dissabte, 27 de desembre del 2008

Resum atlètic 2008

Aquest any més que atlètic l'hauria de titular orientador, ja que gairebé he dedicat l'any en exclusiva a les curses d'orientació (30 al 2008, per 16 al 2007).
Tan sols he participat en una cursa d'asfalt, però ben especial. Mai havia estat al circuït de Catalunya i després de molts anys de posposar-ho, finalment vaig anar a córrer el 10000 que fa anys que organitzen allà per una causa solidària. Córrer pel mateix lloc on ho fan els F1 i les motos, va ser tota una sensació.
Per segon cop he corregut en pista. Fa ben pocs dies en les 24 hores per relleus en pista a Can Dragó formant part de l'equip de l'es-k-mot. A més ho vaig fer a la matinada. Una experiència ben agradable que m'agradarà repetir.
També va ser especial córrer la marató de Sant Llorenç del Munt amb una bona colla d'amics tancant els diferents controls de la cursa i sense preparació prèvia específica.
I dues curses més, dues de les habituals, la cursa de muntanya del Farell i rodant per riu Ripoll amb pluja, fred i fang el dia de Sant Esteve.
De les 30 curses d'orientació 14 han estat de Copa Catalana, amb tres curses per oblidar, l'Espluga Calba, la inaugural de la temporada, La Mussara i Rupit. En les tres amb una errada en la que vaig perdre molt de temps. En la resta faig fer podi, en quatre ocasions en el graó més alt: Arenys, Bellestar, Torroella i Mataró sota un bon aiguat. D'aquestes dues últimes són de les que estic més satisfet.
Per primera vegada he participat en dues curses de la Lliga Espanyola a Moià. Són curses amb molta més gent, molt ben organitzades i de més dificultat tècnica, però de tot s'aprèn.
Una altra novetat van ser les curses de llarga distància, tant la Marató-O del Raid Rebost com el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga a Can Barata. M'agraden aquest tipus de curses i segur que repetiré. Les que també m'agraden són les curses urbanes o semiurbanes que no impliquen massa problemes d'orientació, però que són stressants ja que són molt ràpides i en les que el cap funciona a 100 per hora.
He acabat l'any amb 1600 km., un dels anys amb menys km. De fet m'haig de remuntar al 1992 per trobar un any amb menys km. que aquest. L'any passat tampoc va ser una temporada amb massa quilometratge total. 
Ja porto més o menys 30 anys corrent de manera continuada i he superat els 40.000 km. el que em permetria donar la volta sencera a la Terra per l'Equador. He participat en 217 curses, 70 d'elles de muntanya i en 53 curses d'orientació més de la meitat fetes en aquesta temporada.
Pel 2009 em proposo tornar a superar els 2000 kms anuals, seguir participant en les curses de H45 de la Copa Catalana d'orientació i també participar en dues curses de muntanya emblemàtiques com són la del Pedraforca i la Olla de Núria. També m'agradaria tornar a alguna cursa d'asfalt no massa llarga, algun 10000 per recuperar les sensacions de córrer a ritmes una mica alts, per sota de 5, ara pràcticament oblidats amb tanta orientació i tanta muntanya.

divendres, 26 de desembre del 2008

Aigua, fang i fred

Aquest matí era la cursa del Riu del Ripoll com cada dia de Sant Esteve des del 2002. He sortit de casa corrent, el terra estava moll, però encara no plovia. A la Ronda Zamenoff, un bon samarità (l'Orzo) ha tingut pietat i m'ha baixat en cotxe fins a les pistes.

Un cop allà em passo l'estona saludant a coneguts. Sembla que avui tothom s'ha posat d'acord per venir a aquesta cursa. Hi ha una cua enorme per recollir el pitrall. Per megafonia diuen que on es donarà la sortida fins que tothom tingui el pitrall. Decideixo escalfar en lloc d'estar-me allà parat. Quan veig que ja no queda pràcticament ningú m'hi apropo, recullo el pitrall i em poso al darrera de tot a punt per sortir. Encara hem d'esperar una bona estona.
Un cop passat el primer km. (més de 6 minuts) començo a accelerar el ritme i vaig així fins el km. 7 passant de 5-25 a 4-50, però aquí ja en tinc prou i em deixo anar fins al final, per acabar en 50-12,  un minut més que fa dos anys, la meva darrera participació a 5-28 el km. i el 439 de 551 arribats.

Està clar que no tinc ritme de cursa i necessito posar-me a entrenar amb una mica de seriositat si vull millorar el meu rendiment. Al llarg de la cursa no ha parat de ploure. La pluja i en conseqüència els bassals i el fang ha anat a més.
I un cop acabat, torno corrent cap a casa tot xinoxano sota la pluja que no para de caure en cap moment. Arribo a casa ple de fang, molt mullat i amb sensació de fred. Una dutxa ben calenta em reanima i em deixa a punt per encarar el dinar de festa d'aquest dia.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Relleus d'orientació

Han passat poc més de 4 hores del meu relleu de les 24 hores en pista i ja estic a Gavà per participar en el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació.
És la meva primera participació en una cursa d'aquestes característiques.
Fa un dia fred, però amb un sol agradable. El Centre de competició és davant de la platja. Quan arribo, l'Iñaki, que fa el primer relleu ja està corrent. Participem en la categoria de Homes Veterans. Hi ha 20 equips inscrits. El Manel el segon rellevista està inquiet esperant l'arribada de l'Iñaki. Ja està aquí i el Manel arranca la seva participació.
 
