dilluns, 28 d’abril del 2008

El dolmen de Pedra Gentil

Sempre havia sentit curiositat. N’havia sentit a parlar moltes vegades, ja de jove. Havia  passat a prop, però mai havia arribat a veure’l. De fet sempre els dòlmens han despertat la meva curiositat, i en realitat n’he vist molt pocs. Algunes vegades els meus intents s’han vist frustrats per diversos motius.
Però aquesta vegada ha estat possible. A la carretera que va de Sant Celoni a Arenys  trobem una pista forestal a mà dreta amb l’indicador de Parc Natural del Montnegre i Corredor que es pot seguir en cotxe fins al peu del dolmen. Després només cal enfilar-se cinc minuts fins a dalt del turó presidit per aquest dolmen força impressionant.


És un lloc peculiar amb el Montseny al fons. Em produeix unes sensacions especials. S’ha de reconèixer que el lloc escollit on plantar aquest monument segurament no ho va ser a l’atzar. Malgrat haver llegit algunes explicacions sobre aquestes construccions quan les veig sempre se’m plantegen interrogants. ¿Per quines raons uns homes amb necessitats molt bàsiques per sobreviure realitzaven aquest esforç que suposava moure i alçar aquestes pedres tan pesants ?

diumenge, 27 d’abril del 2008

II cursa d’orientació de Togores

Després d’anar atrafegat les dues darreres setmanes, el dissabte sona el despertador a les 6.30, és el dia de la cursa de Togores. Acabem de carregar tot el que necessitem i anem cap el punt de sortida. Mentre marxem tres a posar les fites, altres tres es queden a preparar tota la infraestructura de la sortida, arribada, avituallament, informació i recepció.
Tenim un centenar d’inscripcions. El fet de ser dissabte es nota. Poc després de les 9 comencen a arribar els primers participants, i també algun inscrit de darrer moment. Cal canviar alguna hora de sortida. Poc abans de les 10 surt el primer.
 
Passades les 11 no paren d’arribar. Vinga fer restes. Després de la mala experiència de l’edició anterior amb l’ordinador que al darrer moment no va funcionar, aquest any hem decidit fer-ho tot a mà. Anem penjant les targes amb els resultats. Ja ha arribat gairebé tothom i lliurem els premis als primers i comencen a recollir.
Surto a recollir les fites quan arriben els darrers. Tot s’acaba al voltant de les tres, però encara queda penjar les classificacions, descarregar el cotxe al club, ordenar-ho tot. No és gens fàcil això d’organitzar una cursa. Hi ha molta feina.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Podi

Des que vaig decidir passar-me a la categoria H45, la que em correspon per edat, que cercava, fer primer en una cursa de copa catalana, i com diu el refrany a la tercera ha estat la vençuda.
He sortit tard, passades les 11 del matí, des del pati d’una escola. Quan he sortit ja havia arribat un company de club. Començo a córrer pels carrers del poble.
Un cop abandonada la zona urbana trobo la primera fita entre uns arbrers fruiters al peu d’un talús. Enfilo cap a la segona que està dins d’un barranc. Camí cap a la tercera cal córrer de nou pels carrers, en aquests cas d’un polígon, i després agafar una pista forestal amb fort desnivell positiu. La deixo per trobar la tercera fita en mig de la vegetació. I torno a la pista per anar per  la 4. Arribo a un camí. M’he passat. Tinc que tornar enrere. Aquí està. Arribem junts amb el Carles, un company de club que corre a la mateixa categoria i que havia sortit 20 minuts abans. A més va acompanyat d’un altre H45 que també havia sortit abans. Enfilem ràpidament cap a la 5. Camí de la 6 deixo als meus companys, però em costa de trobar i ens tornem a retrobar. Ara amb tranquil·litat i a casa veig que al mapa hi ha assenyalat una arbre caigut que vaig veure en el terreny, però no en el mapa en el seu moment.
A partir d’aquí farem junts el camí fins a la 10.
Allà surto corrent, però de nou pel camí equivocat. En una zona amb una atapeïda xarxa de camins ens tornem a separar. Ja tinc la 11, la 12 i la 13 que estan força juntes i no ofereixen dificultats remarcables. Ara ja torno a entrar en l’entramat urbà fins acabar el circuït en 59 minuts justos. He fet menys d’una hora per 3700 metres i 16 fites.
Treuen la classificació i he fet primer. Cal esperar una bona estona pel lliurament de premis, però paga la pena per estar per primera vegada en el graó més alt.

Ara a mantenir la forma fins el campionat de Catalunya a La Seu d’Urgell, la propera cursa important.

dijous, 10 d’abril del 2008

Fita a la platja

Després de gairebé un mes el passat diumenge tornava a les curses d’orientació, una nova cursa del circuït Oros, per seguir aprenent, aquest cop amb mapa nou a prop de Calella. El lloc i el terreny era agradable.
De seguida aconsegueixo orientar el mapa i entro en cursa. Tot són pujades i baixades constants amb fort desnivell. En la major part de les fites la utilització de la brúixola és important. En tot moment domino el mapa i el terreny i em sento còmode cercant el millor camí per assolir les fites.
Cal travessar més d’una vegada tant l’autopista, com la nacional per passos soterranis marcats en el mapa.
En un parell o tres de fites, perdo el trajecte més directe, però immediatament en soc conscient i rectifico amb rapidesa.
El control més divertit és un en plena platja, el 21 a dos d’acabar. Després d’estar corrent tot el matí pel bosc arribo a la platja ben cansat de tantes pujades i malgrat que procuro córrer per la sorra es fa realment difícil i ho faig caminant fins arribar a les roques on està a la fita. Fa bo i hi ha gent banyant-se i prenent el sol. Ens miren estranyats quan passem per allà. No entenen massa què fem corrent amb un paper i una brúixola a la mà. I nosaltres també els mirem a ells.
Després d’aquesta fita toca pujar una bona pila d’escales. No puc més. Em recorda la cursa de l’Alba. Dues fites més i he acabat. Han esta 1-51-24 per 4.200 metres, 23 fites i 275 metres de desnivell declarats, i una cursa més al sac. Tot a punt per la propera cursa de copa d’aquest proper diumenge.