.35 Hores

dijous, 20 d’agost del 2015

4 dies a Cap de Rec: Puigpedrós i Engorgs

Agafo el cotxe fins al Refugi de Malniu. Malgrat l'hora ja està molt ple. Pago el peatge (3€) per aparcar i començo la tercera jornada. La referència que he agafat per la caminada d'avui està a la web de senderisme i teca.
La pujada al Puigpedrós és tot un clàssic i com a conseqüència el camí està ben marcat i fressat. No presenta cap dificultat excepte l'esforç que requereix el propi desnivell. Avui està clar que no serà un dia solitari. És el que té fer un cim dels coneguts. Malgrat el desnivell a superar no se'm fa gens pesat. Alterna petits trams de forta pujada que fan esbufegar fort amb  d'altres que permeten recuperar alè. Salvant les distàncies té una certa semblança a la pujada esglaonada a la nostra Mola.


A mesura que m'apropo al cim se'm fa molt evident la raó del nom. Dóna la impressió que algun gegant ha amuntegat allà aquest munt de pedres per crear aquest Puigpedrós (2914 metres).




Igual que ahir, de nou la panoràmica és espectacular, i la llista de cims és inacabable. Avui la visibilitat és molt bona. Estic una bona estona intentant identificar alguns cims i estanys, mentre arriba i marxa gent. És un cim molt concorregut.
Segueixo endavant. Al principi perdo el camí, però això em permet arribar a una terrassa de roques des d'on puc veure tots els estanys de la zona i amb el mapa a la mà, em permet dissenyar millor la meva ruta. 


Torno al camí i amb una forta baixada ben aviat sóc a la collada de Meranges on impressiona el proper Roc Colom, ja en terres andorranes. De nou estic en zona fronterera.
Fins aquí he anat trobant gent, però un cop abandono els camins i decideixo donar un tomb per tots els llacs de la zona torno a la meva preuada solitud. Segueixo baixant en direcció als Engorgs que tinc just a sota, però em decanto cap a la dreta. Estan força secs. Passo entremig d'un grup de cavalls que pasturen amb total tranquil·litat. Per sobre els Engorgs hi ha una petita zona herbada amb poca pendent, on en algun moment intueixo alguna traça i per la que surto a sobre l'Estany Gran.
Baixo arran de l'estany. Aquest serà el meu restaurant d'avui: solitud, silenci i vista immillorable, què més  puc demanar?

Acabaré d'explorar els estanys de la zona abans d'agafar el camí de tornada. Segueixo el curs d'aigua que desguassa en l'Estany Gran per arribar als tres estanys dels Minyons que estan una mica per sobre. De nou estic en un lloc d'aquells que et deixa bocabadat. Dono un tomb per la riba dels tres estanys, per contemplar-los des de tots els punts de vista. El lloc és realment una meravella: aigua, roques, prat alpí, núvols, cel, cims propers, ...



Ja només em resta agafar el GR11 per tornar al punt de sortida. Primer, tot és baixada i de bon caminar, fins i tot, puc trotar en alguns moments, impulsat per les ganes d'arribar. Però poc després de passar el refugi no guardat J. Folch Girona i travessada la riera dels Engorgs i un prat, el corriol queda per sobre del rierol Duran. Aleshores apareixen trams que són de mal caminar, per la inclinació del terreny entremig de les roques. És fa llarg aquest flanqueig que s'acaba fent antipàtic.


Malgrat les bones vistes i en alguns moments travessar pel mig d'un bosc que m'agrada no gaudeixo massa d'aquest final. Tinc ganes d'acabar. Comença a ser un costum que el final d'un dia de caminar se'm faci pesat. 
Surto del bosc i ja albiro allà a baix el refugi de Malniu. 


Bec una birra ben fresqueta i menjo uns ganyips abans d'agafar el cotxe per tornar a Cap de Rec.
A Cap de Rec tinc temps pel de sempre: escriure i llegir una estona. I també per mantenir una bona conversa abans i també al llarg del sopar amb un basc que està fent la ruta dels Estanya Amagats abans d'anar a descansar ja pensant amb l'endemà.
Temps de pas: 1.50 fins a Puippedrós + 1.20 fins Estany Gran + 2.20 fins a Malniu =  Total 5.30 hores