diumenge, 28 de setembre del 2008

A Vallfogona torna la Copa

L'estiu ja ha quedat enrere i tornen les curses de Copa de Copa Catalana. Aquest cop és al petit poble de Vallfogona del Ripollès envoltats d'un magnífic paisatge i amb una cursa molt ben organitzada pels Aligots.
Fa una bona temperatura per córrer. Les sortides es retarden al voltant de 15 minuts. 
Tinc per davant 4.400 metres, 15 fites i 265 m. de desnivell. I només sortir tinc problemes per trobar la primera fita. No acabo d'entrar en el mapa i no m'acabo de situar-me en el que representen els diferents colors, fins i tot torno al triangle de sortida. Feia molt de temps que això no em passava. Finalment aconsegueixo interpretar on estic i trobo la primera fita.
He perdut molt de temps i he tirat per terra les meves aspiracions d'assolir un bon resultat. M'enfado amb mi mateix. Vull recuperar el temps perdut. Corro per terreny obert passant per sota d'una casa fins arribar a la segona fita del matí. Surto disparat cap a la tercera. La tinc ben a prop, a l'altra banda d'una petita riera. No veig un filat i ja sóc a terra. No m'he fet res, però al córrer sento un petit  dolor a l'isquiotibial de la cama dreta. Ja tinc la tercera. Corro en baixada just al costat d'un límit de vegetació, fins trobar un petit bosquet on suposo que trobaré la quarta fita. No hi és. Hi ha molts orientadors cercant la mateixa fita. Alguns sembla que fa estona que la busquen i no la troben. Penso una mica i surto a cercar un camí que fa de línia de parada. M'havia equivocat i la fita estava més lluny. Ja la tinc. En aquesta errada no he perdut massa temps ja que he rectificat ràpid.
La 5 sembla complicada. Travesso un riu i començo a buscar un corriol que ha de pujar per un esperó. Al cap d'una estona el trobo i tinc que vèncer un fort desnivell. Arribo a un bosquet on hi ha unes vaques. Travesso i trobo la fita. La següent és lluny, no m'atreveixo a anar pel dret i torno pel mateix camí que havia pujat. Baixo corrent fins a una amplia pista que amb una llarga pujada em portarà a una corba ja a prop de la sisena fita de la jornada. Deixo el camí i segueixo en forta pujada pel costat d'unes pedres ben marcades al mapa i ja la tinc.
Acabo de pujar fins al camí i arribo a l'avituallament. Ara toca endinsar-me dins del bosc sense perdre alçada. Tinc la sensació que ha d'estar més abaix i baixo a buscar-la, però no era així em toca pujar de nou per una forta pendent. Travesso un terreny obert fins a un petit bosquet que vorejo per trobar la vuitena. Segueixo endavant en la mateixa direcció i arribo a un lloc on em costa identificar on sóc. Crec que estic a prop d'un bosquet assenyalat al mapa, però no és així. Des d'allà veig unes quantes roques i crec que allà pot estar la fita i així és.
La 10 està en un tàlveg. Ara toca baixar, tinc el tàlveg identificat però no sé a quina alçada trobaré la fita i el vaig passant d'un cantó a l'altre mentre baixo fins localitzar-la. Surto d'allà per un petit corriol per dins d'un
bosc fins arribar a un terreny obert amb forta pendent. Dins d'una barraca de pastor hi ha la fita. Des d'aquí és té molt bona visió del que resta de cursa. Baixo fort per la pendent, travesso un camp, un petit barranc, i la fita està a la punta del següent camp. Ara enrere fins travessar un pont: nova fita. Només en queden dues dins del poble. Però per arribar al poble s'ha de fer una pujada de fort desnivell. Intento córrer però no puc fins arribar als carrers. Ja tinc les dues últimes i esprint final.



Han estat 1-43-05 de diversió. Al final i malgrat l'errada a la primera fita he fet segon amb només 4 segons de diferència respecte al tercer, i a menys de dos minuts del primer. Les classificacions de H45 comencen a estar ajustades, hem arribat tots amb molt poques diferències de temps.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Ultrallarga a prop de casa.