Jo sóc el tercer rellevista, i últim. L'Iñaki en fa cinc cèntims del terreny i em dóna alguns consells a tenir en compte.
Estem situats en la posició 10. Hem de mantenir-la. No és un mal resultat tenint en compte el potencial dels equips. Escalfo una mica, no massa. Em noto cansat i les cames una mica encarcarades per l'esforç de la matinada.
Ja estic en la zona de sortida esperant al Manel. Per megafonia anuncien la desclassificació d'alguns equips per diferents errades. Decideixo assegurar les fites i no caure en errors que poden suposar la desclassificació de l'equip. Arriben els primers equips sèniors i veterans. Les primeres posicions estan en pocs segons. El tercer rellevista serà clau. Van arribant i finalment veig al Manel allà lluny. Em preparo.
Ja estic en carrera. Ja tinc el mapa: 6200 metres i 27 fites. La primera fita està lluny. Em costa imprimir velocitat a la meva cursa pels carrers de Gavamar. Passo a l'altra banda de l'autopista pel pont de vianants.
La primera dificultat està en la fita 5. Està en un matoll en una zona oberta. Arribo al matoll on crec que la trobaré però allà, hi ha una fita que no és la meva. Perdo temps cercant quin és el matoll correcte. Em torno a posar en marxa a estones corrent, però també a estones caminant.
En la fita 11 estic en el grup de matolls que toca, però no veig la fita. Està molt amagada i tinc que donar tota la volta. La 14 me la passo de llarg. Està en un forat i he passat pel costat sense veure-la. Trobo una fita que no és meva, em reoriento i ja tinc la 14. Segueixo endavant i tracto d'anar el més depressa possible. No tinc dificultats a trobar les fites, però les cames no poden anar més ràpid.
Després de la 19 torno a passar el mateix pas de vianants i encaro la darrera part de la cursa. Coincideixo amb un “llop” del xinoxano i anem gairebé junts fins el final, malgrat que no triem les mateixes opcions de ruta. La zona on cal córrer per la platja es fa dura i feixuga. Fem la 26 i la 27 junts, ell les passa primer. Esperonat al final per l'Iñaki i el Manel esprinto per avançar-lo. No pot ser i em guanya. Ens ho hem passat molt bé.
 



Ha estat 1-05-28, el pitjor temps dels tres relleus, per un temps total de 2-55-05 i 11ès en la classificació final.
Parlem una estona tots tres de les respectives curses i de les dificultats i errades en les mateixes. Ens ha agradat la experiència i ens agradarà animar als companys del club a participar en properes curses d'aquest
estil.
L'Iñaki i el Manel marxen, jo em quedo a la festa final de temporada de la FCOC on després d'un dinar fan el lliurament de premis tan de les diferents categories de la cursa de relleus com de la Copa Catalana. Així pujo al darrer podi de la temporada com a guanyador de la categoria H45.



Ara tocarà fer balanç de la temporada i començar a planificar la  següent.

dimarts, 23 de desembre del 2008

Una hora nocturna en pista

Després de tants anys fent curses aquest diumenge ha estat ben especial: dues curses que eren tota una novetat per mi i en un interval de menys de 6 hores.
Només tenia dues experiències d'enllaçar dues curses en un cap de setmana. Van ser dos anys seguits per la Festa Major de Sabadell. El primer any vaig córrer el dissabte els 10 kms. de Matadepera i l'any següent la nit abans participava en la primera edició del Burriac Attak una cursa formidable.
Però aquesta vegada les dues curses eren el diumenge i les dues de  relleus. La primera eren les 24 hores per relleus d'una hora en pista dins dels actes organitzats per corredors.cat per acompanyar als valents de les 24 hores en pista per la marató de TV3. Els companys de l'es-k-mot vallesà amb qui fa anys que comparteixo entrenaments i curses després de molt pregar al final vam aconseguir fer un equip.
Em corresponia córrer de 5 a 6 de la matinada. He arribat a les  pistes mitja hora abans. Estava corrent la Mª Pau alma mater de l'equip de les 24 hores de l'es-k-mot. També estaven corrent els de les 24 hores i els de les 6 hores. Fa fred i a poc a poc a mesura que escalfo em vaig quedant amb la roba per córrer. Ja està tot a punt, a la següent volta es produirà el relleu. Arriba la Mª Pau i ens canviem el xip i apa a córrer.
És la meva segona experiència en pista. Correm pel carrer 6 al costat dels de les 24 hores. Els de les 6 hores corren pel carrer 1, en direcció oposada a la nostra, així que al llarg de l'hora ens creuem moltes vegades i puc donar ànims als coneguts.
La meva idea inicial era agafar-m'ho amb tranquil·litat però em vaig animant, sobre tot, quan veig a algun corredor al davant o quan algun altre em dobla. Les primeres voltes les faig entre 2-11 i 2-15, per després baixar el ritme i estabilitzar-lo entre 2-16 i 2-19. Però em torno a animar i en el darrer tram de la cursa faig les meves millors voltes entre 2-08 i 2-02. Acaben els de les 6 hores i dues voltes més tard acaba també el meu relleu.
Al final han estat 27 voltes en una hora, al voltant de 11,7 km. I a un promig de 2-13 per volta. M'ha agradat l'experiència i el proper any voldré repetir.
En Josep Massaguer de la Garriga puja al podi ha recollir la copa de tercer de les 6 hores. Està content i satisfet. Peto la xerrada amb companys i coneguts i torno a casa a descansar una estona abans de marxar cap a Gavà a participar en la segona cursa de la jornada.

diumenge, 7 de desembre del 2008

La tradició del Farell


Arriba el darrer diumenge del mes de novembre i cap al Farell falta gent, a complir la tradició dels darrers 16 anys participar en la cursa de muntanya del Farell. És una cursa que m'agrada.
Encara que no es pot qualificar realment de cursa de muntanya hi trobem unes bones pujades i, sobre tot, els dos kms. de baixada ja a la part final de la cursa on es pot gaudir d'allò més.
L'afronto amb molt poc entrenament. De fet per diverses raons fa dies que no aconsegueixo ser regular i faig molt pocs kms. a la setmana.
Precisament aquesta darrera setmana no he sortit cap dia a córrer.
Malgrat les previsions no fa massa fred a la sortida. M'he oblidat el xip a casa. La falta de costum. Retrobo una bona colla de companys que feia dies que no veia després de tota una temporada dedicada a les curses d'orientació. Sense escalfar massa, ja estic a punt per la sortida. No tinc un objectiu clar, excepte fer la cursa sense patir massa.
En els primers kms. pel poble així com en la primera pujada tinc bones sensacions.


