dimarts, 23 d’agost del 2005

L'home contra la màquina

Fa uns quants anys havia llegit que a Gelida feien una cursa contra el funicular que connecta l’estació de tren amb el poble. Em va fer gràcia. Era una cursa singular i diferent. Tenia que ser divertir. Però no sabia en quina data es feia. Aquest any i gràcies a que gran invent que és Internet, vaig poder esbrinar data i hora: 22 d’agost a les 18.00 hores. Era una més de les activitats de la Festa Major.
I aquesta tarda poc abans de les cinc arribava a l’estació de Gelida. El poble estava desert i no hi havia ambient de cursa. Pensava "a veure si m’he equivocat i no és avui". He vist arribar alguns corredors i m’he tranquil·litzat.
Mitja hora abans de l’inici de la cursa hem pogut fer les inscripcions. Oferien poder baixar gratuïtament amb el funicular fins el punt de sortida. Així ho he fet. Un cop a baix, 15 minuts d’escalfament i ja estava preparat per la sortida. Preguntem per la distància que no tenim del tot clara i ningú sembla saber. Ens diuen que són uns 1800 metres.
La sortida s’ha retardat una mica per algun problema tècnic amb la màquina. Finalment sortim. Els primers metres són plans, però de seguida comença una forta pujada que em deixa clavat. M’avancen uns quants. Tracto de trobar un ritme adient per afrontar la pujada amb garanties. Em vaig trobant millor i puc augmentar una mica el meu ritme, fet que em permet anar passant a alguns corredors. Haig de vigilar de no perdre de vista al que porto al davant, ja que el recorregut no està marcat. La poca gent que trobem mentre pugem ens anima i ens indica que ja falta poc.
Aplaudiments al final i un temps de 8-54, el funicular ja fa dos minuts que ha arribat. En principi havia pensat que em costaria al voltant dels deu minuts. Per tant, estic content amb el resultat.
Una ampolla d’aigua de litre i mig per tothom. Comentem la cursa. Els que porten GPS ens informen que han estat 1650 metres i un desnivell de 95 metres. Només quatre atletes han aconseguit batre al funicular.
Repartiment de premis als primers de les diferents categories i un diploma i una llampant samarreta per tots els participants. I ben content ja enfilo el camí de tornada a casa.

diumenge, 21 d’agost del 2005

Entrenament de diumenge

Després de la jornada d’ahir, avui s’ha aixecat el dia sense cap núvol: un bon dia per córrer.
Baixo les escales i als tres minuts ja deixo l’asfalt per córrer per un corriol entre camps amb Sant Llorenç del Munt retallat al fons. Poc després entro en una urbanització propera a casa que em cal travessar i amb deu minuts més agafar un camí per mig d’un magnífic bosc de pins. Corro sense forçar i amb unes bones sensacions.
Deixo el bosc, travesso una carretera i continuo pujant per un camí ample, per una banda, el camp de golf, i a l’altre les vies del tren. Ara tinc Sant Llorenç del Munt a la dreta i al fons, davant meu, puc admirar les muntanyes de Montserrat. Bufa força vent en contra i es fa empipador. Al cap de poc passo a l’altra banda de les vies i baixo cap el Torrent de la Betzuca. Aquí ja no es nota el vent i malgrat la pujada es corre molt millor, a l’ombra i rodejat de pins blancs. El camí s’enfila i deixa el torrent a baix i va paral·lel al camp de golf.
S’acaba el Torrent de la Betzuca, travesso una altra carretera i m’endinso al bosc de Can Bonvilar, un bosc espès d’alzines, roures i algun pi. És un camí estret, amb no masses bones condicions i amb petits baixadors i alguna pujada. Decideixo provar el meu estat de forma i poso el "turbo". Les meves pulsacions pugen ràpidament mentre "volo" baixant per aquesta mena de túnel que formen els arbres al mig del bosc. Les pujades em costen més, sobre tot, una molt costeruda però tampoc van malament. Quan ja he abandonat aquest petit corriol i vaig per una pista ampla, apte per a cotxes al final d’una forta baixada i després d’una corba em trobo de forma sobtada al mig d’un gran fangar i gairebé no tinc temps d’esquivar-ho. Segueixo a bon ritme fins arribar a una hípica.
Aquí afluixo i corro al costat de la carretera del golf buscant recuperar les pulsacions. M’endinso de nou pel camí que passa pel mig del bosc de pins que em tornarà cap a la urbanització i de nou ja soc a la porta de casa.
Pujo les escales, faig 10 minuts d’estiraments, i una dutxa.
Ha estat un bon matí: 40 minuts suaus a 139 pulsacions de mitjana, 17 minuts a ritme mig-alt a 164 pulsacions amb un màxim de 181, i 24 minuts de nou suau a 142 pulsacions.
Sembla que vaig recuperant les bones sensacions.