Aquesta
temporada per un motiu o altre no he acabat de trobar el ritme dels
entrenaments d’altres anys. Surto menys dies a entrenar i no faig massa
kilòmetres. De fet no entreno de forma sistemàtica.
Després
de dues setmanes sense entrenar per una estrebada muscular al panxell
del bessó esquerra i dues setmanes amb un entrenament molt irregular no
podia esperar massa bona cursa d’avui. He decidit sortir a regular
l’esforç, per poder arribar al final sencer i sense patir.
Malgrat
que la sortida era tard (9.45) i lluïa el sol, a Ripoll feia fresqueta.
Era una cursa nova per tothom ja que havien canviat totalment el
circuït. Correm una mica pels carrers de Ripoll, però aviat sortim a
camp obert i en pujada. Als 10 minuts de cursa fem un tros de baixada,
per continuar pujant ben aviat. De fet poc o molt no deixarem de pujar
fins a Sant Amand. Els avituallaments estan ben assortits tant de begudes
com de fruita i algunes menudalles. Passo el km 5 amb 35 minuts.
M’agrada
el terreny, petits corriols per sota d’arbres, a l’ombra, amb no massa
pedres i un terra tou per les darreres pluges, les fulles seques i
l’herba en algun tram. Després del segon avituallament, enfilo la pujada
final cada cop més dreta. En el km. 10 el rellotge marca 1-30. Està
clar que el ritme ha disminuït i que ja fa estona que camino i bufo. La
pujada a la xemeneia és espectacular amb una senyera a dalt i molt bona
animació per les persones del control i avituallament. Poc més i faig el
cim. Porto 1-53 i ara ja només queda baixada.
Una
primera part de baixada en la que cal anar en compte i més en el meu
cas que porto unes sabatilles velles i gastades. Aquesta serà la darrera
cursa per elles. Ja els hi ha arribat l’hora de descansar. Totes les
zones perilloses estan molt ben senyalitzades i vigilades per tal que
ningú prengui mal.
Un
cop travessat un petit prat seguim baixant però per uns corriols més
transitables. Agafo un ritme regular per anar fent, però no em veig amb
forces per accelerar com vaig fer a la baixada del Puigneulòs.
Passo el km. 20 en 3-00 justes. Ja falta poc, però
abans d’encarar directes cap a Ripoll hem de superar una pujada que es
fa molt llarga.
Ja es veu Ripoll, baixar una mica i estem als carrers de la vila, fins a la plaça del Monestir on arribo després de 3-20-08.
Amb aquesta cursa dono per acabada la temporada de curses de muntanya fins passat l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada