La darrera del 2021

Rogaine Marató TV3, Collserola

20.4 km. 4-00-03  11-43 x km. 546 metres de desnivell

118 punts, 11è de 20 classificats

De nou a les acaballes de l’any participo en la Rogaine que organitza el Senglar Orientació a Collserola. Tinc quatre hores per trobar el major nombre de fites i sumar tots els punts possibles. Conec bé la zona d’anteriors edicions.

El meu objectiu és apropar-me a fer 21 kms., tal com vaig fer en la meva darrera participació fa dos anys. En contraposició al recorregut que vaig fel 2019 avui decideixo arriscar i intentar anar a les fites de màxima puntuació que hi ha al Sud-Est del mapa.

A la sortida ens ajuntem una bona colla de coneguts. El termòmetre marca 0 graus. Quin fred!

Com fa un parell d’anys abans d’allunyar-me de Sant Cugat repasso totes les fites del Nord-Oest del mapa. Ben aviat entro en calor. Em començo a treure roba abans d’arribar a la primera fita.

 

En aquesta primera part un parell d’errades em fan donar més volta de la necessària per arribar a les fites planificades, però segueixo el pla previst. Després de les fites de Can Borrell i del Sant Adjutori dubto de si continuar amb el pla inicial o desestimar la 52 i la 81 i dirigir-me directe al Sud-Est del mapa. Porto 1-25. M’arrisco i segueixo endavant.

Passo la 81 amb 1-53, i començo a fer càlculs per passar per la 97 amb entre 2-30 i 2-40, però aquests càlculs se’n van a norris amb un parell de camins dibuixats al mapa com a poc visibles però que en la realitat resulten gens visibles i s’acaben convertint en el arriscat esport de fer el senglar pel mig dels boscos de Collserola i el que podia haver sigut força ràpid es converteix en quelcom molt lent que em fa perdre temps i també gastar més energies del compte. Acabo passant per la 97 situada al Turó de la Magarola, un 100 cims, amb 2-54. Estic molt lluny de l’arribada i ja puc començar a espavilar en el camí de retorn.

Conec bé el corriol i avanço força ràpid, però el temps és implacable. Passo la 67 amb 3-37 i les fites de més al Nord ja no són abordables. Em dirigeixo de cap a l’arribada. M’avança el Toni que està fent el mateix final que jo. Ens retrobem a la 31 i encarem junts el final. Anem justos de temps. No sé massa bé el temps que tinc de marge, ja que havia posat en marxa el cronòmetre amb una mica de retard. Arribo tan i tan just que penalitzo 5 punts per tan sols tres segons de retard. Tinc clar que no he escollit la millor estratègia.

 

Aquesta és la meva darrera competició del 2021. En total hauré fet 5 rogaines i 10 curses d’orientació a peu. Sumo 577 competicions, a només 23 de la meva cursa 600. Quina i quan serà? El 2022 també serà l’any en que arribaré amb la meva cursa 250 d’orientació. Estic només a 8 curses. Comença el compte enrere per arribar a aquestes dues xifres tan rodones.

Mitja Marató pels corriols de Collserola

XXX Cursa Sant Cugat. IV Trofeu Ramon Casal i Albareda

Diumenge, 15 de desembre de 2019

Rogaine 4 hores: 3-53-31 21,2km. 11-03 x km. 580 desnivell positiu 22 fites 139 punts 13è de 68 equips classificats.

Feia un parell d’anys que no participava en aquesta cursa en format de rogaine que tinc ben a prop de casa. A diferència de les rogaines oficials, al ser una rogaine popular deixen participar individualment.

S’aixeca el dia amb una temperatura molt agradable per donar un tomb per Collserola i gaudir de la natura i l’esport. A la sortida em trobo amb una bona colla de coneguts.

Conec bé la zona i el mapa d’altres participacions. Com gairebé sempre hi ha uns temptadors punts a la zona Sud-Est del mapa, molt lluny de l’arribada que està al Nord-Oest. Anar fins allà suposa una tornada a contrarellotge. En altres edicions ja he caigut en la trampa. Desestimo la zona i penso com enllaçar la resta de fites. Trobo una estratègia prou interessant.

Surto a trot sense forçar massa físicament. No em vull desgastar d’inici. Les fites són fàcils, algunes d’elles a llocs prou coneguts d’altres edicions: Pi d’en Xandri i les restes de l’ermita de Sant Vicenç.

Segueixo en direcció Sud fins la fita 70 amb que passo en menys d’una hora. Veig al mapa un corriol poc visible que condueix de manera força directa en direcció a la zona de la 52. No ha estat pas una bona opció, hauria estat millor un corriol que donava més volta però amb menys desnivell i segurament més corrible. De fet el corriol poc visible en tenia ben poc de corriol i molt de bosc a través. Però també m’agrada fer de senglar!

A la 52 tenia l’opció de canviar la planificació inicial, però no ho faig. No trobo un corriol poc visible i dono una mica de volta per encarar la 80 ja en direcció Nord. Segueixo en baixada cap a la 64. Una manca de concentració em fa dubtar al mig d’un corriol i torno enrere per assegurar. Quan pinço la 50 porto dues hores de cursa.

Les dues fites següents estan en llocs emblemàtics: Can Borrell i Sant Adjutori. Abandono la possibilitat d’arribar-me a la 53 i 54. Prefereixo reservar-me per les fites de la zona Nord del mapa amb una important suma de punts.

Can Borrell

Una forta pujada em mena fins a la 67, però un cop a la carena ja és tot baixada fins a la 91, a la font de la Rata. Podia haver retallat pel mig del bosc per anar a la 63, però no ho he fet. Tampoc hauria guanyat massa. Aprofito que vaig per pista per córrer tot el que puc.

