diumenge, 2 de novembre del 2008

Campió!!!!

Aquest matí m'envaïen tots els dubtes. Les previsions eren de pluja intensa i en el camí cap a Mataró hem travessat dues zones on la cortina d'aigua gairebé no deixava veure la carretera.
Arribem a Mataró i no plou. Tenim temps de recollir el pitrall i saludar a alguns companys sense mullar-nos. Però ja torna a ploure. Esperem el moment de la sortida dins del cotxe. Torna a parar. Així serà tot el matí. Ruixats forts amb estones sense pluja.
Puc escalfar sense mullar-me, però abans de començar la cursa ja es posa a ploure de nou. És la penúltima cursa de Copa Catalana i si faig primer i distancio al segon en la general ja tindré la primera posició assegurada. És per tant una cursa important.
La sorpresa serà al recollir el mapa a la sortida. És més curta del que hi havia anunciat a la web. Ha passat de 5100 metres a 4200 i de 20 a 18 fites.
Després de les dificultats que les primeres fites m'havien donat en les darreres curses ja havia decidit prèviament que sortiria lent i a assegurar. I així ha estat he corregut fins el triangle, però un cop allà m'ho he agafat amb calma per no cometre errades i començar amb bon peu. Estic a la fita 4 i sense errades i plovisquejant una mica.
Camí de la 5 trobo una fita que no és de les meves encara que també estava dins d'una rassa com la que cercava. Unes tanques i uns vivers propers em serveixen per reorientar-me i trobar la que busco. Comença
a ploure fort, però vaig molt concentrat camí de la 6 per sota d'una línia elèctrica. Cau un autèntic diluvi. Continuo bé fins a la 7 i a la 8. En aquesta em trobo amb el Mariano, el que va segon a la classificació i que havia sortit 18 minuts abans que jo. Ja ho tinc al sac. Ha parat de ploure. Només tinc que vigilar de no cometre errades greus.
Tot va bé. La 11 em costa una mica ja que confonc una pedra que trobo amb d'altres que estaven dibuixades al mapa, però rectifico. Ja la tinc i també la 12 i la 13. L'elecció d'itinerari per arribar a la 14 és important. Sospeso diferents alternatives i opto per la que em sembla més directe. Em va bé i entro en el tram final de la cursa. Camí de la 16 em despisto una mica. Però trobo de nou al Mariano i també al Josep Mª Dedeu que havia sortit 9 minuts abans que jo. Ara ja només es tracta de córrer fins arribar a les dues últimes. Un bon sprint i encara arribo un segon per davant d'ells. Guanyo la cursa i la Copa Catalana després de 13 curses i a falta d'esperar la publicació dels resultats oficials.
Ha estat una temporada llarga però la satisfacció final és gran.