dimarts, 27 de desembre del 2011

Prop del cementeri

Torno a fer una nocturna. Aquest cop la sortida és al costat del cementiri de Sant Fost de Campsentelles. De nou he estat agosarat i m'he inscrit a la llarga. Ja que hi vaig aprofito per fer un bon entrenament tan físic com tècnic: 4,6 km. 20 fites màxim 2 hores per fer-ho. És una mica just pels temps que acostumo a fer, però ho intentaré.
Ens reunim un bon grapat de gent amb ganes de gaudir de la orientació nocturna. La temperatura és agradable. La sortida és en massa. Com que la cursa és lineal, formem una filera en direcció a les dues primeres fites, on cal fer cua per pinçar. A partir d'aquí comença la veritable cursa i cal situar-se en el mapa.
Som molts anant en la mateixa direcció a la cerca de la fita 3. Un cop situat i després de perdre una mica de temps entre uns matolls ja la tinc. La 4 és ben a prop i no em suposa cap dificultat. Baixo fins el camí principal per cercar la 5 i un cop arribat a un terreny obert intento anar a nivell fins trobar-la. Sóc a prop, però he pujat massa i tinc que baixar per localitzar-la. Mitja hora de cursa. No vaig malament.
La 6 em resulta fàcil, però m'encallo tant a la 7 com a la 8. En la 7 sóc a la zona on està la fita, però no la localitzo. No sóc l'únic que la busca i no la troba. A la 8 intento anar a rumb. Estic al mig del bosc sol amb el meu frontal, la meva brúixola i el meu mapa i res de res. Intento orientar-me amb les formes de la vegetació i finalment després d'alguns intents frustrats ho aconsegueixo i trobo la fita. En direcció cap a la 9, veig baixar corrent com esperitats a tota una colla que ja està acabant la cursa. La 9 i la 10 malgrat està en dos forats al mig del bosc no em són massa difícils. 
Camí de la 11 passo per la zona d'arribada on hi ha una bona colla que ja han acabat la cursa. Porto més d'un hora, i ara la cursa ja és a contra-rellotge. S'acaba el camí i cal cercar la pedra al mig del bosc on està la 11. Costa una mica però la trobem. Dic la trobem perquè aquí coincideixo amb dos orientadors que fan la cursa junts. 12, 13 i 14 no resulten difícils. La 15 també sembla fàcil. Està al costat d'un camí. Sóc al camí però no trobo la fita. Vinga anar camí amunt i avall, fins que em dono compte que estic al camí equivocat. He fet una errada de principiant i he trigat molt a rectificar. Ja només tinc temps per anar cap a l'arribada i acabar la cursa i així ho faig. M'estic aficionant a això de les curses nocturnes. La propera serà la Sant Silvestre-O.


diumenge, 25 de desembre del 2011

Voltes i més voltes

Torno de nou a la pista d'atletisme. Aquesta serà la meva tercera participació en les 24 hores per relleus a les pistes de Can Dragó organitzada per corredors.cat per col·laborar amb la marató de TV3. Faig un relleu de dues hores en l'equip de l'es-k-mot vallesà de 7 a 9 del matí. 
M'haig de llevar ben d'hora per poder menjar una mica abans de començar a córrer. Arribo molt just de temps a les pistes per donar al relleu al David que ja porta dues hores corrent. Les primeres voltes són d'escalfament, però no vaig pas lent, entre 5-35, 5-20 el km. en els primers 4 kms. M'enganxa un corredor i fem junts el que resta de l'hora. Portem un bon ritme i aviat anem per sota de 5 el km. Passo el km 10 de cursa en 51-30. Una estona més, i el fins ara meu company de cursa es rellevat. En la primera hora de cursa he fet 11.600 metres. a 5-09 de mitjana. 
Em trobo bé, però baixo una mica el ritme.,Però de nou torno a accelerar i faig uns quants kms. més per sota de 5 tot seguint a un corredor que m'avança i al que jo avanço diverses vegades. Passo la mitja marató amb 1-48, i a partir d'aquí afluixo. Ja no sóc capaç de mantenir aquest ritme tan alt.  La fatiga apareix després de tanta estona donant voltes i més voltes a la pista.
Ja fa estona que tinc al Pau esperant fer la següent hora del relleu. He fet 22400 metres en poc menys de dues hores a un ritme mig de 5-08. He quedat molt satisfet del ritme de cursa que he estat capaç d'aguantar. La veritat és que no ho esperava. Hauré de seguir entrenat amb regularitat i provar-me en una cursa d'asfalt de 10 km. i potser també en una mitja i comprovar si les puc fer sota de 5. No fa pas massa temps anar a aquests ritmes era del tot impensable.

