Al vent

 Rogaine dels Puigs a Almoster

23.7 km. 5-56-56  15-02 x km. 943 metres de desnivell positiu,

119 punts, 24 fites 19è de 24 equips classificats i 1r. Ultraveterans

Nou mapa i nova rogaine en terres de Tarragona. La previsió és que tindrem una jornada de fort vent. Un cop preparats i ja amb el mapa al davant comencem la nostra planificació. El primer que veiem és una línia de tornada per l’Est del mapa que ens agrada. Per tant si volem arribar per l’Est, sortirem en direcció Oest. Dit i fet.

Enllacem les primers fites per camins i corriols, però ben aviat, a la quarta fita, deixem el camí que seguíem i naveguem pel mig del bosc per estalviar-nos desnivell i assolim la fita (82) sense problemes. Hem assumit el risc que en algun moment ens endinsem en un bosc en el que no puguem passar, però ens resulta més divertit així que anar per camins. Més endavant passem pel costat d’unes grans cases abandonades de fa temps i anem fitant (37) sense més problemes que està atents als diferents camins i al punt on els hem de deixar per trobar la fita (68).

Arribem a la fita més al Sud-Oest del mapa (84) on havíem decidit de girar en direcció Est. Hem complert el que havíem previst, uns 8 kms. i unes 2 hores. Fins aquí ha estat un recorregut més aviat planer i en baixada. Sabem que en algun moment ens tocarà pujar.

Passem una bona estona pujant i pujant sense descans. Els vent es comença també a fer sentir, però és suportable, malgrat que en alguns moments és força fort. Potser aquesta no ha estat una bona opció i hi havia una alternativa millor i més planera, però ara ja hi som. Finalment després de la pujada fitem (45). Ens ha costat una mica més de mitja hora. La següent fita (92) en el punt més alt d’avui i ara toca baixar tot el que hem pujat. Tampoc és una baixada fàcil. No podem anar tot lo ràpid que voldríem. En alguns trams cal anar amb compte.

S’acaba la baixada en una línia d’alta tensió. No sabem exactament on som, i això ens fa cometre algunes errades i pèrdues de temps. El primer corriol que agafem no porta la direcció correcte i tornem enrere. Ara si anem en la direcció que volem però trobem una sèrie de corriols que no ens quadren amb el lloc on pensem estar. La fita està al peu d’un gran tallat, per tant no podem anar amunt. Decidim baixar sense saber massa si anem bé, però al final la trobem. El lloc és maco però hem necessitat 45 minuts per trobar aquesta 74 quan amb uns 20 o 25 podíem haver-ho fet.

Després de fer la 42 i per anar a la 36 decidim fer-ho bosc a través per no baixar i pujar. De nou ens surt bé aquesta navegació. Ens aturem un moment per decidir per on seguir, però ja tenim clar que ens oblidem d’una part important del que havíem planificat d’inici. Hem anat massa lents en la pujada i en la baixada i hem perdut massa temps en aquesta 74.

De moment seguim el pla previst i arribem a la 41 on la que en la nostra previsió inicial era portar 3 hores i ja en portem més de 4 hores i mitja. De moment seguim fins a la 44 i allà ja només ens queda una hora. Des d’aquí retallem dràsticament la planificació inicial.

Com sempre en la darrera part de la Rogaine s’inicia l’etapa a contrarellotge. Agafem la direcció que ens apropa a l’arribada i anem mirant el rellotge tota l’estona. No podem cometre errades i ens cal anar el més ràpid possible per poder sumar el màxim de fites abans no acabem. Passem per la 35 quan ens falten 45 minuts. Baixem al poble pel mig del bosc on hi ha la 31, i després per camins entre camps passem per la 38 i la 48. Falta menys d’un quart d’hora. Passem per davant del camp de futbol on hi l’arribada però encara tenim temps de sumar els tres punts de la 32 i allà anem. Acabem amb tres minuts de marge. Ha estat una bona rogaine, en la que ens hem divertit molt quan hem anat pel mig del bosc. Llàstima del temps perdut amb la 74! Al final ha fet força vent però ha estat suportable i no ens ha molestat massa.

El Pont del Diable ens observa

Copa Catalana de curses d’orientació 2019

Pont del Diable a Tarragona

Categoria H60 3,7 km. 14 fites

1-20-07, 5,6 km. 108 metres de desnivell positiu 4t. de 7 classificats

El Pont del Diable de Tarragona ens espera per la segona cursa de Copa Catalana de la temporada. Es tracta d’un aqüeducte construït pels romans fa uns 2000 anys. L’aparcament de cotxes per la cursa està just sota d’un pont de l’AP-7. Contrasta aquesta modernitat amb les pedres mil·lenàries del proper Pont del Diable.

Després d’una mica d’escalfament pel jardí romàntic comença la cursa. Intento anar pel camí més dret cap a la primera fita, esperant trobar un corriol. El bosc és força brut i això fa que em desviï més del compte i haig de rectificar per arribar a bon port. La segona gairebé la faig tota per camins fins el darrer moment. La 3 és ben a prop, així com la 4, però ambdues em costen força degut a la vegetació que per una banda impedeix avançar en línia recta i per l’altra, tampoc permet veure massa bé. La cursa es desenvolupa per un terreny d’aquells que no m’agrada i en que sortejar els impediments que posa la vegetació es converteix en clau per assolir un bon resultat.

De la 4 a 5 puc córrer per un corriol i realitzar una tirada ben neta i ràpida tret d’un parell d’aturades que em podia haver estalviat. No faig una bona elecció de ruta fins la 6. Intento seguir un tallat fins el final i des d’allà atacar a la fita. La vegetació m’impedeix avançar com desitjaria i tinc la sensació d’haver-me desviat cap el Sud. Intento rectificar i anar cap el Nord per acabar trobant-me en un lloc que no puc identificar amb claredat. Arriba el Joan per darrera i tampoc té clar on som. Intentant ressituant-me acabo trobant la fita. Hauria estat molt millor opció anar pel camí fins el got i des d’allà atacar la fita.

Segueixo la cursa amb dues fites que em resulten fàcils, així com l’aproximació a la 9 per camins. Però un cop deixo els camins i m’endinso en el bosc per localitzar la 9 de nou topo amb la vegetació. Som una bona colla intentant localitzar dues fites que hi ha en aquesta zona i això resulta determinant per no perdre massa temps. Aquí tot sol segur que hauria perdut molt de temps.

Baixo fins el camí per accedir a la fita 11 no resulta gens fàcil travessar la vegetació i tampoc ho és quan abandono el camí per atacar-la. Per fi una fita ràpida i tota per camins, la 12!. A la 13 si pot accedir vegetació a través, però vist com m’ha anat avui decideixo fer-ho per camins, malgrat donar molta més volta. Vist ara el mapa i amb tranquil·litat tinc clar que no ha estat la millor opció.

Per acabar la cursa cal passar per sota del Pont del Diable i amb una curta pujada que intento fer ràpid dono per tancada la cursa. En definitiva una cursa millorable, com gairebé sempre, però de la que acabo força satisfet.