Orientació i consulta

Tenia molts dubtes sobre aquest diumenge després d'uns dies en els que ha estat feixuc anar a treballar cada dia tot arrossegant un fort refredat que em feia arribar a casa només amb ganes de ficar-me al llit. De fet, fins i tot, vaig tenir dubtes d'estar patint la grip de moda.

Però diumenge em vaig aixecar amb ganes i vaig anar cap a Sant Cugat, a provar de fer la cursa i a donar un tomb pel centre de la població i poder, així, gaudir de l'ambient de la consulta per la independència.

Al final no va ser possible formar un equip i simplement es tractava d'una cursa score amb 30 fites. La meva intenció era sortir i si no em sentia còmode fer unes quantes fites i deixar-ho estar.

Fa fred. Podem dir que és el primer dia de temperatura hivernal. Espero a darrera hora i no faig cap tipus d'escalfament. Donen la sortida als primers rellevistes i després a nosaltres els del score. Surto caminant i sense pressa em faig una composició de lloc i divideixo el mapa en tres zones. Faré la primera zona, la més boscosa i després valoraré si continuo o plego.

M'encamino cap a la primera fita. He escollit una mala opció, ja que tinc que tornar enrere al topar-me amb una tanca. L'havia vist al mapa, però suposava que trobaria un petit espai per passar. No va estar així. La volta que he fet ha estat considerable. Segurament he perdut uns 15 minuts. Alterno estones, les menys, trotant (baixades i zones planes) amb estones, les més, caminant. Els corriols i les rieres estan plens d'arbres
caiguts dels temporals d'aquest any. Per moments es converteixen en autèntiques pistes americanes que alenteixen molt la cursa.

Les fites són relativament senzilles de trobar. Em passo de llarg de la 58, però ràpidament rectifico, el camí que m'ha de portar a la 45 el cerco abans d'hora i també hi perdo una estona. Quan porto 10 fites i puc prendre l'opció d'acabar em trobo bé i veig factible buscar-les totes i així ho faig. En alguns llocs em creuo amb alguns companys de club (Manel, Manuel, Ricard, Raül). La Laia me la trobo a prop del Pi d'en Xandri on també hi ha una fita. I en darrer tram de cursa anem una estona junts amb lÀlex que acabarà abans que jo.

Arribo satisfet al Parc de la Pollancreda amb la cursa feta amb un parell d'hores.

M'abrigo ràpidament i vaig cap a la plaça del monestir a copsar l'ambient dels col·legis electorals. Moltes banderes als balcons i façanes, amb alguna d'espanyola entre mig que em molesta molt veure, i una sorpresa agradable: cua a les portes del col·legi electoral que hi ha davant del Monestir.

Feina enllestida i cap a casa a esperar el vespre per saber-ne els resultats.