Arribo al final de la pujada amb 26 minuts, igual que en l'edició de l'any passat


Però a l'encarar la primera baixada ja veig que no tinc les cames per massa alegries.
Noto la falta d'entrenament, i començo a perdre temps. Passo la meitat de la cursa amb 35 minuts, dos minuts més que l'any passat. Aleshores agafo el meu ritme i em reservo per arribar bé al tram final de baixada i poder-la gaudir. Poc abans d'arribar-hi m'atrapa la Dolors.
Ja està ja només queda la baixada. Porto gairebé 55 minuts. Em llanço i començo a avançar corredors, però al poc de l'inici de la baixada noto una punxada al bessó esquerra i decideixo ser conservador i baixar xino-xano. No para d'avançar-me gent.
Tinc clar que tinc que començar a entrenar de forma planificada i no simplement quan en tinc ganes. Haig de pensar en cercar alguns objectius de curses de muntanya a part de les curses d'orientació que m'ajudin a planificar els entrenaments i al mateix temps en serveixen de motivació.
Enfilo els darrers metres de la cursa per acabar en 1-11-02, el meu pitjor temps de llarg en les 16 edicions de la cursa. 


Ho tinc fàcil en la propera edició per millorar el temps.

dijous, 20 de novembre del 2008

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: segona part

Matí agradable a la zona de l'anella olímpica, lloc farcit d'esdeveniments a part de la cursa d'orientació: una caminada del Barnatresc i la preparació del Palau Sant Jordi per l'Enduro que es celebrava a la tarda. He arribat amb temps i mentre esperava he pogut passejar per la zona i contemplar els darrers relleus de la cursa per equips.
Un cop acabats aquests ha arribat el torn per la resta de curses. Avui tocava córrer en modalitat score i 26 fites. Prometia ser una cursa ràpida i així ha estat.
No he sortit massa bé. He de millorar aquest aspecte en aquest tipus de curses. Tinc que ser més ràpid no pensar massa i sortir darrera dels més ràpids. Ja tindré temps per pensar després.
Aviat em marco una estratègia de cursa i passo ràpidament pels primers controls. Vaig a darrera d'una orientadora i un orientador. Creuem la carretera pel pas de vianants i després d'una forta pujada, l'orientadora queda enrere i a la següent fita també deixo enrere a l'altre orientador. Ara ja vaig sol.
Torno a travessar el pas de vianants. Aquest serà l'interval més llarg de temps. Segurament m'ha faltat anar una mica més ràpid en aquesta part de la cursa.
Allà lluny veig una fita i quan hi arribo comprovo que no és del meu circuït. Errada important de concentració: havia passat pel costat i no l'havia vist. Tinc a poca distància a un estranger que també participa en la cursa i un jove del COC.
A mesura que passo els diferents controls canvio d'estratègia cercant la millor opció. L'estranger es massa ràpid per mi, s'allunya i el deixo de veure. Al final serà el tercer. El jove del COC fa una elecció de fites diferent i queda enrere. Després de trobar-me amb una tanca que no puc travessar i que no havia previst acabo de perfilar l'estratègia de cursa fins al final.
Ja només em resten les darreres 6 fites. Es tracta de córrer el més ràpid possible. Així és, per acabar en 35-50, cinquè i satisfet de com m'ha anat. Realment he gaudit molt de tota la cursa. M'agraden aquest tipus de cursa.
Abans de marxar cap a casa assisteixo al lliurament de premis de la cursa per equips. La selecció catalana ha estat la guanyadora absoluta d'aquest trofeu per primera vegada en les cinc edicions per davant de la selecció britànica.
Fotos Ramon Casal

diumenge, 16 de novembre del 2008

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: primera part

Aquest és un trofeu per equips que es disputa a Barcelona, però que també té curses opens per qui no té la possibilitat de formar un equip. Es disputa en la modalitat de dos dies: dissabte en cursa lineal i diumenge en cursa per relleus i score pels participants en la modalitat open.
La cursa del dissabte és a Collserola en el mateix lloc on al mes de gener es va disputar el Trofeu Francesc Matés. Feia l'open llarg que coincidia amb el circuït elit femení de la cursa per equips, per tan seria difícil. Eren 5200 metres, 18 fites i 365 de desnivell, sabia a més que era una zona amb desnivell molt forts. Calculava que necessitaria unes dues hores.
M'ha tocat sortir l'últim, i surto sense pressa. Asseguro les tres primers fites. Per arribar a la 4ª tinc una tirada llarga, però que no sembla difícil. Però aquí faig al primera errada del matí. M'oriento malament i arribo a un camí, però sóc conscient que no és el camí que buscava. No sé on sóc. Allà trobo una noia que fa l'open curt tan desorientada com jo. Arribo a una cruïlla i m'oriento. Quina volta que he donat! Què lluny que estic de la 4. Però ara ja veig clar el camí i allà vaig. Finalment ja la tinc, però han estat 24 minuts, quant segurament amb uns 10 ho podia haver fet.
La 5 un cop hi estic a prop no és fàcil de trobar. La 6 i la 7 em van força bé, però a la 8 torno a ensopegar. Baixo fins el que en el mapa està marcat com una riera la travesso i una mica amunt tinc que trobar la 8. Però un cop estic a prop no hi ha manera. Vaig massa cap a l'Oest i un detall del relleu em confon i tinc que desfer el camí. Una nova pèrdua de temps prou important. 9 i 10 són ràpides.
Ara bé la 11 està de nou ben allunyada. Cal triar un itinerari. M'ho rumio i em poso en marxa. Primer cal pujar fins trobar una carretera. Una mica més i me la deixo enrere. Després agafo per sota d'una línia elèctrica. Toca pujar i baixar fort fins arribar a un camí i pujara la carena per trobar allà la fita. Han estat més
de 20 minuts. He fet tot aquest tros amb un altre orientador i seguim junts fins a la 12 tot fent petar la xerrada sobre les curses d'orientació. La 13 ens la passem i jo opto per tornar enrere. Aquí ens separem Estava ben amagada. Havia passat al seu costat i no l'havia vist.
Un altre tram llarg fins la 14, però relativament fàcil. I a partir d'aquí  ja enllaço sense més problemes les fites que resten fins la 18. Tot de nou amb força pujada. Al final han estat 2-23-24 i 27 de 31 acabats. Crec que m'he agafat la cursa amb massa tranquil·litat, però ha estat una bona cursa.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Campió!!!!

Aquest matí m'envaïen tots els dubtes. Les previsions eren de pluja intensa i en el camí cap a Mataró hem travessat dues zones on la cortina d'aigua gairebé no deixava veure la carretera.
Arribem a Mataró i no plou. Tenim temps de recollir el pitrall i saludar a alguns companys sense mullar-nos. Però ja torna a ploure. Esperem el moment de la sortida dins del cotxe. Torna a parar. Així serà tot el matí. Ruixats forts amb estones sense pluja.
Puc escalfar sense mullar-me, però abans de començar la cursa ja es posa a ploure de nou. És la penúltima cursa de Copa Catalana i si faig primer i distancio al segon en la general ja tindré la primera posició assegurada. És per tant una cursa important.
La sorpresa serà al recollir el mapa a la sortida. És més curta del que hi havia anunciat a la web. Ha passat de 5100 metres a 4200 i de 20 a 18 fites.
Després de les dificultats que les primeres fites m'havien donat en les darreres curses ja havia decidit prèviament que sortiria lent i a assegurar. I així ha estat he corregut fins el triangle, però un cop allà m'ho he agafat amb calma per no cometre errades i començar amb bon peu. Estic a la fita 4 i sense errades i plovisquejant una mica.
Camí de la 5 trobo una fita que no és de les meves encara que també estava dins d'una rassa com la que cercava. Unes tanques i uns vivers propers em serveixen per reorientar-me i trobar la que busco. Comença
a ploure fort, però vaig molt concentrat camí de la 6 per sota d'una línia elèctrica. Cau un autèntic diluvi. Continuo bé fins a la 7 i a la 8. En aquesta em trobo amb el Mariano, el que va segon a la classificació i que havia sortit 18 minuts abans que jo. Ja ho tinc al sac. Ha parat de ploure. Només tinc que vigilar de no cometre errades greus.
Tot va bé. La 11 em costa una mica ja que confonc una pedra que trobo amb d'altres que estaven dibuixades al mapa, però rectifico. Ja la tinc i també la 12 i la 13. L'elecció d'itinerari per arribar a la 14 és important. Sospeso diferents alternatives i opto per la que em sembla més directe. Em va bé i entro en el tram final de la cursa. Camí de la 16 em despisto una mica. Però trobo de nou al Mariano i també al Josep Mª Dedeu que havia sortit 9 minuts abans que jo. Ara ja només es tracta de córrer fins arribar a les dues últimes. Un bon sprint i encara arribo un segon per davant d'ells. Guanyo la cursa i la Copa Catalana després de 13 curses i a falta d'esperar la publicació dels resultats oficials.
Ha estat una temporada llarga però la satisfacció final és gran.

divendres, 31 d’octubre del 2008

42.195 metres i pujant a la Mola

Tot va començar quan vaig llegir que aquest any la marató de Sant Llorenç Savall pujaria a la Mola (Sant Llorenç del Munt). Fa més de dos anys i mig que no corro cap marató. La meva darrera va ser la Marató de Barcelona de 2006.
Em presento a la línia de sortida amb pocs kilòmetres setmanals (entre 20 i 30) des de mitjans de setembre, per tant la meva aspiració és simplement acabar-la el més dignament possible i sense grans patiments. No tinc cap objectiu específic de temps però calculo que 6 hores estaria bé. Això significa portar un ritme de 7 km. per hora. Serà la meva 14ª marató i la 3ª de muntanya. Les altres ja queden molt lluny en el record: la segon edició de la marató de Sant Llorenç de Savall el 1996 amb un temps de 4-25 i la mítica x-trem-marató de l'Aneto de 1999 en 7-37.
A la sortida em retrobo a un munt de companys amb els que feia temps que no coincidia, mentre recullo el pitrall i em preparo pel moment de començar aquesta nova aventura. El temps passa ràpid i ja estem en carrera. M'ho agafo en calma i porto al darrera les bicicletes que tanquen la cursa. En els primers kms. formem un grup força nombrós i anem petant la xerrada sense pressa.
 
Aquesta part de la cursa és força ràpida i la comparteixo amb el Dennis fins que arriba un moment que no puc seguir el seu ritme i em vaig quedant sol.



Porto dues hores de cursa. S'ha acabat la part més fàcil de la marató i afronto la pujada a la Mola. La faré sol, la major part d'ella caminant, però també corrent en alguns trams. Aquí trobem a molta gent que ha sortit a fer la seva passejada dominical. Passo la mitja marató aproximadament amb 3 hores. Això vol dir que al final seran molt més de 6 hores.
Ja soc al cim, amb 3-30 hores de cursa. Quan estava a punt per seguir arriba el Xavi i esperem l'arribada de Xavi Miquel i Pau.
  
Continuem fins el Coll d'Eres sense esperar que acabin el seu “avituallament especial”. Allà ens tornem a ajuntar. La baixada fins la Font del Llor es fa eterna i cal anar amb molt de compte ja que les cames no estan per baixar amb alegria i hi ha algun tram perillós.
A l'avituallament del Marquet de la Roca ens atrapa el Jaume, l'home de la organització que tanca la cursa. Prenem la decisió d'anar junts fins el final. Som 6: Xavi, Xavi Miquel, Pau, Jacint, Jaume i jo mateix. Sabem que ens esperen 12 kms. amb quatre pujades fortes i que anirem tancant els controls. Només hem de vigilar de no arribar fora de control.
A les pujades caminem, i a les zones de pla i baixada trotem. Els kms. de pujada ens surten entre 13 i 15 minuts i els de pla i baixada al voltant de 7. En els avituallaments ens reagrupem, sobre tot, el Xavi que porta un millor ritme que la resta ens espera amb paciència.
En Jaume és de gran ajuda pels seus ànims i per les explicacions que en tot moment ens fa del recorregut que tenim per davant.

Arribem al darrer avituallament i per fi trepitgem asfalt. Ja gairebé no sabíem que era aquesta superfície. Només falten 2 kms.


