diumenge, 18 de maig del 2008

Aquest cop a Gironella

Avui de nou una cursa d’orientació. Era de copa i a Gironella en una zona nova per a mi. Havia fet una cursa d’orientació a Gironella el passat estiu però va ser nocturna i urbana. Avui era totalment diferent: 5000 metres i 16 fites.
Surto amb ganes esperonat pels resultats del cap de setmana passat i les tres primeres en van molt bé. La 4 ja se’m complica una mica més. Acabo dins d’una zona on és impossible seguir avançant degut a la gran quantitat d’esbarzers. Surto i cerco per una altre cantó i allà estava. Provo un camí per la 5, però no és possible. Torno enrere i rectifico i la trobo fàcil. La 6 també em resulta fàcil.
La 7 també ho sembla, però un cop estic a prop no em fixo suficientment en les detalls del mapa i acabo cercant en un lloc on no està. No són l’únic, però després a casa ho lamento. En realitat era ben senzill, però ja se sap en cursa i amb presses, algun característica del terreny et passa desapercebuda i els minuts cauen ràpidament.
Per arribar a la 8 cal córrer de valent per una bona pista. Porto 51 minuts a la meitat de la cursa. La 9 està a prop i també està al sac. Fins aquí vaig primer. Penso que per anar a la 10 també es pot anar per camí, però provo d’anar a rumb. Al cap de poc no sé amb exactitud on soc, tracto de baixar per un lloc on m’és impossible i decideixo fer el primer que havia pensat: anar pel camí, primer i la carretera després. Allà està.
La 11 i la 12 estan dins d’una urbanització i a córrer s’ha dit. Camí de la 13 tinc alguna indecisió que segur que em fa perdre una mica de temps. La 14 i la 15 estan entre camps de conreu. La 16 ja està allà mateix i ara un fort sprint fins al final (avui hi havia un premi especial, un pernil, pel millor sprint de totes les categories). Jo he fet 1-44, i el guanyador ha fet 49. Com corren!


Al final de la cursa he estat segon amb 1-28-11 i només a 2-12 del primer. Està molt clar que tinc que ser més fi a l’hora d’interpretar el mapa i identificar els diferents elements d’aquest en el terreny.

dimecres, 14 de maig del 2008

El segon dia dels Pirineus, subcampió de Catalunya

Dissabte a la tarda va estar plovisquejant, però per la nit no va parar de ploure. Per sort el diumenge no tan sols no plovia, sinó que feia un bon sol que es va aguantar fins el migdia. Era el dia del campionat de llarga distància: 3000 metres i 14 fites.
Des del pàrquing i centre d’informació de la cursa fins al lloc de sortida hi havia una bona caminada, la major part en pujada. Des de la sortida vèiem l’arribada.
Tot xerrant amb uns companys de les dificultats del terreny d’avui em despistoi se’m passa l’hora. Surto dos o tres minuts en retard.
És un terreny amb molt poques referències i cal estar molt atent per trobar les fites. Les primeres 4 fites em van força bé, però un cop estic a prop d’elles no són fàcils de localitzar, i això suposo perdre temps. Arribo a prop de la 5, hi ha molta gent buscant la mateixa. No hi és. Decideixo cercar un punt de referència clar (un camí) i tornar a començar. Ara si que la trobo. Per arribar a la 6 dono volta pels camins, cansat d’anar tota l’estona camp a través. Mirat després a casa estic segur d’haver perdut temps. Passo la 7 (mig camí amb gairebé 50 minuts).
Camí de la 8 m’avituallo. I a prop de la 8, tot pujant ple dret, coincideixo amb dos nois de la categoria H18 que fan el mateix circuït que fem els H45. Malgrat que no fem els mateixos recorreguts també coincidim en la 9 i 10. A partir de la 10 ja som de nou a la zona de tàlvegs del dissabte i cal estar molt atent per no equivocar-se.
Llegint bé el mapa arribo a la 11. Veig clar com arribar a la 12, però quan soc a prop decideixo baixar al fons d’un tàlveg massa aviat. La fita no està allà. M’he precipitat i perdo molt de temps buscant la seva ubicació correcte, passant d’un tàlveg a un altre com bonament puc. Un cop la tinc veig clarament que m’he precipitat en la meva elecció. Aquí acabo de perdre la cursa.
I ara a córrer fins el final: 1-36-52 i segona posició. No està malament. Llàstima de la fita 12. He tingut el campionat a la mà.

dilluns, 12 de maig del 2008

El primer dia dels Pirineus, Campió de Catalunya

Seran els dos dies dels Pirineus amb dues curses en els terrenys de Bellestar, anunciats com els inferns. S’anunciava com un terreny difícil amb molts tàlvegsi on el factor tècnic seria molt important. Les fotos dels profunds tallats que hi havia a la web del club organitzador feien feredat.
 