divendres, 23 de desembre del 2011

El vell i la jove

De nou torno a participar en la cursa que organitza el Senglar-O per col·laborar amb la Marató de TV3. Aquest any és en modalitat rogaining de 3 hores i amb una part del mapa nova. En principi pensava fer-ho sol, però al final ho faré amb la més jove de la secció, la Laia, una noia de 12 anys.
La Laia no ha fet mai una cursa tan llarga, però té ganes de provar-ho. Planifiquem la cursa per poder fer totes les fites (30) i anem fent segons el que tenim previst. Trotem en el pla i en les baixades, i caminen en les pujades. El no haver fet mai cap prova junts és fa difícil ajustar els ritmes ja que no ens coneixem. Tampoc vull anar massa ràpid ja que igual el final la prova se li pot fer llarga.
En mitja hora fem les primeres 5 fites. Portem un bon promig, però per arribar a la novena (la 48) volem tallar camp a través abandonant els camins. Tenim que recul·lar, fem marrada i perdem temps. Ja portem 1-22 i comencem a planificar la tornada. 

A la 54 amb 2 hores i 9 de cursa i 14 fites, deixo a la Laia vagi fent camí i recollint punts i vaig a pinçar la 60, la fita que dóna més punts. Em trobo bé i gaudeixo de córrer pels corriols. Malgrat anar ràpid i només haver perdut 7 minuts em costa tornar a connectar amb la Laia. Quan ens retrobem ja portem 2-35 i 18 fites. Valorem la nostra situació i els temps que ens resta per acabar. No ens atrevim a forçar un final agònic i anem amb tranquil·litat trotant cap a l'arribada. Al final han estat 2-54 de cursa, 19 fites i 82 punts, 22è de 102 arribats.
Ha aguantat prou bé la cursa en alguns moments feta a bon ritme interpretant molt bé el mapa i fent unes bones eleccions de ruta. Ens retrobem amb els seus pares que també han participat en la rogaining, però que ho han fet tot caminant.

dijous, 8 de desembre del 2011

Vida nocturna

Aprofito que tinc festa per participar a la cursa nocturna d'Esplugues amb la que comença la lliga de curses d'orientació nocturna. Arribo a la zona de sortida sota de Sant Pere Màrtir i ja hi ha un bon munt de cotxes amb gent preparada per afrontar la cursa. Déu n'hi do la foscor que hi ha.
El temps previ a l'inici de la cursa serveix per saludar a diferents companys. Fa una bona temperatura i reina el bon humor. M'he atrevit amb la cursa llarga. Darreres instruccions i comencem amb unes cinc primeres fites de memòria per dispersar. En realitat molt de memòria no són. Serveixen per dispersar la sortida en massa. Estan totes molt a prop i anem uns darrere els altres a on veiem una fita. He fitat una que no correspon però rectifico abans de recollir el mapa de la cursa lineal: 6100 metres i 16 fites per gaudir al mig de la foscor més absoluta. Intento anar tot el que puc per camins, ja que pel mig del bosc em costa més desplaçar-me.
Estreno frontal i va molt millor que l'antic. Fa bona llum. En les primeres fites encara em trobo a força gent, però a mesura que passa el temps cada cop estic més sol, però també guanyo amb seguretat i atreviment per anar tant pel mig del bosc com pels terrenys oberts amb matolls que molesten molt. És un dia de lluna gairebé plena i això també ajuda. Soc bastant precís en la cerca de les fites ajudant-me de tots els elements que tant el terreny com el mapa posen a la meva disposició.


No tinc grans pèrdues de temps. La 8 la busco massa amunt però rectifico aviat, la 10 en canvi la busco un pèl massa avall, però tornant a una torre elèctrica que em serveix de referència ja és meva. On perdo molt de temps és a la 16, al peu d'un tallat dins d'un bosc blanc. Sóc al bosc i trobo els dos tallats, però ni rastre de la fita. Després de voltar una estona pel bosc sense resultats torno a un punt de referència clar i torno a arribar als mateixos dos tallats, però continuo sense veure la fita. La busco al peu del tallat. Finalment i quan ja penso en deixar-ho estar, arriba una orientadora per dalt que il·lumina la fita. Estava en el tallat on buscava, però penjada d'un arbre. Havia passat molt a prop i no l'havia vist.
Ara ja només queda acabar la cursa. Han estat més de dues hores de diversió pel mig del bosc i ja només queda tornar cap a casa a sopar i a pensar en una propera cursa. Tampoc ho he fet tan malament, 16 de 38 participants, encara que el darrer dels que no han fet errades. tot s'ha de dir.
És possible que aquest any faci alguna nocturna més. Ja veurem

dimarts, 6 de desembre del 2011

Darrera i millor cursa de la temporada a Figueres

El II Trofeu Ferran Santoyo i en concret la cursa de Figueres al castell de Sant Ferran i els seus voltants tancava la temporada 2011 de la Copa Catalana.
Tenia un repte pendent amb el Josep Mª Dedeu company de curses de quan corria a H45. Ara ell està a H50 i fa temps que no coincidíem en la mateixa categoria en una cursa. En aquesta es va passar a H35 per córrer amb mi. Sortia uns 20 minuts abans que jo.
Arribo just de temps i puc escalfar poc. Al final estem de sort i malgrat les previsions no plou, ara bé a la sortida ens adverteixen que trobàrem importants tolls d'aigua en algunes zones. Tinc per endavant 5400 metres, 20 fites i 130 metres de desnivell. Surto ràpid i en les primeres fites en la part exterior del castell no tinc cap dificultat, encara que en la segona de ben segur que he perdut mig minut.
Després de la sisena fita cal entrar al castell. No tinc cap problema per trobar l'entrada. Tinc dubtes a quin cantó de la muralla es troba la 7, però l'encerto. Una bona cursa pel fossar fins a la vuitena. Mantinc un bon ritme. La 9, ja torna a estar fora del castell. Està en un forat. Em despisto una mica i l'he deixat enrere. Potser he perdut un parell de minuts.
A la fita 10 porto 31 minuts de cursa i segueixo molt concentrat. Camí de la 11, una de les tirades més llargues d'avui al mig d'un terreny obert em trobo amb el Josep Mª i ens saludem. A partir d'aquí farem la cursa junts. De ben segur que això em fa alentir una mica el ritme, però ens ho passem bé, i en alguns moments fins i tot petem la xerrada sense cap problema. De la 12 a la 13 tenim una nova tirada llarga i arribem de dret a la 14, però rectifiquem de seguida ja que la 13 està allà mateix. Ens costa una mica de trobar el talús on està la que fa 15.
Amb la 17 ens cal pujar de nou fins el castell superant un fort desnivell. Ja tornem a estar a dins. La 18 està en una mena de laberint i encertem a la primera. Un parell de fites més i ja estem. Ja tot és qüestió de córrer. M'ha sortit una molt bona cursa, segurament la millor cursa de la temporada juntament amb la cursa del campionat de Catalunya de Relleus. 1-10-47, a tan sols 22 minuts del primer de la categoria i just en el top-10 de la classificació.
Acabada la temporada de la Copa Catalana i després dels resultats de les darreres curses hauré de reflexionar quina categoria escullo per competir en la propera temporada. Potser H40, no ho sé.
Foto de Farra-O