Fem els darrers metres pels carrers del poble tots junts i creuem la línia d'arribada en 6-53. Què bé que ho hem passat!

divendres, 17 d’octubre del 2008

Trofeu Boti-farra

Aquest diumenge cursa a Vilassar de Dalt organitzada pels Farra-O amb 3.800 metres per endavant, 20 fites i 250 metres de desnivell. Tal com esperava i malgrat només participar dos del club tinc que passar per la taula d'incidències per recollir el pitrall. És fa llarga l'espera, però al final tot solucionat i amb temps per arribar a la sortida que per cert no és gens a prop. Gairebé hem de fer 1 km. Vertical per arribar-hi.
Com em passa sempre darrerament la primera fita amb dóna problemes. No entro bé al mapa, o potser vaig massa accelerat, trobo d'altres fites però no la meva i hi ha moments en que no sé massa bé on trobo. Per fi la trobo. Després a casa i sense la pressió de la cursa identifico clarament les errades i decideixo que en la propera cursa tractaré de sortir amb més calma i així  assegurar l'inici de la cursa. La tercera fita també em costa, per una mala interpretació del terreny amb la seva correspondència amb el mapa.
A partir d'aquí gaudeixo molt i molt de la cursa. Amb poca distància entre els fites es converteix en una cursa molt ràpida on en tot moment identifico els diferents elements significatius i vaig trobant fites de forma continua cada 2 o 3 minuts, fins i tot, malgrat que algunes es troben amb forta pujada.
L'excepció és de la 11 a la 12 que hi ha força distància (poc més de 10 minuts), però amb un itinerari clar i molt divertit amb un corriol amb forta baixada i des de la 16 fins a la 20 ja en zona urbana es tracta de córrer el màxim possible. Quina diferència entre les primeres fites que no m'anaven bé i la segona part de la cursa. He necessitat 30 minuts per fer les primeres 4, i en canvi, només 53 minuts per les 16 restants, per acabar amb 1-22-58 i en segona posició que em permet mantenir la posició privilegiada en la general de la Copa Catalana.
I al final de la cursa  mentre esperàvem el lliurament de premis, en aquest cas amb medalles ben singulars per la categoria elit varem poder gaudir d'una bona botifarra amb pa amb tomàquet i bon vi en porró.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Mal dia, però líder!

La de diumenge va estar una cursa en que no em vaig sentir còmode en cap moment. De fet ja fa unes quantes curses de copa catalana que les acabo amb aquesta mateixa sensació de que les coses no han sortit del tot bé. Va ser una jornada de males sensacions malgrat haver començat amb bon peu i localitzar les primeres cinc fites sense massa complicacions, però quan volia córrer em trobava pesat. La respiració era feixuga i em costava pensar i això va ser així al llarg de tota la cursa.
Tinc petites errades en la 6 i la 7, i no aconsegueixo concentrar-me en el mapa i en la cursa. Arribo al lloc on suposo que s'ha de trobar la 9. Tot quadra, però no hi és. Torno enrere i em reoriento. Ja torno a ser el mateix lloc on estava abans i allà estava. Com és possible que la primera vegada no hagi vist la fita ? He perdut molt de temps. Estic a mitja cursa, però el meu ritme és lent.
La 10 està molt lluny, a més d'un Km. i l'elecció d'itinerari és important. Malgrat trobar la manera d'arribar-hi no ajusto prou bé el recorregut i torno a perdre temps que es va acumulant. Està clar que no era el meu dia. Vaig anar trobant les fites però estava lent i moltes vegades encara que hi estava ben a prop em costava trobar-les.
Ja només en queden tres, però el camí cap a la 16 té un fort desnivell i em costa superar-lo. Bé ja soc a dalt i ara tracto de córrer per acabar com abans millor. Arribo amb gairebé 2 hores en concret 1-59-22 per fer 4800 metres i 18 fites. Mal resultat, però en la classificació general de la Copa Catalana de H45 aconsegueixo enfilar-me al liderat a falta només de tres curses per cloure la temporada.
Tinc que mirar de tornar a les bones sensacions de les curses de primavera per mantenir aquesta privilegiada posició.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Urbana a Terrassa

Ha passat un any i torno a la cursa d'orientació urbana que organitzen els amics de  Terrassa. És modalitat score. Sortim tots a l'hora i segons el mapa tenim per endavant 13.700 metres i 18 fites amagades per tota la ciutat. Gairebé tots sortim en la mateixa direcció.
Pinço la primera fita en quart lloc, i aquest serà gairebé el mateix lloc que ocuparé a l'arribada.
Les curses score en les que un mateix tria l'ordre en la que pinçarà els controls són curses d'estratègia on és molt important la decisió en l'ordre que es passaran les fites. No és fàcil corrent escollir sempre la millor opció.
Opto per anar escombrant fites per zones del mapa procurant evitar pujades i voltes innecessàries però en alguns moments soc conscient que hi havia millors opcions que les que havia triat.
Terrassa no és una ciutat que es destaqui per ser plana i a més tenim al mig del mapa el Parc Vallparadís en el que hi ha fites i que cal travessar per les seves pendents tan a l'anada com a la tornada.
És una cursa molt ràpida amb el tràfic obert i en la que cal vigilar a l'hora de creuar les cruïlles. Hi ha fites a llocs molt emblemàtics de la ciutat: les esglésies romàniques, una xemeneia del seu passat industrial, un jardí d'una de les mansions modernistes, .... Però passo per tots els llocs a tota velocitat i al màxim de pulsacions, aprofitant entre fitai fita per pensar quin serà el camí a emprendre un cop arribat a la fita. M'he deixat una fita a prop de l'arribada. Està penjada en un arbre i a l'esprint fins l'arc d'arribada. Han estat gairebé 56 minuts i cinquena posició absoluta, essent el més veterà de tots els participants. M'ho he passat molt bé, amb unes excel·lents sensacions i estic molt satisfet de com m'ha anat.


