divendres, 2 de juliol de 2010

100 curses d'orientació

100 curses és una xifra prou rodona per fer una mica de balanç.
El meu primer contacte amb el món de les curses d'orientació va ser l'any 1992, l'any olímpic en un curs de postgrau per especialitzar-me com a mestre d'educació física. Van ser un parell de sessions, una de teòrica amb el Ferran Santoyo i una de pràctica a Collserola amb el mateix Ferran i el Ramon Casal.
Em va agradar i m'ho vaig passar molt bé, però en aquells moments encara estava molt engrescat amb les curses d'asfalt i amb la millora de les meves marques en diferents distàncies.
En el 2005 em vaig retrobar amb aquestes curses tan especials. Feien una  cursa d'orientació nocturna al Parc de Catalunya, just al costat de l'escola on treballo. Ens vam apuntar amb un altre mestre i la vam fer junts. Vam gaudir molt i ens vam divertir malgrat ser els últimsi patir un fred de rigorós hivern.
Aquest contacte va servir per començar a tafanejar per internet i em vaig inscriure a una cursa d'iniciació a Can Barata que era al mateix temps campionat universitari. Em va resultar molt fàcil i el següent intent ja va ser un C2 en una cursa popular del circuït Oros al Turó de Cerdanyola. Encara recordo les dificultats per trobar la primera fita. Vaig necessitar més de 45 minuts. No feia més que tornar al triangle i tornar a començar. La resta ja va ser més fàcil i vaig aconseguir acabar dignament amb més de 2 hores. Aquell any vaig córrer un parell de curses populars més, una d'elles va ser la del Tagamanent, la meva primera cursa de Copa Catalana i també la primera cursa sobre la que escric en el bloc.
La temporada 2006 la vaig centrar en la marató de Barcelona i després en les curses de muntanya del circuït català, i només vaig fer un parell de curses d'orientació.
En el 2007 alterno curses d'orientació i curses de muntanya i participo en algunes curses de Copa Catalana tot començant a anar per la secció d'orientació de la UES. Aconsegueixo guanyar la meva primera cursa, la cursa popular de Canovelles del circuït Oros, i a poc a poc progresso en el coneixement de la simbologia i la
interpretació dels mapes i em vaig engrescant en el tema.
El 2008 és el meu gran any. Em federo en la categoria de H45 i malgrat no començar massa bé la temporada aviat començo a fer podis de forma regular, sóc campió de Catalunya de mitja distància i al final de la temporada assoleixo la primera posició en la Copa Catalana. Gaudeixo molt de les curses i a partir d'aquest any m'enganxo completament a aquest esport i abandono pràcticament del tot el món de les curses d'asfalt i de muntanya. Només en faig alguna de tant en tant.
El 2009 segueixo en la categoria de H45 i malgrat que la primera part de la temporada assoleixo força bons resultats a la segona part de la temporada les curses no m'acaben d'anar prou bé, segurament perquè deixo d'entrenar amb regularitat. Inicio la meva participació en les curses de la Barcelona sprint Cup i m'ho passo d'allò més bé. És l'any de les primeres rogainings una modalitat de cursa que m'agrada.
I arriba el 2010. Tinc ganes de curses una mica més llargues i amb més dificultats tècniques i decideixo fer el salt a H35. De moment, n'he fet tres i malgrat ser dels últims no les he trobat difícils i tampoc se m'han fet massa llargues. Amb la darrera cursa de la Peguera he assolit la fita de 100 curses d'orientació. Ja comença a ser una xifra respectable. Ja puc dir que són centenari.

canet