A pocs minuts de casa, a la Serra Galliners, lloc pel que acostumo a entrenar es fa el campionat de Catalunya d'Orientació de Ultrallarga. Són 16 km., 29 fites i 760 metres de desnivell positiu. Hi ha un màxim
de 4-30 hores per acabar-la. Si faig 7 fites per hora acabo dins de control. Serà un bon entrenament per la marató de Sant Llorenç Savall del 26 d'octubre.
Abans de la sortida puc saludar a uns quants coneguts que feia temps que no veia.
La sortida és en massa. O sigui, tots junts. Darrers consells del traçador del circuït: “el mapa té pocs detalls. És aconsellable no arriscar-se i anar pels camins. Compte amb les baixades, algunes rellisquen molt. Hi ha dos passos subterranis per creuar autopista i carretera, un d'ells especialment brut”.
I a córrer. Trigo molt a situar-me i segueixo als que tinc al davant, però no tinc clar on sóc. Vaig fent com els altres per diferents camins, però no m'acabo de situar en el mapa, fins que pregunto a un company. Ara ja sé on soc, i aviat tinc la primera fita al sac, i la segona, una estona més tard. Em dirigeixo cap a la tercera, per un camí ample i canvio la decisió de l'itinerari a agafar varies vegades. Finalment no prenc la millor opció i tinc que salvar grans desnivells de baixada primer, però també de pujada. Per seguretat el camí a partir de la 3 està marcat. Després de la 4 hi ha unes cordes per baixar fins el pas per sota l'autopista, el típic tub, però ple d'un fang negre i fastigós que fa una olor sospitosa. Sortint del pas ja tenim la 5 i una mica més a munt, al costat de la imatge religiosa que hi ha a prop de Sant Feliuet, la 6 amb avituallament líquid i sòlid.
Des d'aquesta fita es surt per fer la 7 (53 minuts) i 8. Ho faig baixant a un camí i després fent una forta pujada seguint una línia elèctrica (a casa veuré que hi havia un millor camí amb menys desnivell). I torno a la 6 que ara és la 9.
Repeteixo per sota la línia elèctrica per arribar a la 10 i la 11. De nou ha estat una mala opció. Torno a la 6, que ara s'ha convertit en la 12 i ja marxo definitivament de la zona en direcció a la 13 i 14 (1-27) i un nou pas soterrani per sota d'una carretera. Aquest no està brut.
Passo per una riera seca que fa ziga-zagues i després d'un camí en pujada ja tinc la 15. A partir d'aquí ha augmentat la distància entre fita i fita i per tant serà difícil mantenir aquest bon ritme. Poc després de la 15 atrapo a un orientador que portava davant des de la 11. Optem per camins diferents i l'he deixat enrere. Ja tinc la 16.
A la 17 hi ha una via directe, però sembla arriscada i prefereixo anar segur i no jugar-me-la. Torno a córrer per dins d'una riera seca. És divertit. M'atrapa un orientador i decidim sortir de la riera pel dret, malgrat que el camí no és clar. La jugada ens surt bé i arribo en solitari a la 18. S'ha quedat al darrere.
Fa estona que tinc sed.Per arribar a la 19, toca donar volta i passar de nou per la primera de les rieres seques. Aquí hi ha aigua. Em bec una ampolla en un no res. El camí cap a la 20 és de forta pujada i després baixada. Ja a casa veuré una alternativa al mapa en la que s'obviava tot aquest desnivell.
Per arribar a la 21 he estat pensat dues alternatives. No tinc clar d'haver escollit la millor. El camí no para de pujar. Tinc dubtes d'estar en la bona direcció. Penso que si m'he equivocat i tinc que tornar enrere hauré perdut molt de temps. No ha estat així.
Passo de llarg, però rectifico (2-42). Aquí torno a tenir aigua.
Allà coincideixo amb un altre orientador, però a la sortida de la fita escollim rutes diferents. Agafo un camí estret en lleugera baixada que m'agrada i pel que puc córrer. Ja està la 22 i la 23. Ara torno a passar per la zona marcada i el pas soterrani enfangat per fer tres fites (24, 25 i 26) per les que ja havia passat abans (3, 4 i 5).
Començo a estar cansat, i em costa agafar un bon ritme de cursa, sobre tot, quan hi ha pendents, però si espavilo encara baixaré de les 3-30. Però no serà així i acabaré en 3-35-22 el 26 de 40 participants. El primer ha necessitat dues hores per fer-ho. Estic satisfet amb el meu resultat i a més m'ho he passat d'allò més bé, i amb bones sensacions al llarg del recorregut. Soc el participant de més edat de la cursa amb diferència. No em puc queixar del meu temps.

dilluns, 8 de setembre del 2008

Dos dies a Moià o lliga espanyola per tornar a començar

Inicio la tornada a la competició després de les vacances d'estiu amb una cursa de lliga espanyola a Moià. Són dues curses en dos dies, el dissabte la llarga i el diumenge la de mitja distància.
Aquesta serà la meva primera participació en la lliga espanyola. Corro en la categoria de H50.
Ja he escalfat una mica i tinc ganes de començar. Són 5.200 metres i 16 fites per endavant. Som-hi. Primera i segona fites fàcils. La tercera està en la mateixa corba de nivell, però de cop i volta noto que he baixat massa i que no estic on toca. Haig de pujar i allà està la fita esperant. Una nena em pregunta on estem i li explico. Anem per la 4 i toca pujar i esbufegar, però porto un bon ritme. La 5 no és gens fàcil, ja que s'han de baixar diferents marges i es fa difícil saber exactament quin és el que correspon a la fita. I evidentment després de baixar toca pujar per trobar la 6. La 7, 8 i 9 són ràpides. Encara vaig força bé.
A partir d'aquí començaran les complicacions i malgrat no cometre grans errades vaig acumulant minuts de retard. La 10 està molt llunyi opto per fer una aproximació per camins, després a casa veuré una millor opció. I a més ja a prop de la fita em passo de llarg i tinc que tornar enrere. M'acostuma a passar en les baixades. Aquest és un dels aspectes que tinc que millorar.
Per arribar a la 11 cal baixar fins un rierol sec i després pujar marges amunt. És difícil precisar quin és el marge on es troba. Després de donar algunes voltes veig que estava una mica més amunt d'on la cercava. Una altra de les meves errades típiques.
Per arribar a la 12 no escullo el millor itinerari i arribo a una tanca i un camí que em serveix per reorientar-me. La 13 està lluny i tot és pujada. La 14 està en baixada i primer no arriba mai i després em passo de llarg i tinc que tornar enrere. Les dues últimes ja son fàcils. Han estat dues hores gairebé justes. El primer ho ha fet en 1 hora 15. He fet el 10è de 14. Calculo que sense errades podria haver estat al voltant de l'hora i mitja. És evident que tinc molt a millorar