diumenge, 28 de setembre del 2008

A Vallfogona torna la Copa

L'estiu ja ha quedat enrere i tornen les curses de Copa de Copa Catalana. Aquest cop és al petit poble de Vallfogona del Ripollès envoltats d'un magnífic paisatge i amb una cursa molt ben organitzada pels Aligots.
Fa una bona temperatura per córrer. Les sortides es retarden al voltant de 15 minuts. 
Tinc per davant 4.400 metres, 15 fites i 265 m. de desnivell. I només sortir tinc problemes per trobar la primera fita. No acabo d'entrar en el mapa i no m'acabo de situar-me en el que representen els diferents colors, fins i tot torno al triangle de sortida. Feia molt de temps que això no em passava. Finalment aconsegueixo interpretar on estic i trobo la primera fita.
He perdut molt de temps i he tirat per terra les meves aspiracions d'assolir un bon resultat. M'enfado amb mi mateix. Vull recuperar el temps perdut. Corro per terreny obert passant per sota d'una casa fins arribar a la segona fita del matí. Surto disparat cap a la tercera. La tinc ben a prop, a l'altra banda d'una petita riera. No veig un filat i ja sóc a terra. No m'he fet res, però al córrer sento un petit  dolor a l'isquiotibial de la cama dreta. Ja tinc la tercera. Corro en baixada just al costat d'un límit de vegetació, fins trobar un petit bosquet on suposo que trobaré la quarta fita. No hi és. Hi ha molts orientadors cercant la mateixa fita. Alguns sembla que fa estona que la busquen i no la troben. Penso una mica i surto a cercar un camí que fa de línia de parada. M'havia equivocat i la fita estava més lluny. Ja la tinc. En aquesta errada no he perdut massa temps ja que he rectificat ràpid.
La 5 sembla complicada. Travesso un riu i començo a buscar un corriol que ha de pujar per un esperó. Al cap d'una estona el trobo i tinc que vèncer un fort desnivell. Arribo a un bosquet on hi ha unes vaques. Travesso i trobo la fita. La següent és lluny, no m'atreveixo a anar pel dret i torno pel mateix camí que havia pujat. Baixo corrent fins a una amplia pista que amb una llarga pujada em portarà a una corba ja a prop de la sisena fita de la jornada. Deixo el camí i segueixo en forta pujada pel costat d'unes pedres ben marcades al mapa i ja la tinc.
Acabo de pujar fins al camí i arribo a l'avituallament. Ara toca endinsar-me dins del bosc sense perdre alçada. Tinc la sensació que ha d'estar més abaix i baixo a buscar-la, però no era així em toca pujar de nou per una forta pendent. Travesso un terreny obert fins a un petit bosquet que vorejo per trobar la vuitena. Segueixo endavant en la mateixa direcció i arribo a un lloc on em costa identificar on sóc. Crec que estic a prop d'un bosquet assenyalat al mapa, però no és així. Des d'allà veig unes quantes roques i crec que allà pot estar la fita i així és.
La 10 està en un tàlveg. Ara toca baixar, tinc el tàlveg identificat però no sé a quina alçada trobaré la fita i el vaig passant d'un cantó a l'altre mentre baixo fins localitzar-la. Surto d'allà per un petit corriol per dins d'un
bosc fins arribar a un terreny obert amb forta pendent. Dins d'una barraca de pastor hi ha la fita. Des d'aquí és té molt bona visió del que resta de cursa. Baixo fort per la pendent, travesso un camp, un petit barranc, i la fita està a la punta del següent camp. Ara enrere fins travessar un pont: nova fita. Només en queden dues dins del poble. Però per arribar al poble s'ha de fer una pujada de fort desnivell. Intento córrer però no puc fins arribar als carrers. Ja tinc les dues últimes i esprint final.



Han estat 1-43-05 de diversió. Al final i malgrat l'errada a la primera fita he fet segon amb només 4 segons de diferència respecte al tercer, i a menys de dos minuts del primer. Les classificacions de H45 comencen a estar ajustades, hem arribat tots amb molt poques diferències de temps.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Ultrallarga a prop de casa.

A pocs minuts de casa, a la Serra Galliners, lloc pel que acostumo a entrenar es fa el campionat de Catalunya d'Orientació de Ultrallarga. Són 16 km., 29 fites i 760 metres de desnivell positiu. Hi ha un màxim
de 4-30 hores per acabar-la. Si faig 7 fites per hora acabo dins de control. Serà un bon entrenament per la marató de Sant Llorenç Savall del 26 d'octubre.
Abans de la sortida puc saludar a uns quants coneguts que feia temps que no veia.
La sortida és en massa. O sigui, tots junts. Darrers consells del traçador del circuït: “el mapa té pocs detalls. És aconsellable no arriscar-se i anar pels camins. Compte amb les baixades, algunes rellisquen molt. Hi ha dos passos subterranis per creuar autopista i carretera, un d'ells especialment brut”.
I a córrer. Trigo molt a situar-me i segueixo als que tinc al davant, però no tinc clar on sóc. Vaig fent com els altres per diferents camins, però no m'acabo de situar en el mapa, fins que pregunto a un company. Ara ja sé on soc, i aviat tinc la primera fita al sac, i la segona, una estona més tard. Em dirigeixo cap a la tercera, per un camí ample i canvio la decisió de l'itinerari a agafar varies vegades. Finalment no prenc la millor opció i tinc que salvar grans desnivells de baixada primer, però també de pujada. Per seguretat el camí a partir de la 3 està marcat. Després de la 4 hi ha unes cordes per baixar fins el pas per sota l'autopista, el típic tub, però ple d'un fang negre i fastigós que fa una olor sospitosa. Sortint del pas ja tenim la 5 i una mica més a munt, al costat de la imatge religiosa que hi ha a prop de Sant Feliuet, la 6 amb avituallament líquid i sòlid.
Des d'aquesta fita es surt per fer la 7 (53 minuts) i 8. Ho faig baixant a un camí i després fent una forta pujada seguint una línia elèctrica (a casa veuré que hi havia un millor camí amb menys desnivell). I torno a la 6 que ara és la 9.
Repeteixo per sota la línia elèctrica per arribar a la 10 i la 11. De nou ha estat una mala opció. Torno a la 6, que ara s'ha convertit en la 12 i ja marxo definitivament de la zona en direcció a la 13 i 14 (1-27) i un nou pas soterrani per sota d'una carretera. Aquest no està brut.
Passo per una riera seca que fa ziga-zagues i després d'un camí en pujada ja tinc la 15. A partir d'aquí ha augmentat la distància entre fita i fita i per tant serà difícil mantenir aquest bon ritme. Poc després de la 15 atrapo a un orientador que portava davant des de la 11. Optem per camins diferents i l'he deixat enrere. Ja tinc la 16.
A la 17 hi ha una via directe, però sembla arriscada i prefereixo anar segur i no jugar-me-la. Torno a córrer per dins d'una riera seca. És divertit. M'atrapa un orientador i decidim sortir de la riera pel dret, malgrat que el camí no és clar. La jugada ens surt bé i arribo en solitari a la 18. S'ha quedat al darrere.
Fa estona que tinc sed.Per arribar a la 19, toca donar volta i passar de nou per la primera de les rieres seques. Aquí hi ha aigua. Em bec una ampolla en un no res. El camí cap a la 20 és de forta pujada i després baixada. Ja a casa veuré una alternativa al mapa en la que s'obviava tot aquest desnivell.
Per arribar a la 21 he estat pensat dues alternatives. No tinc clar d'haver escollit la millor. El camí no para de pujar. Tinc dubtes d'estar en la bona direcció. Penso que si m'he equivocat i tinc que tornar enrere hauré perdut molt de temps. No ha estat així.
Passo de llarg, però rectifico (2-42). Aquí torno a tenir aigua.
Allà coincideixo amb un altre orientador, però a la sortida de la fita escollim rutes diferents. Agafo un camí estret en lleugera baixada que m'agrada i pel que puc córrer. Ja està la 22 i la 23. Ara torno a passar per la zona marcada i el pas soterrani enfangat per fer tres fites (24, 25 i 26) per les que ja havia passat abans (3, 4 i 5).
Començo a estar cansat, i em costa agafar un bon ritme de cursa, sobre tot, quan hi ha pendents, però si espavilo encara baixaré de les 3-30. Però no serà així i acabaré en 3-35-22 el 26 de 40 participants. El primer ha necessitat dues hores per fer-ho. Estic satisfet amb el meu resultat i a més m'ho he passat d'allò més bé, i amb bones sensacions al llarg del recorregut. Soc el participant de més edat de la cursa amb diferència. No em puc queixar del meu temps.