La 61 està en una cruïlla de camins i corriols en una zona una mica laberíntica. Quan penso que ja soc a la cruïlla de la fita aquesta no hi és. On puc estar? Toca pensar. Arribo a una nova cruïlla i el relleu m’ajuda a situar-me. Crec que ja sé quina ha estat l’errada. La meva hipòtesi ha estat correcte i ja la tinc. Una petita pèrdua de temps però no excessiva.

Quan arribo a la zona de la 90, hi ha força gent que porta temps cercant-la. Tinc clar que ha d’estar en l’arbre caigut al mig de la rassa. És molt evident que aquest és el seu lloc. Revisem l’arbre i trobem un tros trencat de pinça. Se l’han emportat!

Segueixo el meu pla fins a la 60. Aviso als diferents equips que em trobo que no vagin a la 90 que no hi és. Ja tan sols resten 28 minuts per acabar. Dubto si anar o no a la 35 abans d’encarar la recta final de la rogaine: són més o menys 600 metres, 300 d’anada i 300 de tornada i no massa desnivell. Començo a anar-hi, però desisteixo, no tinc ganes d’apurar tant. Tres fites més 32, 76 i 31 i acabo. M’han sobrat més de 6 minuts, segurament la 35 era possible.

He gaudit molt de la que segurament serà la darrera cursa d’aquesta temporada.  

The Wild Boar Trio en marxa

Rogaine Barcelona Parc Natural de Collserola

5-52-15 97 punts

23 km. 951 metres de desnivell positiu 2ns. en categoria de superveterans 

Finalment ens estrenem com The Wild Boar Trio. Serà en una rogaine per Collserola, ben a prop de casa. És una zona on he fet un munt de rogaines amb sortida des de diferents punts d’aquest pulmó verd de l’àrea de metropolitana, però que ara ja fa alguns anys que per diferents raons no hi participava.

Amb el mapa a la mà el primer que fem es descartar la zona més allunyada. Ens agraden dues zones on veiem un bon grapat de punts. Després de valorar-ho una estona decidim començar per la zona Sud per seguir en direcció Oest i  tornar pel centre del mapa, passar a prop del centre de competició i acabar la cursa en la zona Nord-Est del mapa.

Dit i fet. Pels carrers de Vallvidrera ens arribem fins la nostra primera fita, la 32. Abandonem el poble fins la propera, la 45. Caminem a bon ritme fins la 57 i la 75. Camí cap a la primera fita de 8 punts del dia, la 81, complim la primera hora de cursa. De moment hem anat més aviat de baixada. Abans d’arribar a la 56 ens trobem amb una imatge ben curiosa.

Aquí fem un petit canvi en la nostra planificació: invertim l’ordre de les dues següents fites.  Farem primer la 73 i després la 55, per així també anar a buscar la 65. Ens topem amb les primeres pujades del dia. Ja portem més de dues hores de cursa. Per accedir dalt del turó on hi ha la 64 sense donar volta travessem una zona de vegetació de poca penetrabilitat, però ja la tenim.

Mentre ens dirigim a travessar la carretera per dirigir-nos ja cap a la zona Nord del mapa es compleix la tercera hora de cursa. Amb una hora sumem els punts de la 54, 72 i 43 amb remullada inclosa del Saiko.

Passem a l’altra banda del baixador de Vallvidrera i ens endinsem en els jardins de Vil·la Joana quan ja només ens resten dues hores de cursa. Ja comencem a anar amb la calculadora al cap. A la 62 soc el primer en arribar i espero als companys. Com comprovarem al final, no la vaig pinçar. Per tant, aquests 6 punts no ens van comptar en el còmput final.

Descartem la 33 que la teníem en el punt de mira, però ens obligava a baixar i pujar per molts pocs punts. En aquesta part final el nostre objectiu són tres fites de molts punts: 71, 74 i 83. En la 74 ens trobem amb una sorpresa: un cotxe! És fa molt difícil pensar com ha arribat fins aquí. Però de fet no és una novetat a Collserola. Que jo recordi, ja és el tercer cotxe al mig del bosc de Collserola que és utilitzat com a un element on situar una fita.

Ja passen de les 5 hores. No veiem gens clar anar fins a la 83. La podríem fer, però després ja no ens quedaria temps per fer cap més fita. La canviem per la 53.

Falten 30 minuts. Ens qüestionen si anar tranquil·lament ja directes cap a meta o arriscar-nos una mica i recollir 6 punts més passant per la 34 i la 31. Per la distància que hi ha i el ritme que hem portat fins ara calculo que necessitem 30 minuts per fer aquestes dues fites.

Decisió ràpida: ens arrisquem, serà més divertit. Aprofitem que és baixada i trotem, la 34 ja és nostra. Anem molt més ràpid del que havíem anat fins ara. Tenim temps. Però de camí cap a la 31 travessem un pont i el corriol s’acaba. Què passa?. Tornem enrere. Aquest pont no era el nostre. Seguim endavant i trobem, ara sí, el nostre pont. Fem el darrer esforç en un corriol en pujada, pincem la 31 i seguim pujant. Ja és segur que entrem a temps. Cursa acabada, amb bon regust de boca. Estem satisfets de com ens ha anat. Llàstima d’haver perdut els 6 punts que no he pinçat de la 62. Només haguéssim quedat a 10 punts dels Bandolers que són un equip superior a nosaltres. El compte enrere pel mundial de La Molina segueix endavant.