El diumenge torno a Moià a fer la cursa de mitja distància, també són 16 fites però aquest cop només 2.800 metres. Escalfo bé i surto ràpid. Fins a la fita 5 estic entre els primers. A la 6 baixo per un marge quan no ho tenia que fer i perdo una mica de temps. La 7 també la trobo ràpid i sense problemes, però encara ara no entenc que vaig fer. Quan encaro la 8 em trobo en una cruïlla de camins que no identifico en el mapa. Tenia que trobar un camí, però no una cruïlla. La pregunta és on soc. Fins que no localitzo un dipòsit
d'aigua proper no m'acabo de situar del tot. Aquí s'ha esvaït del tot la possibilitat de fer un bon resultat.
Després de pujar una mica en la 9 toca baixar i molt per cercar la 10 i 11. La 12 torna a estar en una pujada plena de marges i on és difícil decidir quin és el que correspon a la fita. Però mira allà està.
Les darreres tornen a ser ràpides. Faig la 15, això s'ha acabat, però la 16 és a l'altra banda d'un camp d'un camp de conreu on es veu la marca per on han passat alguns orientadors, però sempre he llegit que no es poden travessar els camps. Tinc dubtes del que tinc que fer. Decideixo donar la volta al camp. Quan ja ho he començat a fer trobo a un corredor que travessa el camp i vaig darrera seu. S'ha acabat el segon dia. Ho he fet en 1 hora i 1 minut.
El primer ho ha fet en 45 minuts. He tornat a ser el 10è de 14.



No han estat unes curses fàcils. Malgrat no cometre grans errades, he perdut massa temps: petites desviacions del rumb, càlculs de distància una mica equivocats, dificultats en seguir una corba de nivell, no he triar els millors itineraris entre fita i fita. Però el lloc m'ha agradat, així com la organització que sempre em sembla com quelcom molt complexe. I a més en tot moment, malgrat les petites errades he estat capaç de rectificar en cursa i anar trobant les fites.

divendres, 5 de setembre del 2008

Tres setmanes d'entrenaments

Després d'un any molt irregular en els meus entrenaments les darreres tres setmanes del mes d'agost tot aprofitant les vacances he aconseguit entrenar d'una manera continuada i gaudir-ho. He augmentat progressivament els kilòmetres i així com també la qualitat dels rodatges. Sempre aprofitant els paratges que m'ofereix les afores de la meva ciutat i fugint de l'asfalt sempre que és possible.
Les temperatures d'aquests dies també han ajudat. No fa massa calor per ser l'estiu. Alguns dies he pogut córrer acompanyat de companys als que conec des de fa temps i així fer petar la xerrada de tot lo humà i diví mentre posem en forma al nostre cos.
Quina diferència no estar pendent del rellotge ni a la sortida i en el moment de finalitzar els entrenaments ja que un cop acabats podia estirar sense presa i sense tenir que pensar que tinc que preparar-me per començar la jornada laboral. Quan treballo aquests entrenaments han de ser en mig de la foscor i per tant en asfalt i amb un temps limitat. Moltes vegades no faig els estiraments a l'acabar per manca de temps, altres dies no hi vaig per mandra o perquè no aconsegueixo aixecar-me a temps.
En aquest trimestre que resta per acabar l'any vull continuar amb les curses d'orientació, però el meu gran objectiu serà la marató de muntanya de Sant Llorenç del 26 d'octubre que per primera vegada en totes les
seves edicions inclourà en el seu recorregut la pujada a Sant Llorenç de Munt, la popular i estimada Mola dels vallesans.
Des que vaig llegir que seria així que la vaig col·locar entre els meus objectius però si la vull fer sense massa patiment (mai m'ha agradat patir massa en les curses, per llargues i feixugues que siguin) m'hauré de plantejar un entrenament continuat i sense baixar la guàrdia, d'altra manera no serà possible fer-ho.
De moment demà començo un mes de setembre farcit de curses d'orientació.