Per acabar-ho d’adobar el pronòstic del temps anunciava pluja per tot el cap de setmana. I així va començar. Tot el viatge del divendres cap a La Seu d’Urgell va ser sota la pluja. Va continuar plovent al llarg de la nit i al matí mentre esmorzava encara queien gotes. Al arribar a la zona de cursa el cel seguia gris i amenaçador, però ja no plovia. Als inferns se suposa que ha de fer calor, però més aviat feia fred. Tot estava ple d’aigua i fang. Una mica d’escalfament i ja estic a punt per la primera cursa la de mitja distància: 2.200 metres i 16 fites.
Al moment de sortir m’avisen que vagi en compte que el terreny està molt relliscós.
 
Surto prudent i com moltes vegades em costa entrar en cursa i dubto en la cerca de la primera fita anant, endavant i enrere. Veig un parell de fites que no són meves, però finalment la trobo i em situo. La segona i la tercera estan a prop i aviat estan al sac.
En direcció a la 4 passo per un camí estret dalt d’un tàlveg on cal vigilar. Una bona baixada anant en compte amb les relliscades i ja és meva. Toca tornar a pujar al camí. Em tinc que agafar als arbres. Un cop al camí, una mica més endavant veig a l’altra banda una fita. Estic segur que no és la meva, però baixo a comprovar-ho. No ho era. La que busco està més al fons del tàlveg, i precisament no en aquest. Estic a la part de baix. Entro dins d’un aquests tàlvegs, però tampoc ho és, surto i entro en el següent ja tinc la que fa 5. Em situo en el mapa.
Estic davant d’un camp. Tinc que travessar a l’altra banda d’un rierol. Trobo lloc per passar i veig una roca que identifico al mapa. Només em tinc que enfilar una mica trobar la 6.
Ara en venen unes quantes en aquesta zona totes al costat de roques. Es tracta de mesurar bé les distàncies i no equivocar-se en la direcció. Passo la 8, mitja cursa, en 30 minuts. La 9 és la darrera que està en una roca.
Amb la 10 torno de nou al terreny dels tàlvegs. Una conducció d’aigua, potser una captació temporal, i un camp de conreu que tinc que vorejar són una bona pista per arribar a la 11. D’aquí fins al final de la cursa em resulten fàcils i aviat (10 minuts) he acabat per un temps de 50-46, amb els que sóc per primera vegada a la meva vida Campió de Catalunya.
Malgrat haver guanyat sempre hi ha quelcom a aprendre en una cursa d’orientació. Em fixaré en tres punts:
  • millorar la meva entrada en cursa i trobar la primera fita. Tinc que aconseguir situar-me més ràpidament en el mapa.
  • l’opció presa des de la 4 a la 5 no ha estat la millor. No calia pujar al camí, per tornar a baixar per l’altra banda. Podia haver rodejat el tàlveg per sota sense tenir que pujar i baixar. Tinc que mirar millor el mapa
  • quan ja arribava a la 11 em vaig deixar portar pel que feien dos orientadors que venien per l’altra banda. Si hagués seguit el que jo pensava hauria arribat abans a la fita. Tinc que estar més concentrat en el faig jo i no mirar el que fan els altres.

diumenge, 4 de maig del 2008

Tornada a l’asfalt

Aquest matí he tornat a córrer una cursa d’asfalt, ha estat el 10.000 del Circuït de Catalunya, un lloc especial per una cursa especial, per una bona causa, recaptar diners per l’Esclerosi Múltiple.
La meva darrera cursa d’asfalt va ser la pujada al castell de Castelldefels el passat desembre i pel darrer 10.000 haig de remuntar-me al gener del 2006 a la cursa de Sant Antoni quan estava preparant la meva darrera marató.
Ara estic molt centrat en les curses d’orientació i darrerament sóc molt irregular en els entrenaments. Entre setmana entreno poc i el cap de setmana sempre que puc ho faig per muntanya. Ja no recordo quan va ser que vaig fer la darrera sèrie.
Per tot això era un incògnita el ritme que podria portar. Tenia al cap sortir tranquil·lament a veure-les venir i com a molt tractar de córrer tots els kms. per sota de 5.
No havia estat mai al Circuït de Catalunya i he gaudit plenament d’agafar el pitral dins d’uns boxes i passejar pel pit-lane per arribar fins a la línia de sortida. Una mica d’escalfament i tot a punt per les dues voltes i escaig.
Surto del darrera i en la baixada fins a la línia d’arribada al circuït vaig agafant posicions. Primer km. en 4-31, molt ràpid malgrat que no tinc la sensació d’anar tan despresa. Em mantinc per sota de 5 fins el 4 en el que trobo la pujada més forta del circuït. Passo el km. 5 amb 24-15 i posició 889.
Miraré d’augmentar el ritme al llarg de la segona volta i així és fins passat el km. 8, on de nou en la mateixa pujada de la primera volta em quedo clavat i ja no aconsegueixo millorar aquestes sensacions.
 
Finalment he baixat dels 50 minuts, 49-37, i posició final 774 de 1407 arribats.
M’ha agradat tornar a l’asfalt i córrer pel circuït on acostumem a fer-ho cotxes i motos. És un lloc diferent.
Suposo que amb una mica més d’entrenament encara podria tornar a fer els 10.000 per sota de 45. No defujo de intentar-ho properament.