dilluns, 8 de setembre del 2008

Dos dies a Moià o lliga espanyola per tornar a començar

Inicio la tornada a la competició després de les vacances d'estiu amb una cursa de lliga espanyola a Moià. Són dues curses en dos dies, el dissabte la llarga i el diumenge la de mitja distància.
Aquesta serà la meva primera participació en la lliga espanyola. Corro en la categoria de H50.
Ja he escalfat una mica i tinc ganes de començar. Són 5.200 metres i 16 fites per endavant. Som-hi. Primera i segona fites fàcils. La tercera està en la mateixa corba de nivell, però de cop i volta noto que he baixat massa i que no estic on toca. Haig de pujar i allà està la fita esperant. Una nena em pregunta on estem i li explico. Anem per la 4 i toca pujar i esbufegar, però porto un bon ritme. La 5 no és gens fàcil, ja que s'han de baixar diferents marges i es fa difícil saber exactament quin és el que correspon a la fita. I evidentment després de baixar toca pujar per trobar la 6. La 7, 8 i 9 són ràpides. Encara vaig força bé.
A partir d'aquí començaran les complicacions i malgrat no cometre grans errades vaig acumulant minuts de retard. La 10 està molt llunyi opto per fer una aproximació per camins, després a casa veuré una millor opció. I a més ja a prop de la fita em passo de llarg i tinc que tornar enrere. M'acostuma a passar en les baixades. Aquest és un dels aspectes que tinc que millorar.
Per arribar a la 11 cal baixar fins un rierol sec i després pujar marges amunt. És difícil precisar quin és el marge on es troba. Després de donar algunes voltes veig que estava una mica més amunt d'on la cercava. Una altra de les meves errades típiques.
Per arribar a la 12 no escullo el millor itinerari i arribo a una tanca i un camí que em serveix per reorientar-me. La 13 està lluny i tot és pujada. La 14 està en baixada i primer no arriba mai i després em passo de llarg i tinc que tornar enrere. Les dues últimes ja son fàcils. Han estat dues hores gairebé justes. El primer ho ha fet en 1 hora 15. He fet el 10è de 14. Calculo que sense errades podria haver estat al voltant de l'hora i mitja. És evident que tinc molt a millorar



El diumenge torno a Moià a fer la cursa de mitja distància, també són 16 fites però aquest cop només 2.800 metres. Escalfo bé i surto ràpid. Fins a la fita 5 estic entre els primers. A la 6 baixo per un marge quan no ho tenia que fer i perdo una mica de temps. La 7 també la trobo ràpid i sense problemes, però encara ara no entenc que vaig fer. Quan encaro la 8 em trobo en una cruïlla de camins que no identifico en el mapa. Tenia que trobar un camí, però no una cruïlla. La pregunta és on soc. Fins que no localitzo un dipòsit
d'aigua proper no m'acabo de situar del tot. Aquí s'ha esvaït del tot la possibilitat de fer un bon resultat.
Després de pujar una mica en la 9 toca baixar i molt per cercar la 10 i 11. La 12 torna a estar en una pujada plena de marges i on és difícil decidir quin és el que correspon a la fita. Però mira allà està.
Les darreres tornen a ser ràpides. Faig la 15, això s'ha acabat, però la 16 és a l'altra banda d'un camp d'un camp de conreu on es veu la marca per on han passat alguns orientadors, però sempre he llegit que no es poden travessar els camps. Tinc dubtes del que tinc que fer. Decideixo donar la volta al camp. Quan ja ho he començat a fer trobo a un corredor que travessa el camp i vaig darrera seu. S'ha acabat el segon dia. Ho he fet en 1 hora i 1 minut.
El primer ho ha fet en 45 minuts. He tornat a ser el 10è de 14.



No han estat unes curses fàcils. Malgrat no cometre grans errades, he perdut massa temps: petites desviacions del rumb, càlculs de distància una mica equivocats, dificultats en seguir una corba de nivell, no he triar els millors itineraris entre fita i fita. Però el lloc m'ha agradat, així com la organització que sempre em sembla com quelcom molt complexe. I a més en tot moment, malgrat les petites errades he estat capaç de rectificar en cursa i anar trobant les fites.

divendres, 5 de setembre del 2008

Tres setmanes d'entrenaments

Després d'un any molt irregular en els meus entrenaments les darreres tres setmanes del mes d'agost tot aprofitant les vacances he aconseguit entrenar d'una manera continuada i gaudir-ho. He augmentat progressivament els kilòmetres i així com també la qualitat dels rodatges. Sempre aprofitant els paratges que m'ofereix les afores de la meva ciutat i fugint de l'asfalt sempre que és possible.
Les temperatures d'aquests dies també han ajudat. No fa massa calor per ser l'estiu. Alguns dies he pogut córrer acompanyat de companys als que conec des de fa temps i així fer petar la xerrada de tot lo humà i diví mentre posem en forma al nostre cos.
Quina diferència no estar pendent del rellotge ni a la sortida i en el moment de finalitzar els entrenaments ja que un cop acabats podia estirar sense presa i sense tenir que pensar que tinc que preparar-me per començar la jornada laboral. Quan treballo aquests entrenaments han de ser en mig de la foscor i per tant en asfalt i amb un temps limitat. Moltes vegades no faig els estiraments a l'acabar per manca de temps, altres dies no hi vaig per mandra o perquè no aconsegueixo aixecar-me a temps.
En aquest trimestre que resta per acabar l'any vull continuar amb les curses d'orientació, però el meu gran objectiu serà la marató de muntanya de Sant Llorenç del 26 d'octubre que per primera vegada en totes les
seves edicions inclourà en el seu recorregut la pujada a Sant Llorenç de Munt, la popular i estimada Mola dels vallesans.
Des que vaig llegir que seria així que la vaig col·locar entre els meus objectius però si la vull fer sense massa patiment (mai m'ha agradat patir massa en les curses, per llargues i feixugues que siguin) m'hauré de plantejar un entrenament continuat i sense baixar la guàrdia, d'altra manera no serà possible fer-ho.
De moment demà començo un mes de setembre farcit de curses d'orientació.

dissabte, 16 d’agost del 2008

A Gironella falta gent

Després d'estar tres dies amb rebomboris de panxa que em provocaven un augment de les visites al Sr. Roca i un control estricte de la dieta vaig decidir dijous al vespre anar a córrer el C2 de la nocturna de Gironella. L'any passat em va deixar un molt regust.
Ja a prop de Gironella veiem llampegar i cop arribats només sortir del cotxe ja comencen a caure gotes. Em preparo per la cursa i abans de sortir passo pel lavabo a fer la darrera descarrega per evitar sorpreses. No para de ploure. Ens dirigim a la sortida, i just quant tot està a punt es desferma una gran tempesta i el poble es queda totalment a les fosques.
Ens refugiem tots sota uns porxos i esperem. Agafo fred. Només em falta mullar-me! Si això no para ho deixaré estar. Torna la llum i comença a parar de ploure. Surten els del C1 i poc després nosaltres, seran 15 fites en modalitat score i a escollir entre les 27 que hi ha al mapa.
Ja no plou i així serà al llarg de tota la cursa. Primer de tot escullo les 15 fites. Començo caminant, ja que no tinc el cos per masses alegries. He fet les tres primeres sense córrer. Començo a trotar camí a la quarta. Arribo a la cantonada on ha d'estar la cinquena que ha d'estar al costat d'un arbre i no la sé veure. Però si ja me l'he passat! Aquí està. En comparació a l'any passat que eren 22 fites i vaig estar a prop de dues hores, avui serà molt més ràpid.
M'animo i en faig ràpidament dues més.
Calculo que estaré al voltant de la mitja hora. Això em dóna opcions a una bona posició final i començo a accelerar el meu ritme.
Passo a l'altra banda del riu on en faig 5 sense massa interrupcions. Ara ja toca tornar a passar el pont, una més. Quantes en porto ? Només em queden dues. Decideixo quines. Ja estic acabant. Passo pel davant de
l'arribada a la cerca de les dues darreres que estan ben a prop. I ja estic en l'sprint final. Poc més de 32 minuts per trobar les 15 fites i 4ª posició. Molt millor resultat que l'estiu passat i això que el meu estat físic no era el millor possible, però està clar que al llarg de l'any he millorat molt en orientació. M'agrada aquesta cursa i és molt probable que el proper estiu repeteixi, però segurament fent el C1. Tot plegat un bon auguri per la temporada que es torna a reprendre al setembre.

divendres, 8 d’agost del 2008

Tintagel Castle and the coast

La costa atlàntica anglesa, al menys la de aquesta zona de Devon és completament diferent de la costa mediterrànea: grans penya-segats de pissarra amb entrades del mar terra endins i sense gairebé platja. Booscastle és un molt petit poble mariner que aprofità una petita entrada de mar per construir un petit port gairebé natural i amb unes molt bones vistes de la costa només donant un petit tomb pels seus voltants utilitzant uns dels nombroses “public footpath”. 

El castell de Tintagel, són unes simples restes de muralles i petits murs des del segle XIII al XIX, però situades en un lloc costaner espectacular, en el lloc on la llegenda diu que va néixer el rei Artur. En realitat sobre el rei Artur poc se sap de cert. Aquest mateix castell va ser construït el segle XIII i el suposat rei Artur, si va existir, és del segle VII. O sigui, que si el rei Artur va néixer per aquestes contrades segur que no va ser en aquest castell. 
Però els anglesos que són molt hàbils per crear atraccions turístiques, fins i tot a lloc on no hi ha res també anomenen cova del mag Merlín a un cova que hi ha sota del castell. De fet el poble és un lloc dedicat exclusivament al turisme: un poble molt petit, però ple de tendes amb els típics “souvenirs” turístics, petit hotels, pubs i llocs per prendre els típics Cream Tea. També hi ha un gran hotel de luxe amb aparença de castell, com no amb el nom de Camelot, The King’s Arthur Hotel.

També és molt interessant el funicular que hi ha entre Lynmouth i Lynton. Construït a 1888. Funciona sense cap despesa d’energia, ja que omplen d’aigua un dipòsit de la vagoneta que està a la part de dalt i amb el pes d’aquesta fa pujar la vagoneta que està a baix. D’aquesta manera salven el gran desnivell que hi ha entre els dos pobles. Un cop a Lynton és imprescindible un passeig per la zona anomenada “the valley of the rocks”, amb un public footpath asfaltat que passa per la part de dalt dels penya-segats amb unes magnífiques vistes.